1. 1
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Canvis en el paradigma de les idees
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i
la llengua catalana d'aquest període?
Autors: Álvaro F. Falcão, Andrea Núñez, César Roselló, Cristina Prats,
Marina Yeste, Mikel Jiménez
Centre: Ies Sant Agustí. (Eivissa)
Correus electrònics: alvarofurlanbatx@gmail.com,
andreanmartin4b@gmail.com, cristinaprats4b@gmail.com,
marinayeste4b@gmail.com, mikeljimenez13@gmail.com.
Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-
CompartirIgual 4.0 Internacional Creative Commons. Per veure una còpia de la
llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/.

2. 2
Èpoques a tractar:
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
Renaixement: Humanisme i Contrareforma
Barroc
Il·lustració

3. 3
ALTA EDAT MITJANA
Context històric:
L'Edat Mitjana va ser una transició en tots els àmbits del model de l'Antiguitat
tardana, el que vol dir que hi van ocórrer canvis econòmics deguts a la transició
cap al model de producció feudal; canvis socials, per la desaparició del
concepte de ciutadania romana i la definició dels estaments medieval; en
l’àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'Imperi
Romà, que va donar pas a una dispersió de poder; i, finalment, en el tema
ideològic i cultural, es va substituir la cultura clàssica per les cultures
teocèntriques.
Durant l'Edat Mitjana europea la vida econòmica depenia de la terra, ja que
aquesta constituïa la principal font de producció i capital, és a dir, predominava
el feudalisme. La terra la posseïa l'elit eclesiàstica o militar, i els camperols
venien la seva força de treball a aquests senyors a canvi de protecció i del dret
a quedar-se amb un percentatge del que produïen. Les relacions que
s'establien entre vassalls i senyors eren de molt diversa naturalesa, però
sempre responien als interessos econòmics de l'amo de la terra. El feudalisme
medieval va demostrar suficient flexibilitat com per permetre el
desenvolupament de dos processos, que van afavorir una ràpida expansió.
D'una banda, assignar un lloc a cada persona dins del sistema feudal. D’altra
banda, assegurar un ordre, disciplina i estabilitat social per al món agrari
després de la fi del període de les invasions.
El cristianisme va fer canviar de manera significant el pensament de les
persones. Durant aquest període la religió, que s'havia desenvolupat a l'Imperi
Romà, es va expandir per tota Europa. L'Església va tindre un paper molt
important en aquest període: ho era tot. Tenia molta influència en els aspectes
de la vida quotidiana, era rica i poderosa. Tant era el poder i la riquesa dels
bisbes que amb freqüència es convertien en senyors feudals.

4. 4
El paradigma medieval:
Els filòsofs de l’Edat Mitjana als regnes cristians pensaven que el cristianisme
era la creença vertadera, una i única. L'àmbit de la filosofia, a l'Època Medieval,
basa els seus qüestionaments a conèixer si eren compatibles la fe i
l'Església amb la raó.
Els valors a l'Alta Edat Mitjana eren principalment teocentristes, un concepte
ideològic en la qual Déu era el centre de l’Univers, tot havia estat creat per ell,
tot estava dirigit per ell i no existia cap raó més que el desig de Déu sobre la
voluntat humana. I realment ho era tot, inclosa la raó científica, ja que el món
en el seu conjunt i el propi cosmos s'explicaven per voluntat divina i mística de
Déu.
La Patrística:
La major part de la filosofia medieval va versar sobre Déu i els misteris del
Cristianisme.
A la primera etapa en la filosofia medieval, li va correspondre l'articulació
definitiva dels dogmes cristians, la seva defensa davant d'altres religions i a la
iniciació a la gent en la veritat de Crist , l'única possible.
Per aquesta raó, aquests primers pensadors van ser anomenats Pares de
l'Església i el seu estudi i difusió es va denominar Patrística. N'és un exemple
el cas particular d'Agustí d'Hipona, més conegut com a Sant Agustí.
Sant Agustí cercava solucionar el conflicte entre fe i raó. Durant la seva vida, ell
va passar per moltes religions i corrents filosòfiques abans del teocentrisme
cristià. Per això, el seu cristianisme és barreja constantment amb el
neoplatonisme perquè ell no hi veia una gran distinció entre ambdós
paradigmes.
A la seva obra, no distingeix entre religió i filosofia, sinó que considera les dues
com a solucions equivalents per a una necessitat vital de l'home, com és la
possessió de la veritat. I Sant Agustí va identificar una amb l'altra sense
confondre-les: afirmava que, encara que el pensament religiós s'aconsegueix
amb la fe, el filosòfic s'assoleix amb l'ús de la raó.
En l'aspecte ètic, Sant Agustí pensava que el mal era l'absència de Déu, tal
com ho feia Plató. Deia que hi havia una gran distància entre Déu i el món,
però ressaltava que l'ésser humà és un ésser espiritual, ja que, segons ell,té un
cos material i una ànima que pot reconèixer Déu.

