Projecte Educatiu de La Pau

1. Projecte Educatiu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadurní d'Anoia
Generalitat de Catalunya
Departament d'Ed ucació
Gol.legi dnEducació lnfantil i Primária
LA PAU
Carrér Salvador Espriu, s/n
08770 Sant Sadurnl d'Anoia
Tel. 93-891.32,40
Fax. 93-818.41.62
http://www.xtec. es/ceiplapau
e-mail: ceiplapau@centres.xtec.es
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
CEIP LA PAU
Sant Sadurní d'Anoia
Juny 2005

2. Projecte Etiücatiude Centre 'CEIP La Pau
Sant Sadumi d'Anoia

3. Projecte Educaüu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadumí d'Anoia
1.- INTRODUCCIÓ
Davant l'actual soc¡ctat canviant, davant l'evolució de les noves tendéncies, davant
dels constant canvi de valors socials, i d'acord amb la normativa legal vigent -la Llei
Orgánica del Dret a l'Educació (LODE), la Llei d'Ordenació General del Sistema
Educatiu (LOGSE), Llei orgánica 9/1995, sobre avaluació; el Reglament Orgánic de
Centres (ROC), els Decrets 7511992 de I de marg, 94/1992 de 28 d'abril, g5/1gg2 de
28 d'abril, 223fi992 de 25 de setembre i 19811996- el claustre de mestres,
conjuntament amb el consell escolar, hem elaborat el present Projacte Educatiu de
Centre (PEC), aprovat en el Consell Escolar del dia 15 de juny de 2005.
Aquest Projecte Educatiu eonté doncs els principis, els objectius i els criteris
organiEatius fonamentals que orienten la intervenció educativa de tots els membres
de la comunitat educativa del CEIP La Pau de Sant Sadurní d'Anoia.

4. ,l
I
Projecte Educatiu -dd'eentre CEIP La Pau
Sant Sadumí d'Anoia
2.. CONTEXTUALIZACIO
2.1-- El Municipi
El CEIP La Pau és un ceRtre públie ubieat a Sant Sadurní d'Anoia, a la comarea de
l'Alt Penedés.
Sant Sadurní actualment é una població d'uns 13.000 habitants, amb un crcixement
demográfic elevat en aquests darrers anys.
Població
A principis del segle passat la població de Sant Sadurní va augmentar amb la
immigració del suO de Catalunya, especialment de collidors (1920). Aquests
immi[rants, en el seu moment, van anar integrant-se amb facilitat en la població.
A partir dels anys 60 hi hagué un altre important creixement de població amb la
immigració espanyola, especiatment d'Andalusia. Fs crearen barris nous, com el de
les VTvendes Vilamau. Et procés d'integració d'aquestes famílics fou molt diferent, ja
que hi havia la diferéncia lingüística i patiren, inicialment, una certa precarietat laboral
i males condicions d'habitatge. Les noves vivendes, a més a més, es construiren fora
del nucti urbá i bastant apartades. Actualment, perÓ, moltes d'aquestes famílies, amb
dues ncves generacicns autóctones de sadurninencs i grácies a la consolidaciÓ de la
indústria deliava i a la prosperitat de la població, han assolit una total integració.
Des dels anys 90 fins a! 2005 ha arribat forga irnmigració de famílies de fora
d'Espanya, fónamentalment del Marroc i de Sud América. Aquest és, ara mateix, el
seetár d'e la pobiaeié que té més neeessitats d'ateneié soeial i material, ja que
constitueixen un bon nombre de famílies amb infants a la vila.
lndustríalització
i
La indústria dorninant segueix sent el sector del cava i totes les altres ernpreses,
comergos i tallers que en depenen (subministrament, construcció, manteniment,..').
El sector del cava ocupa, doncs, una bona part de la població treballadora.
Un fet destacable va scr que al 1998 es va establir el parc logístic de lJlercadona i I'
empresa de transports TNT totes dues molt a prop del municipi. Aquest fet ha
generai msits noue lioes ob tr-ebaii amb ei que ha impiieat d'arribada de noves
families.
Les famílies estrangeres .provinent del ma!"roc c de sud-américa treballen
majoritáriament al camp i en la construcció. En canvi, els que treballen en aquestes
=opru==* logístiques acostumen a venir d'altres cornunitats esp_anyoles. El tipus de
treball és temporal, normalment tenen contractes de treball per 2,3 o 4 anys com a
máxim i després acostumen a tornar a la seva població d'origen.

