1. HISTÒRIA DE L’ART
TEMA 1 L’ART
HISTÒRIA DE L’ART
2n BATXILLERAT
Franc Aparicio

2. ART
Art
- Activitat creativa.
- Expressar realitats, emocions i idees. esser humà CULTURA
- Finalitat estètica o comunicativa.
Procés creador
o artístic
ARTISTA CLIENT
emissor receptor
Idea realització

3. ART
Comprendre una obra d’Art
dos punts de vista
CONEIXEMENTS
composició tècnica
- PLÀSTICA formal
INFORMACIÓ
- SIGNIFICAT contingut
OBRA D’ART
Gust estètic
Comprendre el significat del tema

4. ART
Comprendre una obra d’Art
enfrontament
Evitar els apriorismes estètics o ideològics
Fugir de la valoració l'obra d'art en si
condicionada mateixa
Esforç per situar-se en
l'espai i temps en què
l'obra va ser feta REALITAT
PLÀSTICA
Fugir de la influència del
tema

5. ART
Art com a matèria d'estudi
Descobrir i conèixer els valors estètics que han predominat a cada
civilització
Compendi dels diferents llenguatges formals utilitzats a cada època
ESTILS I TENDÈNCIES
Agrupació d'obres amb
característiques semblants

6. ART
Art com a matèria d'estudi
METODOLOGIES (complementàries)
Formalista centrada en l'aspecte plàstic de l'obra
Iconogràfica interesada en el tema
Iconològica cerquen la interpretació del tema
Sociològica, Tècnica, Semiològica o d'anàlisi de signes

7. ART
Art com a document social
Informa de la història.
Document gràfic d'un temps i un país, una cultura o una civilització.
Ens permet comprendre el passat.

8. ART
Art com a patrimoni
UNESCO
"els béns culturals són un dels elements fonamentals de la civilització i
de la cultura dels pobles"
"coneixem amb precisió els orígens, la història i l'ambient"
Convenció de l'Haia de 1954
-obra d'art: bé cultural que ha de ser conservat, restaurat,
promocionat i mostrat.
Coves d'Altamira
L'Alhambra de Granada
Tarraco romana
Park Güell

9. ART
Els museus
Llocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar les obres d'art
Públics
Privats
-finals del segle XVIII.
-col.leccions individuals o
-donació de les col.leccions de les
institucions i als mateixos artistes.
monarquies.
Exposicions
Tempotals Permanents

10. ART
Les tipologies artístiques
Arts majors
Arts menors
-arquitectura
-la miniatura
-plàstica escultura -orfebreria
pintura -tapís
-ceràmica
altres afins(dibuix, gravat, mosaic)
-vidre
-mobiliari
-...
altres arts recents
-videoart
-computer art
-...

11. ART
Urbanisme
Disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies
arquitectòniques, monumentals i paisagístiques en l'espai.
Puntual de ciutat de paisatge
Definit per les places i Concepte global que busca Organització coherent d'un
espais públics creats en la relació del traçat urbà. espai complementari.
una ciutat. -Radial
-Ortogonal
(Hipòdam de Milet)
Ciutat ideal- Renaixement
Ciutat utòpica

12. ART
Urbanisme
Entorn exterior d’un edifici
Entramat urbà

13. ARQUITECTURA
Concepte
Art de projectar i construir edificis i d’altres estructures físiques per a
l’ús de les persones.
Es pot incloure, el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'urbanisme, passant
pel disseny urbà, fins el disseny de mobles.
És una de les sis belles arts. (comporta una recerca estètica)

14. ARQUITECTURA
VITRUBI Deu Llibres d'Arquitectura
arquitecte i enginyer romà (70–25 aC.)
estableix els principis fonamentals de l'Arquitectura, seguint la tècnica dels oradors,
adaptada a la construcció:
1- Ordre, que dona la mesura que s'escau a les parts i al conjunt.
2- Composició, que dóna a cada cosa el seu lloc.
3- Eurítmia, que és la correspondència entre les parts, segons la simetria.
4- Simetria, que és la relació entre el conjunt i les seves parts en relació a un
element determinat que es pren com a patró.
5- Propietat, que és la perfecció que té una obra quan s'ha edificat seguint
uns bons principis, extrets de l’experiència o de la natura.

