1. Alex Fincias // 3r ESO C
El vampir misteriós
La Laia, una noia de 15 anys, vivia a en una casa de pagès situada
a la comarca de les mil masies, el Solsonès. Com cada matí la Laia
ajudar al seu pare, en Miquel en les tasques del camp. Van munyir
la llet a les vaques, van passejar el ramat d’ovelles….En acabar la
jornada la Laia va acabar molt cansada. Al dia següent la Laia i el
seu pare Miquel van anar a Solsona a agafar el correu que els hi
havia arribat. Al poble comentaven que la nit passada a Cal
Forner havia mort una vaca, la mort havia sigut molt estranya, la
vaca tenia al seu coll clavats la marca d’uns ullals grans i
ferotges. Posteriorment de sortir de Solsona, la Laia i el seu
pare van anar a fer una visita a Cal Forner perquè aixì els hi
comentés que havia succeït amb el bestiar. El Carles Forner els
hi va explicar que la mort havia sigut molt estranya, la vaca
l’havien trobat morta a dins del estable, totalment xuclada, sense
sang, però la carn de l’animal no l’havien aprofitat pas.
Pare i filla van tornar a la masia, tot preocupats per la situació.
Al arribar, la Maria, la mare de la Laia, ja els hi havia preparat el
sopar a la taula. En Miquel va comentar amb la seva dona els
comentaris que es feien a Solsona. La Maria va restar uns
moments en silenci, i va explicar que ella també havia sentit a
parlar de la mort d’un cap de bestiar, però que havia sigut a
cavall entre la Clariana del Cardener i Sant Llorenç dels Morunys.
El neguit a la zona creixia constantment. Al dia següent, en
Miquel va tornar a Solsona, per dirigir-se a l’associació ramadera
pel Solsonès (l’ARS), allà es va informar de la mort de l’altra vaca
a la Clariana del Cardener, va ser molt semblant a la de Cal
Forner. La vaca tenia clavats els ullals al coll, uns ullals que
semblaven, com de vampir. Al arribar a la masia, la Laia i la seva
dona Maria, esperaven a en Miquel a fora de la casa, a prop del
estable. En Miquel es va disposar a entrar a l’estable, quan va
observar que al sòl de l’estable hi havia al menys sis vaques

2. mortes. En Miquel va poder veure amb els seus propis ulls com les
vaques estaven totalment desangrades, i amb uns ullals clavats al
coll. El problema de les morts de les vaques ja començava a ser
una mica preocupant. En Miquel havia perdut sis de les quinze
vaques que tenia, a Cal Forner havia mort una altre vaca, i a la
Clariana del Cardener, una altre cap de bestiar havia sigut xuclat
per uns ullals semblants als d’un vampir. Per segona vegada en
Miquel es va disposar a parlar amb els membres de la “ARS”. En
Miquel va exposar el seu cas, i els hi va proposar convocar una
reunió extraordinària. La reunió es va celebrar dos dies mes
tard, a Solsona. De la reunió va sortir la proposta de celebrar una
gran batuda, per intentar capturar a aquest animal tan misteriós.
Les dues batudes que es van convocar no van tenir cap èxit. La
situació era la mateixa, o pitjor per que a Sant Llorenç havia
mort una altre vaca. En Miquel va tornar a dirigir-se a Cal Forner.
Per primera vegada en la seva vida el Miquel va poder entrar a la
masia, l’habitatge era hostil, amb tot molt desordenat. El sostre
de la masia, era d’allò mes alt i amb grans bigues que el
reforçaven, donava una sensació de llunyania i de deixadesa . La
casa estava mitja en ruïnes. En Carles Forner li va oferir un cafè
a en Miquel. A sobre la taula de la cuina en Carles, tenia unes
ampolles d’un líquid vermell fosc, semblant al color de la sang. En
Miquel estava incòmode amb la situació i amb l’ambient de la
masia. Va pensar que en Carles podria tenir alguna cosa a veure
amb les morts de les vaques. En Miquel va reflexionar i va arribar
a la conclusió que hauria d’investigar una mica la conducta
anormal d’en Carles, que per cert no havia assistit a la reunió de
l’ARS.
Al arribar a la masia en Miquel no va comentar res amb la seva
família, perquè així no agafessin pors innecessàries. Uns dies mes
tard, els agents de medi ambient al Solsonés es van fer carrec
de la investigació. Van inspeccionar al detall Can Forner, on van
observar que en Carles, ja no tenia cap vaca al seu estable.
Segons en Carles les vaques havien sigut assesinades per aquest

3. animal ferotge i sanguinari. La conducta d’ en Carles semblava
estranya.
.................
Era de nit a la masia de la Laia, la nit era serena i la lluna plena
regnava al cel del Solsonès. El remat restava tranquil a l’estable i
res semblava que ho podia passar. En Miquel no podia dormir
aquella nit, va decidir fer guàrdia per protegir el seu remat. Va
passar la nit assegut amb una escopeta a les mans, a una cadira a
l’entrada de la masia.
De sobte en Miquel es va possar en alerta, va escoltar uns
gemecs i uns sorolls a una certa distancia seva. Gràcies a la llum
de la llujna plena va poder contemplar la silueta d’una especie de
vampir. En Miquel va dispara contra la bèstia, però no es va ni
moure. La bastia es decidia a entrar a l’interior de l’estable. Va
entar i amb la preencia física d’en Miquel va poder contemplar
com al bestia xuclava la sang de tantes vaques com podia. Els
gemecs de les vaques eren dolorosos i sorollosos. Una vegada el
vampir es va anar en Miquel, va pensar que si el culpable de la
mort d’aquestes vaques era en Carles Forner, en aquells moemnts
no hi hauria ningú a casa seva. Per tant en Carles va decidir anar
al mas d’en Carles. Va arribar en cotxe i amb molta cura es va
anar apropant a una de les finestres del mas on s’hi veia llum. Va
observar com el Carles omplia unes ampolles d’aigua amb sang que
estava traient pel nas.
..................
La nit va passar i al dia següent en Miquel es va disposar a parlar
amb el agents rurals per explicar-li es seu testimoni.
Immediatament els agents van anar a escorcollar Can Forner,
efectivament els agents van trobar ampolles plenes de sang
fresca, la sang va ser analitzada i es va confirmar que provenia
de vaques.

4. En Carles va confessar que veritablement ell era un vampir i que
cada nit que hi havia lluna plena es convertia en aquest. Cada una
d’aquestes nits sentia la necessitat de xuclar sang, perquè sinó
sentia que es deshidratava. Finalment en Carles va poder ser
arrestat i tractat farmacològicament i la magnifica comarca del
Solsonès va recuperar la seva rutina diària.
Reconeixements i homenatges
Aquesta història es un homenatge a la comarca del Solsonès, una comarca
que la conec de primera ma i en la qual he passat molt temps de la meva
vida. A la comarca l’activitat bàsicament es ramadera i agrícola, m’encanta
visitar el mut de masies que té aquesta comarca, de fet d’aquí ve el nom, de
la comarca de les mil masies. Penso que es una satisfacció enorme saber que
hi ha una comarca a Catalunya que encara, molta d’aquesta població es
dedica a treballar el camp.