5. Projecte Educatiu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadumí d'Anoia
Utbanisme
Sant Sadurní está en un mornent de creixement molt impor-tant, hi ha una clara
necessitat de donar resposta a la demanda d'habitatge generada per l'arribada de
noves famílies.
La configuració del municipi s'estructura a partir de set barris -L'Ajuntament,
I'Església-, el Raval, Cavallers, Sant Antoni, Diputació,, Montserrat i Vilamau-- Alguns
d,aq"uests barris estan ubicats en el centre del poble on hi ha molt poc creixement
peró si arranjament d'edificis vells. on hi ha més edificació de nous habitatges son el
bani Montsenat i Sant Antoni i Raval.
El creixement urbanístic actual de Sant Sadurní és important ja que s'han creat i
encara s'estant creant noves zones -El Gat cendrer, Ia Triola i les Solanes-.. Aquest
tut ¡" té i seguirá tenint unes repcrcussions importants sobre la població escolar. Els
barris que estan en constant creixement són el barri Montserrat, el Sant Antoni el
barri del Raval, zona on está ubicada l'escola'
1
Sociefaf i escola
A finals del segle XtX encara hi havia unes quantes grans hisendes, que tenien gran
part de les terres ¿át municipi (Cal Mir, Cal Mestres, Can Codorniu, Can Marqués de
'ltlonistrol,...)
i ocupaven bona part de la població treballadora'
En aquells anys cncara no hi havia cap escola al poble, va-ser la família de can
Codorniu que va portrr la comunitat de germans Gabrielistes i de monges Vedrunes
p"rqu¿ tois els hens i les nenes del pohle poguessin assistir a un centre per
ápr.n¿r.. Els frlls de casa bona, peró, solien anar a escoles religioses de Barcelona'
I A mit¡ans del segle XX-es va crear l'escola pública de la Plaga Nova i al 1960 es va
instal.lar al passÉig de Can Ferrer on es convertiria en l'escola Balmes. L'any 1977,
aquesta mateixa eécola va passar a scr el CEIP Jacint Verdaguer, amb una ubicaciÓ
molt propera a l'antiga escola Balmes'
El 1966 un grup de pares imares amb col'laboració.d'un grup de mestres joves,
pioners "n
Iecniquei Montessori i Decroly varen crear la cooperativa Escolar
Vil"rnru. Escola activa, laica, renovadora, progressista i catalana' L'empresa
castellblanc va cedir els terrenys per a construir l'escola.
A finals dels anys 80, per prbblemes económics, I'ajuntament cedÍ a la cooperativa
escolar I'edifici t,i"tori.'de i'escola pública de la Plaga Nova. En-l'edifici de I'escola
Vilarnau s,hi creá I'Escola lntermunicipal per a estudis de secundária que depenia, i
depén encara, de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedés"
Al 2001 l,escola Vilamau va integrar-se a la xaxa pública d'escoles d'educació
intantii i primária de la Generalitat amb el nom de CEIP La Pau'

