1. Una bona pràctica de motivació
per aprendre llengua (ESO)
UOC: Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana
Professora: Carme Bové
Grup 1: Albert Giménez, Laura Herrero i Anna Riera
Novembre de 2012
2. Índex
1. Diversitat a l’aula
2. Maneres de motivar
3. Paper del docent
4. Treball per tasques
5. Casos pràctics
5. Conclusions
6. Bibliografia
Una bona pràctica de motivació per 2
aprendre llengua (ESO)
4. Diversitat a l’aula
Definició de ‘diversitat’:(DIEC2)
1 f. [LC] Qualitat de divers.
Definició de ‘divers’:(DIEC2)
2 adj. pl. [LC] De caràcter diferent, de distinta espècie o mena.
Una bona pràctica de motivació per 4
aprendre llengua (ESO)
5. Factors individuals en
l’aprenentatge de les llengües
Motivació + Personalitat dels aprenents +
Aptitud lingüística + Edat + Estratègies
d’aprenentatge i de comunicació =
Una bona pràctica de motivació per 5
aprendre llengua (ESO)
6. Adolescents com a aprenents:
factors a considerar
Ús de varietats d’input sensorial
Compte amb els factors que envolten la imatge i l’autoestima
Evitar l’avergonyiment dels estudiants
Esmentar/confirmar els talents i els punts forts
Permetre equivocacions i altres errors
No emfasitzar la competició
Treballar en petit grup (grup cooperatiu)
Tracte similar als adults (aspectes gramaticals, de vocabulari i
ús d’estratègies d’aprenentatge)
Una bona pràctica de motivació per
aprendre llengua (ESO) 6
7. Atenció a la diversitat
Atenció diversitat =
principi educatiu de les situacions educatives = varabilitat
procés ensenyament-aprenentatge
Definició d’atenció a la diversitat: identificar i caracteritzar el
grau amb el qual les diferents ajudes educatives permeten
ajustar-se a les necessitats d’aprenentatge individuals o grupals
que, durant tota la seqüència d’aprenentatge, van emergint en
cada un dels estudiants.
Una bona pràctica de motivació per 7
aprendre llengua (ESO)
8. Atenció a la diversitat
Dos principis educatius extrems en diferents
propostes educatives:
Una bona pràctica de motivació per 8
aprendre llengua (ESO)
9. Principis de l’atenció flexible
Establiment de graus en l’aprenentatge a assolir en:
Objectius
Continguts
Tasques d’aprenentatge (tipus i ordre de realització)
Grau d’ajuda del docent i d’altres companys
Activitats d’avaluació dels aprenentatges
Una bona pràctica de motivació per 9
aprendre llengua (ESO)
10. Principis de l’atenció flexible
Adaptabilitat de la proposta formativa
Atenció a la diversitat de les necessitats
d’aprenentage dels estudiants
Una bona pràctica de motivació per 10
aprendre llengua (ESO)
11. 2
MANERES DE MOTIVAR
Una bona pràctica de motivació per 11
aprendre llengua (ESO)
12. Què és la motivació?
Motivació =
desig + actitud positiva + esforç
Gardner diu que és interessant:
- posar-nos en el lloc dels aprenents (perquè també en
som)
- reflexionar sobre què ens motiva a aprendre més
- què és el que ens engresca a fer les nostres tasques
formatives, autoformatives, de treball…
- tenir en compte els aspectes emocionals
Una bona pràctica de motivació per 12
aprendre llengua (ESO)
13. Instruments per motivar
Les CREENCES davant d’un aprenentatge són essencials
perquè provoquin o no el DESIG d’aprendre: si
l’aprenent pensa que una tasca és interessant, si
pensa que l’ajuda a aprendre, que li permet fer
millor la seva feina, que cobreix les seves
inquietuds, que li suposa un repte, etc.
Si a més adopta una ACTITUD POSITIVA perquè hi posa
il·lusió, ganes, fins i tot passió…
I a més hi dedica un temps de pràctica, fa els materials o
activitats corresponents, fa propostes, etc. és a dir
hi posa VOLUNTAT i ESFORÇ
Aquest aprenent estarà molt MOTIVAT
Una bona pràctica de motivació per
aprendre llengua (ESO) 13
14. La importància dels factors
afectius
Factors AFECTIUS obstaculitzen l’aprenentatge d’una L2:
1. ANSIETAT
2. INHIBICIÓ
3. INTRAVERSIÓ
Cal fomentar emocions positives a l’aula:
a) Autoestima
b) Motivació
Una bona pràctica de motivació per
aprendre llengua (ESO) 14
15. Tipus de motivacions
MOTIVACIÓ INSTRUMENTAL
(interessos pragmàtics)
MOTIVACIÓ INTEGRADORA GARDNER i LAMBERT
(interessos socioculturals)
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
(fonts externes)
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA DÖRNYEI
(processos interns, personals)
Una bona pràctica de motivació per
aprendre llengua (ESO) 15
16. 3
PAPER DEL DOCENT
Una bona pràctica de motivació per 16
aprendre llengua (ESO)
17. Paper del docent
Dues maneres d’exercir la docència
Transmissor de continguts
Docent
Facilitador de
l’aprenentatge
Una bona pràctica de motivació per 17
aprendre llengua (ESO)
18. El docent com a facilitador 1
La principal tasca és proporcionar els ajuts
educatius necessaris ajustats a les necessitats de
l’aprenentatge durant tota una seqüència didàctica
Això forma part de la bastida educativa i es
complementa amb les ajudes dels companys i dels
materials.
