Església, Esquerra

1. L’ A G
U L L
A
Febrer 2008 - Any XIII - Número 58
Ens cal un estat laic
Aquest és un editorial escrit amb tristesa, perquè tot el que hem viscut a la nostra
Església darrerament fa molt de mal. Els nostres bisbes han traspassat totes les línies
vermelles que marquen els límits de la dignitat eclesial. Primer va ser el míting del
30 de desembre a Madrid, en què, amb l’excusa de defensar l’anomenada “família
cristiana”, es va usar el nom de Déu en va per atacar el govern Zapatero i per dir
que l’única democràcia vàlida és la que se sotmet al dictat de l’integrisme catòlic.
I després, el 31 de gener, la nota en què, sense cap contenció, i a base de ressaltar
molt intencionadament uns determinats temes, es donava en definitiva com a única
opció possible de vot per al 9 de març la del Partit Popular, fins al punt que un polític
habitualment tan proper als plantejaments de la jerarquia eclesiàstica com és Josep
Antoni Duran Lleida va protestar: amb els criteris de la nota episcopal, fins i tot el
vot a Convergència i Unió quedava pràcticament exclòs. I els bisbes catalans no van
ser capaços de marcar cap mena de distància davant el pronunciament, sinó que,
al contrari, li van donar suport. Sort de l’abat de Montserrat, que ens va salvar la
dignitat.
Això s’ha d’aturar. Els bisbes espanyols, i els bisbes catalans, no poden continuar
així. Han de reflexionar, i adonar-se del desprestigi en què estan enfonsant l’Església
i l’Evangeli que diuen defensar.
Cal esperar que arribi un moment en què els bisbes siguin capaços de fer aquest pas.
Però mentestant, qui s’ha de moure, i de manera immediata, és el govern espanyol.
Segons han publicat els diaris, un dirigent socialista ha dit que no es denunciaven
els acords amb la Santa Seu per respecte als molts votants socialistes que són
catòlics. Doncs, si realment ha dit això, aquest dirigent socialista s’equivoca. Segur
que la majoria d’aquests catòlics que voten socialista tenen ganes que la jerarquia
eclesiàstica no continuï disfrutant de tots els privilegis que li permeten anar difonent
un cristianisme tan llunyà de l’Evangeli. El govern socialista, si després del 9 de març
torna a governar, ha d’emprendre decididament el camí cap a un estat que sigui
autènticament laic, i no s’ha d’arronsar com ha fet fins ara davant la prepotència
episcopal. I poden estar segurs que molts catòlics els ho agrairem de tot cor.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 L’11-M i els beneficis de la mentida. M.J. Hernández
Any XIII. Número 58
febrer 2008
04 Baby Down, la nina amb síndrome de Down. P. Montaner
Periodicitat:
cinc números l’any. la palmera i la font
Subscripció anual: 10 € 06 Un jueu català desconegut: Nakhmànides. V. Vives
Grup promotor: 07 La jerarquia catòlica o l’obsessió per la llei. J. Fernández Trabal
Jaume Botey 08 Petit canvi. J. Pascual
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós amb entitat (i experiència)
Kitty Guirao
Maria J. Hernàndez 9 Grup Tres Torres. J. Lligadas
Tere Jorge
Josep Lligadas
Josep Pascual Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Mercè Solé 10 Bacallà “ajoarriero”. T. Jorge
Coordinació: 10 Límits S.Clarós
Josep Lligadas
Compaginació: Avui parlem amb...
Mercè Solé 11 Josep Lligadas, teòleg d’acció, cristià d’esquerres. M.J. Hernández
Dibuixos:
Montserrat Cabo 14 Puntades
Capçalera:
Mercè Gallifa 15 per airejar el cervell
Imprimeix:
Multitext, S.L. La FE DE CADA DIA
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça: 16 Jesús, els cristians, i la política (i III). J. Lligadas
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
http://punxo.blogspot.com
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
La màquina del tren de la
mentida, en l’anomenada “teoria
L’11-M i els beneficis de
de la conspiració” dels atemptats
de l’11-M, va ser el diari El Mundo, la mentida
i els vagons que s’hi val afegir van
ser la COPE, Telemadrid i el diari Maria-Josep Hernàndez
electrònic Libertad Digital. Aquests
mitjans, en crisi demostrada
d’audiència o de vendes fa tres
anys i mig, han reflotat gràcies
a construir i alimentar les tesis
conspiradores dels atemptats. El
Col.legi de Periodistes acaba de
publicar un interessant informe
amb testimonis directes dels
mitjans, on s’analitza la repercussió
externa de la campanya contra
la investigació oficial, i alhora la
“neteja” interna de periodistes
Medios) veurem que la COPE, de la COPE són conscients que el
“no afins”, que no donaven crèdit
l’emissora de la Conferència negoci els funciona millor anant a
a la versió de l’autoria d’ETA, que
Episcopal Espanyola, no ha parat la contra, ja que des de l’arribada
es va sostenir fins a la sacietat,
de créixer gràcies a la política del PP al govern el 1996 fins el 14
i que, un cop desmuntada en el
informativa de l’11-M. Justament, de març del 2003 van viure un
judici, va acabar apuntant fins
dos dies abans dels atemptats, període “d’alts i baixos” que no
a les “clavegueres” de l’Estat,
el director general de la COPE van remuntar fins l’11-M.
insinuant també la implicació de
reconeixia la “situació econòmica
forces i cossos de seguretat en De l’excel.lent treball d’inves-
delicada” de l’emissora, sent
l’atemptat més sagnant. I és que tigació a càrrec de Jordi Rovira,
la tercera ràdio generalista a
la sang va ser dolor per a molts i del Col·legi de Periodistes, es
Espanya després de la SER i Onda
benefici per a altres. poden extreure algunes “perles”
Cero. Després de l’11-M han anat
inquietants per al món del
La “versió alternativa” es va escalant, fins arribar al segon lloc
periodisme, de la política i de
convertir en bandera del PP de l’EGM. I fins ara no han parat de
l’Església catòlica:
per intentar recuperar el poder créixer. Respecte a El Mundo, una
que van perdre, justament, en font propera a Pedro J. Ramírez – Periodistes expulsats. Aquell
unes hores pre-electorals en què admet que l’11-M ha estat un matí de l’11-M, Jiménez Losantos
Acebes defensava a capa i espasa “filó” que els han portat a xifres no donava pas als periodistes
que seguien la pista d’ETA (que rècord de vendes, mentre que els que estaven a Atocha cobrint la
els anava millor electoralment), seus diaris competidors de dretes informació. Només entraven els
mentre les forces de seguretat els (que no es van apuntar al tren de seus tertulians. Dissabte, durant la
donaven informació de la pista la teoria de la conspiració), l’ABC jornada de reflexió, els periodistes
islamista (en un moment en què i La Razón, han baixat. Prova de la COPE, encapçalats per la cap
estaven molt recents les massives d’aquest agermanament entre d’informatius, Blanca Maria Pol,
manifestacions contra la guerra mitjans afins és que un matí, des informaven puntualment de les
de l’Iraq). I de la mà, el PP i de la COPE, Jiménez Losantos va manifestacions populars al carrer.