15. ARQUITECTURA
VITRUBI Deu Llibres d'Arquitectura
arquitecte i enginyer romà (70–25 aC.)
tota obra arquitectònica havia de tenires les següents qualitats
Firmitas (fermesa) -solidesa constructiva i resistència als agents erosius.
Utilitas (utilitat) -complir amb una finalitat.
Venustas (elegància) -tenir harmonia i bellesa.

16. ARQUITECTURA
Tipologies
Segons la seva funció
Arquitectura civil
Domèstica
insula- casa de pisos domus- casa unifamiliar villa- casa al camp

17. ARQUITECTURA
Arquitectura civil
Lúdica
teatre amfiteatre circ gimnàs termes

18. ARQUITECTURA
Arquitectura civil
Institucional
basílica ajuntaments edif. administratius

19. ARQUITECTURA
Arquitectura civil
Commemorativa
arc de triomf obelisc columnes piràmides

20. ARQUITECTURA
Arquitectura civil
Comercial
llotges de contractació mercats centres comercials

21. ARQUITECTURA
Arquitectura civil
Infraestructures
autopistes ponts aqüeductes

22. ARQUITECTURA
Arquitectura religiosa
Temples (destinats al culte)
egipci romà cristià

23. ARQUITECTURA
Característiques de l'arquitectura
Eixos de composició
determina els recorreguts a través de l'espai
Interior + ornaments
Murs
formes que defineixen l’espai
La llum i el color
Exterior + ornaments Proporcions
magnitud respecte de l’home
arq. antropocèntrica i arq. monumental

24. ARQUITECTURA
Elements materials i tècnics
Anàlisi de l'obra des del punt de vista tècnic
Funció constructiva
Materials
Funció ornamental
Elements sostenidors
Elements
tècnics
Elements sostinguts

25. ARQUITECTURA
Elements materials i tècnics
Anàlisi de l'obra des del punt de vista tècnic
Funció constructiva
Materials
Materials més utilitzats
-fang cuit, fusta i pedra.
-(s. XIX) ferro, acer, formigó armat i vidre.
-materials aglomerats com la calç o el ciment.
fins al segle XIX
materials relacionats amb el medi geogràfic

26. ARQUITECTURA
Elements materials i tècnics
Anàlisi de l'obra des del punt de vista tècnic
Materials
Funció ornamental
Materials més utilitzats
-estuc
-emblanquinats o eixalbats
-aplacats
avui dia hi ha tot un ventall de falsos materials

27. ARQUITECTURA
Elements materials i tècnics
Anàlisi de l'obra des del punt de vista tècnic
Elements
-mur.
-columnes, pilars i pilastres.
-altres elements.
Elements sostenidors
Elements
tècnics

28. ARQUITECTURA
Elements materials i tècnics
Anàlisi de l'obra des del punt de vista tècnic
Elements
-llinda.
-arc.
-cobertes planes o arquitravades.
-cobertes corbades o de volta.
-volta.
Elements -cúpula.
tècnics
Elements sostinguts

29. ARQUITECTURA
Aparells
Massissos
Murs diversos
Elements Obertures Portes
sostenidors Pilars Finestres
Columnes
Entaulaments
Llinda Cobertes
Elements
sostinguts Arcs
Arc Voltes
Cúpules

30. ARQUITECTURA
Elements sostenidors
Mur Suport de caire continu que tanca un edifici pels
costats i el compartimenta interiorment.
de càrrega o de paret mestra
forma part de l'estructura sostenidora.
de separació
compartimentació d'espais interiors.

