2. QUÈ ÉS?
La civilització grega es va crear cap al segle VIII a.
de C., en les costes de les mars Egea i Jònica.
Grècia es dividia en quatre etapes històriques: etapa
fosca, arcaica, clàssica i helenística.
Grècia es caracteritza perque allí van sorgir per
primera vegada els jocs olímpics i les escultures
amb moviment.
Les dos ciutats més importans de Grècia eren
Atenes i Esparta.
3. L’ ESPORT A LA GRÈCIA ANTIGA
A la Grècia clàssica a partir dels dotze anys, almenys en les
famílies benestants, el noi era confiat a un preparador que
l’instruïa en el gimnàs o la palestra, un espai cobert de sorra a
l’aire lliure, quadrat i envoltat de vestidors, banys i altres sales.
Els que practicaven esports anaven despullats i abans de
començar, s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols
per protegir el cos de la intempèrie.
Cada ciutat celebrava competicions esportives als pricipals
festivals que dedicaven als seus déus, com a les panatenees
d’Atenes. Se celebraven periodicament en les diferents ciutats
gregues, en cadasquna d’ aquestes ciutats s’ anomenava d’una
forma. Els més importans i que per ara perduren són els Jocs
Olímpics a Olímpia.
4. ELS JOCS OLÍMPICS
Olímpia, situada prop de la ciutat
de Pisa era un santuari consagrat
als déus de l’ Olimp. La ciutat tenia
diversos temples, un estadi, un
gimnàs, una palestra i un hipòdrom,
en eixos llocs es celebraven els
jocs.
L’ origen dels Jocs Olímpics es
perd en la foscor del temps dels
herois. Però hi ha un mite que
tracta d’ un amor prohibit en la qual
Pèlops volia la filla del rei i per
conseguir-la va haver de guanyar
al rei en una carrera de quàdrigues,
en la qual va vèncer el jove i el rei
va morir. Així el jove va crear els
Jocs Olímpics en honor al rei.
Un poc més tard els jocs es van
pedre i un altre heroi els va
refundar.
5. L’ ART A GRÈCIA
L’ art de Grècia és caracteritza per la “bellesa ideal” mitjansant la
imaginació de la natura. L’ art de Grècia és divideix en quatre
periodes :
Geomètric: (segles lX i Vll a.de C.)
Arcaic: ( segles IX i VII a. de C.)
Clàssic: S’ inicia als segles V i IV a. de C.
Hel·linístic: (Finals als segles IV i segles III i II a. de C.).
Pintura: Els grecs van treballar en general amb plafons de fusta.
Avuí no queda casi cap peça de pintura grega, excepte restes de
pintures a les parets de tombes.
6. Escultures:
Els principals materials utilitzats
van ser el marbre, la pedra
calcària, el broze, la
terracota, la fusta i la
combinació d’or i ivori.
Els grecs van considerar que la
representació del cos humà
era el més important per a l’
escultura. Una de les més
conegudes és l’estàtua
policromada de terracota “
Zeus i Ganimedes” del 470 a.
de C.
7. Arquitectura:
Del segle Xll a de c fins al segle Vll a de c. el temple era la més
coneguda de les arquitectures gregues. Són les úniques
construccions que van sobreviure.
Acropolis d’ Atenes, temple d’ Hefest.
Teatre de Bionis (era el més antic) amb forma de semicercle i tenia
fileres de grades, és construÏa fora de la ciutat.
Hi havia dos estils a l‘ arquitectura grega: el Dòric i el Jònic.
8. LA RELIGIÓ GREGA
Deus:
Els grecs eren politeistes. En la religió grega existien déus olímpics
així anomenats perquè creien que vivien en el pic del mont Olimp,
al nord de Grècia. Van ser fins a 17 però mai es van adorar a la
vegada a més de 12.
- Principals Deus:
Zeus: Cap i amo del tro i del temps.
Hera: Esposa de Zeus i reina del cel i les estreles, deessa del
matrimoni.
Atenea: Patrona d’ Atenes on té un temple, deessa de la saviduria,
arts, bellesa interior, eduació i guerra.
-Personatges fabulosos: Hercules semideu fill de Zeus i una muller,
tenía força i habilitat.
9. L’ ACRÓPOLIS D’ ATENES
Pot considerar-se la més representativa
de les acrópolis gregues. L’acrópolis era,
literalment, la ciutat alta i estava present
en la majoría de les ciutats gregues, amb
una doble funció: defensiva i com els dels
principals llocs de culte. La d’Atenes està
situada sobre una cima, que s’alça 156
metres sobre el nivell del mar. També es
considera com Cecropia en honor del
llegendari home-serp, Cécrope, el primer
rei atenense.
La majoria dels grans temples foren
reconstruits baix el liderat de Pericles
durant l’ edat Dorada d’ Atenes(460-430 a.
de C.). Durant el segle V a. de C., l’
Acrópolis adoptà la seva forma definitiva.