aquests mitjans, s’han alimentat animar els subscriptors de l’ABC Però aquella llibertat informativa
mútuament fins avui: el PP per a donar-se de baixa i canviar estava a punt de canviar. La
intentar tornar a governar i de diari. Resultat: 10.000 baixes COPE va optar per apuntar tota
aquests mitjans per aconseguir a l’ABC. Aquests mitjans han l’emissora a defensar la teoria
una escalada empresarial en rendibilitzat al màxim “anar de la conspiració: programes i
el panorama dels mass media a junts a la contra” i ja no està tan informatius dient tots el mateix,
Espanya. clar l’objectiu polític de la victòria amb homogeneïtat ideològica. La
A l’EGM (Estudio General de del PP a les generals. Tant Pedro
J. Ramínez com els responsables
cadena va ser reestructurada i la
cap d’informatius va acabar al

4. carrer, així com tres quartes parts un cop la COPE expulsa el lectura de la sentència. El Col·legi
de la plantilla de periodistes de periodista conservador de l’Opus de Periodistes de Catalunya, el
l’emissora. Actualment han estat Dei, José Apezarena, considerat mateix dia que acabava el judici,
substituïts per joves estudiants un bon professional i que sempre va fer pública una nota en què
recomanats des de la presidència s’ha mostrat convençut que ETA s’apuntava que s’havia posat
de l’emissora, propers a Losantos no tenia res a veure amb l’11-M. en evidència “la gravetat de la
i al cardenal arquebisbe de -El Mundo TV i Telemadrid. No vulneració sistemàtica de les
Madrid, Antonio Maria Rouco. van tenir cap mena d’escrúpols per normes bàsiques del periodisme”,
Aquesta situació és molt similar fer manipular les imatges d’una per part d’aquests mitjans, que
a Telemadrid (“Tele-Espe”, en reconstrucció dels atemptats a han actuat impunement i sense
referència a Esperanza Aguirre) fi que encaixessin amb les seves cap condicionant ètic ni moral, i a
i a El Mundo, on es va fer una teories conspiratòries. Algunes més, han sortit beneficiats.
autèntica “neteja” de periodistes. empreses d’efectes especials i I el més perillós i preocupant és que
– Fuerza Nueva. Centenars professionals es van negar a aquests poders (mediàtic, polític i
d’internautes es van agrupar participar en els dos documentals episcopal) han pres nota de com
al voltant d’un bloc a internet, produïts i emesos. pot beneficiar-los la tergiversació:
impulsat per Libertad Digital Per acabar, remarcar que en el mentre els mitjans implicats
amb el títol “Los enigmas del 11- judici de l’11–M es va posar de continuen creixent, observem,
M”, i s’autoanomenen “Peones manifest que hi havia advocats per exemple, l’estratègia del PP
Negros”. Els serveis d’informació que defensaven la “teoria de la en aquesta campanya electoral
de l’Estat investiguen la seva conspiració”. Però, qui va pagar respecte a la llengua i recordem
relació amb la ultradreta. aquests advocats? I quan el judici les declaracions apocalíptiques
- Rouco i la COPE. El treball va tirar per terra la teoria de dels bisbes, dient que “la
remarca la clara vinculació i l’autoria d’ETA, aquests mitjans democràcia està en perill”, en la
amistat dels cardenals Rouco i ni van rectificar ni van fer cap manifestació contra Zapatero a
Cañizares amb Jiménez Losantos revisió de tot el que havien Madrid. I després, que ens parlin
i, en especial, amb César Vidal, dit. I és que aquesta teoria, de moral...
tertulià del programa de tan rendible per a la COPE, El Maria-Josep Hernàndez és periodista
Losantos i que acabà fent-se amb Mundo, Telemadrid i Libertat Podeu llegir l’informe complet a www.
el programa de la nit, La Linterna, Digital, no s’ha acabat amb la periodistes.org
Baby Down, la nina
amb síndrome de Down
Paquita Montaner
Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació es feien de practicar-li una amniocentesi. D’aquesta manera
ressò d’un informe de l’Agència de Salut Pública de es poden detectar amb molta fiabilitat les anomalies
Barcelona on es diu que el nombre de naixements cromosòmiques i, en particular, la trisomia del
de nens amb la Síndrome de Down a Catalunya cromosoma 21 que és la causant de la SD. En cas
(SD) ha disminuït en un 70%. El mateix informe de detectar alguna anomalia s’ofereix a la dona la
indica que, del total de casos de SD diagnosticats possibilitat legal d’avortar.
durant el primer trimestre de l’embaràs només un
Jo sóc la mare de l’Andreu, un noi de vint-i-sis anys
4% segueixen el curs normal de l’embaràs. Això és
amb SD. Malgrat que és ben conscient de la seva
degut a que des de fa uns anys s’aplica un cribratge
situació, l’Andreu és molt feliç, ho veu tothom i ell
universal per a la SD. Aquesta prova es practica a
ho expressa sovint amb el seu llenguatge limitat. És
totes les dones embarassades entre les setmanes
alegre, transmet alegria i anima l’ambient allà on és.
12 i 14 de gestació, amb independència de l’edat i
Té una família que l’estima i el recolza. Té amics,
altres criteris de risc, per valorar el risc de tenir un
molts amics, de totes les edats i condicions. Tothom
fill amb SD. Atès que aquest cribratge té una taxa
relativament alta de falsos positius, si el resultat de
la prova es positiu s’ofereix a la dona la possibilitat
qui el tracta acaba apreciant-lo (amics nostres, dels
seus germans, de la família, veïns, botiguers i vellets

5. ni possibilitats de desenvolupar una vida “normal”.
N’hi ha que estan afectades per altres discapacitats
físiques o intel·lectuals. N’hi ha que pateixen
malalties, algunes des del naixement, altres que
apareixen després. Hi ha delinqüents, persones
conflictives, addictes a drogues, inadaptats, etc.
Però, per això, no els privem pas de viure.
Reprenent el fil de la notícia ressenyada al
començament d’aquest article, penso que d’aquí a
uns anys ja no existiran persones amb la SD i les que
visquin (perquè s’hagin “escapat” del cribratge o per
decisió dels pares) seran tan minoria, que tornaran
a ser uns éssers estranys. Tots els esforços fets els
darrers anys perquè les persones amb discapacitats
intel·lectuals assoleixin la màxima autonomia
possible i s’integrin en la societat perdran la seva
continuïtat. Penso en els esforços fets per les famílies,
els educadors i les entitats que treballen donant
suport a les persones discapacitades. Penso també
en l’esforç fet per les administracions, que encara
del barri, gent de la parròquia on durant uns anys que poc generós, també hi ha estat. Però sobretot,
ha fet de sagristà, indigents...) penso en l’esforç fet per les pròpies persones amb
Es un gran “culé” i segueix totes les lligues i SD o amb qualsevol altra discapacitat. És difícil que
campionats de futbol. Va a veure els partits amb els puguem valorar el que els ha costat aconseguir que
amics al bar de sota casa. Quan s’acosta algun partit individualment i com a col·lectiu hagin arribat a la
del Barça sempre troba algun veí pel carrer que li situació actual.
parla del Barça. Compra el diari Sport i segueix les Davant d’aquesta situació em formulo algunes
transmissions d’en Puyal. preguntes:
És un fan de l’Antoni Bassas i de Catalunya Ràdio. El fet de poder diagnosticar la SD en fase prenatal, ens
Gràcies a ells ha aprés a interessar-se pels temes autoritza a privar a aquestes persones de viure? Per
d’actualitat. Sap on és Moçambic, què és el canvi què no volem que existeixin? És que ens molesten?
climàtic i està assabentat dels problemes de l’arribada Ho fem per elles o per nosaltres? Ens fa por la feina
de l’AVE a Barcelona. Va gaudir molt un dia que va que requereix la promoció d’aquestes persones?
anar als estudis de Catalunya Ràdio i va coincidir
amb en Quim Monzó. Busca a Internet informació Què farem si un dia podem conèixer el gen de la
sobre l’emissora i els programes que emet. delinqüència, el del càncer, el de la lletgesa, el del
mal humor... Privarem de néixer a totes les criatures
Malgrat que no afina ni una nota, té una gran que ho facin amb “una etiqueta” de dificultat?
