8. Ubicació de les principals catedrals gòtiques

10. ARC OGIVAL ARC CONOPIAL

14. Volta de tercelets Volta estrellada

17. ARCBOTANTS PILAR COMPOST

18. CONTRAFORTS, PINACLES I VITRALLS

19. ARCBOTANTS, CONTRAFORTS, PINACLES I VITRALLS

21. Palau de la Senyoria de Florència (1299-1314) Llotja de Ypres (segles XIII-XIV), Bélgica

24. “ La belleza de las iglesias no se debe solo al magnífico partido que los constructores sacaron de su arquitectura para responder a las aspiraciones religiosas de las muchedumbres, sino también a la atmósfera cálida, coloreada, irreal que dan al interior las espléndidas vidrieras que guarnecen las ventanas. Los fieles se sienten allí al abrigo, lejos de los males de la Tierra, en la paz que preludia los gozos del Paraíso. Los altos vanos abiertos para dejar pasar una luz abundante, luz de esencia divina, respondían también al amor de nuestros antepasados por la vidriera, donde hallaban en el azul del cielo los grandes temas del Antiguo y Nuevo Testamento, y las historias de los santos que habían admirado en época romántica, pintadas sobre los grandes muros desnudos”. HUYGHE, B.: El arte y el hombre . Madrid, Planeta, 1996

25. “ Lancemos una mirada sobre una catedral gótica. Veremos, por decirlo, un movimiento vertical petrificado, el cual la ley de la gravedad parece anulada. Veremos un movimiento de inaudita fuerza, dirigido hacia arriba, opuesto a la natural dirección de la gravedad pétrea. No hay muros; no hay masas que nos den la impresión de realidad firme y material. En vano, buscamos una indicación que aluda a la relación entre carga y fuerza. Dijérase que aquí ni hay carga. Solo percibimos fuerzas, fuerzas libres, irreprimidas, fuerzas que se lanzan a lo alto con indecible aliento. Es bien claro que aquí la piedra ha quedado despojada de su peso material, que aquí la piedra sustenta una expresión insensible, incorpórea, que aquí la piedra está como desmaterializada ”. WORRINGER, W.: La esencia del estilo gótico . Buenos Aires, Nueva Visión, 1973

26. L’ARQUITECTURA EUROPEA França: el gran difusor

28. ABSIS Vista des del costat sud

29. FAÇANA OCCIDENTAL I LÍNIES BÀSIQUES D’EQUILIBRI EN LA SEUA ORGANITZACIÓ

30. NAU CENTRAL Detall de la nau central, absis i creuer

32. CHARTRES

33. Volta de la nau centrall y vitralls del presbiteri

34. Detall d’arbotants Detalls de contraforts

35. REIMS

36. INTERIOR CAP A L’ENTRADA DETALL DEL TRIFORI

37. AMIENS

38. ALÇAT DE LA NAU CENTRAL VOLTA DEL CREUER I DE LA NAU I DEL TRANSEPTE

40. VISTA DEL PIS INFERIOR VISTA DEL PIS SUPERIOR

41. DETALL DEL PIS SUPERIOR AMB ELS SEUS VITRALLS VOLTES DEL PIS SUPERIOR

45. LINCOLN

46. SALISBURY

48. GLOUCESTER

49. WELLS Columna palmada

51. KING COLLEGE, CAMBRIDGE Volta de ventall de la capella del King’s College

53. VOLTA RETICULAR – MONASTERI DE MAULBRONN

55. SANTA ISABEL DE MARBURG

56. COLÒNIA

57. ESTRASBURG

58. ESTRASBURG Portalada central i rosassa – 1932-1399 Gran agulla de pedra calada i arquets i bossellets.

61. VIENA

62. Les peculiaritats del gòtic italià El retard amb què el gòtic va arribar a Itàlia i la seva escasa difusió van afavorir que en el segle XV s’iniciés la nova estérica renaixentista.

