2. Un nou concepte de llibertat La llibertat dels antics, restringia als ciutadans, declarant lliure a l’home nadiu. (Edat antiga) La llibertat dels moderns, afirma que tot ésser humà té la capacitt de ser lliure. Fruït de les teories del dret natural. (E.Mitjana–E.Moderna) Crawford Macpherson (1911-1987) Critica la llibertat dels moderns, afirmant que aquesta, dóna lloc a l’Indiviadualisme possessiu , desarrelant a l’individu, i aïllant-lo de la societat.
3. Un nou concepte de llibertat Isaiah Berlin (1909-1997) proposa dos conceptes de llibertat: Llibertat positiva L’individu ha de tenir ell mateix el control sobre la seva vida. Llibertat negativa L’individu ha de tenir el seu control sobre la seva vida, sense cap obstable ni impediments.
4. • Antic Règim Primera forma d’estat: Monarquia absoluta (la paraula del monarca, era la llei) • CONFLICTES I REVOLUCIONS • Segle XVII Imperi de la llei (sobirania popular, escollida per el poble, i ha de ser acceptada per tots) De l’estat liberal de dret, a l’estat democràtic de dret
5. De l’estat liberal de dret, a l’estat democràtic de dret Estat liberal Tot individu consisteix el nucli de l’actuació política. Funcions bàsiques: • Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat • Reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil • Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç
6. Els tres principis de la llibertat segons Immanuel Kant “ El que no pot decidir el poble sobre si mateix i els seus components, tampoc ho pot decidir el sobirà sobre el poble.” • Principi de la igualtat de tots els ciutadans • Principi de la dependència de tots a una llei • Principi de la llibertat de cada ésser humà
7. Estat liberal com a estat democràtic Per arribar als objectius, del liberalisme, descendent de la tradició republicana, l’estat ha de ser constitucional . Per evitar abusos de poder, la tradició republicana, va imposar diversos elements: • El Constitucionalisme • Separació de poders. (Excutiu, legislatiu, i judicial) • Participació ciutadana
8. La Societat Civil Conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no depenents del sistema administratiu estatal. La societat civil com a sistema de necessitats Hegel, entén la societat civil, com un espai on cadascú és dí per si mateix. Liberalisme Polític Els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves preferències. (Religiosos, econòmics i polítics). Per tatn, l’estat ha d’imposar uns límits i controls determinats. Liberalisme Econòmic El mercat és un mecanisme bàsic per a la coordinació de la societat. I per tant, l’estat ha d’aportar facil·litat per que aquest sigui efecitu. La societat civil com a societat comercial Adam Smith, afirma que l’economia s’ha convertit en el nucli de la societat.
9.
10. Estat social i democràtic de dret Karl Marx (1818-1883) , ofereix suport al socialisme científic, o comunisme, el qual pretén abolir el mercat, i la propietat privada, i establir igualtat econòmica. Ferdinand Lassalle (1825-1864), ofereix suport al socialisme reformista, o socialdemocàcia, el qual pretén subordinar el mercat, controlar l’economia, i distribuïr socialment el poder polític mitjançant l’estat democràtic.
11. L’estat social de dret Manté una preocupació per la igualtat social També anomenat estat del benestar ESTAT Prestacions Socials Regulació Recaptació d’impostos Lleialtat de la població SISTEMA SOCIAL SISTEMA ECONÒMIC
12. L’estat social i democràtic de dret Valors Llibertat Igualtat Justícia Pluralisme polític Estat social i democràtic de dret Fonament liberal L’estat de dret liberal Fonament republicà L’estat de dret democràtic Fonament socialdemòcrata L’estat social de dret
13.
14. Com recuperar la societat civil? Què s’ha de tenir en compte? • La societat legitima, i controla el poder polític. • S’ha de crear un espai públic lliure de coerció estatal on la societat civil pugui discutir lliurement els problemes públics. • Cal potenciar una opinió públican independent. • La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats. • Hem de basar l’ètica de la societat civil en la solidaritat i la responsabilitat.