1. IES PORT D’ALCÚDIA Nom:
Curs 2011-2012 Curs:
Departament de Geografia i Història Data:
Exterior
Planta Alçat
Títol Catedral de Santiago de Compostel·la
Autor Varis: Mestre Bernat, Mestre Mateu...
DADES Cronologia 1075 – 1128 aprox.
GENERALS Estil Romànic
Localització Santiago de Compostel·la, La Coruña, Espanya
Tipus d’edifici Edifici religiós: Catedral, església de peregrinació
Tipus de planta Església de peregrinació, de planta de creu llatina de tres naus,
capçalera amb girola i absidioles.
Materials Pedra
Sistema Sistema voltat: ús de l’arc de mig punt, voltes de canó i voltes
constructiu d’aresta a les cobertes. Alçat interior dividit en diferents nivells:
el primer nivell amb pilars cruciformes, en el segon nivell ens
ANÀLISI trobam la tribuna, que permet il·luminar la nau central.
FORMAL Suports Pilars cruciformes.
Cobertes Volta de canó a la nau central. Volta d’aresta a les naus laterals i
a la girola. Cimbori a la zona del creuer.
Espai exterior Molt modificat, encara que ens deixa entreveure la
monumentalitat primitiva, arquitectura de volums massisos
escalonats, amb poques obertures, i presència de dues torres als
peus de la Catedral.
Estil (elements Estil romànic: planta de creu llatina de 3 naus, ús de l’arc de mig
de l’estil) punt, volta d’aresta, cimbori cupulat, torres als peus, girola,
absis i absidioles, murs potents de reble, tribunes...
Funció Església de peregrinació, en què se custodien les relíquies de
Santiago Apòstol, i era el punt i final de la ruta jacobea. A més
ANÀLISI
també podríem veure la funció didàctica, ja que té diverses
ESTILÍSTIC
portalades amb decoració escultòrica que pretenia fer arribar el
AI
missatge de Déu als fidels.
SIGNIFICA
Elements Plena harmonia constructiva: hi ha una perfecte relació entre les
CIÓ DE
simbòlics en la parts i el tot. La Catedral de Santiago de Compostel·la és un
L’EDIFICI
distribució de exemplar idoni per entendre l’arquitectura romànica, perquè se
l’espai... pot apreciar la monumentalitat constructiva, la perdurabilitat en
quant a material, i l’elegància i la sobrietat dels espais.
La planta de creu llatina és un element simbòlic que fa
referència a la creu de Crist.

2. Títol Majestat Batlló
Autor Desconegut
DADES Cronologia Mitjan segle XII
GENERALS Estil Romànic
Localització MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
Mides 1,56 x 1,20 metres
Tècnica Talla de la fusta
Material Fusta de xiprer i castanyer policromada al tremp
Tipologia Crist crucificat de 4 claus, vestit.
Composició i Crist en majestat romànic, caracteritzada per: la simetria
característiques compositiva, frontalitat i rigidesa en el tractament del cos,
ANÀLISI formals poc interès per l’anatomia (vestit amb túnica llarga cenyida
FORMAL I a la cintura i amb mànigues), antinaturalisme (frontalisme,
ESTILÍSTICA hieratisme, desproporcions anatòmiques –grans mans, ull...-
), utilització de convencionalismes (ús de línies paral·leles a
la barba o cabells, per representar els plecs del vestit també
s’ha utilitzat línies paral·leles, etc), manca d’interès pel
volum del cos, esquematisme combinat en el detallisme
d’alguns elements (cabells, barba...).
Elements Crist crucificat amb actitud serena, representa el triomf
iconogràfics: sobre la mort. El Crist és un personatge viu, per demostrar la
ANÀLISI què hi ha seva victòria sobre la mort. Deu regna després del seu
SIGNIFICATIVA representat? martiri. Actitud majestàtica, legitimitat del poder diví.
Funció Obra de funció religiosa, destinada al culte, amb una
finalitat també didàctica.

3. Títol Pintures de Sant Climent de Taüll
Autor Desconegut
Cronologia 1123 aprox.
DADES
Estil Romànic
GENERALS
Localització Actualment al MNAC. Originàriament a l’Església de Sant
Climent de Taüll (Vall del Boí, Lleida, Catalunya)
Mides
Material i Pintura mural realitzada amb la tècnica al fresc
tècnica
Composició i La composició de les pintures estan regides per la
característiques perspectiva jeràrquica (els personatge més important des
formals del punt de vista religiós es troba al centre i de majors
dimensions). Aquestes pintures exemplifiquen totes les
característiques de la pintura romànica: les figures es troben
perfilades per uns traços gruixats negres, que donen sensació
plana a les figures, amb manca de volum i aspecte de
bidimensionalitat. Utilització de colors plans, sense gradació
ANÀLISI tonal, bàsicament primaris. Pintura molt estàtica, no hi ha
FORMAL I moviment, representació simètrica i frontal dels
ESTILÍSTICA personatges. A més a més, és una pintura antinaturalista, ja
que té un caràcter simbòlic i molt expressiu, així com són
unes figures on són presents les desproporcions (mans, nas,
dits...). No hi ha presència de fons paisatgístic, les figures
estan distribuïdes dins unes franges de colors, i separades
per elements arquitectònics (la verge i els apòstols). Ús de
tots els convencionalismes típics del romànic: rostres de
gran esquematització i economia de traços (celles, nas,
barba...), plecs de les teles esquemàtics i simètrics a partir
de les línies paral·leles, peus en “v”, concepció geomètrica
de la figura.

4. Elements Crist representat com a Jutge, emmarcat per una mandorla a
iconogràfics: on s’inscriuen les lletres alfa i omega (principi i fi de totes
què hi ha les coses), porta a la mà un llibre sagrat i amb l’altre amb
representat? actitud de beneir. Al costats apareixen uns serafins i a la
ANÀLISI
part inferior els quatre Tetramorfos (Mateu àngel, Marc lleó,
SIGNIFICATIVA
Joan àguila, Lluc bou), i a la zona inferior es troben
representats la Verge i apòstols.
Funció Funció didàctica: acostar el missatge de Déu al fidel,
majoritàriament analfabet.