6. Projede Educaüu de Centre CEIP La Pau
Sant SadumÍ d Anoia
Actualment doncs el municipi dona i'esposta al primer cicle d'Educació infantil amb
l'Escola Bressol Municipal La Fil.loxerefa. Hi ha dues escoles públiques d'infantil i
primár¡a; el CEIP La Pau i el CEIP Jacint Verdaguer i dues escoles privades
concertades d'infantil, primária i secundária; L'escola Vedumes de/ Carme i lEscola
Sarrf jor-ep. Finalment l'eseoia de seeundária i bafiiiierai inie¡rrtu¡¡ierpal i una Escoia
d'Adults.
2.2.- L'escola
El CEIP La Pau está ubicat en un edifici de nova creació a la nova zona de les
Solanes, que s'afegeix al barri histÓric del Raval'
Durant dos cursos, des del 2001-2OAZ fins al 2003-2004, I'escola ha constat corn a
tercera línia del CEIP Jacint Verdaguer. Aquests procés ha estat llarg ifeixuc perÓ ha
finalitzat amb ¡a inauguraeié aquesi eurs de tota l'eseola. Durant el eurs 2003-2004
nomes estava edificat I'edifici d'infantil.
Tot el professorat que va incorporar-se al centre dürant el curs 2001-2002 va ser nou
amU ü el que implica iiferents perspectives de I'educació, diferents maneres de
fer, etc, etc.'D'aquell la per diferents rnotius han
'centre,'equip l'altra
inicial en continuen meitat, anar marxant del
meitat del claustre cada curs és de nova incorporació,
per tant la rna.ior part del ctaustre és interí, nornés hi ha sis mestres que tenen la
plaga en propietat.
Actualment -curs 2004/2005- l'escola és de dues línies a tota I'cducaciÓ infantil així
com a 1r de primária. La resta de cursos és d'una sola línia. En total estan
matrlculats 278 alurnnes tot i que és una dada rnolt variant ia que poques aules
tenen el nombre máxim d'alumnes amb el que implica de constant incorporaciÓ
durant el curs d'alumnes.
Aquesta realitat de n'taticula viva ha estat clau perqué durant l'actual curs 2004-2005
elbepartament d'EducaciÓ dotes al centre amb una Aula d'Acollida-
Li

7. Pró.iecte Educatiu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadurní d'Anoia
3.- TRETS D'IDENTITAT
El CEIP La Pau és un centre educatiu públic i catalá comprcmés amb la realitat
social del municipi, en contínua transformació i creixement, i per tant també pretén
ser ecotlldcr de! ncu alunnnet i de les seves famílies, sigui quin sigui el seu origen
social, cultural, geográfic i económic.
L'escola és accnfess¡ona!, laica, pluralista i respectucsa annb les diferents cpcions
religioses i ideologiques de les famílies i de I'alumnat, aixÍ com també és
trañsmissora de ta i¡ca tradició cuttural nostra, dels valors democrátics essencials,
dels Drets Humans i de determinats valors básics, que han de facilitar la bona
integració de l'alumnat i de les seves famílies en la vida escolar i social.
L'educac!ó ha de ser una eina clau per fer un nnÓn millcr. Per aquest rnctiu: I'escola
és pacifista, educant per a la pau, coeducadora, garantint la ig.ualtat de tracte i
d'opcrtunitats per ats nens i les nenes, i eco!Ógica, educant per al coneixement i e!
respecte al meO¡ ambient, la incorporació de les noves tecnologies i per a un progrés
sostenible.
t,activitat educativa no nonnés consisteix en !a convivéncia i el trebal! en els límits
fisics de les instal.lacions escolars, siné que les sortides, les colÓnies i la participació
ciutadana han de scr un bon complement formatiu en !a coneixenga real de I'entorn i
la práctica de la convivéncia-
Considerern que la diversitiat d'alurnnes és un fet enriquidor educativarnent ! aquesta
diversitat ha de ser atesa amb máxima professionalitat, amb un ensenyament de
qualitat i arnb una bona cocrdlnac!ó entre els diferents estaments de la ccmunitat
educativa i amb els serveis i les institucions públics. Es molt important, per aixÓ, la
participació de les farnílies en !'educaciÓ de les seYes filles i els seus fi!!s, ccm a
primers responsables que en són-
Creiem que el treball en equip, ja sigui docent c no, ha de basar-se sempre en el
consens i el compromís responsables amb les decisions preses, si bé també en
I'esperit crític i la flexibilitat en la revisió dels acords'
Tenint en cornpte que pot haver-hi diferents estils educatius i nnaneres de fer de les
famílies ¡ un diferent bagatge personal en cada alurRne, apliquem la metodologia
constructivista, básicarnent,l prccurem, per tant, una educaciÓ i formaciÓ integrals,
atenent les necessitats educatives especials i no oblidant la dimensió afectiva i
emocional de l'infant en l'aprenentatge i en el creixement'
El cata!á és !a llengua veliicular i d'aprenentatge. A partir de 1r de Primária
s'ensenya el castelláiom a segona llengua, i com a llengua estrangera s'imparteix
I'anglés des de P5. L'escola, peró, és respectuosa amb la diversitat lingüística de tots
els membres de la seva csnrunitat i ha de procurar-los que hi hagi una bona
comunicació.