sensibilitat per la música. Tot tipus de música,
des del rock a l’òpera i la música simfònica. És Amb raó ens sentim cofois dels esforços (científics,
espectacular veure com gaudeix quan va al Liceu politics, econòmics, etc.) que es fan per evitar l’extinció
(fins i tot escoltant Wagner!). d’algunes espècies d’animals o plantes. D’altra banda
estem fent esforços per extingir el col·lectiu de les
Des de fa un any treballa a mitja jornada en una persones amb la SD. Com s’entén tot això?.
pizzeria, amb contracte laboral indefinit. Està
plenament integrat en el món del treball i té molt El passat dia dels Reis, el Periódico de Catalunya, en
bona relació amb els companys de feina; que per un article titulat “Jugar amb la realitat”, entre altres
cert són d’orígens, colors i llengües molt diversos. coses, parlava de la Baby Down, una nina amb els
La seva incorporació al món laboral ha provocat trets característics de la SD. Segons l’autor de l’article,
uns canvis en la seva personalitat espectaculars. aquesta joguina està pensada per promoure entre
Recentment ha començat una relació amb una noia, els infants la tolerància envers les persones amb SD.
ell diu que té “nòvia”. Com explicarem a aquests infants que molts nadons
amb SD no arriben a néixer?
No voldria, amb aquesta descripció, oferir una
visió idíl·lica ni de l’Andreu ni de les persones amb Volem controlar el curs de la humanitat però no
SD. La seva vida i la nostra no han estat senzilles. podem. No seria millor que, en lloc d’esforçar-
D’altra banda, la SD pot comportar problemes físics nos a eliminar el que ens molesta, ens esforcéssim
i psíquics que limitin de forma molt severa la vida a entendre i valorar la diversitat, la feblesa, la
de les persones afectades. Però, entre les persones
que no tenen la SD també n’hi ha que no tenen sort
contrarietat, l’esforç?
Paquita Montaner és metgessa

6. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Un jueu català
desconegut:
Nakhmànides
Verònica Vives
Un dels requisits de la nostra sobre l’arribada de la redempció; La disputa durà quatre dies, però
identitat caldria que fos el requeriments als quals fou una ocasió perquè succeïssin
coneixement de la nostra Nakhmànides responia a la manifestacions contra la religió
història. En canvi, és probable seva comunitat jueva gironina, jueva: prèdiques cristianes a
que l’educació rebuda es basi catalana i mundial. les sinagogues, retirar de les
en un paradigma d’identitat Encara que en fou admirador, funcions públiques els jueus i
monocultural. En altres paraules, va ser crític amb la filosofia la censura cristiana dels textos
associem el passat català racionalista de Maimònides. rabínics. Aquesta disputa
únicament amb el món cristià, Considerava la revelació constituí un antecedent de les
i desconeixem altres minories superior a la filosofia. Entre matances de 1391 i l’expulsió
culturals i religioses que els seus comentaris bíblics dels jueus de Sefarad el 1492.
formaven –i tornen a formar– destaquen els ensenyaments Disputes i prèdiques formaren
part de Catalunya. místics de la càbala. Els textos de un tot indissociable: el procés
Nakhmànides no són fàcils de d’exclusió de la minoria jueva de
Catalunya fou la geografia de
llegir: un llenguatge força críptic, la societat majoritària cristiana.
força jueus a l’Edat Mitjana.
Aquí parlarem d’una d’aquestes la profusió de cites de tots els Potser aquestes mesures
figures il·lustres del judaisme textos del judaisme i les constants antijueves, com ara l’expulsió
català: Moshé ben Nakhman, insinuacions esotèriques de les de Nakhmànides de terres
conegut com a Nakhmànides seves interpretacions pels iniciats catalanes, es desconeixen. Però
(Catalunya 1194 – Israel 1270). al món cabalístic. allò que avui no es desconeix són
Un text molt interessant els seus mecanismes: l’expulsió
L’obra de Nakhmànides és
de llegir és “La disputa de i la segregació. L’exclusió dels
nombrosa, i està poc traduïda.
Barcelona”, escrit en hebreu immigrants és una realitat
Inclou comentaris a la Torah (els
pel nostre autor, en el qual es problemàtica de la nostra
cinc primers llibres de la Bíblia
reprodueix la controvèrsia que societat, com ho és el rebuig
jueva), comentaris d’altres llibres
tingué lloc l’any 1263. Aquell social que encara pateixen els
bíblics, textos i comentaris d’obres
any, Nakhmànides va ser jueus al segle XXI.
cabalístiques, jurisprudència
jueva, poesia i epístoles. Va tenir obligat a disputar públicament Seria una bona opció començar
com a deixeble un altre il·lustre a Barcelona amb Pau Cristià, estudiant la història de Catalunya
jueu català: Shlomo ben Adret un convers al cristianisme. Hi per no continuar cometent els
(un altre gran rabí desconegut). van assistir Jaume I i Ramon errors del passat. Defensar la
de Penyafort. Jaume I felicità nostra identitat no és només
Fou la major autoritat rabínica
Nakhmànides pel nivell conèixer-la sinó també criticar-la
de la seva època, a la seva Girona
argumental. No obstant això, i transformar-la.
natal i arreu de Catalunya. Li
l’antisemitisme dels jerarques Verònica Vives és investigadora de la
plantejaven interrogants sobre
eclesiàstics, especialment els Universitat de Barcelona i professora del
com conciliar la llei jueva amb
dominics, van pressionar i curs de Gestió Multicultural
la llei del regne, qüestions de
la vida quotidiana, preguntes
obligar Nakhmànides a marxar
de Catalunya.
(gestiomulticultural@yahoo.es)

7. La jerarquia catòlica o
l’obsessió per la llei
Josep Fernández Trabal
En el segle IV de la nostra era, en el llarg període republicana, fou hàbilment depurat i s’eliminaren
que va des de l’Edicte de Milà de l’emperador els elements més odiosos per a la nova concepció
Constantí (313 d.C.) fins al de Tessalònica de cristiana.
l’emperador Teodosi (380 d.C.), l’Església deixà L’element clau de la romanització jurídica és el
de ser una comunitat de creients per a convertir- concepte, adoptat com un fet fora de tota qüestió,
se en una puixant institució de l’estat romà. Sota de l’existència d’un dret natural immutable –
la protecció dels emperadors, que descobriren el lògicament d’origen diví–, previ i superior a la
potencial cohesionador i adoctrinador de la nova legislació positiva de les nacions. Contra el dret
fe per a donar solidesa a les estructures caduques positiu dels pobles (iuris gentium) s’alçà el dret
de l’estat, els bisbes aprofitaren la llibertat de cultes natural de procedència divina (iuris naturalis).
instaurada per l’edicte de Milà i el recolzament Amb semblant argumentari l’Església va poder
de successius emperadors per abolir la tolerància laminar la sobirania del poder polític, atès que el
religiosa i convertir-se en l’única religió oficial, que dret positiu s’havia d’adequar forçosament al dret
és el que imposà Teodosi amb el sobredit edicte. A natural superior, definit a partir dels atributs que
finals de la quarta centúria, doncs, es convertí en un Déu atorgà a l’home des del mateix moment de la
organisme directament implicat en les estructures seva creació. Cal matisar que aquesta concepció fou
de govern de l’imperi, carregat de privilegis i acceptada per emperadors i monarques perquè, de
fortament jerarquitzat. fet, no limità la seva autoritat sinó que l’enfortí, al
Fou gràcies al suport de l’emperador romà, o dels considerar que el poder dels prínceps davallava
seus successors els monarques germànics, que es directament de Déu. Això ha rebut el nom de com
produí la progressiva i massiva evangelització la teoria descendent del poder, magistralment
de la societat europea. La conversió significà, definida per bisbes de la talla d’Agustí d’Hipona i
en la pràctica, una profunda mutació social: el Isidor de Sevilla.