31. ARQUITECTURA
Elements sostenidors
Mur Elements d'un mur.
Aparell
forma com es troben disposats els materials
regular
Isòdom -tots els carreus són iguals soga
De través -carreus diferents però ordenats
Irregular
Maçoneria -diferents tamanys anglès

32. ARQUITECTURA
Elements sostenidors
Mur Elements d'un mur.
Parament o superficie
forma com es troba el mur
A la vista
Obra vista
Amagat
Recobert amb una capa

33. ARQUITECTURA
Elements sostenidors
Mur Elements d'un mur.
Obertures
Elements que obren accessos, ventilen i deixen passar la llum.
Portes
llinda
llinda
Espai buit o obertura feta en una paret per
accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
muntants
muntants
Finestres llum
llum
Obertura en la paret d'un edifici pensada per
a poder ventilar, mirar a l'exterior o facilitar
l'entrada de llum. ampit

34. ARQUITECTURA
Elements sostenidors
Columnes i Pilars
Columna Pilar Pilastra Semicolumna
element sustentador element sustentador pilar adossat a una columna incrustada
vertical, de secció vertical, de secció paret. en una paret.
circular. rectangular, cruciforme o
poligonal.

35. ARQUITECTURA

36. ARQUITECTURA
Altres elements sostenidors
Contrafort o Peu dret Cariàtides Atlants
Estreps
Suports verticals Qualsevol suports Escultura Escultura
d'obra massissa verticals, femenina que masculina que
adossats a un normalment de fusta, substitueix el substitueix el
mur. coronat per una peça fust d'una fust d'una
horitzontal columna. columna.
anomenada sabata.

37. ARQUITECTURA
Elements sostinguts
La llinda
element horitzontal que transmet les
càrregues de la coberta de manera vertical
Cobertes Planes o Arquitravades

38. ARQUITECTURA
Elements sostinguts
Arc Element corbat que desvia lateralment les càrregues
de la coberta.

39. ARQUITECTURA
Elements sostinguts
Arc
dovelles (2)
clau (1)
extradós (3)
intradós
coixins (5)
imposta (4)
llum (7)

40. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva forma
arc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltat
Arc de mig punt: format per un traçat en semicircumferència.
Molt usat en diferents estils -Romà, Romànic, Renaixentista, Neoclàssic..

41. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva forma
arc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltat
Arc ogival o apuntat: format per dues semicircumferències que es tallen a
la clau. És un invenció de l'art gòtic.

42. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva forma
arc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltat
Arc de ferradura: el seu traçat és superior a mitja circumferència.
Predomina en les cultures orientals i en l'art islàmic.

43. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva forma
arc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltat
Arc túmid: és l'arc de ferradura apuntat.

44. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva forma
arc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tùmid arc peraltat
Arc peraltat: és l'arc d

45. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva funció
arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant
Arc de descàrrega: és un arc cec que serveix per a a descarregar o reduir
el pes de la paret damunt la llinda d'una porta o d'una finestra.

46. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva funció
arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant
Arc toral o faixó: sosté o reforça la volta de canó d'una nau, la seva
disposició, per tant, és perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.

47. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva funció
arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant
Arc former: paral·lel a l'eix longitudinal del temple, separa o uneix,
juntament amb la columna o pilar, les naus centrals i laterals.

48. ARQUITECTURA
Tipus d'arcs segons la seva funció
arc de descàrregat arc toral arc former arcbotant
Arcbotant: arc rampant que descarrega les voltes als contraforts exteriors
de l'edifici.

49. ARQUITECTURA
Elements sostinguts
Coberta Part que cobreix un edifici entre dos suports.
Corbada, De volta o Voltada Originades pel moviment
longitudinal d'un arc generador.
- avantatge cobrir espais de gran amplada.
- inconvenient produir grans pressions laterals que necessiten contraforts.