5. 5
L'obra de Sant Agustí va tenir gran importància en la filosofia de tota l'Edat
Mitjana, i fins i tot més posteriorment.
Efectes del paradigma medieval:
La societat medieval estava marcada per la falta de saber, la majoria de la
gent era analfabeta, i els únics que sabien escriure eren els monjos.
La ciència en l'Alta Edat mitjana no va ser de gaire importància doncs estava
molt limitada, ja que s’havia perdut l'accés als tractats científics clàssics,
mantenint-se solament les compilacions resumides per les successives
traduccions dels romans que havien fet al llatí.
Com l'Església sustentava tot el poder, difonia les seves creences i ideals, i
com la població era molt inculta i no tenia cap tipus d'esperit crític, s'aferrava a
ella. Òbviament, en sortia molt beneficiada, doncs controlava tot els territoris
cristians. Tot girava al voltant de la religió i de Déu: l'art, la cultura, la música, la
filosofia, les ciències, les festes, els naixements, casaments, etc. Déu apareix
en el centre del món i de la vida de les persones. L'Església influïa en tots els
àmbits de la societat, imposava normes i lleis i buscava la bona convivència de
la societat. Els altres grans beneficiaris varen ser els nobles i els senyors
feudals.
Però el teocentrisme també va tenir un altre caire d'efectes. A l'Edat Mitjana, es
varen viure llargs segles de guerres entre el Cristianisme i l’Islam. A més de les
conegudes croades a Terra Santa, en el segle VIII els àrabs varen envair
quasi tota la Península Ibèrica. Aquesta invasió va fer als territoris que
posteriorment serien catalanoparlants moltes aportacions culturals àrabs, que
encara segueixen entre nosaltres.
El paradigma de l'Alta Edat Mitjana només va canviar més endavant a la Baixa.
No va ser una idea contraria, sinó una altra visió teocèntrica, l’escolàstica.

6. 6
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i la llengua catalana
d'aquest període?
La llengua catalana es va originar a
partir de llatí vulgar: és el que es
coneix com una llengua romanç, a
finals del segle VII i a principis del
VIII.
Les primeres mostres de textos
escrits en llatí amb caràcter català
daten dels segles IX i X (Forum
Iudicum, un fragment de les lleis dels
visigots, i les Homilies d’Organyà ,
una recopilació de sermons fàcils
d'entendre per a l'audiència dels
temples), i al segle XI ja trobem els
primers textos íntegrament en català
arcaic: Greuges de Guitard Isarn,
senyor de Caboet (datat entre 1080 i
1095) i el Jurament de pau i treva del
comte Pere Ramon de Pallars Jussà
al bisbe d’Urgell (probablement de
l'any 1098).
Edició conservada del Forum Iudicum (Madrid, 1600)

7. 7
BAIXA EDAT MITJANA
Context històric:
La Baixa Edat Mitjana és el terme que defineix a la segona etapa de l'Edat
Mitjana. Cal diferenciar-la de l'Alta per diverses raons:
En la Baixa Edat Mitjana, varen sorgir les primeres universitats. Les
universitats de l'època varen ser llocs educatius que es dedicaven a la recerca i
producció del saber, substituir a les escoles palatines, monàstiques i episcopals
de l'Alta Edat Mitjana. Això va causar que el coneixement deixes de ser domini
únic dels clergues.
Les primeres universitats de l'Europa cristiana van ser fundades a Itàlia, a
Anglaterra, a Espanya i a França, on s’estudiava sobretot dret, medicina i
teologia. La primera va ser la de Bolonya (amb l'estudi en Dret, 1088), a la qual
va seguir Oxford (abans de 1096), de la qual es va escindir Cambridge (1209),
Palència (1208), Salamanca (1218, la primera amb estudis de Medicina),
Pàdua (1222) i Nàpols (1224).
Durant aquest període, va sorgir una nova classe social: la burgesia. Aquesta
nova classe social, formada pels artesans i mercaders que sorgeixen a les
ciutats, bé a les antigues ciutats romanes que havien decaigut, bé en nous
nuclis creats entorn de castells o encreuaments de camins -els pròpiament
anomenats burgs-.
La burgesia va adquirir poder, i va començar a pressionar al poder polític de
l’època (papat, imperi, monarquies) per a facilitar l'obertura econòmica de les
urbs, per a què es reduïssin els tributs i es garantissin unes formes de comerç
segures, a més d’una centralització de l’administració de la justícia i igualtat de
les normes en amplis territoris que els permetessin desenvolupar el seu treball,
al mateix temps que garantia que els que vulneressin aquestes normes fossin
castigats amb igual duresa als diferents territoris.

8. 8
El nou paradigma medieval. L'escolàstica:
La Baixa Edat Mitjana es caracteritza per la importància que adquireix
l’Escolàstica, un nou corrent teològic i filosòfic del pensament medieval.
Aquest corrent va aparèixer en el segle XIII, com a evolució i contraposició
indirecta amb la Patrística. Es basava en la ciència del filòsof Aristòtil i en el
neoplatonisme grec i àrab. Tenia el propòsit de descobrir les causes més
profundes i essencials de tot per a després practicar amb elles el mètode
científic amb la reinterpretació del filòsof clàssic. D'aquesta forma, se cercava
adquirir un saber principalment teològic i filosòfic, sent l'objectiu més important
explicar l'existència de Déu mitjançant l'ús de la Raó, dotant també als textos
d'un obvi caràcter proselitista cristià.
La filosofia Escolàstica no constituïa en l'època medieval una teoria tancada i
dogmàtica, sinó que la paraula serveix per descriure el conjunt de les Escoles
que, en diverses ciutats europees, es dedicaven a estudiar i comentar a
Aristòtil, però des de perspectives molt diverses. És a dir, no hi ha una i única
sinó moltes Escolàstiques medievals, les quals, la majoria de les vegades
estaven en polèmica entre elles.
Els mestres gaudien de gran fama i grups d'alumnes es desplaçaven per les
diverses universitats europees per escoltar-los. En principi, un escolàstic
realitzava dos tipus d'activitats molt pautades al llarg d'un curs: la lectio (és a
dir, la lliçó que consistia en un comentari de text, o ‘d'autoritats’, com es deia en
l'època) i la disputatio (el debat sobre alguna qüestió oberta entre dos mestres
prestigiosos). Dues o tres vegades a l'any, els mestres realitzaven una
‘disputatio de quodlibet’ (literalment ‘del que vulguis’), en la qual responien a
qualsevol cosa que se'ls preguntés. Al principi, les disputes eren orals i
públiques, encara que al final del període es van desenvolupar moltes per
escrit.
Els escolàstics van recopilar els seus comentaris en diferents obres, a les quals
discutien sobre diferents temes. El pensament escolàstic és molt ampli i no va
tenir mai una sola línia a la qual se cenyeixin tots els autors. Però, en general,
van debatre sobre tres problemes en particular:
-La qüestió dels universals, és a dir, l'existència real dels conceptes
abstractes. En aquest sentit, els escolàstics es divideixen en ‘nominalistes’,
que neguen l'existència real dels termes abstractes i ‘realistes’ que l'afirmen.
-El tipus relació entre raó i fe, que para ells deu ser de col·laboració, encara
que sempre des de la supremacia de la revelació. La raó completa la revelació i
és una facultat natural, existent en tot home. Si la fe fos irracional per a un
escolàstic, seria falsa, d'aquí la seva obstinació a ‘demostrar’ racionalment la
fe.