canvi de les tradicions i costums (o almenys la Amb unes premises com aquestes, l’Església
seva adaptació a la moral cristiana), la imposició aconseguí en pocs segles que el poder secular
del calendari cristià i, fins i tot, la cristianització sancionés uns marcs legals plenament adaptats
del paisatge. En definitiva, un notable procés de a la seva doctrina. Això s’observa molt avançat
control i enquadrament de la població a instàncies durant el regnat de Carlemany, un monarca franc
de la institució eclesial. Les masses rurals van elevat pel bisbe de Roma a la dignitat imperial el
experimentar aquests canvis i abandonaren el dia de Nadal de l’any 800. Des d’aleshores aquest
paganisme sota la pressió mancomunada de monarca desplegà una intensa tasca legislativa que
l’Església i el poder civil, i en determinades ocasions tenia l’únic objectiu de convertir en llei civil, els
després de conquestes militars i conversions principis del dret natural. De manera que al llarg de
forçades. l’edat mitjana tots els països europeus sancionaren,
Un element fonamental de la radical transformació mitjançant lleis civils, la superioritat i infal.libilitat
de l’Església fou l’adopció del dret romà. Si en segles de l’Església, la inviolabilitat de l’estament clerical,
anteriors l’Església féu servir la filosofia grega, determinades pràctiques religioses públiques i
particularment el Platonisme, per a configurar el privades, desplegament d’una fiscalitat eclesiàstica
discurs teològic, a partir del segle IV s’apoderà del universal basada en el delme, sancionament de
romanisme per a configurar les pròpies institucions determinades concepcions de la vida, el matrimoni
i imposar la seva visió del món i la societat. El
llegat jurídic romà, forjat en la llunyana època
i la família, visió patriarcal de la societat, condemna
i persecució de l’homosexualitat, etcètera.

8. Veiem, doncs, la importància de la llei per a com són educats i reclutats, mai no abandonaran
l’Església, entesa fonamentalment com un mitjà la seva obsessió per la llei ni deixaran de vigilar
per a manifestar en la societat la justícia divina, estretament el “Boletín Oficial del Estado”. Passats
creadora de la llei i no creada per ella. A través de segles, encara veiem la jerarquia catòlica obsedida
la llei els governants eduquen i corregeixen, per pels codis civil i penal.
tal que la societat s’adequï al pla de Déu. No és El poble de Déu, els laics, poc tenim a dir en aquesta
d’estranyar, per tant, que l’Església restés atrapada lluita permanent dels bisbes contra l’estat. Al llarg
dins d’una determina concepció jurídica de les del segle XIX, com a conseqüència dels canvis
relacions socials, fora de les quals hi ha poc més liberals i de la separació entre Església i estat,
que el buit. hem passat de vassalls de la monarquia pontíficia
Tot començà a canviar arran de la Il·lustració i les a tropa de combat. Ens criden cotínuament a
revolucions liberals del segle XIX, avenços notoris defensar la fe i el dret natural, ja sigui a través
que van ser mal digerits per la jerarquia romana; del vot, de la participació en partits catòlics, de
recordem allò de “el liberalismo es pecado”. determinat associacionisme religiós en bona part
Acceptada a desgana l’autonomia de la societat civil, sectari i, fins i tot, com ha succeït darrerament,
l’Església redoblà els seus esforços per controlar la mitjançant manifestacions i agitació. Cal resistir
producció legislativa per tal que aquesta no s’aparti per a manifestar que un sector del poble de Déu
dels principis del dret natural,
definits per la pròpia jerarquia
com a immutables. Per a aquest
objectiu, a l’església mai no
li han mancat aliats, arribant
a fusionar-se amb règims
polítics més que indesitjables.
L’argumentari sempre és el
mateix: la defensa a ultrança
de la dignitat humana tal com
fou establerta pel Creador i la
preservació de la salut pública
i el bé comú. No importa
que en els actuals estats no
confessionals aquest discurs no serveixi, atès que no nega l’autonomia de la comunitat política i que
l’Església representa els seus membres però no vol participar-hi democràticament a partir de les
és una institució representativa del conjunt de la pròpies conviccions, no pas des d’una opció de
societat. Ella mateixa se segueix considerant una força i de la cridòria, sinó amb humiliat i des del
“societat perfecta” prèvia a l’estat i no vinculada a testimoni de la vida corrent. Almenys nosaltres no
cap instància secular. I en aquest punt ens trobem estem obsedits per la llei.
avui en dia. I desenganyem-nos, els bisbes, tal i Josep Fernández Trabal és historiador
Petit canvi
Josep Pascual
Al vell amic Valentí Prat i Blanch, que fa molts anys
em va ensenyar a anar amb bici pels patis de Can Colapi de Terrassa
Aviat farà dos anys que una persona estimada em va regalar una bicicleta. Des de llavors ha estat el
meu mitjà habitual de transport per Barcelona per anar a la feina, a reunions, a cursos, a comprar coses
poc voluminoses... Durant aquest temps ha augmentat el nombre de bicicletes particulars i ha nascut
el Bicing. Cada cop em sento més acompanyat en el mitjà de transport. Fins i tot diria que, a poc a
poc, tots plegats (ciclistes, vianants i conductors d’altres vehicles) anem aprenent a integrar en el trànsit
aquest nou vell mitjà. Des d’aquí m’agradaria animar-vos a fer l’experiència, tranquil·lament, respectant
els vianants i anant amb molt de compte per un mateix. Agafada amb calma, no calen unes condicions
físiques especials per a la bicicleta com a mitjà de transport i és apta per a totes les edats: jo ja toco la
seixantena. El fet que és econòmic, que no acreixes el soroll de la ciutat i que fas una mica d’exercici no
són pas petits valors afegits d’aquest mitjà. Malauradament constates que plou molt poc.

9. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Grup Tres Torres
(Viladecans té història)
Viladecans és una població del Josep Lligadas
Baix Llobregat que té, segons el
cens, uns 62.000 habitants. La ser punt de referència social i
quarta població de la comarca, polític als temps de la transició.
després de Cornellà, Sant Boi i I l’objectiu és preservar i
El Prat. difondre el nostre patrimoni
històric i cultural. No només el ha estat mai gaire sensible a
Viladecans ha crescut a un ritme que representen les tres torres aquesta necessitat de conservació
brutal, des del petit poble de (ara estem batallant perquè la històrica, i ha permès molta
pagès que era fa cinquanta anys, remodelació que l’ajuntament destrucció. Fins al punt que,
amb una xarxa social feble, a vol fer de la Torre Modolell no quan el grup vam anar a Hisenda
l’acumulació de gent de tota li faci perdre la personalitat), de Cornellà a inscriure’ns i
procedència que és ara. sinó molts altres elements que demanar l’exempció de l’IVA, el
cal aconseguir que no es perdin, funcionari, en llegir els objectius
Però tot i així, Viladecans té
perquè això és bàsic de cara del grup, es va posar a riure:
història, i vestigis històrics ben
a mantenir els nostres punts “Però si a Viladecans no queda
dignes de ser admirats. Té,
de referència. Per no perdre res!”. Per sort, no és així. I per sort
sobretot, tres torres: la Torre del
els orígens, vaja. És allò de la també, sembla que l’ajuntament
Baró, medieval, a la plaça de
Balenguera: “Sap que la soca ara ja té més sensibilitat.