50. ARQUITECTURA
Voltes
Funció cobrir espais entre dos suports,
- avantatge cobrir espais de gran amplada
- inconvenient produir grans pressions laterals que necessiten contraforts.
Tipus
Volta de creueria o Volta d'arcs
Volta de canó Volta d'aresta
ogival entrecreuats
forma semicilíndrica que és la resultant de creuar és la que està formada és la formada per
descriu un arc de mig dues voltes de canó. per dos o més arcs l’encreuament d’arcs que
punt en desplaçar-se apuntats que es creuen no passen mai pel centre.
en el centre

51. ARQUITECTURA
Elements sostinguts
Cúpula Volta semiesfèrica que està formada pel moviment
rotatori d'un arc generador sobre la seva clau o
dovela central que tanca l'arc.
-acostuma a cobrir les parts més importants o significatives dels edificis.
llanternó
-pot cobrir una superfície rodona, quadrada, poligonal o el·líptica.
casquet
(quan cobreix un espai quadrat, el pas es resol mitjançant trompes o
petxines)
tambor
petxines

52. ARQUITECTURA
Sistema
constructiu
arquitravat
Sistema
constructiu
voltat

53. ARQUITECTURA
Obra arquitectònica
Façana Planta Alçat

54. ARQUITECTURA
Obra arquitectònica
Façana Part frontal externa d'un edifici
Integració en el paisatge urbà
Organització en cossos horitzontals
Organització en carrers verticals
Elements que la defineixen:
ordres arquitectònics
columnes
pilars

55. ARQUITECTURA
Obra arquitectònica
Planta Projecció sense perspectiva d'una obra
arquitectònica
Dependrà de l'estil, època i funció
Podem trobar plantes:
-de creu llatina
-de creu grega
-basilical
-de saló

56. ARQUITECTURA
Obra arquitectònica Porta
Absis
Deambulatori o Girola
Planta Capelles radials
Presbiteri
Contraforts
Columnes
Nau lateral
Nau central
Porta lateral
Capelles
Portalada

57. ARQUITECTURA
Obra arquitectònica
Alçat Conjunt d'elements arquitectònics verticals
Elements sostenidors
murs
columnes
pilars
Elements sostinguts
arcs
voltes
cúpules
tambor

58. ARQUITECTURA
Decoració
Decoració Conjunt d'elements no arquitectònics que afegim per
embellir.

59. ART
Arts Plàstiques
Arts de la imatge
Pictòrica
Representació bidimensional
manifestacions pictòriques i escultòriques
Escultòrica
Representació tridimensional
Obra única Obra múltipla

60. ART
Arts Plàstiques
Els temes
Escultura com realitat plàstica que té uns continguts mentals
ICONOGRAFIA- estudiar el repertori de figuracions típiques i els seus
significats
- la història dels assumptes (identificació)
1- Religiosos
-Mitologia
2- Civils
-Polític
-Propagandístic

61. ART
Arts Plàstiques
Els temes
El que vol comunicar l'artiste

62. ESCULTURA
Concepte
S’entén per escultura tota obra feta per l’escultor.
L’escultura és una de les Belles Arts en la qual l’artista s’expressa
mitjançant volums i espais.
És l'art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material.
-operació conceptual i tècnica.
Belles Arts: Música, Poesia, Pintura, Escultura, Dansa i Arquitectura

63. ESCULTURA
Com mirar una escultura
Punt de vista únic, múltiple, frontal o circular.
L’escultura imposa un desplaçament.
Escultura antiga lligada a l’arquitectura.
Llei de frontalitat de Lange
(arqueòleg danès del s.XIX)

64. ESCULTURA
Línies compositives
Línia de simetria
eix central / laterals iguals
Composició triangular
vertex a la part superior i descansa sobre una base àmplia
Composició circular
rodona

65. ESCULTURA
El Ritme
Moviment intern d’una figura
circular, en forma d’S, horitzantal, convergent, ascendent,...
Escultura tancada Escultura oberta

66. ESCULTURA
El lloc
Les peces escultòriques són creades per ocupar un lloc determinat.
distancia - buscar la relació entre el lloc i l’espectador (mida escultura)
interior – exterior
La visió és fisiològica, i no òptica
correccions òptiques

67. ESCULTURA
Tècniques
La manera com es treballa (procediments).
-les tècniques van molt lligades al tipus de material que s’empra per esculpir.
TALLA: Consisteix en treure material a través de l’ús de les eines adequades.
pedra, fusta i ivori.
BUIDATGE: Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins a
l’estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l’obra a la vista.
(mètode de la cera).
MODELATGE: Consisteix en afegir material que es pot manipular (mal·leable).
cera, el fang, estucat, guix o escaiola…
FORJA: Consisteix en adaptar, modificar un metall escalfat a altes temperatures
fins a donar-li la forma volguda.

