1. Coordinadora: Clàudia Vila Matamala
Dissenyador de l’espai: Marc Cerrato Muns
Nutricionista: Enric Izquierdo Muns
Zoòleg: Marta Undabarrena Oltra
Data: Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
Apartats:
1. Regne dels animals
2. Característiques dels vertebrats
3. Els mamífers
4. Els ocells
5. Els rèptils
6. Els amfibis
7. Els peixos
8. Anàlisi científica

2. El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutri-
Les caracterís-
ció heteròtrofa, una gran sensibilitat i capacitat de desplaçament.
tiques princi-
pals dels ani-
Els éssers vius es classifiquen en dos grups segons la presencia de columna
mals són:
vertebral: Els vertebrats que tenen columna i el invertebrats que no en tenen.
-Són pluri-
cel·lulars: te-
nen més d’u-
na cèl·lula.
-Tenen
cèl·lules euca-
riotes: amb
nucli i sense
paret cel·lular.
-Tenen nutri- El linx ibèric és un animal vertebrat.
El calamar gegant és un animal invertebrat.
ció heteròtro-
fa: Poden ser
herbívors, car- AVCTIVITATS SOBRE EL DESPLAÇAMENT I
nívors o omní-
vors.
EL TIPUS D’ESQUELET DELS ANIMALS
-Tenen una Què significa Tots els animals són capaços de desplaçar-se? Posa dos exem-
gran sensibili- que una ples d’animals que visquin fixats en el subsòl. (Posa dos imat-
tat: Que la cèl·lula és ges d’aquests animals a l’espai de sota)
reben a través eucariota?
dels òrgans
Una cèl·lula
sensorials.
eucariota és
-Tenen capa- aquella que té
citat de des- el seu materi-
plaçament: La Pòlip. (Corall groc) Pòlip. (Corall vermell)
al genètic a
majoria es po- l’interior d’un
den desplaçar. Quina és la diferència entre endosquelet i exosquelet?
comparti-
ment, el nu- La diferència entre endosquelet i exosquelet és que endosquelet és
cli, que està un esquelet intern i exosquelet és un esquelet extern.
delimitat per
una membra-
na.
El tigre blanc té un esquelet El cranc té un esquelet
intern (endosquelet) extern (exosquelet)

3.  Els mamífers són homeoterms, respi- Quins són els grups de
ren per pulmons i són vivípars. N’hi vertebrats? Anomena’ls.
han de carnívors, herbívors i omnívors. Els grups de vertebrats són
Dins d’aquest grup tan ampli hi ha l’ els mamífers, els ocells, els
ésser humà . rèptils, els amfibis i els
 Els ocells són éssers capaços de volar peixos.
mitjançant ales. Respiren per pulmons
i són ovípars. Tenen forma aerodinà- Hi han dos tipus de
mica i són homeoterms. Tenen la pell simetria, la simetria
coberta de plomes, els ossos buits i un bilateral i la simetria
bec corni. Tenen una alimentació molt radial. La simetria bila-
variada. teral consisteix en que
el cos extern es divi-
 Els rèptils tenen la pell coberta d’esca-
deix en dos meitats
tes. Quasi tots tenen quatre extremi-
totalment iguals l’es-
tats. Els llangardaixos i les serps mu-
querra i la dreta, i en
den la pell. Són poiquiloterms. Respi-
canvi la simetria radial
ren per pulmons i són ovípars. La ma-
consisteix amb més
joria són carnívors.
d’un pla de simetria.
 Els amfibis tenen extremitats en for-
Tots els animals verte-
ma de potes. Tenen la pell humida,
brats tenen simetria
fina i nua. Les larves respiren a través
bilateral, alguns inver-
de brànquies i el adults a través de
tebrats tenen simetria
pulmons i de la pell. Són ovípars.
radial i alguns com les
Són poiquiloterms. Fan la metamor-
esponges no tenen cap
fosi i d’adults són carnívors.
simetria.
 Els peixos són fusiformes. Tenen ex-
tremitats en forma d’aletes. Tenen la
pell coberta d’escates o denticles. Són
poiquiloterms. Respiren per brànqui-
es són ovípars o ovovivípars i la majo-
ria són carnívors.
Tots els vertebrats presenten simetria bilateral?
Si, tots els vertebrats presentes simetria bilateral.
Explica en què consisteix aquesta simetria.
Consisteix en que el seu cos extern es pot dividir en dues meitats idèntiques per mitja d’un únic pla.
Tots els animals tenen aquest tipus de simetria?
No, per exemple les esponges no tenen simetria.
La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti sime-
tria bilateral?
La simetria bilateral només es externa i la radial és interna i externa. Les esponges de mar no tenen sime-
tria bilateral ni radial.