8. Projecte Educaüu de Centre i:r CEIP LA PAU
Sant Sadumí d'Anoia
4.. VALORS BASICS
Respecfe
El respecte a les personcs i a I'entcrn és el valor fcnarnenta! de !'Esco!a per a
garantir la bona convivéncia.
El respecte ccmensa per un rnatcix. Respectar les persones vo! dir acceptar ccm
són, amb les seves diferéncies (culturals, familiars, religioses, personals,...) i fins itot
amb els seus errors.
Pe¡" tant, s'ha de fomentar el i'especte entre tots els qui som part de la comunitat
escolar, des de cadascú, amb si mateix iamb tothom.
Afectivitat i empatia
I fn la relació respectuosa entre persones hem de fer !'esforg de ser capagos de
' comprendre'ns, sabent que els sentiments i les emocions són presents i molt
, ¡mportants en tots els ámbits de la vida.
II LEUrrU¡V ¡qnI ar nornés és possible, doncs, des de l'afectivitat i arnb empatia, cornprenent les
¡ actituds, els sentiments i els comportaments dels altres. Per aquest motiu cal també
I saber valorar-los, entendre els cr!"ors prcpis i els dels altres, saber rectificar, - expressar els sentiments, donar oportunitats.
II
Diáleg
| =l
respecte a un rnateix i a les perscnes es demostra en l'exercici del diáleg: sabent
escoltar, valorant les aportacions dels altres i expressant les prÓpies opinions
r t'esponsablement i amb un sentit crftic positiu i respectuós.
It
- r:al rn¡¡s¡{sr, arnb el diáleg, 'la bona cornunicació, la crítica més constructiva i val ¡g
I col.laboradora entre els components de la comunitat pducativa, així com també cal
! saber ser autocrítics.
¡ A I'Escola el diáleg, per tant, ás primordial per arribar a accrds i comprcmiscs,
I prendre decisions i, en definitiva, progressar'
I , iversitat
t La diversitat que caracterltzá-actualment la ncstra cornunitat educativa és molt
I
"nriquidora
i positiva. Per tant cal potenciar-la amb actituds comprensives, tolerants i
respectant les normes de convivéncia.