Una bona pràctica de motivació per 18
aprendre llengua (ESO)
19. El docent com a facilitador 2
- Es realitzen petites tasques on La bastida educativa
l’alumne té poca responsabilitat i
rep molta ajuda
- L’estudiant progressa i
progressivament se li retira l’ajuda
- El docent pren les decisions que
creu més encertades perquè els
alumnes esdevinguin més
autònoms.
- El docent és l’orientador de
l’alumne.
Una bona pràctica de motivació per 19
aprendre llengua (ESO)
20. El docent com a transmissor de
continguts
Docent:
Es val dels recursos
- Ha de posseir els complementaris que
coneixements creu necessaris per
- Els ha de transmetre garantir la qualitat
- L’activitat principal
és explicar els
continguts.
Una bona pràctica de motivació per 20
aprendre llengua (ESO)
22. Programació per tasques
Es basa en el Marc Europeu Comú de Referència, que
inclou un apartat dedicat a: El paper de les tasques
en l’ensenyament de les llengües
Aquest marc fomenta:
– Aprendre
– Ensenyar
– Avaluar
Una bona pràctica de motivació per 22
aprendre llengua (ESO)
23. Enfocament
S'enfoca a adquirir les competències generals i
lingüístiques comunicatives:
Parlar
Entendre
Llegir
Escriure
Una bona pràctica de motivació per 23
aprendre llengua (ESO)
24. La pràctica comunicativa 1
Té una fita a assolir i s'intenta relacionar amb la vida real
Desenvolupa unes competències generals i significatives
Constitueixen un nou coneixement
Una bona pràctica de motivació per 24
aprendre llengua (ESO)
25. La pràctica comunicativa 2
Genera comunicació:
Altres alumnes
Alumne
Professor
(facilitador)
Una bona pràctica de motivació per 25
aprendre llengua (ESO)
26. El treball per tasques
És avaluable:
- Inicialment
- Durant el procés (sumativa)
- Final
És transversal: Una tasca integra tots els camps de la llengua
Facilita el seguiment personalitzat del professor envers els
alumnes.
Una bona pràctica de motivació per 26
aprendre llengua (ESO)
27. Els alumnes
Treballen en grup i aprenen a cooperar entre iguals
Han de:
- Parlar
- Discutir
- Posicionar-se
- Proposar
- Prendre decisions...
Esdevenen més autònoms
Exemple: treball per tasques en els cursos de català per a
adults
Una bona pràctica de motivació per 27
aprendre llengua (ESO)
28. 5
CASOS PRÀCTICS
Una bona pràctica de motivació per 28
aprendre llengua (ESO)
29. Casos pràctics
“La (nova) programació per tasques”, presentació de l’Àrea
d’Activitats del Consorci per a la Normalització Lingüística per
saber en què consisteix programar per tasques i quins profits
se’n treuen:
“La programació per tasques”, bloc del Consorci per a la
Normalització Lingüística on el professorat d’aquesta
organització comparteix informació sobre la programació per
tasques.
Treball per tasques a l’Institut Manuel de Montsuar (Lleida),
web on l’equip de TxT del centre explica què és el treball per
tasques i com ho apliquen al seu institut
Una bona pràctica de motivació per 29
aprendre llengua (ESO)
30. 6
CONCLUSIONS
Una bona pràctica de motivació per 30
aprendre llengua (ESO)
31. Conclusions
El treball per tasques és una bona eina per afavorir a la
motivació dels alumnes d’ESO perquè:
L’alumnat esdevé més autònom a l’hora de produir textos orals i
escrits, cosa que afavoreix l’autoestima
Treballar en grups petits i col·laboratius és una bona manera de
motivar a l'ESO. Els alumnes es poden sentir bé tot descobrint per
si mateixos nous coneixements sota el guiatge del professor
Els continguts gramaticals són útils als alumnes perquè estan
directament relacionats amb el patró discursiu del text i perquè li
permeten elaborar textos de més qualitat
La major part del temps lectiu està dedicat a la pràctica
comunicativa i al treball cooperatiu
Una bona pràctica de motivació per 31
aprendre llengua (ESO)
32. Conclusions
El material es pot adaptar a àmbits i temes propers als alumnes i
és modificable segons la diversitat dels alumnes
Les creences del professor, les actituds i el compromís lingüístic i
de l’aprenentatge envers l’alumnat són fonamentals, i més encara
entre adolescents. L’habilitat del professorat per motivar els seus
alumnes és la clau de l’èxit.