9. 9
-La creació ‘ex-nihilo’, és a dir, ‘des del no-res’. Per als escolàstics Déu és
‘Causa incausada’ i, per això, calia justificar la idea mateixa de creació i el
procés d'independència de les criatures respecte del pla diví.
A l'Escolàstica es pot destacar la figura de Sant Tomàs d'Aquino. Era un
teòleg que va treballar com a professor de filosofia a la universitat de Paris. A la
seva obra, va cristianitzar a Aristòtil, de la mateixa manera que Sant Agustí
havia cristianitzat a Plató anteriorment.
Tomàs va voler demostrar que només existia una veritat (en aquest cas, la
doctrina cristiana), a la qual podem acostar-nos en part mitjançant la nostra raó
i les nostres observacions. L'altra part de la veritat és accessible gràcies al fet
que Déu la revela a través de la Bíblia. Defensa un grau evolutiu d'existència
des de plantes i animals fins éssers humans (s'hi destaca la igualtat entre
homes i dones en ànima, encara que la dóna seguia sent considerada inferior
en cos), i d'aquests últims als Àngels, i per sobre de tot Déu .
Efectes del canvi del paradigma medieval:
En la Baixa Edat Mitjana, el sistema econòmic es basava en l'agricultura, sota
una forma feudal. Reialesa, noblesa i clergat posseïen terres que els
camperols, que representaven el 80% de la població, s'encarregaven de
conrear. Lliuraven les collites per al proveïment de la casa del senyor i la dels
camperols, fins al segle XII, la producció es destinava exclusivament a l’auto
bastiment dels habitants dels feus.
La terra va ser l'element d'unió entre els uns i els altres, entre els poderosos i el
poble pla, a més de ser la base del sistema econòmic medieval, una terra cada
vegada més productiva gràcies a la confluència d'una sèrie de factors que van
animar als productors i que van propiciar l'auge en els cultius: millor
comercialització dels productes i major demanda, derivada de l'augment de la
població i del creixement del mercat urbà, ja que les ciutats albergaven cada
vegada a més habitants.
En general, la religió i el teocentrisme varen tenir moltíssima importància en
la Baixa Edat Mitjana, com també la tenia en l'Alta Edat Mitjana, però cal
destacar el cas de la Península.
En la Península Ibèrica van conviure durant segles tres grans religions: la
cristiana, la musulmana i la jueva, encara que no sempre de forma pacífica.
Aquesta convivència de les tres religions, va suposar un enriquiment social,
cultural i lingüístic del qual avui dia som afortunats. Desgraciadament, diverses
causes varen empitjorar les relacions i fins i tot van marcar la fi de la
presència àrab i jueva en el continent, donant pas al predomini d'una sola
d'elles: la cristiana.

10. 10
En política, la participació de l'Església també va ser clara.
Des del punt de vista cultural, era també el clergat el màxim exponent, estant
a les seves mans la producció intel·lectual, sobretot les traduccions i les
transcripcions, essencials perquè avui dia puguem conèixer aquells segles.
Després de la Reconquesta, l'Església augmenta el seu poder a Espanya.
Així, participa en la nova organització social i política del país.
S'ha de destacar també que, cap al 1481 (ja a la frontera amb el Renaixement),
va succeir un esdeveniment molt important en aquesta època dut a terme pels
Reis Catòlics, a la Península Ibèrica, Isabel i Fernando: la creació de la
Inquisició. El terme "Inquisició" fa referència a les diverses institucions
dedicades a la supressió de l’heretgia de l'Església Catòlica, fins i tot es
castigava amb la pena de mort.
La Inquisició va resultar ser una de les eines més eficaces del poder absolut
monàrquic. De fet, va ser l'única institució establerta que s'aplicava als seus
dos regnes per igual, Castella i la Corona Catalanoaragonesa.
Finalment, l'any 1492 varen ocórrer dos fets molt destacables: la reconquesta
de Granada, l'últim regne en mans dels musulmans, i l'expulsió dels jueus de
la península.
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i la llengua catalana
d'aquest període?
Al començament de la Baixa Edat Mitjana, la frontera entre la llengua romanç,
vulgar, i la llatina, culta, es va anar afeblint a mesura que creixia la consciència
idiomàtica, fins que ambdues es van unificar al segle XIII. A partir d'aquell
moment, la prosa va ser escrita en català, però en la poesia es va continuar
utilitzant el provençal fins al segle XV.
Els trobadors van emprendre una petita revolució en substituir el llatí per una
llengua vulgar, l'occità. Alguns trobadors provenien de la noblesa, com Guillem
de Berguedà, i uns altres eren d'origen humil, com l'escriptor professional
Cerverí de Girona, autor del cançoner més nombrós i considerat l'últim dels
trobadors clàssics.
Al segle XIII va aparèixer una de les figures més emblemàtiques de l'edat
mitjana, Ramon Llull, que va arribar a publicar 265 obres en català, llatí i àrab.
Obstinat a demostrar als musulmans que s'equivocaven en les seves creences,
va ser pioner en tota Europa a abordar la mística i la filosofia en una llengua
vulgar. La seva aportació va ser molt important i fins i tot es podria afirmar que
el català va doblegar el seu lèxic arran del seu treball.

