1. -SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ
BIOLOGIA i GEOLOGIA DE 4t ESO curs 2014-15:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs són les següents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida
Unitat 2: La informació genètica
Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters
Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius
2n TRIMESTRE: gener- març
Unitat 10: La història del nostre planeta
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge
Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra
Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes
Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes
-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I
CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART
D'ESO :
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB
PRIMER
1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5,
CIMF
2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28,
29
B2.6, B2.7 ,
CIMF, CM, CTICD
3.-Herència i transmissió de
caràcters.
1, 5, 6, 7, 19,
28, 29
B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7
CIMF, CM, CTICD
4.-Origen i evolució dels éssers
vius.
1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7
CIMF, CM

2. SEGON
10.-La història del nostre planeta. 1, 11, 26, 27,
28, 29
B1.1, B1.2, B1.3, B1.4
CIMF, CSC, CM, CAA
7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28,
29
B1.5, B1.6,
CIMF
8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1, 23, 24,
28,29
B1.5,B1.6,
CIMF
9.-Manifestacions de la dinàmica
terrestre.
1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6,
CIMF
TERCER
5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14,
28, 29
B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,
CIMF, CM
6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17,
18, 20, 28, 29
B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11
CIMF, CSC, CM
PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 2014-15
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:
-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR
-Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMÈNEZ CORRAL
-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques:
TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA
LABORATORI
ACTIVITATS
(Llibre volum 4)
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1-Ús del microscopi.
2-Observació de mostres
histològiques.
3- DVD: La cèl·lula
4-Elaboració de cariotips.
-Primer assaig mundial amb cèl·lules
embrionàries en humans. Pàg. 244-
245
2.-La informació genètica. 1-Programa Codigene
2-Extracció del teu ADN.
Pàg.43
-Aliments transgènics.
Pàg. 246-247

3. 3.-Herència i transmissió de
caràcters.
1-Problemes de genètica I II.
2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.
3-Identificació de grups
sanguinis.
( Web: nobelprize)
-Toxicitat del bisfenol A.
Pàg. 248-249
4.-Origen i evolució dels
éssers vius.
1-DVD: La millor que tenim.
Darwin i l'evolució
2-DVD: Fossi-les a través del
tempo.
3-Identificació de fòssils
-Canvi evolutiu en una població. Pàg.
250-251
SEGON
10.-La història del nostre
planeta.
1-Tira cronològica
2-PWP de la història de la Terra
amb els esdeveniments
biològics i geològics de
cadascun. Exposició oral
-L’impacte del límit cretàcic-terciari.
Pàg.264-265
7.-El modelatge del relleu 1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida.
Pàg.258-259
8.-Estructura i dinàmica de
la Terra.
1-Visum tres tipus de roques.
Observació i identificació.
-L’astenosfera
Pàg.260-21
9.-Manifestacions de la
dinàmica terrestre.
1-DVD: Volcans
2-DVD:Terratrèmols
-Riscos geològics.
Pàg.262-263
TERCER
5.-L’estudi dels
ecosistemes.
-DVD: Els ecosistemes. La
biodiversitat.
-DVD: Sis espècies, sis joies.
-PWP: Figures de protecció dels
espais naturals
-Quan l’oxigen és un verí mortal.
Pàg.252-253
-Correcció d’impactes ambientals.
Pàg. 254-255
6.-Canvis dels ecosistemes -Encalentiment global
Pàg. 256-257

4. SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2012-13
7.6-CRITERIS D’AVALUACIÓ:
SORTIDA ACTIVITAT
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de
vida.
1. Aplicar els postulats de la teoria
cel·lular a l’estudi de diferents tipus
d’éssers vius.
2. Identificar les estructures
característiques de la cèl·lula
procariòtica i de la cèl·lula
eucariòtica vegetal i animal.
3.Relacionar cadascun dels elements
cel·lulars amb la seva funció
biològica.
4.Reconèixer les característiques del
cicle cel·lular i descriure la
reproducció cel·lular, assenyalant les
diferències principals entre meiosi i
mitosi, així com el significat biològic
de cadascuna.
L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer,
utilitzant les tècniques adequades
,l’existència de cèl·lules en diferents
organismes.
Es tracta d’avaluar també si és capaç
d’identificar les estructures cel·lulars en
dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la
funció de cadascuna d’aquestes.
Així mateix, ha d’entendre la necessitat de
coordinació de les cèl·lules que componen els
organismes pluricel·lulars. Comprovar que
l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus
de divisió cel·lular asexual, necessària en la
reproducció dels organismes unicel·lulars i que
assegura el creixement i la reparació del cos en
els organismes pluricel·lulars. També ha
d’explicar el paper de la meiosi i dels
gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta
de comparar els dos tipus de divisió
cel·lular en aspectes com ara: els tipus de
cèl·lules que la fan, el seu mecanisme d’acció,
els resultats obtinguts i la importància
biològica dels dos processos, mitjançant la
utilització i interpretació de dibuixos
esquemàtics, models de cicles cel·lulars,
fotografies de cariotips, o altres recursos.
2.-La
informació
genètica.
1-Reconèixer que els gens estan
constituïts per ADN i ubicats en els
cromosomes.
2-Interpretar el paper de la diversitat
genètica (intraespecífica i
interespecífica) i les mutacions a
partir del concepte de gen.
3-Valorar críticament les
conseqüències dels avenços actuals
de l’enginyeria genètica.
Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar
que l’emmagatzematge de la informació
genètica resideix en els cromosomes
,interpretar mitjançant la teoria cromosòmica
de l ’herència les excepcions a les lleis de
Mendel i explicar el concepte molecular de gen,
així com l ’existència de mutacions i les seves
implicacions en l ’evolució i la diversitat dels
éssers vius.
També s’ha de valorar si utilitza els seus
coneixements per valorar les repercussions
sanitàries i socials dels avenços en el
coneixement del genoma i analitzar, des d’una
perspectiva social, científica i ètica, els
avantatges i els inconvenients de la
biotecnologia moderna (teràpia gènica,
PRIMER TRIMESTRE
SEGON RIMESTRE
-Sortida al bosc de Ses Estaques per
l’observació del modelatge del litoral per
l’efecte de l’aire i de l’aigua.
-Sortida a Sant Llorenç per fer una ruta
boletaire i de vegetació mediterrània.
TERCER TRIMESTRE
-Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa
Eulària, per a realitzar l’activitat de l’Ecosistema
marí: esnòrquel i fotografia subaquàtica.
- Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observació i
estudi de l'ecosistema litoral- identificació i
reconeixement de la flora i fauna de Formentera