El professor té el paper de liderar el grup, ha de procurar que tots
els alumnes aprenguin, que se sentin part d’un equip, que se sentin
rellevants en el projecte, perquè tots aportin el millor d’ells. El
professor ha de gestionar el millor de cada alumne i ha de tenir
presents les seves emocions
Una bona pràctica de motivació per 32
aprendre llengua (ESO)
33. 7
BIBLIOGRAFIA
Una bona pràctica de motivació per 33
aprendre llengua (ESO)
34. Bibliografia
Diversitat a l’aula: Muñoz, Snow i Hoefnagel-Hoehle, García-
Lecumbrerri i Gallardo, Long, Ruiz Bikandi, Serrat
Maneres de motivar: Dörnyei, Gardner, Mallart, Lambert
Paper del docent:
Treball per tasques:
http://blocs.cpnl.cat/programacions/about/
Una bona pràctica de motivació per 34
aprendre llengua (ESO)
35. Moltes gràcies i
fins aviat!
;)
Una bona pràctica de motivació per 35
aprendre llengua (ESO)
Hinweis der Redaktion
Presentem els punts que explicarem durant la nostra presentació
Comencem explicant què és la diversitat. Podem preguntar al públic què entenen com a diversitat. Presentem la diversitat com a quelcom normal. La uniformitat és l’anormalitat.
Expliquem quins són els principals factors que intervenen en l’aprenentatge de les llengües
Expliquem què hem de tenir en compte quan tenim davant nostre adolescents com a aprenents d’una llengua. No és el mateix que tenir adults… Hi ha avantatges i inconvenients!
Què vol dir el concepte que tant sentim “l’atenció a la diversitat”
En contra de l’estandardització del mètode clàssic, cal flexibilitat, la clau de l’èxit!
Ara bé, què vol dir que l’atenció ha de ser flexible?
Definim motivació
Com ho podem fer, per motivar?
Els factors afectius, els grans oblidats…
Expliquem quatre tipus de motivacions segons els teòrics del tema
El rol del docent pot ser de dues maneres molt diferents, una enfocada a la transmissió directa del coneixement i l'altra a ajudar l'alumne a aprendre.
. El docent com a facilitador ha de proporcionar les ajudes necessàries (ni més ni menys) que cada alumne necessita mentre fa les tasques. La bastida educativa és un tot en el qual hi incloem l'ajuda del docent als alumnes, l'ajuda dels alumnes entre ells, l'ajuda dels materials... A poc a poc em de procurar que l'aprenent esdevingui autònom i això es fa retirant progressivament les ajudes que reben. Al final hem d'aconseguir que el docent simplement guiï i orienti l'alumne.
Quan el docent és un transmissor de coneixements primer ha de posseir aquests coneixements, i la seva principal tasca dins l'aula és transmetre'ls als alumnes, es pot ajudar dels suports que cregui adients per garantir que aquests seran ben rebuts i de qualitat (llibres, vídeos, presentacions...)
El MECR dedica un apartat a parlar del paper de les tasques en l'ensenyament de les llengües i fomenta aprendre, ensenyar i avaluar. Es un marc on l'alumne passa a ser la part central de l'aprenentatge i ens dóna les eines per intentar que aquest esdevingui autònom en el seu aprenentatge.
L'enfocament és transversal i toca tots els aspectes de la llengua per adquirir totes les competències generals i lingüístiques comunicatives (parlar, entendre, llegir i escriure). Aquests quatre aspectes s'intenten incloure dins de cada tasca.
La pràctica comunicativa es marca un objectiu a aconseguir, aquest s'intenta relacionar amb la vida real de l'alumne per tal que el coneixement que aporti sigui significatiu. L'alumne ha de comunicar-se en dues direccions, ha d'interactuar amb els seus companys i ha de seguir les orientacions que li dóna el docent.
El treball per tasques té tres tipus d'avaluació, una prèvia (inicial) que li diu al docent quin es el nivell de l'alumnat i quin ha de ser el punt de partida. La sumativa que fa veure al docent si els alumnes han adquirit realment els aprenentatges que ha proposat, i una final que normalment serveix per saber si han copsat el conjunt del curs.
Els alumnes han de relacionar-se, posicionar-se i donar opinions en diferents moments, això afavoreix la col·laboració entre ells, encara que pot ser un problema si ens trobem amb un estudiant molt introvertit i que no vol relacionar-se.
Podem explicar els avantatges de treballar per tasques amb els alumnes de llengua d’ESO i, a més, proposar si els espectadors en veuen més. Al final de la presentació es pot convidar al debat sobre la qüestió.
S’ofereix bibliografia del tema tractat durant la presentació
S’ofereix bibliografia del tema tractat durant la presentació