la Vila; la Torre Roja, als afores
del poble però ara ja integrada més s’enfila / com més endins Al grup no som gaires, però
al teixit ciutadà, la part central pot arrelar...”. la feina que fem diríem que té
de la qual és medieval també; Perquè no volem que Viladecans una eficàcia notable. Ara, a més
i la Torre Modolell, una casa- sigui una acumulació de d’evitar que desaparegui cap
palau construïda al segle XIX gent juxtaposada, sinó una altre vestigi històric (el perfil dels
per l’arquitecte figuerenc conjunció d’històries: des dels carrers del centre, alguna cosa
Josep Azemar per a la senyora pagesos que van fer possible de caire modernista, una casa de
Magdalena Modolell, il.lustre que els aiguamolls del delta façana magníficament simètrica
barcelonina que era propietària del Llobregat esdevinguessin i amb els símbols maçònics al
de mig poble, que també es troba conreables, fins als magribins, capdamunt, l’ermita de la Mare
a la plaça de la Vila i que ara és romanesos i llatinoamericans de Déu de Sales, la masia de Cal
seu de l’ajuntament. d’avui, passant pels altres Menut...), i de vetllar pel seu
immigrants, els majoritaris, adequat manteniment, tenim el
D’aquestes “tres torres” ve el nom
vinguts de tot Espanya i que al repte de la difusió: que la gent de
del grup, nascut ara farà quatre
llarg del segle XX van canviar Viladecans sàpiga les riqueses
anys i agafat de l’associació de
radicalment la fesomia del històriques que té, i tingui ganes
veïns del mateix nom que va
poble. de disfrutar-les, i que la gent
de fora sàpiga que Viladecans
L’ajuntament de Viladecans no també mereix ser visitat. I això
es fa amb una senyalització
adequada, uns materials senzills
a repartir, etc. Tenim molta feina
per davant, però ens agrada molt
fer-la.
El nostre contacte:
trestorresviladecans@telefonica.net

10. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Bacallà “Ajoarriero” Límits
Tere Jorge Salvador Clarós
Ja hem enterrat la pobra sardina i sense adonar-nos-en Una de les raons al·legades en contra del límit
estem en plena Quaresma. Aquest any tenim la sensació de velocitat a vuitanta per hora en algunes vies
d’anar molt de pressa, capricis del calendari que vol que metropolitanes és que no és veritat que amb la
aquest trimestre sigui ben curt, i si ens descuidem (a reducció s’estalvia combustible i, en conseqüència,
alguns ens passa) encara no hem desmuntat el Pessebre i es disminueix la pol·lució. Com que no hi ha millor
comprovació que l’empírica, ho he mesurat en el meu
ja tenim aquí la Setmana Santa. Però a L’Agulla no hem
propi vehicle, aprofitant que ara els cotxes disposen
badat i des d’aquesta columna no faltarem al costum
d’instruments per conèixer el consum. L’estalvi
d’oferir-vos una recepta de bacallà rescatat dels plats de derivat de mantenir el cotxe a vuitanta en lloc de
cuina tradicional. En aquest cas de la tradició d’un país mantenir-lo a cent-vint, durant 10km, en el meu cotxe
veí, el País Basc, i concretament dels “arrieros” que eren és de 0,3 litres de gasoil. La conclusió és que mentre
una mena de comerciants ambulants que baixaven de la demora per anar a vuitanta en aquest recorregut
Bilbao a Saragossa, acompanyats de la seva mula o del és de dos minuts i mig, pràcticament irrellevant, la
seu ase per poder arribar el primer i vendre millor les despesa globalment mirada és notable i té impacte.
mercaderies que transportaven. Ja veieu que les presses i Per exemple, per a un volum de 50.000 cotxes diaris
la competència no són res nou. en el cinturó de Barcelona, el quasi terç de litre de
Ingredients per a 4 persones: 1 kg. de bacallà, diferència representaria 15.000 litres d’estalvi de
gasoil cada 10km.
dessalat; 6 alls; 2 nyores; 4 pebrots “del piquillo”, o
pebrot vermell; 3 patates mitjanes; 4 cullerades de Aquest experiment no demostra res però confirma
tomàquet triturat; 4 ous; oli d’oliva la sospita: no hi ha justificació racional per a tanta
i tanta resistència a reduir la velocitat, tot i que
Preparació: En una cassola de fang hi posem l’oli i és comprensible per la creença encara fortament
els alls. Quan es comencin a enrossir, hi afegim el arrelada en molta gent que tota limitació, reducció
bacallà desfilat en tires primes (és convenient que o renúncia és contrària al progrés i a la llibertat
un cop dessalat, aconseguim treure-li tota l’aigua individual de decidir, de fer un negoci, de fruir... Els
possible) i li donem unes voltes per tal de sofregir- que veuen la limitació en termes de pèrdua i no de
lo una mica. El reservem. guany no han entès encara la dimensió global del
En una altra paella posem a coure en oli les patates món. La globalització és una manifestació dosmilista
tallades a daus. Han de quedar molt toves però de la interdependència creixent. És en si mateixa ja un
sense crosta. Això ho aconseguirem escalfant l’oli límit que arriba a condicionar petites coses del dia a
dia com per exemple la velocitat d’un desplaçament.
i un cop calent abaixant el foc, llavors hi afegirem
les patates i les deixarem coure fins que s’estovin Però el principal desencontre és amb un mateix. Si
amb el foc ben baix. algú es pensa que posar acotació o limitar el marge
de certes decisions va en contra de la capacitat de
A la cassola on tenim reservat el bacallà hi afegim el decidir, va enganyat. Els que malporten el límit d’anar
tomàquet triturat, la polpa de les nyores, els pebrots a vuitanta també malportaran altres limitacions, per
escalivats tallats a tires i les patates “confitades en exemple aquelles que imposa el propi cos per raó de
oli”. Deixem que es cogui tot junt a foc molt lent, l’edat. La llibertat és com un cavall blanc que galopa
rectifiquem de sal. Si veiem que queda molt sec a cor què vols per un immens prat verd, però el cavall
podem afegir-hi una mica d’aigua. no és menys lliure pel fet de no volar. Interpretant
El plat ja es pot servir, però si us agrada, podeu el gran humanista francès Antoine de Saint-Exupéry:
afegir-hi uns ous batuts (un per persona) i qualsevol pot donar l’ordre perquè es pongui el sol;
els barregem igual que si volguéssim fer un només cal que fer-ho en el moment oportú per ser
puntualment obeïts.
“revoltillo”.
I és que en realitat allò que et fa feliç se circumscriu
en un minúscul escenari, dins del qual la llibertat és
10 infinita.

11. AVUI PARLEM AMB...
Avui parlem amb... Avui parlem amb.. Avui parlem amb.. Avui parlem amb.. Avui par,lem
Josep Lligadas:
teòleg d’acció, cristià
Josep Lligadas, coordinador de d’esquerres
l’Agulla, ha fet durant 10 anys
les entrevistes que han aparegut
Maria-Josep Hernàndez
a la revista. Ara ens ha donat
un bon motiu per convertir-lo en
entrevistat, després de guanyar – Quina és “la política dels cristians” Per tant, el que transmet és que
de què parles al llibre? un, sigui quina sigui la societat
aquest passat mes de desembre on viu, ha d’intentar aconseguir
– És una reflexió sobre amb quins
el XVIIIè Premi Joan Maragall que els pobres no pateixin tant,
de la Nit de Santa Llúcia, un El que ha de mirar un que els marginats no ho siguin,
que el diner no ho governi tot,
premi d’assaig sobre Cristianisme cristià quan fa política que els apallissats tinguin qui els
i Cultura. Josep Lligadas és defensar els cuidi... i que tothom sigui germà.
