1. 7-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO CURS 2012-13:
7.1.-OBJECTIUS.
1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre
tant en l’expressió escrita com en l’oral.
2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han
elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com
un procés de construcció del saber científic.
3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals
cicles biològics dels éssers vius.
4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus.
5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i
d’altres de relacionades amb la transmissió dels gens.
6. Identificar les malalties genètiques principals.
7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva relació
amb la síntesi de proteïnes a través del codi genètic.
8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les
aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia.
9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.
10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els
representants principals de l’arbre genealògic de l’espècie humana.
11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de
la història amb la insularitat.
12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen entre
ells.
13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la
temperatura, la llum, l’oxigen, etc.
14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i
particularment a les Illes Balears.

2. 15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre millor
els problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma activa en
la seva defensa, especialment dels corresponents a les Balears.
16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir
mecanismes per preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.
17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de
l’intercanvi de matèria i energies.
18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles del
fòsfor, del carboni, del nitrogen i de l’aigua.
19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la
salut i reforçar l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.
20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint
en compte els problemes ecològics que ens són més propers.
21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.
22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb
l’agent geològic extern que hi predomina.
23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques sobre
mapes físics que posin de manifest els accidentes geogràfics característics.
24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.
25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes,
volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.
26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història
geològica del nostre arxipèlag.
27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva
formació fins a l’aparició de l’espècie humana.
28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i
planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics.
29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per
millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.

3. 7.2.-CONTINGUTS
Bloc 0.-Continguts comuns
B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament
de problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis,estratègies i
dissenys experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i interpretació i
comunicació de resultats.
B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les
tècniques bàsiques de l ’àmbit científic.
B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de
la informació i la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies, revistes
científiques, etc.
B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta informació
per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre
problemes relacionats amb la física i la química.
B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per
comprendre diferents processos amb simulacions i models i en l’ús de programes bàsics
per a l ’obtenció i tractament de dades.
B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la
tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles
aplicacions de l ’estudi realitzat i les repercussions d ’aquest.
B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris
de biologia i la geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura
de les substàncies i el material així com un comportament conforme a les normes de
seguretat en el laboratori i en el tractament de residus.
B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament,el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant
correctament la notació científica.
B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la
conservació i protecció d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals
relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

4. Continguts específics de l’àrea
Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu
B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic:idees
històriques sobre l ’edat de la Terra.
B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història. B1.3-Utilització de l
’actualisme com a principi d ’interpretació.
B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i la
seva influència en el planeta.
B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics importants.
B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.
B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna
estratigràfica senzilla.
B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i
terratrèmols.
B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del
fons oceànic.
B1.10-Formació de les serralades.
B1.11-Proves del desplaçament dels continents.
B1.12- El cicle de les roques.
B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra.
B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu
i dels esdeveniments geològics.
B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície del
planeta.
Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular
B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia.
B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.
B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.
B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.
B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.
B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN:composició,estructura i propietats.
B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les
ciències biològiques.
Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters
B3.1- El mendelisme.

5. B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.
B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi
d ’algunes malalties hereditàries.
B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.
B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els
aliments transgènics. La clonació. El genoma humà.
B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia
genètica i reproductiva.
Bloc 4. L ’evolució de la vida
B4.1- Origen i evolució dels éssers vius:hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra.
B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets
que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.
B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius. Aparició
i extinció d ’espècies.
B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.
B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.
B4.6- La pèrdua de biodiversitat:el paper de la humanitat en l ’extinció
d ’espècies.
B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.
Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes
B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.
B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.
B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes
terrestres i aquàtics.
B5.4-Cicles biogeoquímics.
B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.
B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.
B5.7-La formació i la destrucció de sòls.
B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.
B5.9-La modificació d ’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius a l
’entroncant-vos ambientals de la història de la Terra.
B5.10-Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció
humana:extincions i introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats
naturals.
B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial
de la protecció del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat.

