1. IX Passeig per l´horta: Les Séquies del Sud.
Amics de la Passejà. 6 de juny de 2015.
Un any més i en honor del nostre amat patró Sant Onofre, els Amics de la Passejà
organitzaren una excursió al voltant del nostre poble, Quart de Poblet. Enguany,
aquest passeig per l´horta va ser a les Séquies del Sud.
Vaig poder gaudir amb altres amics d´aquest passeig, un dissabte primaveral amb
bona temperatura i millor companyia. Aquesta excursió que es fa una vegada a l´any,
al voltant del 10 de juny, dia molt especial per a la gent de Quart, és una excursió
esperada amb molta il.lusió per molts veïns del nostre poble, perquè els Amics de la
Passejà l´organitzen d´una forma molt eficient pensant en tots, i així gent de Quart de
totes les edats en poden gaudir d´un passeig cultural, i aprendre molt de la nostra
història d´una forma amena i divertida. Els Amics animen el passeig amb humor,
alegria i calidesa, en altres paraules amb molt bon rotllo, que fa que el passeig siga
doblement agradable. El nostre guia va ser com sempre, el nostre amic Sento Sancho.
En primer lloc, anàrem al Repartidor de les Llengües també anomenat de Sant
Onofre, perquè està molt aprop de l´ermita de Sant Onofre. La seua funció és dividir
les aigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços d´aigua: la mateixa
Séquia de Quart i la de Benàger. Ací, el nostre apreciat guia Sento Sancho, va contar
unes anècdotes protagonitzades entre altres, pel molt estimat i sempre en la nostra
memòria alcalde Ramon Segarra, que van fer que tots esbossàrem un somriure i què
es digueren paraules d´admiració i de respecte sobre la seua persona.
Ací també Sento Sancho, ens va parlar de la Pedra de Sang i Foc, una pedra molt
interessant i que no molta gent coneixia. Era un pedra que estava al llit de la Séquia
de Quart, amb un forat d´uns 8cm que donava pas al Braç del Molí, la resta de l´aigua
anava a la Séquia del Dimarts. Aquesta pedra no es tancava mai. S´anomena de Sang
i Foc perquè segons la gent major de Quart que és molt sabuda en aquests temes,
aquesta pedra va ser motiu de moltes discussions entre alguns llauradors, algunes d
´elles acabaren molt malament i com a conseqüència, els llauradors involucrats
resolgueren les seues diferències de forma molt poc amistosa. L´aigua era font de
conflicte, perquè era i és molt important en l´horta.
Després visitàrem el Braç del Molí, un dels dos braços que s´obrin de la Séquia de
Quart. Arriba fins a l´antic pas a nivell i va pel camí de Madrid fins al Casino, pel
marge esquerre de la carretera, una comporta fa que baixe pel desnivell del Carrer del
Molí per donar-li força.
A continuació, poguérem veure el Motor de la Mare de Déu de la Llum, aquest motor
que ara és de Quart i Aldaia, en un principi era propietat de la “Sociedad Unión de
Labradores” creada en 1928 pels regants del Bracet i del Braç del Mig, per a explotar
el pou que pertanyia a J. B Valldecabres i J. M. Coll. Actualment, el nom és Verge de
la Llum.
2. Sento Sancho ens parlà seguidament del Braç del Dimarts, fill de la Séquia de Quart
que continua cap al sud pel límit entre les zones d´hort i de secà. La séquia continua
més enllà cap al sud, per a donar aigua al rec del Divendres, ja en Aldaia. Els noms
dels braços i séquies no eren massa imaginatius però si pràctics, definíem exactament
el que calia recordar, el dia de rec.
La Séquia del Dimarts es divideix en tres braços: Bracet al nord, del Mig i Forà a l
´est. El Motor de St. Antoni o del Braç Forà es troba entre la senda d´Aldaia i el
Camí de Samarra.
El Camí de Samarra, desconegut per a molts de nosaltres, naixia en el que ara és el
Camí del Cementeri Municipal. Realment és l´entrada a aquest camí. El Cementeri
Municipal construït, cap a l´any 2000, està a la zona del Braç Forà molt aprop d´
Aldaia.
El Braç Forà o Braç de Fora, està al límit pel sud amb Aldaia, com el seu nom indica
es troba a les afores de Quart. Naix com he dit abans, de la Séquia del Dimarts i
després de regar les partides de l´est continua en Aldaia. Segueix el seu curs final
paral.lel a la Senda de Xirivella, encara que ara ja no es pot veure per les ampliacions
de les carreteres i l´apropiació dels camins per part d´algunes empreses agrícoles.
Finalment, arribarem a la fi del nostre passeig en un bosc de moreres, a la Partida del
Bracet, ací a l´ombra esmorzarem, compartint-ho tot entre tots, gaudint dels antics i
dels nous amics i entre rialles i bons desitjos, tornarem a casa. No sense visitar
primer, un meravellós tros d´horta que els Amics de l´Animeta estan cuidant i mimant,
com una forma molt creativa de preservar la nostra memòria.
Mª Begoña Segarra Guerrero.
