1. L'Imperi bizantí
L'Imperi d'Orient, més ric que
el d'Occident, va ser capaç de
resistir les invasions
germàniques.
Aquest imperi es va mantenir
deu segles amb el nom
d'Imperi bizantí.
La capital de l'imperi era la
ciutat de Constantinoble, que
abans s'anomenava Bizanci.
2. L'Imperi bizantí
Constantinoble va ser construïda per
l'emperador Constantí l'any 330 a imatge de
Roma.
Situada en un lloc estratègic a l'estret del
Bòsfor,va controlar les rutes comercials entre
Europa i l'Àsia. Amb més de mig milió
d'habitants en l'època de Justinià i més d'un
milió en el segle IX, va ser una de les ciutats
més riques i populoses del món durant l'edat
mitjana.
4. L'Imperi bizantí
L'esplendor de Justinià
L'emperador bizantí més important va ser Justinià, que
va governar juntament amb la seva dona Teodora entre
els anys 527 i 565. Durant el seu regnat, Bizanci va
viure l'època més gloriosa.
5. L'Imperi bizantí
Justinià va intentar reconstruir l'Imperi romà. Els
seus exèrcits, comandats per Belisari i Narsès, van
conquerir moltes terres que havien format part de
l'Imperi d'Occident: el nord de l'Àfrica, part de la
península Ibèrica i d'Itàlia...
Per governar un imperi tan extens calia una bona
organització:
* L'emperador o basileu concentrava tots els
poders: dirigia l'exèrcit i l'administració i era el
cap religiós.
6. L'Imperi bizantí
* Disposava del suport d'una àmplia xarxa de
funcionaris especialitzats que executaven les seves
ordres per tot l'Imperi i d'un exèrcit molt poderós
que en defensava les fronteres. Hi havia un cos de
diplomàtics que mantenia les relacions amb altres
pobles i afavoria el comerç.
Es van actualitzar les lleis romanes, el famós Codi
de Justinià, que més tard va tenir molta influència.
7. L'Imperi bizantí
Una lenta decadència
Després de la mort de Justinià, l'Imperi bizantí
va començar un procés molt llarg de pèrdues
territorials. Primer els llombards van conquerir
tot el centrei nord de la península Itàlica.
Després, els visigots van expulsar els bizantins
de la península Ibèrica. Durant els segles VII i
VIII, els musulmans van conquerir tota la
costa mediterrània de l'Àfrica, i també Síria i
Palestina.
8. L'Imperi bizantí
Des d'aleshores, l'Imperi bizantí va quedar
reduït a la península d'Anatòlia, els Balcans i
el sud de la península Itàlica. A principi del
segle XV, només quedava Constantinoble en
mans bizantines.
El 1453, després d'un setge molt llarg, la
ciutat va caure en poder dels turcs i l'Imperi
bizantí va desaparèixer.
9. L'Imperi bizantí
Un imperi urbà i comercial
A l'Imperi bizantí les ciutats van continuar
tenint molta importància. Constantinoble, Efes
i Tessalònica es consideraven de les més
importants de l'època.
10. L'Imperi bizantí
Un imperi urbà i comercial
Les ciutats van conservar les funcions que
havien exercit durant l'etapa de l'Imperi romà:
eren la seu dels bisbats i de les institucions de
govern i del'exèrcit.
Igualment, s'hi va desenvolupar una artesania
de gran qualitat (seda, esmalts, tapissos...) i
eren el centre dels intercanvis comercials.
11. L'Imperi bizantí
'Imperi bizantí va gaudir d'una prosperitat econòmica
molt gran. Els bizantins van dominar el comerç
mediterrani i les grans rutes que unien Europa amb
l'Àsia i l'Àfrica. Per això, les monedes bizantines
van ser el principal mitjà de pagament al Mediterrani
durant molt temps. Els bizantins venien els seus
productes agrícoles i artesans i compraven espècies,
blat, pells...
12. L'Imperi bizantí
Un imperi grec i ortodox
Al principi, l'Imperi bizantí va mantenir les
formes de vida de l'Imperi romà. No obstant
això, després del regnat de Justinià cada cop
va anar adoptant més elements grecs. El grec
va substituir el llatí com a llengua oficial i
l'Església bizantina es va anar allunyant de
l'Església de Roma.
13. L'Imperi bizantí
Les diferències cada vegada més grans que
enfrontaven les dues institucions van conduir a
la separació definitiva el 1054 entre l'Església
catòlica, que reconeixia l'autoritat del papa, i
l'Església bizantina o ortodoxa, que reconeixia
la del patriarca de Constantinoble.
15. L'Imperi bizantí
A l'Imperi bizantí, en el segle VIII, els
emperadors van prohibir el culte a les imatges
santes (icones); aquesta prohibició va
provocar molts avalots i finalment es va haver
de derogar.
Els monjos ortodoxos van evangelitzar els
pobles de l'est d'Europa. Per això, l'Església
ortodoxa és la majoritària a Rússia, Lituània,
Bielorrúsia, Bulgària i Romania, a més de ser-
ho també a Grècia i Macedònia.
16. L'Imperi bizantí
Un art sumptuós
L'Imperi bizantí va desenvolupar un
art molt ric. Com que a Bizanci la
religió era tan important, la major
part de les obres d'art que en
conservem són religioses.
En arquitectura, destaquen les
nombroses esglésies, que tenien
planta de creu grega i estaven
cobertes per grans cúpules.
17. L'Imperi bizantí
Un art sumptuós
La basílica de Santa Sofia n'és el millor
exemple.
18. L'Imperi bizantí
Un art sumptuós
Un altre element típic de l'art bizantí van ser
els mosaics, que cobrien les parets i els sostres
de les esglésies i palaus.
19. L'Imperi bizantí
ACTIVITATS
− Treball per a casa: Inici de l'edat mitjana.
− Llegir el text de Constantinoble i fer un resum
per lliurar-me