11. 11
Tal com marcava el paradigma de la seva època, la seva vida i la seva obra
van estar condicionades per la voluntat d'estendre el cristianisme entre els
infidels. Això el va portar a oposar-se a les doctrines d'Averroes, a proposar
l'ensenyament de l'àrab i l'hebreu a les universitats més importants i a realitzar
continus viatges per convertir els musulmans del nord d'Àfrica.
La importància actual de Llull radica en haver estat el creador de la llengua
literària catalana en un moment en que les altres llengües romàniques es
trobaven encara sense desenvolupar-se i tots els grans tractats s'escrivien
encara en llatí, llengua que el mateix Llull va utilitzar també en molts treballs
seus, així com l'àrab.
També va ser una de les figures més interessants de l'Edat Mitjana en l'àmbit
filosòfic, creador del corrent filosòfic conegut com a llul·lisme, Llull mantenia
que l'ésser humà pot conèixer i demostrar racionalment els misteris de la religió
cristiana (veritats de fe). A això va dedicar la seva obra més significativa des
del punt de vista filosòfic, titulada Ars Magna, en la qual exposa un complicat
mètode universal per provar les veritats de la fe amb un llenguatge abstracte
que prefigura la formalització lògica. En aquest sistema lògic-metafísic
s'estableixen uns principis que, combinats amb certes regles, farien possible
arribar totes les veritats assequibles a l'enteniment humà.
L'Església va intentar reforçar el seu paper adoctrinador, actualitzant l'estil i
l'escenificació als temps que corrien. Van sorgir figures com la del franciscà
Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer.
Al segle XV Barcelona va entrar en un període de decadència, mentre que
València va experimentar una rica activitat mercantil i cultural. En aquest
context trobem a l'excepcional Ausiàs March, que per primera vegada va
escriure poesia amorosa exclusivament en català. March va ser certament
innovador perquè, sense disposar d'antecedents on reflectir-se, va configurar la
mètrica, els recursos, el ritme o les imatges. Una peculiaritat que, de vegades,
perjudicà la seva riquesa de forma, tan ben aconseguida pels trobadors.
També va ser a València on va sorgir una generació de poetes d'origen burgès
que utilitzaven la realitat com a font literària. Per a ells, la literatura era una eina
satírica que havia de procurar diversió. El seu corpus teòric tenia tres eixos
destacats: la misogínia, l'anticlericalisme i la crítica social. La veritat és que
l'estil dels seus versos era bastant descurat, però el seu llenguatge acostumava
a ser ric i viu. El principal exponent d'aquest corrent va ser el metge Jaume
Roig i la seva obra més reconeguda, l’Espill.
I no s'ha d'oblidar que el segle XV va ser una època de crisi per al model
cavalleresc. Aquesta va ser la raó de l'aparició de l'obra anònima Curial i Güelfa
i del Tirant lo Blanc del també valencià Joanot Martorell, escrita a partir de
1460.

12. 12
RENAIXEMENT
Context històric
El inici del Renaixement va tenir lloc a Itàlia on, durant el s. XV, la Península
no era un estat unificat sinó que es dividia principats, repúbliques i ciutats-estat.
Aquestes exercien el seu domini i influencia als territoris circumdants, que
estaven sotmesos al poder de governs autoritaris i aristocràtics que rivalitzaven
en àmbits polítics, comercials i, fins i tot, artístics i literaris.
Eren ciutats riques, i va sorgir una nova classe burgesa, formada per
mercaders enriquits a causa del comerç a llarga distància i banquers, que es va
convertir en una classe cortesana, refinada i culta, de gusts exquisits, que
adoraven l’art italià.
A més, els lectors renaixentistes van desenvolupar un gust per la lectura de
llibres clàssics, degut a la quantitat d’obres que arriben a mans dels Europeus
quan els savis, que eren convidats com a mestres, duien còpies d’obres
clàssiques amb ells i, especialment, en mans dels grecs que fugien dels turcs
durant la caiguda de Constantinoble en 1453, i s'obriren moltes noves
biblioteques, centres d'estudi i universitats.
S'ha de destacar tota la importància que té la invenció de la impremta en 1450
per part de Gutenberg, doncs aquesta va col·laborar en la transmissió i difusió
del saber (tant clàssic com el contemporani) a un públic més ampli.
Encara que el Renaixement va significar un gran tall en la història (fins i tot va
marcar el pas de l’Edat Medieval a la Moderna) és als estats de la Península
Ibèrica on aquesta influència passa més desapercebuda, degut a l’existència
d’una noblesa que dominava políticament i s’apropiava del poder econòmic, a
falta d'una classe burgesa d'importància, només present a Catalunya i
València.
Els Reis Catòlics havien unificat Castella i Aragó però, encara que estaven
units, actuaven com territoris independents: l'economia era diferent d’ambdós
territoris, igual que la forma de regnar. Els Reis Catòlics van aconseguir
liquidar les restes de feudalisme que quedaven però, mentre Castilla
s’expandia acabant la Reconquesta i arribant a Amèrica en 1492, la Corona
Catalanoaragonesa quedava estancada i endarrerida en l’expansió.