(Viladecans, 1950) és doctor en objectius que Jesús Hem tingut anys de lluita per la
democràcia i pels drets humans,
Teologia, responsable de redacció tenia. i ara que sabem que podem
del Centre de Pastoral Litúrgica intervenir en els criteris de govern
criteris un cristià ha d’afrontar
i responsable de formació de d’una societat, hem d’intentar
el fet de fer política. Feia anys
l’ACO (Acció Catòlica Obrera). influir en aquests criteris, fent tot
que tenia ganes d’escriure sobre
el possible perquè es realitzin els
És escriptor i té una cinquantena el tema, perquè em molesta
objectius que Jesús presenta..
profundament el fet que quan es
de llibres publicats de contingut – Però amb els pronunciaments dels
parla de cristianisme i política,
teològic, litúrgic i pastoral, sobre sembla que s’hagi de parlar de bisbes darrerament, l’opinió pública
la fe, l’eucaristia, oracions, sants, defensar determinades postures pot tenir la imatge que els cristians
eclesiàstiques. En canvi, el que són tots de dretes?
festes cristianes, els sagraments...
ha de mirar un cristià quan fa – Lamentablement, sí. I aquí hi
També va ser capellà i des de fa política és defensar els objectius ha diverses responsabilitats. En
tretze anys està casat. El treball que Jesús tenia, els que ens primer lloc, els bisbes haurien
premiat, que l’Editorial Cruïlla presenta l’Evangeli. de reflexionar seriosament sobre
publicarà al maig, es titula “La – I quins són aquests objectius? quin Evangeli transmeten. I
si mirem l’Evangeli de Jesús,
política dels cristians”. – A Jesús no li interessava la
els temes en què els bisbes fan
política. Ell estava en una societat
incidència no són precisament els
on el govern s’obtenia per la via
que més interessaven a Jesús. Un
de les armes, del diner o per
altre problema és que a la nostra
herència, i no pensava que les
societat sembla que li agradi la
coses poguessin anar diferent.
confrontació, i per tant, es dóna
A Jesús no li interessava la política. Ell estava
en una societat on el govern s’obtenia per la
via de les armes, del diner o per herència, no
pensava que les coses podrien anar diferent. 11

12. molt poca veu als plantejaments és, sobretot, l’acció que l’Esperit
cristians més sensats i assenyats, realitza en nosaltres, en l’Església i
que no agredeixen ningú. En això en el món”...
hi tenen també responsabilitat els – És que, per a mi, la fe no
partits d’esquerres, que podrien serviria de gaire si suposés viure
ajudar a que la veu cristiana no una cosa externa a mi. Per tant,
fos tan polaritzada. jo crec que això que dic de Déu i
– Com? de Jesús es realitza en la persona,
– Doncs per exemple, ICV, partit en l’Església i en el món. Això és
al qual estic vinculat, podria l’Esperit.
potenciar que els cristians que en – Però en un món tan injust i
desigual, l’Esperit té molta feina.
A la nostra societat Què hem de fer si caiem en el
desànim?
sembla que li agradi
– Valorar dues coses: una, les
la confrontació, i petites coses valuoses de la vida
per tant, es dóna quotidiana que ens fan sentir bé,
molt poca veu sense pretensions de poder.
des de la família o els amics a
anar un dia d’excursió... això és
als plantejaments – Una Església democràtica seria vida de Déu. I juntament amb
cristians més sensats millor? això, valorar i saber veure tot
i assenyats, que no – És que l’Església ha d’acabar allò que ajuda a fer que la vida
de tots sigui millor i més digna,
agredeixen ningú. sent democràtica perquè ho
tot acte d’amor i de servei, tota
era al començament. A l’època
en què les societats no eren acció transformadora tant si surt
democràtiques, a l’Església els bé com si no. I tenir paciència,
formem part puguem tenir més perquè la plenitud de la vida
ressò públic i puguem fer sentir bisbes eren elegits per votació
popular. Doncs, amb més raó, només està en Déu, cosa que no
una veu eclesial diferent. A més, eximeix de treballar molt, però
penso –i ho dic en el llibre-, que hauria de ser així ara.
tampoc pensar que si no ho
l’Evangeli pot ser també una força – Sigui o no democràtica, l’Església arreglo tot, no serveix per res el
que ajudi a donar consistència a és la institució però l’essència és la que he fet.
les accions transformadores, i fe. Qui és Déu per a tu?
això, des de l’esquerra, s’hauria – Creus que hi ha algun argument
– Déu és algú que està més teològic que justifiqui que les dones
de saber aprofitar.
enllà de tot el que jo pugui ser no puguin exercir el sacerdoci?
– S’amaga, doncs, el fet cristià, des de capaç de dir i d’imaginar, però
les opcions polítiques d’esquerra? al mateix temps és algú que – Jo crec que no, que els arguments
sento personalment proper i que es donen són tots depenents
Aquest és un dels problemes: una d’una colla de prejudicis i pors
mena de tradició antireligiosa, que m’empeny, i en qui m’hi
puc recolzar, i que em dóna que acabaran desapareixent un
fonamentada en actituds dia o un altre.
eclesiàstiques lamentables del confiança que aquesta vida que
llarg de la història, impedeix visc i estimo profundament no – Quan es parla del sacerdoci de les
aprofitar tot el que podria aportar està destinada a desaparèixer dones, molts s’escandalitzen. I ja no
la força de l’Evangeli. malgrat la mort, sinó que està diguem quan parlem del matrimoni
destinada a esdevenir plena en homosexual...
– Cap a on ens porta aquesta actitud ell.
de la jerarquia, o com creus que – El fet que sant Pau, d’acord amb
afectarà al conjunt de l’Església el – Què t’ha marcat més de Jesús? l’antropologia del seu temps, no
desprestigi social actual? – Jesús mostra amb paraules i pugui entendre l’homosexualitat,
fets una manera de viure la vida no vol dir que no la puguem
No ho sé. No sé si canviarà i entendre nosaltres. Igual com
hi haurà un moment en què es humana que a mi em resulta
profundament atractiva. Ell és sant Pau diu que les dones han
veurà que això no va enlloc. En d’estar sotmeses als marits... i si
tot cas, el que em sembla clau qui m’ha dit què significa i què
és Déu. actualment algú defensa això li
és que la fe cristiana s’haurà diríem que va contra els criteris
1
de viure a nivell de comunitats – Al teu llibre “Petit resum de la evangèlics bàsics per molt que
fraternals igualitàries i també fe cristiana” dius que “Ser cristià sant Pau ho digui. Doncs el mateix

13. podem dir de l’homosexualitat. – I bona mostra d’això és que Érem una colla de gent que
– Parlem ara de la teva vida. Què et continues treballant al Centre de pensàvem que tal com estàven
va marcar més quan eres petit? Pastoral Litúrgica. Quina és la les coses, calia crear pensament
funció d’aquest Centre? cristià d’esquerres. És a dir: no
Haver crescut en un ambient simplement pensament “progre”
cristià actiu: pares que es movien – El Centre de Pastoral Litúrgica
és un lloc on publiquem material i sinó pensament cristià que vol
a la parròquia, l’escoltisme... alhora una Església més oberta
L’entorn et fa assumir la fe llibres tant per la litúrgia com per
la formació cristiana en general. i una societat més igualitària,
cristiana com una cosa teva, i més d’esquerres. De fet, ens va
alhora, viure-la indestriable de M’hi sento feliç treballant aquí,
pel bon ambient de feina i perquè animar que en aquell moment a
moltes persones troben útil la Itàlia es va forjar l’”Olivera”, que
A l’època en què feina que s’hi fa. aplegava la política d’esquerres,
les societats no eren i això va ser un element
– Recentment has publicat el llibre estimulant.
democràtiques, a “Quan ens fem vells”. Si no ho has
– En aquests deu anys fent
l’Església els bisbes viscut, com pots reflexionar sobre el
entrevistes a L’Agulla, quina ha
eren elegits per fet d’aprendre a fer-nos grans amb
felicitat? estat la que t’ha impactat més?
votació popular. La primera, a Romuald Grané,
– Un va per la vida amb uns
criteris generals davant les coses, un no creient, que llavors tenia
criteris de vida humana i del que 75 anys i que tota la seva vida
l’acció. significa ser cristià. Aleshores, si havia lluitat per la democràcia
– I com a acció directa... et fas un intenta ser observador i posar- i el socialisme, des del PSUC i
capellà.