6. 7.4-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida
Unitat 2: La informació genètica
Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters
Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius
2n TRIMESTRE: gener- març
Unitat 10: La història del nostre planeta
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge
Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra
Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes
Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes
-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM
DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO :
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB
1.-La cèl·lula. Unitat de 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4,
vida. B2.5,
CIMF
2.-La informació 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 ,
PRIMER genètica. CIMF, CM, CTICD

7. 3.-Herència i transmissió 1, 5, 6, 7, 19, 28, B3.1, B3.2, B3.3, B3.4,
de caràcters. 29 B3.5, B3.6, B3.7
CIMF, CM, CTICD
4.-Origen i evolució dels 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4,
éssers vius. B4.5, B4.6, B4.7
CIMF, CM
10.-La història del nostre 1, 11, 26, 27, 28, B1.1, B1.2, B1.3, B1.4
planeta. 29 CIMF, CSC, CM, CAA
SEGON 7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6,
CIMF
8.-Estructura i dinàmica 1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6,
de la Terra. CIMF
9.-Manifestacions de la 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6,
dinàmica terrestre. CIMF
5.-L’estudi dels 1, 12, 13, 14, 28, B5.5, B5.6, B5.7, B5.8,
ecosistemes. 29 B5.9, B5.10,
TERCER
CIMF, CM
6.-Canvis dels 1, 15, 16, 17, 18, B5.1, B5.2, B5.3, B5.4,
ecosistemes 20, 28, 29 B5.11
CIMF, CSC, CM

8. 7.5.DESDOBLAMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 12-13
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:
-Professora d’assignatura i desdoblament de pràctiques: ANDREA DAURA TUR
-Dia de desdoblament de pràctiques:
TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA ACTIVITATS
LABORATORI (Llibre volum 4)
1.-La cèl·lula. 1-Ús del microscopi.
-Primer assaig mundial
Unitat de vida. amb cèl·lules
embrionàries en
2-Observació de mostres
humans. Pàg. 244-245
histològiques.
3- DVD: La cèl·lula
4-Elaboració de cariotips.
2.-La informació 1-Programa Codigene -Aliments transgènics.
genètica. 2-Extracció del teu ADN. Pàg. 246-247
Pàg.43
PRIMER
3.-Herència i 1-Problemes de genètica -Toxicitat del bisfenol A.
I II.
transmissió de Pàg. 248-249
2-DVD(ECV): Cèl·lula y
caràcters. genètica.
3-Identificació de grups
sanguinis.
( Web: nobelprize)
1-DVD: La millor que
4.-Origen i evolució tenim. Darwin i l'evolució -Canvi evolutiu en una
dels éssers vius. 2-DVD: Fossi-les a través població. Pàg. 250-251
del tempo.
3-Identificació de fòssils

9. 10.-La història del 1-Tira cronològica -L’impacte del límit
nostre planeta. 2-PWP de la història de la cretàcic-terciari.
Terra amb els Pàg.264-265
esdeveniments biològics i
geològics de cadascun.
Exposició oral
SEGON
7.-El modelatge del 1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida.
relleu Pàg.258-259
8.-Estructura i 1-Visum tres tipus de -L’astenosfera
dinàmica de la roques. Observació i Pàg.260-21
Terra. identificació.
9.-Manifestacions 1-DVD: Volcans -Riscos geològics.
de la dinàmica 2-DVD:Terratrèmols Pàg.262-263
terrestre.
-DVD: Els ecosistemes. La
5.-L’estudi dels biodiversitat. -Quan l’oxigen és un
ecosistemes. -DVD: Sis espècies, sis verí mortal. Pàg.252-253
TERCER
joies. -Correcció d’impactes
-PWP: Figures de ambientals.
protecció dels espais Pàg. 254-255
naturals
6.-Canvis dels -Encalentiment global
ecosistemes Pàg. 256-257

10. SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2012-13
SORTIDA ACTIVITAT
PRIMER TRIMESTRE
-Sortida al bosc de Ses Estaques per
l’observació del modelatge del litoral
SEGON RIMESTRE per l’efecte de l’aire i de l’aigua.
-Sortida a Sant Llorenç per fer una ruta
boletaire i de vegetació mediterrània.
-Sortida a la platja de Ses Estaques, -XERRADA GESTIÓ LITORAL
TERCER TRIMESTRE Santa Eulària, per a realitzar l’activitat
de l’Ecosistema marí: esnòrquel i
fotografia subaquàtica.
7.6-CRITERIS D’AVALUACIÓ:
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA
L ’alumnat ha de ser capaç de
1. Aplicar els postulats de la reconèixer,utilitzant les
1.-La cèl·lula.
teoria cel·lular a l’estudi de tècniques adequades
Unitat de diferents tipus d’éssers vius. ,l’existència de cèl·lules en
2. Identificar les estructures diferents organismes.
vida.
característiques de la cèl·lula Es tracta d’avaluar també si és
procariòtica i de la cèl·lula capaç d’identificar les
eucariòtica vegetal i animal. estructures cel·lulars en dibuixos
3.Relacionar cadascun dels i microfotografies,i d’assenyalar
elements cel·lulars amb la seva la funció de cadascuna
funció biològica. d’aquestes.
PRIMER Així mateix,ha d’entendre la
necessitat de coordinació de les
cèl·lules que componen els
4.Reconèixer les organismes pluricel·lulars.
característiques del cicle Comprovar que l’alumnat
cel·lular i descriure la reconeix la mitosi com a un
reproducció cel·lular, tipus de divisió cel·lular asexual,
assenyalant les diferències necessària en la reproducció
principals entre meiosi i mitosi, dels organismes unicel·lulars i
així com el significat biològic que assegura el creixement i la
de cadascuna. reparació del cos en els
organismes pluricel·lulars.
També ha d’explicar el paper
de la meiosi i dels gàmetes a la
reproducció sexual. Es tracta de
comparar els dos tipus de divisió

11. cel·lular en aspectes com ara:
els tipus de cèl·lules que la fan,
el seu mecanisme d’acció, els
resultats obtinguts i la
importància biològica dels dos
processos, mitjançant la
utilització i interpretació de
dibuixos esquemàtics, models
de cicles cel·lulars, fotografies
de cariotips, o altres recursos.
1-Reconèixer que els gens
2.-La Avaluar si l ’alumnat és capaç
estan constituïts per ADN i
d’ explicar que
informació ubicats en els cromosomes.
l’emmagatzematge de la
2-Interpretar el paper de la
genètica. informació genètica resideix en
diversitat genètica
els cromosomes,interpretar
(intraespecífica i
mitjançant la teoria
interespecífica) i les mutacions
cromosòmica de l ’herència les
a partir del concepte de gen.
excepcions a les lleis de Mendel
3-Valorar críticament les
i explicar el concepte molecular
conseqüències dels avenços
de gen, així com l ’existència de
actuals de l’enginyeria
mutacions i les seves
genètica.
implicacions en l ’evolució i la
diversitat dels éssers vius.
També s’ha de valorar si utilitza
els seus coneixements per
valorar les repercussions
sanitàries i socials dels avenços
en el coneixement del genoma i
analitzar, des d’una perspectiva
social,científica i ètica, els
avantatges i els inconvenients
de la biotecnologia moderna
(teràpia gènica, aliments
transgènics, etc.).
3.-Herència i 1-Resoldre problemes pràctics Avaluar si l ’alumnat és capaç
de genètica en diversos tipus de diferenciar els conceptes
transmissió de
d’encreuaments utilitzant les bàsics de genètica i resoldre
caràcters. lleis de Mendel i aplicar els problemes senzills sobre la
coneixements adquirits per transmissió de caràcters
investigar la transmissió de hereditaris calculant
determinats caràcters en la percentatges genotípics i
nostra espècie. fenotípics dels descendents i
reconeixent en aquests resultats
el seu caràcter aleatori.