68. ESCULTURA
.
Tècnica de la cera perduda (obra única)

69. ESCULTURA
Material
substància, matèria o massa.
METALLS: or, plata, coure, bronze, ferro,...
PEDRES: cos mineral sòlid i dur, de composició variable, no metàl·lic però que
té sals i òxids metàl·lics, que constitueix les roques.
MARBRE, GRANIT, ALABASTRE
FUSTES, CERA, FANG, TERRACOTA,
COMBINATS
formigó armat: El formigó es molt resistent a la compressió, mentre que
l’acer ho és a la tracció.

70. ESCULTURA
Instrumental
De l’instrumental en depèn la tècnica i l’acabat.
Diferents eines segons es treballi un material tou o dur.
Podem destacar:
punter - instrument punxegut que perfora i marca
cisell - instrument de tall de fulla recta
gúbia - instrument de tall de punta corba
trepant- instrument de percussió de punta llarga
Per polir: llimes, raspes, escates, esmeril i abrasius

71. ESCULTURA
Formes
Abstracció que fem al prescindir de la matèria de les coses i considerar la
figura en sí mateixa.
Nocions de forma:
-Perfil
-massa
-separacions de volums
-arrugues, plecs, genolls i vestits
les línies de força constitueixen l’element bàsic per a codificar les formes.
La forma pot ser:
-de ple volum o escultura exempta (360º)
-relleu.

72. ESCULTURA
El volum
El volum és un espai ocupat
- forma à superfície-forma à espai ocupat à Volum
superfície: color i textura
Volum intern
Les superfícies conviden a tocar-les

73. ESCULTURA
El relleu
Tridimensional però sense part posterior.
- un únic punt de vista
- sortint a partir d’un pla de fons
- ordre jeràrquic
Alt relleu
Mig relleu
Baix relleu
Relleu enfonsat

74. ESCULTURA
La llum
Tota escultura té dues llums:
1- la llum pròpia
2- la del focus que la il·lumina
la llum pot alterar el concepte formal
-estudiar el lloc on ha de ser col·locada

75. ESCULTURA
Les proporcions
La grandària, el pes i la proporció són aspectes fonamentals de l’escultura.
cos masculí --- línia recta i cub
cos femení --- formes cilíndriques i globulars
cànon grec
Egipcis; primeres normatives

76. ESCULTURA
El moviment
Moviment / repòs
el moviment es justifica pel contingut
- ritmes ondulats
- escenes
- contraposto
- posicions inestables
- moviment de caiguda
- moviment en potència
- moviment real

77. ESCULTURA
Tipus
1- ESTATUARIA forma humana expressant concepcions suprasensibles
(embalum rodó)
segons la part del cos:
- bust: representació de la part superior d’un cos humà.
- mig cos
- cos sencer
- tors quan falta el cap, cames i braços.