13. 13
El paradigma renaixentista:
El nom de l’època, Renaixement, té un significat apreciable: tornar a néixer, i en
aquest cas, tornar a interessar-se per una cultura quasi oblidada, com és la de
l’antiguitat clàssica, i la superació dels esquemes medievals. Els renaixentistes
s’interessen per la mentalitat racionalista i els valors ètics estètics grecollatins,
amb la qual cosa sorgeix una nova mentalitat coneguda amb el nom d'ideologia
humanista o Humanisme.
L' Humanisme va sorgir a Itàlia a finals del segle XIV i es va anar expandint per
tota Europa durant els segles XV i XVI.
Aquesta mentalitat, característica del Renaixement, va trencar els esquemes
que hi havia fins al moment, oposant-se a la doctrina teocèntrica que existia en
l’Edat Mitjana, en que Déu era el centre de totes les coses, i exaltant les
condicions humanes, tant pel seu físic com per les seves virtuts intel·lectuals,
transformant a l’ésser humà en el centre de la societat i de l’univers i
responsabilitzant als humans de donar sentit a la vida, utilitzant el coneixement
racional i afirmant la manca de necessitat de creure en un totpoderós per
explicar les nostres accions.
Per tant, aquesta mentalitat mostra a les persones com a éssers racionals, que
tenen el poder i la capacitat d’avaluar el seu voltant, diferenciar el bé del mal i
descobrir el que és real i vertader, retornant als corrents ideològics antics tals
com el platonisme o l’aristotelisme.
Un dels filòsofs més remarcats de l’Humanisme, encara que a més de filòsof
tenia molts altres oficis, és Leonardo da Vinci.
Més tard, a finals del segle XVI (amb el Concili de Trento, 1545-1563), va sorgir
un altre moviment, la Contrareforma, que s’oposava a les idees humanistes al
mateix temps que els que retornava al teocentrisme medieval. Això sí, la
Contrareforma mantenia característiques que aplicaven la religió i a l'art de
caire religiós.
Efectes del paradigma renaixentista:
Les idees renaixentistes varen repercutir en molts àmbits, tals com la religió, la
ciència, l’economia, la societat i els conflictes bèl·lics.
Respecte a la religió, a causa de l’aparició de l’antropocentrisme, la societat
valora, més del que es feia fins al moment, a l’ésser humà, deixant de banda a
Déu i, encara que l’Església no perd tot el seu poder, sí que es veu reduïda
notablement, passant a donar una imatge d'organisme polític corrupte.
Això sí, encara no es nega l’existència d’un Déu totpoderós, es comença a
separar l'àmbit terrenal de l’espiritual. La fe, la religió, i fins i tot, la vocació
sacerdotal, no cessen, conviuen paral·lelament amb els pensaments filosòfics
humanistes de l’època, però es veuen afectats notablement. N'és un exemple
l’art, que va trobar models vius i reals, i va deixar de centrar-se en les imatges
religioses, per centrar-se en els homes i els paisatges, redescobrint la bellesa
del despullat que havia set prohibida els segles anteriors.

14. 14
A la ciència, podem trobar la química, o més ben dit l’alquímia -l’estudi de la
transmutació dels materials-, doncs es va mantenir aquesta ciència medieval.
Però sens dubte al Renaixement s'hi destaca l’astronomia. Es varen millorar
els sistemes d’orientació, per facilitar la navegació pel cada vegada més
ampliat món. I, el que és més important, es va demostrar la falsedat del mapa
còsmic geocèntric de Ptolomeu. Nicolás Copèrnic va proposar una teoria en
que el Sol es trobava immòbil en el centre de l’univers i eren els planetes i
nosaltres els que giràvem al voltant seu (mapa heliocèntric). Un dels
defensors més importants de la teoria heliocèntrica, i qui va contribuir
enormement a l'estudi dels astres amb la invenció del telescopi va ser Galileu
Galilei.
Tots aquests avanços tecnològics no haurien sigut possibles si no fos pels
canvis econòmics. La burgesia va implantar el model mercantilista
(predecessor de l'actual capitalisme). Mentre que en èpoques anteriors
l’economia estava basada en els béns materials (terra, principalment), aquest
nou model dóna la major importància a aquells que posseeixen sous, és a dir,
l’economia d’aquesta època es va basar primordialment en el comerç, i
lògicament, la classe social més rica, important i poderosa d’aquest moment
passà a ser l'alta burgesia (grans comerciants i els primers banquers).
Aquesta poderosa classe social rivalitzava amb la noblesa, imitant el seu estil
de vida, i també per aconseguir obres d’art, i envoltar-se d’artistes, la qual cosa
proporcionava prestigi als individus, tant nobles com burgesos.
Com van afectar els canvis de valors a la cultura i literatura catalana
d’aquest període?
A l'art i les lletres es va revaloritzar el coneixement racional de la cultura
clàssica. El prestigi de les llengües vulgars va haver de conviure amb les
llengües clàssiques. Per tant, la cultura i literatura, centrant-se en les obres
grecollatines, valorava notablement l’equilibri, la serenitat, l’harmonia i la natura
i naturalitat, és a dir, la cultura i literatura renaixentista valora l’art que estilitza
la realitat. La finalitat de les obres ja no és didàctica com en l’Època Medieval,
sinó estètica.
També canvien els temes a tractar els quals, principalment, són la mitologia, la
natura, l’amor i els temes pagans. Amb la Contrareforma, molts d'aquests
elements es varen mantenir, combinant-se amb imatges de caràcter religiós
(quadres d'escenes bíbliques, per exemple).
La cultura i literatura a la Corona Catalanoaragonesa també varen variar, com
tot, assimilant l’Humanisme.

