1. Els regnes cristians hispànics
IES PORT D’ALCÚDIA
Curs 2011-2012
Prof. Àngela Melis

2. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL
• Reconquesta: procés
històric iniciat el 722
(Batalla de Covadonga)
per mitjà del qual els
regnes cristians de la
Península Ibèrica varen
conquerir
progressivament l’Al-
Ándalus, i es pot donar
per finalitzat el 1492 amb
la conquesta del regne
nassarita de Granada.

3. EVOLUCIÓ DELS SEGLES
• Fins el s. X  iniciativa i l’hegemonia polítiques a la
Península correspongueren als musulmans.
• A partir s. X fins a final del s. XV la supremacia fou dels
regnes cristians.
– Aquests regnes mantingueren unes complexes relacions
entre si mateixos i amb els musulmans, caracteritzades per
l’alternança de pactes i enfrontaments.
• Evolució política territoris cristians  clara tendència
cap a la unificació dels diversos regnes.
– Des del s. XIII, la situació política va estar dominada per
dues grans entitats:
• Corona de Castella
• Corona d’Aragó

4. RECERCA DELS
CONCEPTES:
•Mudéixar
•Mossàrab
•Muladí
•Escola de
Traductors de
Toledo

5. LA PENÍNSULA IBÈRICA:
TROBADA DE CULTURES

6. TRES CULTURES
• Regnes Cristians 
convivència de cultures
+ pobles + religions
diferents  períodes de
pau i períodes
d’enfrontament:
– Cristians
– Musulmans
– Jueus

7. TRES CULTURES
• Moltes obres
filosòfiques i
científiques d’autors
grecs i llatins  arriben
a Europa a través d’Al-
Àndalus perquè havien
estat traduïdes a l’àrab.

8. TRES CULTURES
• Interès dels països europeus
per conèixer les obres
d’autors grecollatins 
creació d’escoles de
traductors a l’Espanya
cristiana:
– Escoles  punt de trobada
cultural entre àrabs, jueus
(coneixedors de l’àrab i del llatí)
i cristians  treballaven en un
ambient de tolerància.
– Traducció de textos:
• Literaris
• Medicina
• Matemàtiques
• Astronomia
– Escola més destacada  Escola
de Traductors de Toledo.

9. TRES CULTURES
• CRISTIANS:
– Eren el grup dominant.

10. TRES CULTURES
• JUEUS:
– Ciutats Al-Àndalus  hi vivien
minories jueves.
– Quan els reis cristians varen
ocupar els territoris andalusins,
els membres de les comunitats
judaiques es varen quedar a les
ciutats conquerides i es
convertiren en metges,
prestadors, consellers,
científics i traductors al servei
dels nous monarques cristians.
– Comunitats jueves  vivien en
barris separats  jueries o
calls:
• Sinagoga, centre d’oració i culte.
– Jueus pagaven impostos
especials a la tresoreria reial i
tenien autonomia
administrativa i judicial.

11. TRES CULTURES
• MUDÈJARS:
– Són els musulmans que
habitaven als territoris
governats per reis cristians.
– Nombre de mudèjars  molt
elevat durant tota l’Edat 
però no tenien lleis ni
autoritats pròpies que en
regulassin la permanència ni
les condicions de vida.
– Situació mudèjars a partir del
s. XIII va empitjorar  varen
emigrar al Regne nassarita de
Granada.
– Durant l’Edat Moderna varen
ser obligats a convertir-se al
cristianisme i varen ser
anomenat moriscos.

12. ART MUDÈIXAR

13. ART MUDÈIXAR
• Fenomen artístic de
pervivència de l’art
hispanomusulmà a la
Espanya cristiana.
• Art mudèixar  estil
artístic que se
desenvolupa en els
regnes cristians de la
Península, però que
incorpora influències,
elements o materials
d’estil hispanomusulmà.

14. ART MUDÈIXAR
• És un fenomen
exclusivament hispànic
que té lloc entre els
segles XII i XVI, com a
mixtificació de les
corrents artístiques
cristianes (romàniques,
gòtiques i renaixentistes) i
musulmanes de l’època.
• Decoració  té un deute
gran amb l’art musulmà.

