2. LA SEUA VIDA
Narcís Oller i Moragas va ser un advocat i escriptor que va cultivar
el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se
al modernisme de l'època.
Naix a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846 i mor a Barcelona, el 26
de juliol de 1930. Orfe de pare, l'educa el seu oncle, J. de Moragas, i té
una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart.
Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i,
més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a
aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort.
Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit
al catalanisme conservador i perfectament emmotllat dins la classe
social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves
narracions.
3. Entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que
no té substitució possible. En aquest determini van influir diversos
factors, entre els quals sembla que s'han de destacar l'impacte que li
va fer els Jocs Florals d'aquest any i la seva entrada en contacte amb
les tertúlies literàries, en especial amb el grup de la revista La
Renaixença.
Oller gaudia d'un gran respecte i estimació entre els autors castellans
contemporanis (Galdós, Pereda, Valera...) i s'hi relacionava amb
freqüència. Aquests, per la seva banda, l'insistien sovint perquè
escrivira en castellà, adduint, entre altres, raons de fama i fortuna
literària. Oller, però, que tenia plena consciència del que suposava
escriure en català, mai s'hi va avenir.
En la darrera etapa vital es retira de l'escena pública i centra els
esforços en la redacció de les Memòries literàries.
4. LA SEUA OBRA
Novel·la
- La papallona. Novel·la de costums del nostre temps. Significa l'entrada
de Narcís Oller al naturalisme. L'argument, pròxim a la novel·la
fulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i malaltissa
que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una
papallona.
- L'escanyapobres. És una novel.la que contraposa dues visions
econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes.
- Vilaniu. Novel·la de costums del nostre temps. Planteja
l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que
desencadena tot un seguit de desgràcies. A La febre d'ornarra
l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa
i que acabarà perdent la seva fortuna.
5. - La febre d'or. Planteja les conseqüències morals del precipitat
enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una
família menestral de Barcelona.
- La bogeria. Novel·la de costums del nostre temps. És una obra basada
en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del
protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista
d'Oller.
- Pilar Prim. Novel·la de costums del nostre temps. Planteja el conflicte
de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que
priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els
personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins
i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que
evoluciona constantment.
El tema que més atrau Narcís Oller és el del fenomen d'ascensió social
de la burgesia del segle XIX, però al mateix temps ignora la situació
d'injustícia social que vivien les capes populars.
6. Narrativa breu
- Cròquis del natural.
- Isabel de Galceran i altres narracions.
- Figura i paisatge.
- Rurals y urbanes.
- Al llapis y a la ploma.
- Contes.
Amb Narcís Olles pot dir que la narrativa de l'època de la Renaixença
assoleix uns nivells formals i ideològics realment importants. Oller fou
un dels primers escriptors peninsulars que s'entusiasmà pel
naturalisme francès, però malgrat que els crítics de l'època
l'encasellaren dins aquests corrent, ja el mateix Émile Zola s'adonà que
el nostre escriptor se'n separava de manera substancial.
7. Teatre
- Teatre d'aficionats: comedies y monolechs. .
- Renyines d'enamorats.
Obres completes
- Obra completa [XII volums].
- Obres completes [estudi crític de Manuel de Montoliu].
Altres
- Memòries literàries: història dels meus llibres [pròleg de Gaziel]
- La societat catalana de la restauració.
- Narcís Oller, memòries teatrals. A cura d'Enric Gallén
8. LA SEUA INFLUÈNCIA
L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració
d'un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es
remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera Narcís Oller el
patriarca de l'actual novel·lística de la literatura catalana.
Narcís Oller adopta el model realista i intenta oferir una reproducció
objectiva de la societat del seu temps. Tot i la falta de recursos i
models narratius, troba l'estil personal i incorpora una temàtica i una
visió del món inèdites a la literatura catalana vuitcentista. Supera els
obstacles i les deficiències de la llengua de l'època. Malgrat produir
per al sector més selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i
es converteix en un autor popular.
Tota la vida és considerat com un catalanista conservador,
especialment pel seu liberalisme moderat. Entra en contacte amb
escriptors com Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Víctor Català, Benito
Pérez Galdós, o José María Pereda entre d'altres.
9. Llengua i estil.
- D'una banda hi ha una textura superficial que és natural i, fins a cert
punt, invisible, perquè, al nivell primari de la intel·lecció d'un teixit
verbal, els seus objectes són precisament la naturalitat i una mena de
transparència. El llenguatge de la novel·la construïda amb el patró
realista del XIX cultivava la sobrietat i un aspecte natural, senzill,
expressiu i modest.
- Veure aquestes característiques, aquest grau de maduresa, en l'estil de
L'Escanyapobres ens obliga a reconèixer també l'esforç que
pressuposava una tal consecució dins les condicions anormals de la
llengua literària col·lectiva (i especialment la llengua narrativa) amb
què treballa Narcís Oller.
- L'esforç estilístic opera igualment en un nivell més pregon, on
harmonitza amb l'estilització de la composició total.