9. Projecte Educatiu de Centre ' CEIP La Pau
Sant Sadumí d'Anoia
La diversitat cultural ha de pe!'metrc !a interculturalltat, !a relac!ó ent!'e culturcs, que
és un fet educatiu per si mateix.
!nterculturalitat és aprendre de les altres culturcs, conéixer alt¡'es reali+.ats i facilitar la
integració lingüística, social i culturalde les persones que tenen altres orígens.
Així mateix l'atenció educativa correcta a la dlversitat ha de teni¡', alhora, un tracte
just i igualitari, tant pel que fa als drets de les persones com a les seves capacitats i
necessitats.
Responsabilitat
La responsabilitat és u¡n valor fonamental en la realització de qualsevcl prqecte. Fer
real un projecte responsablement vol dir, per tant, tenir clar qué s'ha de fer i fer-ho.
La responsabilitat ens ajuda en el bon funcionament del centre. Hern de prccurar de
no caure en cap desequilibri i per aixó cal també tenir clars els nostres ámbits
d'actuació iels nostres límits, fins on podern arribar ifins cn no podern anibar.
Cal donar i reconéixer ta responsabilitat que pertoca a cadascú, dins i fora de la
ccnnunitat educatlva (rnestres, direcció, c-oordinació, alumnes, farnílies, ser;cis,
monitors, administració local, autonÓmica i estatal,..').
De !e rnateixa rnancra que leslels rnestres han de se¡'responsables en la seve feina,
cal que l'alumnat ho sigui també en les seves tasques i en el compliment de les
normes estable*es, i que les famílles ho siguin en I'educació dels seus fills i filles.
Ensenyem a ser responsables a través de l'exemple i assumint funcions, cárrecs,
normes. Per aixó cal respectar la puntualitat i I'ordre.
Creativitat
La creativitat ens ha de pennetre trobar nous camins i rnancrcs pcr engrescar i
trencar rutines, a l'hora de prendre decisions, en la resolució de conflictes i en
I'organització i programació de tasques escolars.
Camplicitat
A I'escola hem de comptai'sempre amb la complicitat, la implicació positiva i la
voluntat de sintonia i de bona entesa, de tots els membres de la comunitat educativa,
en les scvcs relacions i en e! cornplinnent de les seves respcnsabilitats. Així dcncs,
és imprescindible que hi hagi complicitat entre mestres, mestres i monitors, entre les
famílies i entre t'alurnnat, i tarnbé entre aquests diferents estarnents escolars, Ia qual
cosa vol dir que s'assumeix plenament un mateix projecte de centre i que estem
disposats a participar en el se.u acompliment.
ConscGncia social
Obertura a! món que cns envelta, amb actitud de col'laboració i sclidaritat, fent-ncs
ressé de l'actualitat i les demandes socials.. Sostenibilitat, compartir, respectar el
material.

10. Projecte Educatiu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadumi d'Anoia
5.- OBJECTIUS
5,1.- Objectius Generals
EDUCACIÓ INTECNRL DE L'ALUMNAT
posar a !'abast de !'alumnat els instrurnents que pcssibilitin Ia seva fcrnnaciÓ
Ga créixer i desenvolupar-se mitjangant diáleg la creativitat, la
¡.ásponsanilitat, I'ennpatla, !a toleráncia i I'esperit crÍtlc.
Foüentar actituds de respecte i de toleráncia vers les individualitats'
ve¡lar pe! desenvclupal'nent integral de l'alumne a nivell ccgnitiu, afectiu,
emocional, psicolÓgic, social i físic'
Considerar i'alurnná prctegonista del procés educatiu.
Dotar a l'alumnat d'habiliáts i d'estratégies per millorar la seva competéncia
,""ür, p*r tal de facilitar !a seva participació posi+.iva davant els canvis.
E¡rga; integralment amb coneixements, valors, actituds'
INTEGRACIÓ, RESPECTE, NO DISCRIMINACIÓ
- procurar ! prornoure les actituds de respecte i de toleráncia a la diversitat i a !a
diferéncia cultural, religiosa, lingüística, de sexe,"' dins de la comunitat
escolar ¡teninien
"o*ple
eh difeients estils d'educaciÓ en les famílles.
- Desenvolupar un pla d;acollida del centre per a l'alumnat nouvingut'
- Fcment n rá prrtiápacio de tots els rnembres de la corn¡.lnitat educativa en les
activitats cultlrah, iestives i folklóriques, i en altres tasques determinades, que
s'organitzen a I'escola'
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
- Atend¡"e la diversitat cultural, lingÜística, de desenvoluparnent rnaduratiu i
social, oe ioil'alumnat, no discrimiñant-los i garantint la igualtat d'oportunitats'
- Afavorir É ="u* integraeié i espeeiaiment d'aqr.ieiis aiumnes amb menys
récursos.
Procurar una atenciÓ adequada i positiva a l'alumnat amb necessltats
educatives esPecials'
- Transrn*ti=-rn bagatge cultural ccmú i donar impc*áncia a ce¡ts fets culturals
propis de I'alumnat integrant-los també a I'escola'
pARTiCipACió, COMUNICÁbiO I COL'IÁBORAC¡Ó DINS l-A COMUNITAT
EDUCATIVA
- Afavorir la relació i la coñv'ivéncia dins la comunitat educativa'
- Facilitar la comunicació amb totes les famílies i creació, si cal, de nous
mecanism!= t=***i= sccials, nnediació cultural, xerrades, esccla de rnares,"')
- Ve¡lar pel uon funcionament del centre procurant-hi la. participació, la
col.laboració i el consens a través del diáleg de tota la comunitat educativa'
10

