1. Cicle urbà de l’aigua
Alex Morales, Laia Orteu i Mariona Peró
2. CONSUM
Quan obriu l'aixeta per dutxar-vos, beure
aigua, o rentar les plats, us heu preguntat
algun cop d'on surt aquesta aigua? O
sempre heu pensat que és per art de màgia?
5. CAPTACIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA
Barcelona s’abasteix
d’aigua de sis pantans: La
Baells, la Llosa del Cavall i
Sant Ponç de la conca del
riu Llobregat; i Sau,
Susqueda i el Pasteral, de
la conca del riu Ter.
Un altra font important
són els aqüífers
6. DESSALINITZADORES
Les dessalinitzadores són una part del
procés que treuen l’excés de sal de l’aigua, això fa
que aquesta sigui potable i no nociva pel sòl en
cas de que serveixi pel regadiu.
Una dessalinització a gran escala s’utilitzen
infraestructures cares i grans quantitats d’energia.
Es poden utlititzar diferents tècniques
experimentals perfer-ho: la dessalinització a
través de l’evaporació i la condensació de cultius,
la dessalinització tèrmica de baixa temperatura o
el procés termoiònic.
7. L’aigua dels rius i dels aqüífers no es pot beure
directament,
s`ha de desinfectar i tractar. D’això se n’encarreguen les
potabilitzadores.
8. LES POTABILITZADORES
Fa que la aigua sigui apta per el consum
Aquest tractament inclou dos processos:
Processos físics: com la sedimentació, la filtració i la decantació per eliminar les
matèries orgàniques i les partícules responsables del color fosc de l’aigua sense
tractar.
-
Processos químics: primerament s’utilitzen sals
minerals que precipiten quan es combinen amb
alguns elements i, posteriorment, s’eliminen.
Després s’eliminen els microorganismes
patògens i s’afegeix color. També és molt
important la cloració, que evita la majoria de
malalties que es transmeten per l’aigua, com el
còlera.
9. Municipio /
Comarca
2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
m
3
Barcelona 124.326.429 100.438.988 111.451.498 77.145.445 88.445.118 74.904.475 69.259.345 97.031.127
10. De l’aixeta surt aigua
neta, però quan l’utilitzem
sovint l’embrutem amb
diverses substàncies i
objectes:
sabons, pèls, detergents,
sorra, terra, restes de
menjar, olis, detergents.
Totes aquestes
substàncies van a parar al
clavegueram.
Quan plou, l’aigua arrossega
tots els residus que hi ha pel
carrer fins al clavegueram.
Tota aquesta aigua no la podem tornar
directament als rius o al mar , perquè els
residus i materials que porta són
contaminants.
11. DIPÒSITS DE RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS
Són grans dipòsits verticals on s’acumula l’aigua pluvial i que,
posteriorment, aquesta es pot utilitzar directament pel regadiu o bé,
després de un tractament, per l’ús domèstic. Però, principalment, es van
construir per evitar les inundacions dels carrers i per controlar el cabal de
les canonades.
L’aigua circula per unes canalitzacions per arribar-hi i, normalment, prové
de l’aigua de la pluja que s’acumula a les teulades de les cases o al
clavegueram.
Estan construïdes amb maó o amb argamassa i les parets amb diversos
materials molt resistents perquè l’aigua quedi ben protegida.
12. DEPURADORES
És una instal·lació on l’aigua bruta és
sotmesa a un procés per mitjà de la
combinació de diversos tractaments
físics, químics i biològics. L'aigua
obtinguda no és suficient potable per
beure, però si per a retornar al riu sense
malmetre'l. Per a preparar l'aigua pel
consum de dia a dia, ens cal una
planta potabilitzadora, que d’aquestes hi
ha dos tipus:
Depuradores físiques: netegen l’aigua mitjançant processos químics i físics.
Depuradores biològiques: s’utilitzen éssers vius, com els bacteris, per millorar la
depuració de l’aigua.