– Precisament per això, com a La gràcia de L’Agulla és que no hi ha grans
acció més òbvia i clara que tenia firmes, ni grans elaboracions, sinó que
a mà, partint molt de l’exemple reflecteix la diversitat de la vida i permet
d’un vicari de Viladecans que
va fundar l’escoltisme al poble, valorar experiències cristianes i polítiques que
Joaquim Palomera. habitualment no són gaire valorades, perquè
– Quin record tens del teu no es consideren prou importants.
sacerdoci...? Què et feia més feliç?
– Tot. Vull dir, la possibilitat se a la pell dels altres, i si un és
capaç d’escoltar les experiències ICV; també havia estat a la presó.
d’estar amb gent concreta, creant, Em va agradar molt sentir-lo
cercant maneres de viure la fe i dels altres, tot sumat, pot oferir
reflexions sobre coses que un explicar el que havia significat
la vida, cercant allò que pugui per a ell tot el que havia viscut, i
transformar la vida pròpia i no viu, però que pot intentar
entendre. les motivacions humanistes que
la col.lectiva. I juntament amb tenia per actuar.
això, m’omplia el fet de presidir – Com et veus a tu mateix, d’aquí
i ajudar a viure l’Eucaristia, que uns anys? – I quin article recordes més
és el moment central de la fe. especialment?
– Em fa por, perquè costa
– I que et costava més de viure? adonar-se que hi ha coses que Molts. Crec que la gràcia de
hauràs de deixar que facin l’Agulla és que no hi ha grans
– L’organització eclesiàstica. La firmes, ni grans elaboracions,
dependència de les decisions els altres, entendre que tens
moltes limitacions que no sinó que reflecteix la diversitat
que altres prenien per mi. de la vida i permet valorar
tenies, convèncer-te que el fet
– Per què vas plegar? de no poder fer tot el que feies experiències cristianes i
– Se sumen dues coses: la ho has d’assumir amb pau. I no polítiques que habitualment no
incomoditat amb l’organització estic segur de si ho sabré fer. I a són gaire valorades, perquè no
eclesiàstica i el fet de trobar i més, em preocupa que la vida es consideren prou importants.
estimar una persona amb qui s’allargui en excés, sense cap
volia compartir la vida. Tot i així, garantia de qualitat de vida.
aquelles coses que m’agradaven – No vull que acabem sense parlar
de fer com a capellà, no se me’n
1
de L’Agulla. Com va néixer?
va posar en crisi cap.
– Va ser l’agost del 1996.

14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
cor no és
r senzills de
S
ENZILLS. Se avant els
r ignorants. D
sinònim de se aris que
tics multitudin
fe nòmens medià alista,
ació sensacion
omben inform
F
esb ació
osa. La inform ÒRUM SOCIAL.
formació seri sentit
cal donar in humil (en el Segurament molts lectors
ben donada, ues
fonamentada, acions i crítiq
te riors investig la), no fa
de L’Agulla heu estat al cas
d’acceptar pos l’última parau del desenvolupament del
conscie nt que no té t si s’explica
zills. Sobreto Fòrum Social Català. Des de seguir
feligresos sen e res no
mal als a entendre qu el que n’ha dit la premsa (més aviat
i s’ajuda a les persones ada per
era i una veg poc, depenent dels mitjans) fins
s’ha dit d’u na única man s, fins i
tòria les cose a participar en algun dels tallers,
llarg de la his tat
totes, que al s’han vist i trac
sia, no sempre eu- que des de temàtiques i àmbits
tot dins l’Esglé de judici, don
t no té elements ben diferents, aporten elements
igual. Si la gen per a la construcció d’un món
los elem ents de judici. pensant
venien al cap diferent del tan injust que tenim.
Aquests p ensaments em cativa
copal signifi Des d’aquí voldria recordar el web
reacció epis bisbe
en alguna a pastoral del del FSCAT www.moviments.net/
emple, la cart t del
(vegeu, per ex igital) davan fscat (des del qual podreu enllaçar
a Ecclesia D eg i
de Tarazona órica, del teòl amb el Fòrum Social Europeu i el
proximación hist C,
llibre Jesús. A ublicat per PP Fòrum Social Mundial), i convidar-
nto nio Pagola, p gui tant i
biblista José A t llibre es ven
vos a explorar-lo. Hi podreu trobar
lamenta nt que aques s. El títol
tot als senzill l’acte d’obertura a la Universitat de
dient que farà mal, sobre mación
umil (“aproxi Barcelona, el programa de tallers,
no és esca ndalós, és h tol. els moviments i les organitzacions
ra respon al tí
his tórica”), i l’ob t adherides, balanç de participació
ssió que davan
t em fa la impre a la figura i el manifest final, entre altres
A mi més avia ratura que agaf
tanta nov el·la i tanta lite peculant informacions. Josep Pascual
ucubrant i es
de Jesús simplement el recollir i
all, l’obra vol
partint de qualsevol det ximació
estió de l’apro
sospesar l’e stat de la qü com
re presentar
nse pretend Josep
històrica, se g dels segles.
v ist Jesús al llar
l’Església ha
Pascual
M
OUSTAKI. Potser tots plegats érem una colla d’il·luminats, o de desorientats entre somnis
d’amor i llibertat en un món on regnen els tipus d’interès i els índexs de productivitat.
Però érem al concert, cantant plegats que no estem mai sols amb la nostra solitud, que ens
prendrem el temps de viure i de ser lliures, i que el més preciós paradís podria ser la Terra. Vam
declarar l’estat de felicitat permanent per a tothom i vam denunciar com un sacrilegi el patiment
de la humanitat. Cantant la tendresa, la nostàlgia i la utopia ens vam omplir de la força que dona
el compartir.
Com sempre vestit de blanc, l’ambaixador de la pau per la UNESCO, Georges Moustaki, es fonia
en una trobada d’amics al Palau de la Música més que no pas en un recital de lluïment. Però és
que els poetes no pretenen lluir-se –ni abans, ni ara que els anys no permeten pretensions de veu.
Els poetes transmeten, contagien i comuniquen, amb la humilitat del gest, de la mirada i de la
consciència del valor de l’avui. Agraeixo a Moustaki que no tingui cap complex, tot i els seus 73
anys, de seguir compartint el seu esperit de germà, camarada i còmplice, de pacifista del vers,
de poeta dels sons. (Enllaç de video: http://www.dailymotion.com/video/x4208j_georges_moustaki-
barcelona-10012008_music). Maria-Josep Hernàndez
1

15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
es feia tot tipus de música: des com a recerca de la bellesa, en
del cabaret a l’òpera. un context dur com és la feina
El disc està molt ben interpretat. d’un camioner. En fi. Molt
La música és molt bonica. Però recomanable. Mercè Solé
el que més impressiona és el
context. Per no oblidar. Per Frederic Ozanam,
mantenir el sentit crític davant
Com es diu en... Les variants:
Castellà: Federico
Basc: Frederiko
F.: Frederica
per la fe i per la justícia
Gallec: Frederico, Federico
dels mitjans de comunicació.