4. COM SÖN ELS MAMÏFERS GRUPS DE MAMÍFERS
Les principals característiques dels mamífers MONO-
són: TRMES:
N’és un
-El cap està unit pel coll i la columna vertebral
exemple l’or-
segueix per la cua. Són els únics vertebrats que nitorinc, és
tenen orelles. ovípar.
-Tenen quatre extremitats. Els terrestres les te-
nen en forma de potes, els aquàtics en forma
d’aletes, i en el ratpenat les anteriors són ales.
-Tenen el cos cobert de pèl. MARSUPI-
ALS:
-A la boca tenen llavis i dents, les dents són dife- Es desenvolu-
rents depenent de l’alimentació. pen a la bossa
-Tenen nombroses glàndules, les més caracterís- marsupial.
tiques són les mamàries que produeixen llet.
COM SÓN LES FUNCIONS DELS MAMÍFERS
-Els mamífers són capaços de mantenir la tem- PLACENTA-
peratura corporal independent que la de l’ambi- RIS:
ent que els envolta, (són homeoterms). Es desenvolu-
pen al ventre
-Respiren per pulmons. matern.
-Hi ha mamífers carnívors, insectívors, herbí-
vors, granívors...
-Tenen fecundació interna, les cries es desenvo-
lupen al ventre de la mare (són vivípars) i s’ali-
menten de llet materna. ACTIVITATS
L’ÉSSER HUMÀ
5. Quina característica dels mamí-
Les persones som mamífers. Les nostres característiques són: fers dona nom al grup?
-No tenim cua i el cap s’uneix al tronc pel coll. La característica de que els na-
dons mamen llet materna.
-Tenim quatre extremitats, adoptem una postura dreta, som bípe-
des (caminem recolzats sobre les dues cames) 6. Busca en els conceptes clau el
significat del terme bípede.
-Tenim poc pèl al cos.
Animal que té dos peus o dues
-Tenim moltes glàndules sudorípares, la seva funció és refrigerar el potes.
cos quan la temperatura és elevada. 7. Les persones sordmudes no
-Les dones desenvolupen glàndules mamàries. Després del part utilitzen el llenguatge parlat. Es-
menta altres tipus de llenguatge
aquestes glàndules produeixen llet del qual s’alimenta el nadó. que fem servir les persones.
-Els nadons són molt indefensos. Els sordmuts utilitzen signes que
-Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta dels mamí- fan amb les mans i així es comuni-
quen amb les altres persones.
fers.
-Ens comuniquem per mitjà de diferents llenguatges.

5. COM SÓN ELS OCELLS BECS DELS OCELLS
-Tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar.
ALIGOT:
-Tenen quatre extremitats. Les de darrere en forma de pota i bec, corbat i
les de davant en forma d’ales. fort.
-Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma esta formada
per un eix o raquis que s’uneixen al cos pel canó del qual
surten barbes a tots dos costats.
-Els ossos són buits això els facilita el vol perquè són més ORENE-
lleugers, l’estern rep el nom de barca i està molt desenvolu- TA:
Bec curt i
pat per poder subjectar els músculs que mouen les ales. de gran
-Tenen el bec corni i no tenen dents. obertura.
COM SÓN LES FUNCIONS DELS OCELLS
-Tenen la capacitat de regular la temperatura corporal. (Són
BERNAT:
homeoterms) Bec llarg i
punxegut.
-Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats
plenes d’aire anomenades sacs aeris.
-Són ovípars, es reprodueixen per mitjà d’ous.
-Tenen fecundació interna. ÀNEC:
Bec pla i
-L’alimentació dels ocells varia segons el bec. ample.
ACTIVITATS
8. Quina diferència hi ha entre la reproducció ovípara dels
rèptils i la dels ocells?
Que en alguns casos els ous dels rèptils es desenvolupen a
l’interior de la femella i els ocells han de covar l’ou perquè GALL:
neixi el pollet. Bec curt i
fort.
9. Quines característiques dels ocells els permet volar?
Els ocells poden volar gràcies a la barca, està molt desenvo-
lupat per subjectar els forts músculs que mouen les ales.
També poden volar perquè tenen els ossos buits i sacs aeris.
10. Busca en els conceptes clau el significat de corni.
Corni: Que té la textura d’una banya.
22. Relaciona cada tipus d’alimentació amb un dels ocells de les il·lustracions.
a) Esquinça carn: D b) Busca insectes a l’aigua: C
c) Menja gra: A d) Busca insectes perforant fusta: B
23. Copia l’esquema de la ploma següent i escriu el nom de les parts que hi ha indicades:
A) Canó
B) Raquis
C) Barbes