5. aliments transgènics, etc.).
3.-Herència i
transmissió de
caràcters.
1-Resoldre problemes pràctics de
genètica en diversos tipus
d’encreuaments utilitzant les lleis de
Mendel i aplicar els coneixements
adquirits per investigar la transmissió
de determinats caràcters en la nostra
espècie.
Avaluar si l ’alumnat és capaç de
diferenciar els conceptes bàsics de genètica
i resoldre problemes senzills sobre la
transmissió de caràcters hereditaris calculant
percentatges genotípics i fenotípics dels
descendents i reconeixent en aquests resultats
el seu caràcter aleatori.
També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar
aquests coneixements a problemes concrets
de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el
daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els
cabells, etc.
4.-Origen i
evolució dels
éssers vius.
1- Exposar raonadament els
problemes que van conduir a
enunciar la teoria de l’evolució, els
principis bàsics d’aquesta teoria i les
controvèrsies científiques, socials i
religioses que va suscitar.
2- Relacionar l ’evolució i la
distribució dels éssers vius, i
destacar les adaptacions més
importants, amb els mecanismes de
selecció natural que actuen sobre la
variabilitat genètica de cada espècie.
-Avaluar si l ’alumnat coneix les
controvèrsies entre fixisme i evolucionisme
,i entre diferents teories evolucionistes, com les
de Lamarck i Darwin, així com les teories
evolucionistes actuals.
-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant
-se en la teoria de l’evolució, les dades més
rellevants del registre paleontològic l’anatomia
comparada; les semblances i diferències
genètiques, embriològiques i bioquímiques; la
distribució biogeogràfica i altres aspectes
relacionats amb l ’evolució dels éssers vius.
SEGON
10.-La història
del nostre
planeta.
1-Identificar i descriure fets que
mostrin la Terra com a un planeta
canviant i registrar alguns dels canvis
més notables de la seva llarga
història utilitzant models temporals a
escala.
-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del
temps geològic mitjançant la identificació
dels esdeveniments fonamentals de la història
de la Terra en una taula cronològica i ,
especialment, a través de la identificació i
ubicació dels fòssils més representatius de les
principals eres geològiques i altres registres
geològics com ara l’ adaptació estratigràfica,
els tipus de roques, les serralades i els
processos orogènics o les transgressions i
regressions marines.
7.-El
modelatge del
relleu
8.-Estructura i
dinàmica de
la Terra.
1-Utilitzar el model dinàmic de
l’estructura interna de la Terra i la
teoria de la tectònica de plaques per
estudiar els fenòmens geològics
associats al moviment de la litosfera i
relacionar-los amb la seva ubicació
en mapes terrestres.

6. 9.-
Manifestacion
s de la
dinàmica
terrestre.
-Avaluar la capacitat de l’alumnat per
aplicar el model dinàmic de l ’estructura
interna de la Terra i la teoria de la
tectònica de plaques en l’explicació de
fenòmens aparentment no relacionats entre si,
com ara la formació de serralades, l’expansió
del fons oceànic, la coincidència geogràfica de
terratrèmols i volcans en molts llocs de la Terra,
les coincidències geològiques i
paleontològiques en territoris actualment
separats per grans oceans, etc.
-També s’ha de comprovar si és capaç d
’associar la distribució de sismes i volcans
als límits de les plaques litosfèriques en
mapes d’escala adequada, i de relacionar tots
aquests processos.
TERCER
5.-L’estudi
dels
ecosistemes.
1-Explicar com es produeix la
transferència de matèria i energia al
llarg d’una cadena o xarxa tròfica
concreta i deduir-ne les
conseqüències pràctiques per a la
gestió sostenible d ’alguns recursos
per part de l ’ésser humà.
-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de
relacionar les pèrdues energètiques
produïdes a cada nivell amb l’aprofitament
sostenible dels recursos alimentaris del planeta
(consum d’aliments que pertanyen als últims
nivells tròfics)i les repercussions de les
activitats humanes en el manteniment de la
biodiversitat en els ecosistemes (desaparició de
depredadors, sobreexplotació pesquera,
introducció d’espècies exòtiques, etc.).
6.-Canvis dels
ecosistemes
7.7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:
- Proves escrites ( exàmens o controls) : 60%.
- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no es
supera l‘avaluació queda suspesa automàticament.
- si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents)
se li pot baixar la nota fins a un 10%.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot
fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no
l’examen.
- treballs , pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud
no adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%..
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden
baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o
proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà

7. recuperar en una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de
curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40%
corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a
no superarà l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en
setembre de tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que
valdrà 30% i lliurarà el mateix dia del la prova escrita.