15. ART MUDÈIXAR
• Art mudéixar  consta
de:
– Elements estructurals
específics  torres-
campanar repeteixen els
esquemes dels minarets
musulmans.
– Elements constructius i
decoratius:
• Ús dels materials pobres
 maó, guix i ceràmica
• Utilització d’arcs
d’inspiració islàmica: arc de
ferradura
• Utilització de les cobertes
de fusta
• Tendència a l’horror vacuii

16. ART MUDÈIXAR
– Exemples:
• Santa Maria la Blanca
(Toledo)
• Catedral de Terol
• Torre de San Martín
(Terol)

17. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA LA BLANCA
(TOLEDO)

21. CATEDRAL DE TEROL

23. TORRE DE SAN MARTÍN (TEROL)

24. ART MOSSÀRAB

25. ART MOSSÀRAB
• Esglésies cristianes
construïdes a l’època
del s. IX a XI en el
territori d’Al-Andalus
 art mossàrab és un
art cristià, però enriquit
amb nombrosos
elements de influència
musulmana.

27. ART MOSSÀRAB
• Característiques
constructives:
– Planta: forma de creu
(símbol cristià).
– Accés a l’interior: porta
lateral  no hi ha façana
principal.
– Ús de l’arc de ferradura de
tipus califal.
– Sobrietat decorativa
exterior.
– Ús de la columna com a
suport i capitells corintis.

28. ART MOSSÀRAB
• Exemples:
– Església de San Miguel
de la Escalada
– Església de Melque
(Toledo)

29. ESGLÉSIA DE SAN MIGUEL DE LA
ESCALADA

32. ESGLÉSIA DE MELQUE (TOLEDO)

34. ART MOSSÀRAB: ELS BEATUS
• Beatus:
– Comentaris al llibre de
l’Apocalipsis.
– El primer va ser escrit per un
monjo anomenat Beato de
Liébana  d’aquí ve el nom.
– Característiques:
• Ingenuïtat i policromia
• Absència de volum
• No hi ha sensació d’espai
• Gran detallisme en els temes
ornamentals, vegetals i
animals
• Gran desplegament imaginatiu
en la decoració de les orles i
les vestiments dels
personatges

39. LA CORONA DE CASTELLA

40. FORMACIÓ DE LA CORONA DE
CASTELLA
• Corona Castella + Corona Lleó 
unir i separar diverses vegades.
– 1230  unió definitiva en la
persona de Ferran III  funda
corona de Castella
• Regne de Castella  es va anar
imposant com el més poderós:
– 1085  Alfons VI pren Toledo.
– Vall del Tajo cau en poder
castellà.
– Derrota musulmana a las Navas
de Tolosa (1212)  Ferran III i
Alfons X  conquereixen quasi
tota Andalusia.
– Segle XII  Castella = pèrdua de
Portugal.

41. Govern a la Corona de Castella
• Corona de Castella  únic
estat, amb mateixos
institucions i una mateixa
llei.
• Monarquia a Castella  va
tenir un caràcter menys
feudal que a la Corona
d’Aragó i el rei posseïa poders
més extensos:
– Rei castellà  tenia més poder
que els altres reis peninsulars
 tenia uns poders més amplis
que en altres regnes hispànics
 tenia potestat per:
• Elaborar lleis
• Declarar la guerra
• Jutjar

42. Govern a la Corona de Castella
• Corts castellanes: model
autoritari en què el rei
procurava exercir el seu
poder sense limitacions:
– Varen ser un òrgan amb
funcions consultives o
d’aprovació dels designis reials
 no podien legislar.
– Facultat més important 
capacitat d’aprovar o negar
nous imposts sol·licitats pel
monarca.
– A poc a poc, la noblesa i el
clergat varen deixar d’assistir-hi,
perquè estaven exempts de
pagar els imposts que s’hi
aprovaven.

43. Govern a la Corona de Castella
• En el segle XII, els reis
de Lleó (1188)
convocaren el primer
parlament europeu: les
Corts:
• Reunien a la noblesa,
clergat i representants de
les ciutats.
• Les Corts aprovaven els
impostos que podien
cobrar la monarquia, però
no aprovaven les lleis,
que eren facultat del rei.

44. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Economia basada en:
– Agricultura
– Ramaderia
• Ramaderia:
– Ramaderia ovina 
depenia essencialment
de la cria d’ovella
merina  llana d’alta
qualitat:
• Exportada a altres països.
• Destinada a la indústria
tèxtil.

45. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Ramaderia ovina va impulsar
l’enriquiment dels grans
propietaris de bestiar (ordres
miliars, monestirs, consells i
nobles) a costa dels
agricultors, que van veure com
es frenava el creixement de la
producció agrícola,
fonamentalment cerealística.
• Ramats  transhumants 
circulaven per una xarxa de
camins  carrerades 
recorrien la Península de nord
a sud.

46. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Ramaders  aplegats
en assemblees (mestes)
per resoldre qüestions
de l’ofici:
– Ramaderia  pertanyia
majoritàriament a la
noblesa castellana i per
defensar els seus
intressos se va fundar
l’Honrado Consejo de la
Mesta.

47. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• 1273: rei Alfons X va reconèixer l’Honrado
Consejo de la Mesta:
– Aquest organisme aplegà els ramaders amb finaliTat
d’organitzar la transhumància i d’aconseguir les
carrerades (el privilegi de pas dels ramats per les
terres, en detriment dels agricultors).
• Durant l’hivern  els ramats es traslladaven cap a les
pastures meridionals (Andalusia).
• Durant l’estiu  els ramats es traslladaven cap a les
septentrionals (cap el nord).
– Li va atorgar privilegis  llibertat perquè el bestiar
pasturàs a les terres dels pagesos.
– La Mesta va tenir gran poder.

51. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Les rutes de la llana:
– Llana de la Corona de
Castella:
• Només una petita part de
la llana que es produïa a
Castella es quedava al
regne per als teixidors de
les ciutats.
• Una part important
s’exportaven a les ciutats
tèxtils dels Països Baisos,
sobretot a Bruges, on era
filada, teixida i on també
es confeccionava.

53. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Corona de Castella  va
mantenir una economia
exterior basada en la
importació de productes
manufacturats i en
l’exportació de matèries
primeres (llana i ferro
fonamentalment).
• Això va dificultar el
desenvolupament de les
manufactures i de l’artesania i
alhora que obstaculitzava el
naixement d’una burgesia que
pogués servir de contrapès al
puixant poder de la noblesa.

54. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Venda de llana i teixits
elaborats  fa que
artesania i comerç
tenguin un gran
desenvolupament.
– Comerç de la llana 
concentrat a Burgos, i des
d’allà es transportava als
ports del mar Cantàbric
per enviar-la cap a Flandes
per via marítima.
– Això va reactivar la vida
comercial de la Meseta del
Nord  auge econòmic 
provoca l’aparició de fires i
mercats:
• Medina del Campo

55. CULTURA A LA CORONA DE CASTELLA
• Castella  mostres
important d’art romànic:
– Sant Martin de Frómista
(Palència)
– San Isidoro de Lleó
– Catedral de Santiago de
Compostel·la  pòrtic de
la Glòria (mestre Mateo).
• Art gòtic  catedrals
segle XIII:
– Catedral de Lleó
– Catedral de Burgos
– Catedral de Toledo

59. LA CORONA D’ARAGÓ

60. FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
• Corona d’Aragó  es va
crear en el segle XII 
1137 matrimoni de:
– Peronella: hereva
d’Aragó
– Ramón Berenguer IV:
comte de Barcelona
• Primer rei  el seu fill
Alfons I.

61. FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
• Corona d’Aragó  es va expandir per la
Península Ibèrica menys que la Corona de
Castella:
• Segle XII  Alfons I el Bataller  conquereix les terres
de la vall de l’Ebre.
• Segle XIII  Jaume I el Conqueridor  pren les
Balears, València, Alacant i Múrcia.
• A partir del segle XIII  important expansió per la
Mediterrània:
– Final segle XIII i segle XIV  Pere el Gran i els seus successors
van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.

64. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• Corona d’Aragó  era una associació de
diversos Estats: composta pels comtats
catalans + regnes d’Aragó, València i Mallorca:
• Era una unió dinàstica  cada territori va mantenir les
institucions i costums propis, que els reis es
comprometien a respectar.
• Cada regne tenia les seves pròpies Corts.
• Tots els regnes estaven sota l’autoritat d’un mateix
monarca.
• El rei tenia un representant (lloctinent o virrei) a cada
Estat i una administració que era itinerant.

65. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• A la Corona d’Aragó 
l’arrelament de les
estructures feudals i el
poder nobiliari més
gran impulsà el
pactisme  el monarca
es veia sotmès al
control de la noblesa a
través de les Corts.

66. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• Poder del rei aragonès 
era menor que el del rei
castellà  tradició
pactista  l’autoritat reial
es fonamentava en el
consentiment dels
governants.
– Segons la tradició, el rei
devia el seu poder al
consentiment dels seus
súbdits  per això havia de
comptar amb les Corts per
poder governar  model
pactista.

67. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• Corts  a més
d’aprovar impostos (=
que Castella) havien de
fer lleis (funció
legislativa).
– Les lleis havien de ser
aprovades de comú
acord entre els
estaments i el rei es
comprometia a respectar
el dret i els costums del
país fixats en un codi
anomenat Usatges.

68. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Majoria de la població
 vivia de l’activitat
agrícola.
– Riques hortes
valencianes 
agricultura de regadiu
molt pròspera.

69. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Moltes ciutats  activitats artesanes i
manufactureres (metal·lúrgia, construcció
naval)  estimulades pel comerç marítim:
– Esplendor de la Corona d’Aragó a partir del s. XII
 fruit del desenvolupament del comerç
mediterrani impulsat des dels ports de Barcelona,
Palma i València, que es va veure afavorit pel
l’expansió territorial de la Corona envers aquesta
zona.

71. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Rutes comercials pel
Mediterrani:
• Des del s. XIII fins al XV 
Corona d’Aragó va tenir un
comerç florent al mar
Mediterrani, i en menys
escala, amb Flandes.
• Rutes marítimes més
freqüents s’adreçaven cap a:
– Sardenya i Sicília
– Mar Egeu
– Imperi Bizantí
– Nord d’Àfrica

72. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Rutes comercials pel
Mediterrani:
– Exportaven: teixits, oli,
instruments i armes de
ferro.
– Importaven: espècies,
teixits de seda, sucre i
blat.

73. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Per defensar els interessos
dels comerciants de la
Corona d’Aragó, als ports
principals del Mediterrani
es crearen delegacions o
Consolats de Mar a
nombroses ciutats
europees, asiàtiques i
africanes.
– A les grans ciutats (Barcelona,
València, Palma)  es
crearen uns magistrats o
representats (cònsols de mar)
 jutjaven les causes
relatives a la navegació i el
comerç.

74. ART A LA CORONA D’ARAGÓ
• Estil Romànic:
– Va sorgir molt aviat als
territoris de la corona
d’Aragó.
– Exemples: petites
esglésies pirenaiques:
– Sant Climent de Taüll
– Monestir de Sant Joan
de la Penya (Osca)

76. ART A LA CORONA D’ARAGÓ
• Estil Gòtic: gran
desenvolupament
– Edificis religiosos:
• Santa Maria del Mar
(Barcelona)
• Catedral de Palma
– Edificis civils:
• Llonges de València i
Palma
– Pintura: destaquen les
obres dels germans
Jaume i Pere Serra.

79. COMPARACIÓ CORTS DE CASTELLA I
CORTS D’ARAGÓ

80. Corts Medievals
• Les Corts medievals eren
convocades pel rei per
sol·licitar ingressos.
• Els tres braços o estaments
(rei, noblesa i poble pla)
aprofitaven la reunió per:
– Exposar els seus problemes.
– Sol·licitar del monarca
l’aprovació de noves lleis.
• L’ordre de la reunió era
diferent a Aragó i a Castella

81. CORTS DE CASTELLA CORTS D’ARAGÓ
 Discurs inaugural del rei.  Discurs inaugural del rei.
Primera sessió de
 El monarca sol·licita nous  Els estaments presenten les
les Corts
impostos. seves queixes (greuges).
 Els estaments aproven o  El rei promulga noves lleis
Segona sessió de rebutgen els nous impostos. per resoldre les greuges.
les Corts  Els estaments presenten les  El rei sol·licita nous
seves queixes. impostos.
 El rei promulga o rebutjar les  Les Corts aproven o
Tercera sessió de
lleis que tanquin les queixes. rebutgen els impostos.
les Corts
 Discurs de clausura del rei.  Discurs de clausura del rei.

82. CORTS DE CASTELLA I CORTS D’ARAGÓ
• A la Corona d’Aragó:
– Corts tenien la primacia, perquè, si no eren ateses
els seus desitjos, no aprovarien després els
impostos.
• A la Corona de Castella:
– Com que l’ordre era el contrari que a les Corts
d’Aragó, les Corts no aconseguien tant de poder.

83. BREU HISTÒRIA DE LES CORTS
• Les primeres Corts que es varen crear a la
Península varen ser les del regne de Lleó, l’any
1188.
• Al segle XIII també se’n varen crear al regne de
Castella i als diversos territoris de la Corona
d’Aragó i al regne de Navarra.
– Catalunya: 1214
– Aragó: 1247
– València: 1283