11. Proiecte Edücatiu de cenÜe
pARTiCiPACiÓ, COMUN|CACIÓ I COL'I-ABORACiÓ AMB SERVEIS' ENTITATS I
INSTITUCIONS
-Denaraconéixere!nostrcccntre,poder.treballaricol.labcrarccnjuntament
amb altres entitats de la vila i ;;i"¡F;"r en la seva dinámica social i cultural'
_ Establir lrigarns de connunice;¡á i
comarcar i autonómica per iri-0"-é"rrntir er bon funcionament de
r lnterns:
l.Organitzatius i de gestiÓ:
1.1. Conseil eseoiar
1.2. DirecciÓ
1.3. Claustre
2.Docents:
"it.en.ració
2.1. Tutories
2.2. Coo¡dinació d'etapes i de cicles
2-3. Coordinacié Pedagógica
3.ParticiPatius:
3.1.Alumnes:
3.1.1. En general
3-1'2. Delegats de gruPs
3.2.Famílies:
3.2.1. En general
3.2,2. AMPA
3.2.3' Delegats/des de curs
, CEIP La Pau
Sant Sádumí d'Anoia
arnb les ad¡'ninistracicns rocal,
4. Activitats extraescolars (monitors)'
5.Nodocentideserveis(secretaria,consergeria,monitors,neteja,...).
'escola
i
dels serveis que hi intervenen'
44
It

12. Proiecte Educatiu de Centre CEIP LA PAU
Sant Sadumí d'Anoia
. Externs:
1. De relació i de col'laboració:
5-2.1.
.1.1. Serveis {EAP, CS¡dlJ, CRPAP, CREDA, CDIAPE, Assessor/a Llcs .-.).
1.2. Ajuntament
1.3. Llars d'infants i escCIles
1.4. Associacions (Creu Roja,..')
1.S. Altres (Biblioteca, Cenire Civic Vilarnau, professionals diversos,..-)
- vetllar. pel bon funcionament del centi"e, pel compliment correcte de la
normativa, de l'horari iel calendari de reunions de cicle i/o d'etapa'
- Establir ! transnnetre criterls nnetodclógics, crganitzatius, ncrrnatius,-.. de fcrrna
oral i/o escrita per tal de garantir la línla de treball durant aquests primers anys
en qué !'equip de rnestres ás i será incsteble'
- prendre Ou.[ion" que incideixen en la programació diária de les aules' les
ncrmes de convivéncia, el trebal! d'hábits, áctituds i, en deflnitiva, l'aplicaciÓ
d'una mateixa línia metodolÓgica'
- pa*icipar i cc!.labcrar de nnanera cccrdinada en les decisions de l'equip
directiü, ja siguin de caire organitzatiu com normatiu-
- integrar- ¡ estániir eontaefc amb ei professora't eompiemeniari que no assurReix
futoria. - ve¡lar pel cor.npllment de !'horari i el calcndari de reunions de cicle i/c d'etapa'
- Establir cr¡teiis'O'avaluació docent i delfuncionament del centre (?)
- Traspassar informaciÓ i fer de pont entre els equips de coo¡'dinaciÓ
pedágÓgica, directiu, de tutories i de mestres en general'
5.2.2.- Dle ta coordinaciÓ pedaqóqica:
- Gerantir, juntarnent annh !'equip directiu, el correáte funcicnernent de les dues
etapes educatives i la u.r,
"oordinació
general, trametent i vehiculant tota la
infcrmació pedagÓgica de I'una ide I'alt¡'a'
- Enllagar la
"ooidiñr"ió
d'etapes i de cicles amb l'equip directiu de fonna
regular i Pautada. L. _ Ve¡lar, tr*Éi Gl bon funcionament del centre, pel compliment correcte de la
ncrmativa, de l'lrcrari iel calendari de i'eun¡ons'
- Recollir per escrit els acords presos en cada etapa i prendre decisions en
reiaeié "
.ri.*á*eiodeiügies gener-ais i iransmeir-e-hs ais eqi-iips de mesires'
- prornoure i dinamiEar el treÉatl dels eixos transversals a tots els nivells
educatius' - Fer anibar informació d'interés als equips de tutories.
4a