12. També s’ha de valorar si és
capaç d’aplicar aquests
coneixements a problemes
concrets de l’herència
humana,com ara l ’hemofília,el
daltonisme, el factor Rh, el color
dels ulls i els cabells, etc.
1- Exposar raonadament els -Avaluar si l ’alumnat coneix les
4.-Origen i
problemes que van conduir a controvèrsies entre fixisme i
evolució dels enunciar la teoria de evolucionisme,i entre diferents
l’evolució,els principis bàsics teories evolucionistes, com les
éssers vius.
d’aquesta teoria i les de Lamarck i Darwin, així com
controvèrsies científiques, les teories evolucionistes actuals.
socials i religioses que va
suscitar. -Valorar si l’alumnat sap
2- Relacionar l ’evolució i la interpretar, basant -se en la
distribució dels éssers vius,i teoria de l’evolució, les dades
destacar les adaptacions més més rellevants del registre
importants, amb els paleontològic l’anatomia
mecanismes de selecció comparada; les semblances i
natural que actuen sobre la diferències genètiques,
variabilitat genètica de cada embriològiques i bioquímiques;
espècie. la distribució biogeogràfica i
altres aspectes relacionats amb
l ’evolució dels éssers vius.
-L’alumnat ha de reconèixer la
10.-La història 1-Identificar i descriure fets
magnitud del temps geològic
que mostrin la Terra com a un
del nostre mitjançant la identificació dels
planeta canviant i registrar
esdeveniments fonamentals de
planeta. alguns dels canvis més
la història de la Terra en una
notables de la seva llarga
taula cronològica i ,
història utilitzant models
especialment, a través de la
temporals a escala.
identificació i ubicació dels
fòssils més representatius de les
principals eres geològiques i
SEGON
altres registres geològics com
ara l’ adaptació estratigràfica,
els tipus de roques, les
serralades i els processos
orogènics o les transgressions i
regressions marines.
7.-El
modelatge
del relleu

13. 1-Utilitzar el model dinàmic de
8.-Estructura i
l’estructura interna de la Terra i
dinàmica de la teoria de la tectònica de
plaques per estudiar els
la Terra.
fenòmens geològics associats
al moviment de la litosfera i
relacionar-los amb la seva
ubicació en mapes terrestres.
-Avaluar la capacitat de
9.- l’alumnat per aplicar el model
dinàmic de l ’estructura interna
Manifestacions
de la Terra i la teoria de la
de la dinàmica tectònica de plaques en
terrestre. l’explicació de fenòmens
aparentment no relacionats
entre si, com ara la formació de
serralades, l’expansió del fons
oceànic, la coincidència
geogràfica de terratrèmols i
volcans en molts llocs de la
Terra, les coincidències
geològiques i paleontològiques
en territoris actualment separats
per grans oceans,etc.
-També s’ha de comprovar si és
capaç d ’associar la distribució
de sismes i volcans als límits de
les plaques litosfèriques en
mapes d’escala adequada,i de
relacionar tots aquests
processos.

14. 5.-L’estudi 1-Explicar com es produeix la -Es tracta de valorar si l ’alumnat
transferència de matèria i és capaç de relacionar les
dels
energia al llarg d’una cadena pèrdues energètiques produïdes
TERCER
ecosistemes. o xarxa tròfica concreta i a cada nivell amb
deduir-ne les conseqüències l’aprofitament sostenible dels
pràctiques per a la gestió recursos alimentaris del planeta
sostenible d ’alguns recursos (consum d’aliments que
per part de l ’ésser humà. pertanyen als últims nivells
tròfics)i les repercussions de les
activitats humanes en el
manteniment de la biodiversitat
en els ecosistemes (desaparició
de depredadors,
sobreexplotació
pesquera,introducció
d’espècies exòtiques, etc.).
6.-Canvis dels
ecosistemes

15. 7.7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent
manera:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer
suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no
l’examen.
- treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i
representarà un 100% de la nota, a més, si l’alumnat presenta moltes faltes
d’ortografia se li pot baixar la nota fins a un 10%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la
nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats
o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà
recuperar en una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final
de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en
setembre de tot.
- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40%
corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5
l’alumne/a no superarà l’assignatura.