1. Membres del grup: Ignasi Torra
Gerard Pessarrodona
Marc Riera
Classe: 1er ESO C
Curs: 2012-13
Assignatura: Ciències de la Naturalesa

2. 7.ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
1.EL REGNE DELS ELS PROTOZOUS
PROTOCITS.
Són organismes microscòpics de formes i mides variables, les cèl·lules dels quals
El regne dels pro- s’assemblen a les dels animals. Presenten aquestes característiques:
toctist comprèn
 Són unicel·lulars.
organismes uni-
cel·lulars i pluri-  Són heteròtrofs.
cel·lulars, amb  Viuen en medis aquàtics.
estructures euca-
Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aigua formen part del
riotes, sense
teixts ni òrgans. zooplàncton.
Pertanyen a Segons la manera de desplaçar-se, els protozous, es classifiquen en quatre grups:
aquest regne els
protozous i les
algues.
Flagel·lats Ciliats Rizòpodes Esporozous
LES ALGUES
Són un grup d’éssers vius molt divers. Tenen cèl·lules molt semblants a les de les plantes. Tenen cloroplasts i
paret cel·lular. Característiques:
 Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars . Els unicel·lulars acostumen a formar colònies.
 Són autòtrofes. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum del Sol per fer la foto-
síntesis.
 Són aquàtiques, tant marines com d’aigua dolça. Les algues unicel·lulars suren a la superfície formant part
del fitoplàncton.
Segons el tipus de pigment que tenen, hi han tres grups d’algues: Algues verdes, algues brunes i algues vermelles.
1.Quins tipus de cèl·lules tenen els organismes del 3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què?
regne dels protoctists?
No tenen teixits autèntics ja que totes les cèl·lules
Tenen cèl·lules pluricel·lulars i unicel·lulars. presenten la mateixa aparença i duen a terme les
mateixes funcions.
2.Esmenta tres estructures que els protozous utilit-
zen per moure’s. 4.Busca en els conceptes clau els termes zooplàncton
i fitoplàncton.
El flagel, el ciliats i els pseudòpodes.
Zooplàncton: Plàncton format d’animals petits.
Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que su-
ren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com
les algues i alguns vegetals.

3. 2. El regne de les moneres
El regne de les Pertanyen a aquest regne regne els bacteris. Hi ha bacteris per tot arreu del
moneres com- món, fins i tot a les zones on no hi pot viure cap altre esser viu. Es poden
prèn microorga- trobar al sòl, a l’aigua, a l’aire, a l’interior d’altres éssers vius, etc.
nismes uni-
cel·lulars i amb L’estructura dels bacteris
cèl·lules procario- Tenen un a estructura molt senzilla, que esta formada per:
tes, és a dir, sense
La membrana cel·lular. Es semblant a la de la cèl·lula eucariota.
nucli diferenciat.
La paret cel·lular bacteriana. Es l’embolcall que cobreix la cèl·lula.
El citoplasma. Està a dins de la cèl·lula.
El material genètic. Es troba dispers per el citoplasma.
Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris.
Coc, forma arrodonida. Bacil, forma allargada. Vibrió, forma de coma. Espiril, forma espiral.
La reproducció i relació La nutrició dels bacteris
dels bacteris La majoria del bacteris són heteròtrofs, s’alimenten de substancies orgàni-
ques.
Els bacteris es reprodueixen normal-
ment per bipartició, del qual es for- Bacteris paràsits, obtenen l’aliment d’altres éssers vius.
men dos bacteris fills. Bacteris sapròfits, s’alimenten de matèria orgànica morta.
Cada bacteri fill creix fins que quan es Bacteris simbionts, s’alimenten d’un altre individu associat.
fa gran es tona a dividir.
5.Quina és la principal diferencia que hi ha entre elregne dels protoctisis i els
Els bacteris es relacionen amb el me- del regne dels de les moneres?
di ambient on viuen.
La diferencia entre ells es de que el regne del protoctisis es eucariota i el regne de
les moneres es procariota.
6.Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició?
Es poden classificar en paràsits, sapròfits i simbionts, encara que també hi ha bac-
teris autòtrofs.
7.Què són els cianobacteris? Quin afecte van produir en la composició inicial de
l’atmosfera?
El cianobacteris són un grup de bacteris que tenen un pigment semblan a la cloro-
fil·la amb el qual duen a terme la fotosíntesis.