13. Projecte e¿ucátu de Centre
-.GE1P La Pau
Sant Sadumf d'Anoia
- vefllar per la cco!'dinaciÓ a¡'nb els sen¿eis educatius externs dependents del
oápártáment o; E nsenyam.ell(cap d' estu d is i ed ucació especial) -
- Veittar pcr !a ccheréncia del Pla Anual'
- Analitzar les pr"p"tiá= de col'laboració i de participació externes que se'ns
facin i veure'n la seva possible concreció'
5. 2. 3. - -D e- ISS tuta ri e s
- Garantir eltreball de cohesió del grup-class.e i del seu funcionarnent'
- Mantenir la relació del centre "tni
És famílies, coordinant esforgos i unificant
criteris educatius. _ Garantir el-üonlraspás d'informació dels alumnes, d'un curs a l'altre, entre
nive!!s, a través de d coord¡nació de cicles i d'etapes.
- promoure i coordinar de *rn!á r"g;rrr i periódi'ca I'atenciÓ a la diversitat del
seu grup concret, progrr*uii, .rñá*i=unt ¡ *u"luant, annb la cot'labcració
estrela dels mestres especialistes'
- _ Trebaltar en equips arnb rnestres paral'le!s'
de l,alumnat atés per,serveis externs'
Realitzr, "i, =égüi*"nts
- puguioft" ' tots els serveis' sortides i activitats que
Garantir quá tot-l'alumnat l'escola, oferint els recursos necessans'
_ ::oPoti
5.3.- De la participació de les famílies
- Responsabilitzar-se de l'educació dels seus fills'
_ Entendre qu" i'*ke educatius és crl-laborador amb la familia i que per tant com
a cornunitat eouá1ira tots hern de vcfltar pe! seu bon funcionament.
_ co_respon"rniñt=ái-se de que tots formem comunitat educativa i que tots som
agents educadors-
- Establir ttigams o; coordinació i diáleg amb eltutor dels seus fill/es (entrevistes'
reu n ions iñfcnnatives, etc)'
- Vetllar pet
"egu¡m"ni'".áO¿mic
de I'alumne (informe signatura de controls'
agendés, etc).
- Garantir els bons hábits d'higiene i de salut dels i les alumnes'
tant en e! ccnseil Esccrar corn els
_ Esccilir democráticarnent ers seus Ápüsentants delegats d'aula-
arnb el/la nnestre en el ccrnplinnent de les nonnes de conviváncia per
- col.laborar part dels alumnes.
- Col.labor"r r*n i"seola en igt el re'rerent a vaeuRaeions i revisisns médiques
¿::ia:r", ien qualsevcr iniciative que es prcposi des de
de rnares =n 'esccra
l'escola, així com proposar aaivitais on pugui participar tot']? comunitat educativa'
-Ve*lar p*,. un""árn;iá;;i.ipació dels iieJaturnne§ en tes diferents activitats
lectives realitzades fora del centá i proposades per l'escola, oferint mitjans perqué
sigui Possible.
-lmplicar-Seeneldiaadiadel'escolaapartirdelacol.laboracióambI'AMPA.
4iJA