6. QUATRE GRUPS DE RÈPTILS COM SÓN ELS RÈPTILS
Ofidis:
-Tenen 4 extremitats en forma de pota (menys les serps que no
Serps
terrestres en tenen)
i aquàti- -El seu cos està cobert d’escates que les protegeixen de la desse-
ques. cació.
-Alguns rèptils com els llangardaixos i les serps quan creixen mu-
den la pell i d’aquest procés se’n diu exuviació.
Saures:
Sarganta-
-Les tortugues tenen closca.
nes, llan- COM SÓN LES FUNCIONS DELS RÈPTILS
gardaixos, -Els rèptils no poden regular la temperatura corporal i això vol
camaleons dir que depenen del medi on viuen (són poiquiloterms).
i dragons.
-Respiren per pulmons.
-La majoria son carnívors.
Quelonis: -Tenen dents amb les quals capturen les seves preses, (però les
Tortu- tortugues tenen un bec corni).
gues ter-
-Moltes serps tenen ullals connectats amb les glàndules que pro-
restres i
aquàti- dueixen verí.
ques. -Són ovípars amb fecundació interna.
-Els ous estan protegits per una closca que evita que es deshidra-
Crocodili- tin.
ans: -Els progenitors dels ous no els coven.
Cocodrils -Algunes serps son ovovivípares (l’ou es desenvolupa a l’interior
i caimans.
de la femella).
ELS DINOSAURES. AQUELLS GRANS RÈPTILS
Busqueu informació de perquè els rèptils d’avui en dia no són tan
grans com els grans dinosaures.
Com que a la prehistòria hi havia molta herba, els dinosaures podi-
en menjar tant com volguessin i per això eren tant grans però com
que ara l’herba no abunda tant com abans no poden menjar tant i
no creixen.
A més algunes persones tenen rèptils a casa seva i això no els per-
met créixer tant.

7. COM SÓN ELS AMFIBIS A FONS
Les característiques principals dels amfibis en estat adult són: La femella
-Tenen quatre extremitats en forma de pota. En les granotes les potes del pon els ous a
darrere estan més desenvolupades per fer els salts amb mes força. l’aigua i el
-Tenen la pell humida , fina i nua. En alguns casos tenen glàndules amb mascle els
fecunda.
verí.
De cada ou
-Les granotes i els gripaus, quan són adults, no tenen cua (són anurs).
surt un cap-
-Les salamandres i els tritons tenen cua quan són adults (són urodels). gròs de vida
COM SÓN LES FUNCIONS DELS AMFIBIS aquàtica, amb
-Els amfibis son poiquiloterms i per això no poden viure en llocs freds. brànquies i
-Els adults respiren per pulmons i també per la pell, i per aquesta raó la pell cua.
sempre ha d’estar humida. Es desenvolu-
pen les potes i
-Els capgrossos viuen a l’aigua i respiren per brànquies.
desapareixen
-La major mart dels amfibis adults son carnívors, i els capgrossos son herbí- gradualment
vors. la cua i les
-La majoria dels amfibis son ovípars però especies com la salamandra son
La granota
vivípares
adulta és de
-Els anurs tenen fecundació externa. vida terrestre, té
-Els urodels tenen fecundació interna. quatre potes i
pulmons.
-Els amfibis son els únics vertebrats que presenten la metamorfosi.
ACTIVITATS
11. Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna?
Les granotes tenen fecundació externa perquè els éssers anurs tenen fecundació externa.
12. Fes una taula amb totes les diferències que té un capgròs i una granota adulta.
13. Busca els conceptes clau de metamorfosi.
La femella pon els ous a l’aigua i el mascle els fecunda. De cada ou surt un capgròs de vida aquàtica amb
brànquies i cua. Es desenvolupen les potes i desapareixen gradualment la cua i les brànquies. La granota
adulta és de vida terrestre, té 4 potes i pulmons.
GRANOTA GAPGRÒS
Les granotes adultes respiren per pulmons i per la Els capgrossos respiren per brànquies. No tenen potes i tenen
pell. Tenen les potes desenvolupades per fer salts i cua .Són herbívors. Viuen a l’aigua.
no tenen cua. Són carnívors.
27. Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la
pell?
Que tant pot respirar dins de l’aigua com fora.
28. En aquests quatre esquemes es representen les diverses formes de metamorfosi d’una granota.
A) Ordena-les temporalment. 1. imatge B 2. imatge D 3. imatge A 4. imatge C
B) Quines fases tenen respiració branquial? La imatge D i A (segona i tercera fase)
C) Quines diferències hi ha entre l’alimentació d’una granota adulta i la d’un capgròs? El capgròs és herbí-
vor i la granota adulta és carnívora.
D) Descriu els canvis que es produeixen al llarg de la metamorfosi.
De l’ou neix un capgròs, al capgros li surten unes petites extremitats ,són les potes i quan acaba de creixer

