1. César Martinell
1. Biografia
Va néixer a Valls l'any en què Barcelona celebrava l'Exposició Universal en una família
de tintorers, per part de pare i de mestres d'obra, per part de mare, fet que seria
determinant de la seva vocació envers l'arquitectura.
L'any 1900 comença a estudiar el batxillerat al poble on va néixer. El 1906 arriba a
Barcelona per començar els estudis a l'Escola d'Arquitectura,. L'any 1916, a punt de
llicenciar-se com arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió, mentre que
formava part del cercle d'Antoni Gaudí, que s'havia retirat al Temple Expiatori de la
Sagrada Família. El 13 de març de 1916 obtingué la seva graduació d'arquitectura a
Barcelona, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que exercí
fins el 1919. Un dels objectius més importants assolit durant aquest període, juntament
amb Eugeni d'Ors, fou la instal·lació d'una Biblioteca Popular a Valls, i és nomenat
Secretari del primer patronat d'aquesta biblioteca. El 1919 instal·là el seu estudi i despatx
a la Rambla Catalunya de Barcelona. Dimití, llavors, dels seu càrrec d'arquitecte
municipal de Valls.
Contrau matrimoni el 14 d'octubre del 1926 amb l'arenyenca Maria Taxonera.
Home de dretes, fou membre del Institut Agrícola Català de Sant Isidre,
Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la vila
d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la

2. Confederación Nacional Católico Agraria, el sindicat vertical.
Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut
d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i
restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis d'ús públic i
residències privades.
2. Obra arquitectònica
Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives
vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els
pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell
del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons
ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a
Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al
Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola.
3. Edificació residencial
Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada[8] (la casa Badia a
Valls, la casa de Nicolás Popol a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a
Alcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta època, Martinell ja utilitza
l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tendència modernista.
4. Edificació industrial
Article principal: Catedral del vi
Interior del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
El seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant
la Mancomunitat de Catalunya,[9] que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra
pública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran
especialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé
40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera
l'any 1923. Les seves, juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per

3. la seva magnificència com a les Catedrals del Vi. També va construir alguns trulls, la
Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fàbrica
d'alcohol.
Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per
desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així,
organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació
dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les
condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de
facilitar el treball.
Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fàbrica per a
Destil·leries Mollfulledes (Arenys de Mar) on s'hi fabricà el licor Calisay. També va fer a
Lleida una fàbrica de conserves.
5. Urbanisme i equipaments
A més de la construcció d'edificis d'habitatge també va fer el projecte per l'escola i
l'ajuntament de Salomó[10] (1916-17), el local social de la Federació Obrera a Molins de
Rei (1922-1923), l'ajuntament de Bràfim[11] (1923), una restauració de la muralla de la
Guerra dels Segadors de Cambrils.[12] (1932), dirigí projectes d'urbanització com la nova
alineació del carrer Major de Juneda (1925), la plaça de l'Església, una pista de patinatge
i el Col·legi per a les Germanes de la Presentació d'Arenys de Mar (1941-43), la
urbanització Pinos del marquès de Barberà (1943-1944), l'enllumenat de la plaça del
Generalísimo, i les urbanitzacions de la plaça de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni a
Moià (1953-54) o la parcel·lació d'una part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys de
Munt.
6. Restauració
Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauració de
monuments,[13] fonamentalment religiosos, que inicià el 1929. Després de la Guerra Civil
Espanyola va encarregar-se de la restauració de l'església de Santa Maria d'Igualada i de
les esglésies del convent de Sant Agustí d'Igualada i del convent dels Caputxins
d'Igualada. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauració de nombroses
esglésies a les valls d'Andorra.
7. Sistemes constructius
Martinell representa un pont de transmissió intel·lectual entre la segona generació de
mestres de la Renaixença catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i
Cadafalch) i la generació de la postguerra. En la seva arquitectura agrària rep la

4. influència directa de Gaudí, pel que fa a les solucions espacials, i de Domènech i
Montaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pública i
domèstica s'impregnarà sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de
línies) i dels successius estils de l'època: monumentalisme, un cert racionalisme,
castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del país:[14] totxo arrebossat, totxo
sense arrebossar o pedra per als sòcols, formigó als fonaments, obra vista per als marcs
de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de ceràmica per a la decoració,
sistemes d'arcs parabòlics, tot incorporant-hi innovacions tècniques per obtenir una millor
qualitat del producte.
Celler Cooperatiu de Sant Cugat amb els arcs equilibrats d'obra vista que Martinell
utilitzava.
Les principals aportacions de Martinell a l'arquitectura industrial[15] són la formulació
d'un tipus de celler agrícola amb sistema constructiu que substitueix de les encavallades
per arcs de maó i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajoles
estandarditzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant permetien un cost
baix de construcció, fruit de la col·laboració amb l'enginyer Isidre Campllonch[16] i dels
seus estudis sobre les necessitats de la indústria del vi, dels que va descobrir que
requerien de naus de gran volum ben airejades i de dipòsits de vi que disposessin de
cambres de ventilació per evitar la transmissió de la calor i d'obertures per assegurar
l'evacuació del àcid carbònic.
L'espai interior dels edificis apareix diàfan, amb dues o més naus sense parets interiors,
separades per una successió d'arcs parabòlics calats que delimiten l'espai, i d'aquesta
manera s'eixampla l'espai interior, que perd l'eix longitudinal i es converteix en una sala
molt gran. En alçada, les naus estan configurades pels arcs en lloc del plans continus de la
teulada o cel ras. La coberta, doncs, passa a un segon terme.
8. L'arc parabòlic
La construcció d'arcs parabòlics de maó és un sistema molt optimitzat perquè es basa en
el material local, econòmic i disponible, que requereixen poc transport i una tècnica de
posada en obra tradicional i coneguda. L'estructura és molt eficient perquè segueix el
trajecte de les càrregues i treballa només a compressió.
9. La volta a la catalana
La volta a la catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de recolzament de
tines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans auxiliars,
perquè, si segueix la direcció de la càrrega, només treballa a compressió.
10.Béns culturals d'interès nacional
La Farinera de Cervera, qualificada monument històric el 2002.
Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construïts entre els anys 1918 i 1922,
han estat declarats l'any 2002 béns culturals d'interès nacional en la qualitat de monument
històric. Són els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barberà de la Conca,

5. Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. També va ser qualificada monument
històric la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.
Els cellers van ser edificats amb les novetats tècniques incorporades per Martinell, com
són: la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, la
situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i
separats per cambres aïllants ventilades i la composició de les textures de les façanes.
11.Obra literària
Martinell va col·laborar en diferents publicacions com la Revista de Catalunya, Destino,
La Vanguardia, escrivint un total de tres-cents setanta-sis articles i els trenta-un llibres
publicats,especialment sobre arquitectura, on destaquen:
Arquitectura i escultura barroca a Catalunya (1954-1964)
Gaudí: su vida, su teoría, su obra (1967)
Construcciones agrarias en Cataluña, i conjuntament amb altres autors (1972).
Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix (1999) ISBN 978-84-89890-30-5