15. 15
Els territoris catalanoparlants es varen veure marcats per una sèrie de factors
durant el període renaixentista: la unió dinàstica dels regnes de Castella i
Aragó, la cort i la noblesa dels Països Catalans es varen fer castellanes i el
bandolerisme no deixava d’augmentar, dificultant els viatges i la difusió de
noves idees. La manca d’una cort real va perjudicar greument la literatura
catalana per la falta de mecenatge, demanda y difusió. Així, els homes de
lletres van traslladar-se a altres regions on els fos possible donar a conèixer els
seus escrits. Algunes d’aquestes regions són la cort virreial dels ducs de
Calabria o les corts aristocràtiques dels comtes d’Oliva. Però, encara així, la
literatura catalana manté unes característiques pròpies que no es donen en
altres zones europees, degut a que els escriptors renaixentistes afegeixen
modernitat a les seves obres, però mantenint elements tradicionals.
Alguns exemples d’aquesta literatura catalana són Joan Ferrandís d'Herèdia,
amb la seva obra teatral La vesita, Cristòfor Despuig amb la seva obra en prosa
Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa o el poeta Joan Serafí.
Joan Serafí, per exemple, utilitza les estrofes i estil trobadoresc, fixant-se en la
poesia d’Ausiàs March, és a dir, elements tradicionals, combinant-los amb
elements més nous com l'ús dels versos hendecasíl·labs i temes com l’amor
platònic, a més d’observar i imitar la literatura de Dante i Petrarca. Un exemple
d’obra seva és L'amor és que m'aturmenta.

16. 16
BARROC
Context històric:
Es coneix amb el nom de Barroc al període que va des de finals del segle XVII
fins a mitjans del segle XVIII (en alguns territoris com els espanyols).
Durant aquest període es degrada el clima de convivència social, ja que
predomina un clima de lluites polítiques, socials i religioses que desemboquen
en una guerra econòmica i cultural de tots contra tots, a on cada individu lluita
per si mateix en un clima de decadència i corrupció.
“L’home és un llop per a l’home”
Hobbes
Al segle XVII es prolonga la situació del segle anterior amb el moviment de la
Contrareforma, que pretenia unir a la cristiandat en oposició al moviment
anterior, el protestantisme. Aquesta situació provocà la divisió d’Europa entre
els països catòlics i els protestants, causant continus conflictes religiosos.
A pesar d’això, la Reforma encara seguia present i els reformats defenien una
visió teocràtica de la societat i política, contribuint en la llibertat de consciència
separant l’Església de l’Estat.
El poder es troba en mans de l’aristocràcia i l’Església que mostra la seva
autoritat organitzant grans espectacles als que acudiran grans artistes i músics.
El paradigma barroc:
La filosofia de la primera meitat del segle XVII és una continuació dels
corrents Renaixentistes, ja que es dóna importància als clàssics grecs i
llatins, es tracten temes relacionats amb la natura i l’home i continuen els
avenços geogràfics i colonitzadors per part de les noves potències europees.
Aquesta filosofia és la que marcarà i embolicarà les diferents reflexions de la
filosofia de Descartes.
Aquests pensaments repercuteixen en el pensament de la societat, ja que es
recuperen moltes característiques de l’època medieval com, per exemple, que
tot tenia un caràcter diví i això devia trobar-se imposat pel govern i acatat per
tots els ciutadans del poble.

17. 17
Efectes del paradigma barroc:
El pensament religiós medieval va repercutir, a més a més, en l’àmbit cultural,
degut a que els religiosos van utilitzar l’art del Barroc com a mitjà per a difondre
la fe catòlica. Però no van ser només ells, la burgesia i els estats absolutistes
també es van valer d’aquest.
A més d’això, també es va originar una crisi de l’Imperi i del Papat, la qual
origina el concepte de política que va lligat al naixement i consolidació de
l’Estat.
Aquesta època és coneguda també com “El Segle de la Física”, “L’Era de la
Raó” i altres moltes expressions. Tot això es deu a la importància dels seus
personatges. Entre ells podem trobar al filòsof francès René Descartes i al
conegut científic escocès Isaac Newton. Per això es coneix al Barroc com a
l’època de gran fecunditat per al món de la cultura, l’art i la ciència. Tots ells
van formar part de la ciència nova del moviment.
La revolució en l'àmbit de les ciències físiques -revolució basada en
observacions empíriques i no en raonaments metafísics o espirituals- cercava
l'aprehensió de la realitat i la comprensió de les lleis immutables que regien
l'univers, com per exemple va fer Newton amb les seves lleis matemàtiques
universals.
Com van afectar els canvis de valors a la cultura i literatura catalana
d’aquest període?
Durant el Barroc es crea literatura amb la finalitat de sorprendre i meravellar al
lector, per això, es valora la llibertat absoluta per crear i distorsionar les formes,
la condensació conceptual i la complexitat en l’expressió.
Dos corrents estilístiques que exemplifiquen aquests caràcters són el
conceptisme i el culteranisme.
El conceptisme es defineix com “aquell acte de l’enteniment, que exprimeix les
correspondències que es troben entre els objectes”. Sobretot, el conceptisme
se centra en el pla del pensament i per això fa ús dels recursos retòrics, com
paradoxes i el·lipsis, i freqüents dilogies, que consisteixen a utilitzar paraules
que posseeixen doble significat.
Per altra part, trobem el culteranisme, el qual es preocupa per l’expressió
amb la qual es transmet el missatge mitjançant la llatinització del llenguatge,
utilitzant metàfores, imatges, ús de l' hipèrbaton, cultismes, neologismes....
Aquesta preocupació del culteranisme per aconseguir una atmosfera
d’encantament té com a objectiu fugir de la realitat quotidiana perquè els lectors
s’instal·len en l’univers artificial i idealitzat de la poesia.