9. COM SÓN ELS PEIXOS GRUPS DE PEIXOS
-Són fusiformes: El seu cos és ample a la zona central i estreta cap als
extrems.
-Les seves extremitats són aletes.
-Tenen el cos cobert d’escates.
-Tenen una línia lateral: Òrgan sensorial que detecta les vibracions del
medi.
El tauró és un peix condric-
-Molts tenen bufeta natatòria: Òrgan en forma de sac que poden omplir
tis.
d’aire per saber la fondària on es troben.
-Poden ser condrictis o osteïctis.
COM SÓN LES FUNCIONS DELS PEIXOS
-Són poiquiloterms: no poden regular la temperatura.
-Respiren per mitjà de brànquies: Que estan protegides per l’opercle. El peix Clupea harengus és
un peix osteïcti.
-Quasi tots són carnívors.
-Són ovípars: Amb fecundació interna (ovovivípars) i la majoria amb fe-
cundació externa.
ACTIVITATS:
14. Quina de les aletes d’un peix s’encarrega, principalment, de propulsar l’animal?
L’aleta que s’encarrega principalment de propulsar l’animal és l’aleta caudal.
Ex 15 pàg. 67
Fes una relació entre les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos
osteïctis. Posa uns quants exemples de cada grup.
Els peixos condrictis, com el tauró, no tenen bufeta natatòria, tenen l’esquelet cartilaginós, la boca
en posició ventral i la pell coberta de denticles. i els osteïctis, com els barbs, tenen bufeta natatòria,
l’esquelet ossi, la boca en posició frontal i la pell coberta d’escates. Quasi tots els peixos condrictis
són marins i grans depredadors mentre que els peixos osteïctis viuen en tots els ambients aquàtics.
Ex 29 pàg. 71
Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert d’escates.
Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil i les escates d’un peix?
Les escates d’un peix estan col·locades com les teules d’una teulada, i les dels rèptils estan unides
entre si i els protegeix de la dessecació.

10. Ex 31 pàg. 71
Quina és la funció de la closca?
La funció de la closca és evitar que l’animal que hi hagi a dins es deshidrati.
Ex 32 pàg. 71
La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat?
a) Permetre que l’embrió pugui veure l’exterior.
b) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
c) Permetre que l’ou pugui augmentar de mida.
RESPOSTA: la lletra b) permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
Ex 33 pàg. 71
Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptils no els coven.
Quina deu ser la ser la causa d’aquesta diferència.
........................................................................................................................................................................
Ex 34 pàg. 71
En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És d’un ocell o d’un rèptil.?
És d’un rèptil ja que no te ales, sinó potes.
Ex 35 pàg. 71
Quines característiques d’un vertebrat pots reconèixer en la formació de la cria del dibuix?
Al dibuix es pot reconèixer la columna vertebral.
Ex 36 pàg. 71
A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel (substància nutritiva). Quina funció té?
La funció que té és nodrir (alimentar) l’animal mentre està dins de l’ou.

11. Ex 37 pàg. 71
A més del sac vitel·lí, dins dels l’ous hi ha un altre sac associat a l’embrió.
Amb un quina de les funcions següents creus que pot estar relacionat aquest sac?
A) Acumular les substàncies de rebuig.
B) Proporcionar escalfor a l’embrió.
C) Deixar espai per permetre que l’embrió es mogui.
La A) acumular les substàncies de rebuig.
Ex 38 pàg. 71
Amb quina funció dels éssers vius estan relacionats aquests dos sacs?
A la funció de nutrició.
Ex 40 pàg. 72
Copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups animals verte-
Forma de les Recobriment Homeoterm/ Tipus de res- Tipus d’ali- Tipus de re-
extremitats de la pell poiquiloterm piració mentació producció
Mamífers Amb forma Cos cobert de Homeo- Per pulmons. Alimentació Vivípars i se-
de potes, els pèl. terms. molt variada. xuals.
aquàtics ale-
tes i els ratpe-
nats ales.
Ocells Les extremi- Cos cobert de Homeo- Per pulmons. Alimentació Ovípars i se-
tats posteriors plomes. terms. molt variada. xuals.
tenen forma
de potes i les
anteriors són
ales.
Rèptils Amb forma Pell coberta Poiquilo- Per pulmons. La majoria Ovípars i se-
de potes i les d’escates sol- terms. carnívors. xuals.
serps no en dades.
tenen.
Amfibis Amb forma Pell humida i Poiquilo- Els adults Els adults són Ovípars i se-
de potes. nua. terms. respiren per carnívors. xuals.
la pell i per
pulmons i les
larves per
Peixos Amb forma Pell coberta Poiquilo- Per brànqui- La majoria Ovípars i se-
d’aletes. d’escates o terms. es. són carnívors. xuals.
denticles.