65. Signoria de Florència Ajuntament de Siena

66. Palau dels duxs Cà d’Oro

67. Catedral de Florència

69. Catedral de Siena

70. Catedral de Siena

71. Catedral de Siena

74. Façana occidental Vista desde l’absis i cimbori

75. Voltes de la nau central Volta del creuer Transepte

77. Conjunt façana occidental Detall façana occidental

78. Nau central Detall de l’ interior

80. Façana occidental

81. Lateral sud i absis Detall de l’absis

82. Nau central en direcció a l’ absis Vista desde el transepte

83. Detall dels vitralls de la nau central Voltes de la nau central

85. BARCELONA Iniciada a la fi del segle XIII. Tres naus. La central més ampla i les laterals de la mateixa alçària.

88. GIRONA “ Pere ça Coma, picapedrero de Girona y maestro de la fábrica de dicha iglesia […], sostiene que la obra es estable, firme y sin peligro si es hecha y continuada con una sola nave, tal como ahora se sigue y se continúa, y puede permanecer y sostenerse sin peligro; el que expone no acepta de ninguna manera que la obra sea cambiada, sino por el contrario que sea hecha y continuada con una sola nave”. TERES, R.: La renovació de l’ escultura gòtica a Barcelona a l’entorn de 1400 , en YARZA, Joaquín: Fuentes de la Historia del Arte I . Madrid, Historia 16, 1997.

89. SANTA MARÍA DEL MAR

91. Pilars, voltes, capelles entre contraforts i vitralls

92. LLOTJA DE VALÈNCIA

94. OVIEDO

96. Alçat de la nau central Volta del creuer Arcbotants i contraforts

101. Timpà del Judici Final

102. Estautes-columnes: conjunt i detalls

103. REIMS

104. Muntants de la portalada central i detalls

105. Verge del mainell o trancallums Portalada del Judici Final

106. CLAUS SLUTER El Pou de Moisés Apareixen diverses figures de profetes Portalada de la Cartoixa de Champmol

107. Tomba de Felip l’ Ardit Presenta el duc jacent envoltat de ploraneres i encaputxats.

109. Estatues de la portalada de la catedral de Estrasbug (Major expressivitat que en Reims). Muntants de la portalada central de Reims

112. 3. L’ escultura gòtica peninsular BURGOS PORTALADA DEL SACRAMENTAL - Portalada més antiga de les catedrals castellanes. Hi destaca la incorporació de l’estàtua-columna en el mainell

113. Detall - Timpà i arquivoltes

114. Portalada nort del transepte o del Judici Final

115. Detall timpà – Crist Jutge envoltat per la Verge, Sant Joan i àngels. Detall timpà: elegits, porta del cèl, passatge d’ ànimes i condemnats

116. LLEÓ Portalada del Judici Final

117. Timpà amb el Judici Final

118. Els elegits Els condemnats

119. LA PINTURA GÒTICA

123. Capella Scrovegni (1304-1306) Vista general cap a la capçalera Vista general cap a l’ entrada

124. Detall de la organització en quadres

125. Anunci a Santa Ana

126. L'últim sopar

127. El bes de Judes

128. Lamentacions sobre el cos de Crist mort

129. Basílica superior de Sant Francesc, a Assís

130. L’èxtasi de Sant Francesc (1297-1300)

131. La predicació a les aus (1297-1300)

132. La mort de Sant Francesc (1300)

134. Políptic de Gant o de l’Anyell Místic, tancat (1425-1432)

135. Detall dels donants, Joos Vyd i la seua esposa Isabelle Borluut

136. Políptic de Gant o de l’Anyell Místic, obert (1425-1432)

137. Detall de Déu Pare i de la corona situada als seus peus

138. Detall dels àngels cantors i dels àngels músics

139. Taula central inferior amb "L'Adoración de l’ Anyell"

140. Detalls del paisatge del fons de la zona inferior

141. EL MATRIMONI ARNOLFINI (1434)

147. TRÍPTIC EL CARRO DE FENC (1500-1502). Museu del Prado. Tancat representa la visió del Camí de la Vida Es poden veure al·legories moralitzadores i crítica social, sobretot quan la seua temàtica va estar inspirada en el text d'Isaïes que proclamava que "tota la carn és com el fenc i tota glòria és com l'herba dels prats" .

148. Obert representa "L'origen del pecat, la seua prolongació en este món i el castic després de la mort”

149. Representació del proverbi "El món és un carro de fenc, del qual cadascú pren el que pot"

150. El Paradís Terrenal amb l'origen del pecat L'infern, amb el castic després de la mort

152. Obert representa: "El Paradís terrenal", "El Jardí de les Delícies" i "L'infern musical"

153. Panell central amb "El Jardí de les Delícies"

154. Detall de la Font dels Quatre Rius del Paradís Terrenal

155. Detall de la Cavalcada del Desig entorn a la Font de la Joventut

156. Detall d'una bola transparent que evoca la fugacitat del plaer

157. Hòmens i dones amb cireres i maduixes símbols del desig carnal

158. El Paradís Terrenal L'infern musical