4. 3.ELS VIRUS
Els virus no es
La forma dels virus es molt variada, però estan formats pels elements següents:
poden consi-
derar éssers La càpsida. Embolcall format per proteïnes de diferents formes.
vius, ja que no La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida.
duen a terme L’àcid nucleic o material hereditari del virus. I es troba dins de la càpsida.
per si matei-
xos cap de les
funcions vi-
tals. Es poden
LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS
reproduir, per
El virus s’introdueix a la cèl·lula que va a infectar a través de la membrana cel·lular. A
això els virus
l’interior produeix nous virus utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada.
sempre són
Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden
paràsits obli-
lliures.
gats.
Imatge d’un virus
8.Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?
No, perquè el microscòpic ha de tenir un augment molt gran, com el micros-
còpic electrònic, en canvi, el microscopi òptic no té aquest augment.
9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats?
Perquè tenen capacitat de produir copies de si mateixos, es poden repro-
duir i per això els virus són paràsits obligats.
10.Quin és la funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?
És la funció de reproduir-se.

5. 4.ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA
Els microor-
ganismes
ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS
habiten a
Els microorganismes proporcionen un gran nombre d'utilitats, entre les
tots els me-
quals destaquen les següents:
dis i tenen
funcions
molt impor- Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d'animals i de vege-
tants en la tals morts, i les transformen en substàncies inorgàniques que tornen a l'at-
biosfera. mosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar.
El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix l'ali-
ment de molts animals aquàtics.
La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a
l'interior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels ali-
ments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a
l'organisme on viuen.
Intervenen en la fabricació d'aliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació
de iogurt i de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vi-
nagre.
S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden
combatre determinades malalties.
Els microorganismes perjudicials
Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a les
persones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens.
Hi ha microorganismes patògens de diversos grups: poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots els
virus són potencialment patògens, ja que són paràsits obligats i poden produir malalties quan s'introdueixen en
altres éssers vius.
11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?
Està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals, on
aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils
per a l'organisme on viuen.
12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?
bacteris, protozous i fongs microscòpics.
13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers
vius?
Són els microorganismes patògens.

6. 5.LES MALALTIES PRODUIDES PER MICROORGANISMES
Les princi- El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. De
pals vies d'entra- tota manera, perquè aquests microorganismes puguin desenvolupar els seus efectes,
da de microorga- s'han d'introduir dins dels éssers vius.
nismes són
la pell a través Una vegada es troben a l'interior de l'ésser viu, els microorganismes es comencen a
d'una ferida, la reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entre els quals destaca la
via respiratòria, febre.
la via digestiva o Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d'una manera immediata, sinó que
per contacte se- normalment ha de passar un cert període de temps, de duració variable, anome-
xual. nat període d'incubació. Un cop ha passat aquest període, es manifesten els primers
símptomes de la malaltia.
Els microorganismes es transmeten d'un individu malalt a un altre de sa per contagi. Hi
ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els individus; els més freqüents
són a través d'animals, de l'aire, de la pell, de relacions sexuals o per la ingesta d'aigua
o aliments que estan contaminats.
Algunes malalties produïdes per microorganismes
14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?
és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme. Els microorga-
nismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per contagi.
15.Què és el període d’incubació d’una malaltia?
Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d'una manera immediata, sinó que normalment ha
de passar un cert període de temps, de duració variable, anomenat període d'incubació. Un cop ha pas-
sat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

7. 6.LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
Les millors mane- Avui en dia la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les
res de prevenir les infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesures desta-
malalties infeccio- quen les vacunes i els antibiòtics
ses són: la higiene
corporal, el con-
sum d’aliments i LES VACUNES
begudes en bon Una vacuna es un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malal-
estat. tia determinada, que ja no tenen capacitat de produir-la.
Són un mètode preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora que
dura tota la vida,
ELS ANTIBIÒTICS
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament ,
que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties.
Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius.
El primer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming. Els
antibiòtics tenen molts efectes secundaris.
ACTIVITATS
17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode curatiu?
Perquè les vacunes s’administren quan no es té la malaltia i els antibiòtic si.
18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.
No, perquè el refredat es una malaltia produïda per un virus i els antibiòtics no tenen efectes sobre els virus.

8. A fons
Els líquens
Els líquens són una associació entre una alga unicel·lulars i un fong. Aquests dos organismes estan íntimament relacionades
entre sí. El cos esta format principalment pel fong.
Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques. Hi ha líquens per tot el planeta. Poden resistir condicions extre-
mes, com la manca de humitat, llum o fred i bla calor.
Els líquens es fan servi per fer la producció d’antibiòtics.
Tipus de líquens
Líquens foliacis. Líquens fruticulosos. Líquens crustacis