Salvat-Papasseit: poemes de L'irradiador del port i les gavines
Carles Riba
1.
2. Carles Riba i Bracons neix a
Barcelona el 23 de setembre
de 1893. Després d'acabar el
batxillerat, publica una
traducció de les Bucòliques de
Virgili, finançada pel seu
pare. Guanya, amb una
Ègloga, la Flor Natural als Jocs
Florals de Girona. Pel que fa a
l'àmbit acadèmic, estudia la
carrera de Filosofia i
Lletres, juntament amb la de
Dret per imposició familiar.
Es doctora el 1938, amb una
tesi sobre Nausica de Joan
Maragall.
3. A partir de 1916, data del seu
casament amb Clementina
Arderiu, comença a exercir de
professor de literatura a
l'Escola de Bibliotecàries
(1916. A més, sota la protecció
de Josep Carner, treballa de
traductor per a l'Editorial
Catalana i col·labora amb
altres editorials i revistes com
ara La Veu de Catalunya i La
Revista.
El primer llibre d'Estances
(1919) significa una novetat en
l'ambient literari d'aquells
anys.
4. Després d'un període de crisi
és nomenat cap de la secció
grega de la recentment
constituïda Fundació Bernat
Metge (1922). L'any 1923 entra
a les Oficines Lexicogràfiques
de l'Institut d'Estudis
Catalans, on col·labora fins al
1932 en la fase preparatòria de
l'elaboració del Diccionari
general de la llengua
catalana, sota les ordres
directes de Pompeu Fabra.
5. Després d'un viatge a París per tractar qüestions sobre
metodologia d'ensenyament, Francesc Cambó li atorga
la càtedra de grec de la Fundació Bernat Metge, el
1925, amb la qual cosa Riba obté l'oportunitat de
dedicar-se professionalment a la traducció dels clàssics
Aquest mateix any, comença a exercir de professor
auxiliar de grec a la Universitat de Barcelona.
6. La publicació del segon
poemari Estances (1930)
marca la pauta creativa de
l'autor. Aquell mateix any es
funda la Institució de les
Lletres Catalanes i n'és
nomenat vicepresident. A
més, rep el Premi Maragall
pel seu tercer llibre de crítica:
Per comprendre. L'entrada de
les tropes franquistes a
Barcelona el 1939 fa que es
decideixi a fugir i s'exilia a
França.
7. L'abril de 1943 torna a Barcelona després d'haver
desestimat la possibilitat d'emigrar a Mèxic. Un cop
aquí, per causa de les circumstàncies adverses, es veu
forçat a viure allunyat de l'activitat pública i la seva
funció, fonamental, esdevé la de guiatge per a les noves
generacions de joves, més enllà de la literatura. A
més, organitza tertúlies a casa seva, els
diumenges, reservades principalment als seus amics.
8. Quan compleix 60 anys, el
1953, un grup d'amics
l'obsequien amb una casa a
Cadaqués i, poc temps
després, a la Casa del Libro
(l'antiga Catalònia), se li
dedica una sessió
acadèmica. Aquests actes
culminen amb la
publicació del volum
Homenatge a Carles Riba
(1954).
9. Fins a la seva mort, el 12 de
juliol de 1959, Carles Riba
continua portant a terme la
funció de divulgar i
defensar la cultura
catalana. El darrer càrrec
important de la seva vida és
el de director de la
Fundació Bernat Metge, el
1958, des d'on continua
amb rigor la seva feina de
traductor.
10. Primer llibre d'Estances (1919): És una novetat en
l'ambient literari d'aquells anys. Els seus inicis com a
poeta queden en segon pla a causa del seu èxit com a
professor i traductor. Al primer llibre d'Estances ja hi
trobem un poeta sense les vacil·lacions pròpies del
principiant. En aquella època contava amb un cercle de
lectors molt restringit. Joves autors consideraven la
seva obra com a un model. Carles Riba es basa en els
clàssics grecs com Petrarca i en alguns poetes moderns
com Josep Carner.
11. Segon llibre d'Estances (1930): La publicació del segon
poemari Estances marca la pauta creativa de l'autor.
Carles Riba hi mostra un gran domini lingüístic, on la
frase esdevé musical. En aquest segon llibre el model
seguit és sobretot Mallarmé (poeta francès).
Tres suites (1937): Poemari més proper al concepte de
quot;poesia puraquot; respecte de les seves obres anteriors. La
preocupació formal dóna com a resultat una lírica que
deixa enrere l'emotivitat mostrada a les Estances. el
llibre és publicat en plena guerra civil espanyola, i no
aconsegueix gaire ressò.
http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/riba.htm
13. Nocions de literatura llatina. Es desconeix la data
concreta.
Els marges, 1920-1926: Són clàssics catalans del segle
XX, per a quot;El Observador de la actualidad“. Consta de 2
volums.
14. Carles Riba va destacar en els seus inicis com a
traductor de gran èxit.
Va traduir obres de l’anglès, de l’alemany, del grec, del
llati...
També les seves obres van ser traduïdes per altra gent a
l’anglès, japonès, neerlandès, i moltes més.
15. Obra més destacada del poeta, una de les grans obres
de la postguerra catalana.
En Les elegies es fonen, tres realitats molt diferents que
esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta, el del seu poble
i una Grècia que és pàtria comuna. Es tracta d'una aventura
espitirual, representada a través d'un viatge al passat amb
una imatge preferent, el mar. Ha estat considerada una
mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia
identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la
col·lectivitat. Aquesta dimensió religiosa canviarà el
pensament de Carles Riba inclosa la concepció de la seva
literatura.
16. Flor Natural als Jocs Florals de Girona (1911):
Ègloga.
Premi Folguera (1933): Estances.
Premi Maragall (Institució de les Lletres
Catalanes, 1937): Per comprendre.
17. T’ha enquimerat la gràcia fugitiva
d’un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!
Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s’atura
duent l’anunci d’algun cant no dit.
I ell és el foc sagrat que et perpetua
damunt les cendres del desolament;
no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
oh folla que has gosat mirar-te nua.