Francès: Frédéric
Italià: Federico
Josep Lligadas
Portuguès: Frederico
Anglès: Frederick
Alemany: Friedrich
Se’n celebra la festa el dia: 9 de setembre
ISBN 978-84-9805-245-9
Sants
i Santes
*212140*
Un laic casat, a la França del segle XIX, 140
Centre de Pastoral Litúrgica defensor de la fe, la democràcia i la justícia
Terezín / Theresienstadt.
Anne Sophie von Otter i altres. Frederic Ozanam, per la fe i per
Deutsche Grammophon 2007 la justícia. Josep Lligadas. Centre
Anne Sofie von Otter és una de Pastoral Litúrgica, col·lecció
El silenci abans de Bach (Die
mezzosoprano sueca, que acaba “Sants i Santes”. 1,96 €
Stille vor Bach). Pere Portabella.
de publicar un disc senzillament Cinema Verdi. Sala 2. Queda una mica estrany
esborronador sobre la música recomanar un llibre de sants en
feta al camp d’internament de La projecció de la pel·lícula va
aquesta revista, però em sembla
Terezín, prop de Praga, que en rebre un entusiasta i espontani
que el personatge s’ho val. La
temps dels nazis es va convertir aplaudiment del força nombrós
veritat és que jo només coneixia
en un punt forçós de trobada de públic que hi érem un divendres
Ozanam com a fundador de les
jueus de tots els països europeus, a la primera sessió. I la veritat
Conferències de Sant Vicenç de
on hi havia també una seu de la és que jo m’hi vaig afegir
Paúl, institució que jo associava
Gestapo. La música formava encantada.
a la beneficència, cosa que,
part de la seva vida quotidiana. És una bona capbussada a la d’altra banda, no deixa de ser un
Potser perquè hi havia molts música de Bach, una mena de prejudici. El cert és que Ozanam
músics entre les persones contemplació més que no pas una era un laïc del segle XIX, advocat
confinades a Terezín. Però aproximació biogràfica o tècnica. i professor universitari, que va
també perquè el govern nazi va Molta gent, molt diferent, amb viure en una França sacsejada
voler crear la imatge davant la un fil conductor que també és pels moviments socials, i on, com
comunitat internacional d’una Europa, amb els seus conflictes avui entre nosaltres, la institució
població jueva exiliada però i les seves desigualtats. Amb eclesiàstica pugnava per matenir-
confortablement instal·lada i escenes que em van semblar se al poder donant en aquell cas
culturalment potent, imatge d’una gran bellesa, com la dels suport a la monarquia. Ozanam
que va colar també davant “cellos” al metro de Barcelona té la gràcia d’anar al fons de
d’una visita de la Creu Roja tocant junts una de les suites. les coses, d’intentar ser catòlic
internacional. El que no sortia als I també un suggeriment entre els republicans i republicà
reportatges que promovien eren interessant sobre la capacitat entre els catòlics, de prioritzar
els forns crematoris i la realitat de la música de transmetre l’atenció als pobres i, amb la
duríssima que havien de viure espiritualitat, cristiana en aquest seva famosa expressió “Passem
els presoners. La música formava cas, com l’anècdota dels nens del als bàrbars”, de qüestionar les
part, doncs, de la vida quotidiana Thomanerchor que es fan batejar pors institucionals, de valorar
del camp. Es tocava la música després de cantar tanta música els nous moviments socials i, en
de sempre i es feia música nova religiosa. La música també com definitiva, d’apropar l’Evangeli
(a destacar l’òpera per a infants a instrument sensible capaç de a la gent que patia els costos
Brundibar de Hans Krasa, que va causar patiment, utilitzada en socials de la revolució industrial.
ser representada no fa pas gaires els camps de concentració. O la Va ser beatificat a l’agost de 1997.
anys a Barcelona). Impressiona,
però, comprovar que realment
música com a eròtica. O com a
exercici d’equilibri espiritual,
És, de debò, una descoberta
estimulant.
1

16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
Jesús, els cristians,
i la política (i III)
Josep Lligadas
Dèiem en el número passat que nosaltres, a Desvinculant la mort de Jesús de les seves cau-
diferència de Jesús, sabem que és possible ses, es va afavorir la creació d’una moral basada
actuar perquè la gestió de la cosa pública es faci en temes de sexe o de poder eclesial, que són
de manera que afavoreixi el conjunt dels ciu- uns temes que poc tenen a veure amb els que
tadans, i no només els interessos d’uns pocs. I preocupaven a Jesús. De manera que cal, amb
dèiem també que les formes d’aquesta actuació urgència, fer allò que va dir el Concili Vaticà II:
(tant en els que hi intervenen de manera més anar a les fonts. És a dir, tornar a llegir l’evange-
activa, com en els que es limiten a tenir opinió, li, i veure quins eren els objectius i les prioritats
o a actuar en determinades ocasions, o a votar) de Jesús. I convertir-los realment en criteris
poden ser molt diverses, en funció de la percep- d’actuació per al cristià: a la vida quotidiana,
ció i l’anàlisi que cadascú en tingui. familiar, social, eclesial, política. Res no en pot
Però ara cal fer un pas més. I és el de veure quedar fora. I llavors, en cada cas, veure, tenint
quins són els criteris que han de guiar les diver- en compte tots els elements en joc, com es pot
ses opcions. Perquè les opcions poden ser di- fer més realitat això que Jesús pretenia.
verses, però els criteris de fons es troben en un I no cal esforçar-se gaire, per veure quines eren
lloc únic: l’evangeli de Jesús. I això molt sovint les prioritats de Jesús: el bé dels pobres i dels
sembla que s’oblidi. febles, el rebuig de la tirania del diner, la frater-
Al llarg dels dos mil anys d’història de l’Esglé- nitat, la proximitat a tothom, la no exclusió ni
sia, un dels drames que ens han passat ha estat marginació de ningú, la capacitat de renúncia
l’oblit de quin era el punt de referència de l’ac- pel bé dels altres, la desobediència a les lleis
tuació cristiana, quins eren els referents morals que fan mal a les persones, la prevenció davant
i ètics per a un cristià. I això ha passat perquè, tot tipus de poder...
de fet, s’ha desvinculat la mort de Jesús de les Quan, arran de la guerra de l’Iraq, el ministre
seves causes. S’ha vist la mort de Jesús com la Trillo va dir que no se sentia afectat per les cri-
realització del designi redemptor de Déu, i s’ha des del papa contra la guerra perquè allò eren
deixat de banda que, si Jesús va morir, va ser temes polítics i no de fe, estava dient, simple-
perquè havia parlat i actuat d’una determina- ment una bestiesa. Perquè per a un cristià, res
da manera que feia nosa als poderosos del seu no queda fora de la guia de l’Evangeli. Cadascú
temps. I per tant, si amb la seva mort ens va podrà aplicar-ho de la manera que cregui més
obrir el camí de la vida, això vol dir que la ma- adequada. Però els criteris i objectius han de ser
nera de caminar cap a aquesta vida és seguint els de Jesús.
els seus criteris d’actuació en aquest món.
L’alegria està en la lluita, l’esforç i el patiment que suposa
El retall
la lluita, i no en la victòria en si mateixa
1 (Mahatma Gandhi)