78. ESCULTURA
Tipus
segons la posició:
dempeus - dreta
sedent - asseguda
jacent - tombada
orant - de genolls
oferent - oferint presents
eqüestre - a cavall
2- ESCULTURA ORNAMENTAL altres éssers de la natura

79. ESCULTURA
El temps
1- període d’execució
2- la durada de l’obra
3- dimensió temporal suggerida

80. ESCULTURA
L'acabat
Quan està acabada una escultura?
- esbós, ....
“non finito”
valorar la textura

81. ESCULTURA
El vestit
Figura humana coberta per teles
- plecs (ocultar o manifestar)
plecs derivats de l’acanalament de les columnes

82. ESCULTURA
L'expressió
Evolució artística
-del realisme a l’abstracció
rostre com regió primordial en la caracterització
-mans i rostre; vehicles per a expressió del caràcter
realista figurativa
abstracta no figurativa

83. PINTURA
Concepte
La pintura és l’art de pintar, d’expressar-se sobre una superfície:
- mur, quadre, làmina, paper, …
- formes i colors.
La pintura és la manifestació artística que millor coneix el públic.
- En un primer moment, es bidimensional

84. PINTURA
Procediment
Aproximació a la obra definitiva
Dibuix Esbós Estudi

85. PINTURA
Dibuix
fase prèvia de la realització artística. Sobre paper
A partir del s XVIII agafa caràcter propi.
Llapis
Ploma Aquarel·la
Pastel

86. PINTURA
Instruments
eines
Paleta Pinzells
suport pintar Espàtula
barrejar
Altres instruments poden ser: les mans, els tubs de pintura, teles, esprais, …

87. PINTURA
Pinzellades
depèn de l’instrument i el tipus de pintura
prima - gruixuda
llarga - curta
definida - difuminada

88. PINTURA
Suport
Llenç
Tela
Dibuix
Paper
Art parietal
paret de les coves Taula
Fusta
Mural
Mur

89. PINTURA
Components
Aglutinants
vernís “base” o “medi”
- resina de pi
- rovell d’ou Dissolvents
- goma aràbiga dispersa
Pigments
- oli de llinosa - aigua destil·lada
color (pols)
- essència de trementina

90. PINTURA
Encàustica
pigment
Tècniques cera
escalfor
Com es dilueixen i fixen els pigments al suport a pintar
Aquarel·la
pigment
goma aràbiga
aigua
Oli
pigment
oli llinosa Guaix i Tempera Fresc
trementina pigment poc fi pigment
goma aràbiga amb plàstic calç i sorra
aigua aigua
Tremp
pigment
rovell d'ou
aigua

91. PINTURA
Tècniques del segle XX
Collage Laca
Pintura matèrica
Acrílic

92. PINTURA
Ritme
composició oberta composició tancada

93. PINTURA
El color

94. PINTURA
El color
colors
-freds / càlids
-gamma
-complementaris
-realistes

95. PINTURA
Formes
Elements que composen la pintura
Composició
Línia
disposició dels
recta, corba, quebrada
personatges
Color 3 2 Profunditat
viu, suau, plana, perspectiva
complementaris
Proporció
1 cànon, relació
Llum
difusa, contrallum
Textura
acabats
2 1 3

96. GRAVAT
Concepte
Tècniques de creació d'imatges a partir d'una matriu o planxa.
Reproducció seriada- reproduir més d'una vegada
Imatge Premsa
paper o tela Estampa

97. GRAVAT
Concepte
Tècniques de creació d'imatges a partir d'una matriu o planxa.

98. GRAVAT
Mètodes
Xilografia
planxa de fusta amb relleu
al burí
Gravat al buit Incisions directes sobre la planxa
planxa de coure dibuixada amb solcs
a l'aiguafort
Litografia planxa sota l'acció d'un àcid
matriu de pedra sense gravar,
tallar ni acció de l'àcid
Serigrafia
matrius de seda per cada color
Esgrafiat
dibuix resultant enfondit

99. GRAVAT
Tipus
Gravat de creació
crear una obra original
Gravat de traducció
reproducció o copia d'un original

100. GRAVAT
Firma
nom de l'autor de l'obra
nom del gravador
número de còpies
número de la còpia

101. ALTRES TÈCNIQUES
Altres tipologies artístiques
Mosaic
Daurat
El vitrall
Esmalt
Ceràmica
pasta vítria

102. ALTRES TÈCNIQUES
Noves formes d'expressió
Nous avenços cientificotècnics
Nous llenguatges
Cartellisme
Còmic
Fotografia
Cinema Vídeo