18. 18
Aquests dos estils contribueixen a que el segle XVII fossi conegut amb el nom
de “Segle d’Or”, degut a que es caracteritzà per la complicació de formes, el
predomini del enginy, l’harmonia per damunt de la natura...
A la literatura catalana d'aquest període, no s'ha d'obviar la importantíssima
influència que els autors castellans varen tenir en la literatura catalana:
Góngora, Quevedo, Calderón, Graciá, entre d’altres.
Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent
Garcia, qui gaudí d'un gran prestigi posterior, fou l'únic que aconseguí formar
una escola, que l'imità en aquells aspectes més secundaris i que s'allargassi
fins ben entrat el segle XIX. Francesc Fontanella i Josep Romaguera,
aportarien també contribucions importants durant el barroc.
El moment culminant d'aquest corrent pot situar-se durant la Guerra dels
Segadors, quan hi hagué intents ja conscients de renovar i revitalitzar la
cultura catalana i que fracassà amb la derrota dels exèrcits catalans. S'ha de
destacar sobretot l'obra poètica i dramàtica de Francesc Fontanella. Altres
figures del barroc català foren Pere Jacint Morlà i Josep Blanch, també de
mitjan segle XVII. Josep Romaguera, entre els segles XVII i XVIII, mantenia
amb relativa eficàcia aquests propòsits. Agustí Eura, Joan de Boixadors,
Guillem Roca i Seguí i Francesc Tagell, de la primera meitat del segle XVIII, hi
insistien amb desigual fortuna.

19. 19
LA IL·LUSTRACIÓ
Context històric:
A mitjans del segle XVIII va ocórrer un gran canvi en les idees predominants en
l'època: la Il·lustració, també coneguda com a "l'Era de l'Il·luminació". El
moviment intel·lectual va tenir lloc principalment a Anglaterra i França, encara
que més endavant es va estendre, durant fins a principis del segle XIX.
El paradigma il·lustrat:
Els pensadors de la Il·luminació, influenciats per les revolucions científiques del
segle anterior, creien que la ciència i la raó eren eines de lluita contra les idees
tradicionals. El propi nom del període ho explica: els pensadors cercaven
dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant l’ús de la raó humana,
construint un món millor amb l’eliminació de la ignorància, la superstició i la
tirania.
A Philosopher Giving A Lecture at the Orrery
(Un Filòsof Donant Una Classe al Planetari)
per Joseph Wright of Derby's (1765)

20. 20
La idea del dret diví reial va ser posada en dubte, per exemple per Rousseau
(The Social Contract). Es va escampar la idea que els reis no rebien el poder
de Déu, sinó del poble. Aquesta nova idea implicava, lògicament, que el poble
també tenia la possibilitat de llevar-los aquest poder.
Altres noves idees de gran transcendència varen ser la importància del propi
raciocini de cada individu per ell tot sol, la igualtat davant la llei i la idea dels
drets naturals.
La Il·lustració va ser un temps de gran optimisme en l'avanç positiu de la
societat i l'abandonament de velles supersticions, que es pot resumir en dues
paraules: “raó” i “igualtat”.
Encara que la Il·lustració no va tenir un marcat caràcter anticlerical, els
pensadors del segle XVIII estaven, en la gran majoria, en contra del
Catolicisme tradicional. A aquest període, el concepte de Deisme va guanyar
molts d’adeptes, tal com tenia entre els filòsofs clàssics. Aquesta idea
defensava un Déu sense connotacions ètiques ni morals, és a dir, que no
intervé en cap cas al món humà: només el crea. Com si Déu només fos un
rellotger que, després de crear i vendre el rellotge, no té res més a veure amb
ell.
Efectes del paradigma il·lustrat:
La idea de la inexistència del dret diví va afavorir un augment de les crítiques a
la corrupció de la monarquia i l’aristocràcia.
A França, aquesta nova forma de pensar, combinada amb una greu crisi
econòmica (la monarquia de Louis XVI estava totalment fallida) i una llarga
sèrie de males collites varen estendre la insatisfacció i la fam per tot el país.
El 1789 aquesta sèrie de circumstàncies varen desembocar en la Revolució
Francesa. A començaments d’aquesta, els revolucionaris varen cercar la
creació d’una monarquia anticonstitucional, però els ideals antimonàrquics i la
inutilitat de fer una nova constitució varen causar que, en 1792, Louis XVI i la
seva dona, Marie Antoinette, fossin decapitats juntament amb centenars
d'aristòcrates.
La visió racional científica, del període barroc, va ser aplicada a la pròpia
societat durant la Il·lustració: valors, idees i, especialment, institucions i
governs, varen evolucionar basant-se en els avenços científics i filosòfics.