14. Projec'te Educaüu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadurní d'Anoia
5.3.1.- Funcions de les marc
Les mares/pares delegats son els reprcsentats de cada una de les classes del centre
que han estat escollits en la reunió d'inici de curs pels propis pares i mares. Aquest
cárrec pot ser renovable cada anY.
Funcions:
- Servir d'enllag enti'e tots els parcs i nnares de I'aula i els representants de! sector
pares i mares del Consell Escolar.
- Reeoiiir- i r-eior-nar- informaeié a ies iamíiies de eada eiasse.
- Col.laborar en les necessitats concretes de I'aula i del Centre
- S¡ I'AMPA funciona per comissions de treball, formar part d'alguna d'elles.
-Aportar propostes de millora sobre qualsevol aspecte relacionat amb el
funcionarnent de! Centre.
- Participar en I'organització de la festa de final de curs.
- Assistir a les reunions de delegats pares i mares que es convoquin.
Reunions:
Una possible proposta de calendari seria el següent:
- a principi de curs per a organitzar la feina de tot l'any
- sempre qui hi hagi Consell Escolar per aportar les seves suggeréncies
- Després d'haver-se rcunit el Conseil Esesiar per eoffiuniear-lss el que s'ha
decidit - Durant el curs tantes vegades com calgui segons les necessitats.
14

15. Prolecie Educatiü de Centre
CEIP i-a Pau
Sant Sadumí d'Ancia
7. CONCLUSIONS
El projecte Educatiu de centre ha estat elaborat amb la participació dels diferents
representants de ta comun¡tat eAucativa i ha estat apro'át pel Conse]l Escolar del
Centre. Aquest Oo*Á"ni és un reRáx de la realitat actual del CEIP La Pau'
Entenem que el PEC é§ un document viu, i que ha d' estar obert als canvis' Per aixÓ
ha d, ésser r*risañ|.náJmot *n *il"tri pei craustre de mestres i er conse, escorar
der cerrtre per a donar resposta a res dámandes educatives der moment históric i
social.
Ens sentim orgullosos/es i satisfetsles per la tasca desenvolupada i pel resultat
obtingut. Donem ies lracies a totes aquelles persones que han fet possible aquest
Projecte Educatiu de Centre'
" L' educació és un factor indispensable per tal que la
f,r**¡t"t pugui oont"g'irels ideals de pau' llibertat i
ñi'd;"lri." t-'
"or"""To
té un tT"t fonamental en el
'0"-t"Ñolrpament de les persones i les societats"'
(DELoRs, J. (1s96)
Sant Sadumí d'Anoia, JunY 2005
.16

16. Projecle Educatiu de Centre CEIP La Pau
Sant Sadumí d'Anoia
8. BIBLIOGRAFIA
Serafí Antúnez (1998): EI Provecto Educativo de Centro, Ed. Graó.
Serafí Antúnez: El Proiecte Educatiu fil), Eines de gcstió, Departarnent d'
Ensenyament.
Jesús Rul (1990): Et Proiecte de Gestio dcl Centre educatiu (l) , Eines de gestió.
Departament d' EnsenYament.
Joan Doménech i Sussana Aránega (2001): L'educació primária, Ed. Graó.
María José Montón Sales (2003): La inteqració de l' alumnat immigrant al centre
escola¡: Onenfaclbns, proposfes i expenéncr'es, Ed- Graó.
Carmen Elboj, lgnasi Puigdellívol, F¿larta Soler i Rosa Valls (2002): Comunidades de
aprendizaie.Transformar la educación, Ed. Graó.
Francesc Carbonell (coord.) (2000): Educació i immiqracia. Els reptes educatius de la
diversitat cultural i I' exclusiÓ sacial, Ed. Mediterránia-t¡