21. 21
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i a la llengua catalana
d'aquest període?
La contrapart d’aquest paradigma ideològic i social a l’art i l’estètica -inclosa la
literatura- es coneixia com a neoclassicisme.
Als Països Catalans, però especialment al Principat, hi haurà encara al segle
XVIII una forta presència de l'estètica del Barroc, que anirà difuminant-se
progressivament, encara que evitant l’escriptura de textos de caràcter
neoclàssic.
Per aquesta raó, els textos neoclàssics catalans cal buscar-los als territoris que
en aquest segle estan sota domini francès i anglès: la Catalunya Nord i l'illa de
Menorca, respectivament. No s’ha d’oblidar que França i Anglaterra són els dos
estats més importants en aquell moment, tan política com culturalment, i els
territoris per on s’havia expandit la Il·lustració.
A la Catalunya Nord, tot i que es pateix una repressió política i lingüística, hi
trobem algunes peces de teatre neoclàssic escrites en català. Aquest teatre
nord-català va tenir el seu màxim apogeu pels anys 70 i 80. Era un tipus de
teatre que sovint consistia en reelaboracions de teatre hagiogràfic però
adaptant-les a les normes clàssiques. També es feren adaptacions, versions i
traduccions al català d'autors del teatre francès del segle XVII, com Molière,
Racine i Corneille.
Menorca, en canvi, al segle XVIII anirà passant de mà en mà: va estar en
diferents intervals de temps sota domini britànic, francès i espanyol. Durant els
anys que va formar part de l'Imperi Britànic, va gaudir de certa independència,
ja que pels britànics l'illa només era una base militar i naval.
Va ser en aquests anys que es va formar la Societat Maonesa de Cultura,
que era una acadèmia típica de l'època neoclàssica on el català era oficial i
obligatori. La gent de la Societat Maonesa va fer un gran nombre de
traduccions al català -Molière, Goldoni, Moratin...-, i alguns dels seus integrants
varen escriure obres pròpies del teatre culte, com és el cas de Joan Ramis i
Ramis (Maó, 1746-1819) o d'Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841). Quant
a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa de Cultura, s’escriuen duran
aquest període diverses cròniques i dietaris, un del mateix Joan Ramis. També
es varen fer traduccions i textos de caire lingüístic. No hi trobem, però, obres
narratives de ficció.

22. 22
Bé, si el nostre treball us ha agrada’t podeu veure la seva versió
en pàgina web a la següent direcció:
http://chimpanzes4b.wix.com/canvisdideologies
BIBLIOGRAFIA
Joan Buades Beltran, Reminyola [blog] Disponible a:
http://reminyola.wordpress.com
Roberto L. Pajares Alonso, Historia de la música con imágenes y audiciones
(Volumen 1). Primera edició. Editorial Vision Libros, 2010.
ISBN: 9788498869071
Govern de les Illes Balears (Conselleria d'Educació i Cultura), Diccionari del
Teatre a les Illes Balears (Volum II, P-Z). Palma (Mallorca), 2006. [Llibre en
línia] Disponible a:
http://books.google.es/books?id=12hDLBGKBXUC&printsec=frontcover&hl=es#v=o
nepage&q&f=false
Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Llibre de ponències
(pp. 167-172, Francesc Abel, "Actituds i valors en medicina"). Sant Cugat del
Vallès, 1996. [fragment en línia] Disponible a:
http://taller.iec.cat/cmibllc/fons/15/15.01.020.pdf
Generalitat de Catalunya [gencat.cat], Culturcat [en línia] Disponible a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/
Generalitat de Catalunya [Departament d'ensenyament], Xarxa Telemàtica
Educativa de Catalunya [en línia] Disponible a: http://www.xtec.cat
Grup Enciclopèdia Catalana, Gran Enciclopèdia Catalana [enciclopèdia en línia]
Disponible a: http://www.enciclopedia.cat
Diversos autors, Encyclopædia Britannica [enciclopèdia en línia] Disponible a:
http://global.britannica.com
Joseph Pérez, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes "La sociedad española
del Renacimiento" [ article en una enciclopèdia en línia] Disponible a:
http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/CarlosV/6_2_josep_perez.shtml
Wikimedia Foundation Inc. , Viquipèdia [enciclopèdia en línia] Disponible a:
http://ca.wikipedia.org
Wikimedia Foundation Inc., Wikipedia [enciclopèdia en línia] Disponible a:
http://en.wikipedia.org

23. 23
Centre de Documentació Ramon Llull [Universitat de Barcelona, Facultat de
filologia], Qui és Ramon Llull? [en línia], Barcelona. Disponible a:
http://quisestlullus.narpan.net
Khan Academy, Khan Academy [plataforma d'ensenyament en línia] Disponible
a:
https://www.khanacademy.org
The Annenberg Foundation, Annenberg Learner [plataforma d'ensenyament en
línia] Disponible a: http://www.learner.org
Televisió de Catalunya (tv3.cat), Històries de Catalunya [televisió en línia]
Disponible a: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya
DocuTV "DocuMentalesTeVe" (YouTube), The French Revolution [reportatge
en línia] Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=CUrEJBsWLfA
Jorge Juan Lozano Cámara, Claseshistoria.com [en línia] Disponible a:
http://www.claseshistoria.com
Vicente Moreno Cullell, Sàpiens "Ciències socials en xarxa" [blog, diversos
articles a una revista en línia] Disponibles a:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa
History.com Staff, History.com "Crusades"[article a una revista en línia], 2010.
Disponible a: http://www.history.com/topics/crusades
Escuelapedia, Escuelapedia "Burgueses" [article a una revista en línia]
Disponible a: http://www.escuelapedia.com/burgueses/
González Lázaro, Revista Caos "Feudalismo" [article a una revista en línia],
2011. Disponible a: http://www.revistacaos.com/feudalismo.html
Tomás "tomperez" Pérez Molina, Historia del Arte [blog] Disponible a: http://tom-
historiadelarte.blogspot.com.es
Tomás "tomperez" Pérez Molina, El Renacimiento: Introducción Histórica
[presentació en línia] Disponible a: http://www.slideshare.net/tomperez/el-
renacimiento-introduccin-histrica#btnPrevious
Mónica "monsala" Salandrú, El Renacimiento: contexto histórico y
características generales [presentació en línia] Disponible a:
http://www.slideshare.net/monsala/el-renacimiento-contexto-histrico-y-
caractersticas-generales
"jpholly", The Baroque period [presentació en línia] Disponible a:
http://www.slideshare.net/jpholly/the-baroque-period