Revolució russa i 1gm

1. Tema 6
REVOLUCIÓ RUSSA I
LA GRAN GUERRA (1aGM)
La gran Guerra: s'anomena així a la 1a
Guerra Mundial, perquè
mai, fins a llavors, un conflicte no havia implicat tants països i
éssers humans.
1882_______________________________________________1920

2. Rússia 1905
L'imperi dels Tzars
Al començament del segle XX, l'Imperi Rus estava regit pel tzar Nicolau II
(Romanov) investit de poder absolut (règim autocràtic). Els seus pilars eren:
una burocràcia fidel, un exèrcit poderós i l'església ortodoxa.
L'economia era bàsicament agrària, en mans d'uns pocs terratinents i els
pagesos (80%) estaven sotmesos a un règim gairebé feudal. A finals del s XIX
va començar una certa industrialització basada en el ferrocarril i la indústria
pesant. Això va fer aparèixer al proletariat.
La Revolta de 1905
La pèrdua de la Guerra Russo-Japonesa al 1905, el poble es va revoltar i va
demanar la fi de l'autocràcia i el tzar va respondre amb una repressió
contundent (el Diumenge Sagnant). Els obrers, els camperols i els soldats van
continuar lluitant i es van organitzar en SOVIETS. El tsar finalment es
compromet a convocar eleccions per sufragi universal per la DUMA.

3. IMPERI RUS I RÚSSIA DELS SOVIETS

4. Rússia 1917
La revolució burgesa de 1917
La participació de Rússia a la Gran Guerra va fer augmentar el malestar de la
població (moltes baixes, fam...) El 23 de febrer a Petrograd una nova revolta
van fer que el Tzar abdiqués i es proclamés una República dirigida per un
govern provisional que havia de guiar a Rússia cap a la democràcia.
El Govern Provisional
El nou govern va iniciar una sèrie de reformes polítiques i socials (de caire
liberal). Però la continuïtat en la Gran Guerra mantenia el descontent popular i
va fer pujar la influència dels bolxevics Un dels seus líders era Lenin (Vladímir
Ilitx Uliànov) que va propugnar les seves Tesis d'abril on marcava la ruta a
seguir: caiguda del govern provisional i la instauració del govern dels Soviets,
la signatura de la Pau amb Alemanya, el repartiment de les terres als pagesos
i la cessió de fàbriques als obrers, la nacionalització de la banca i el
reconeixement de les nacionalitats de l'imperi.

5. Països successors a l'imperi Rus (Nacionalitats).
Estats numerats: 1. República Soviètica Socialista de Bessaràbia 2. República Soviètica del Mar Negre 3. República Popular Soviètica
de Jiva 4. República Autònoma Soviètica Socialista de Crimea 5. República de Finlàndia 6. República Soviètica Socialista de Galítsia 7.
República Soviètica del Kuban 8. República Autònoma Soviètica Socialista de Moldàvia 9. República Soviètica de Naissa 10. República
Soviètica Muntanyenca 11. República Soviètica de Stavropol 12. República Soviètica de Tàurida 13. República Autònoma dels Alemanys
del Volga 14. República Democràtica d'Armènia 15. República Democràtica de l'Azerbaidjan 16. República Nacional Bielorussa 17.
República de l'Extrem Orient 18. República Democràtica de Sakartvelos 19. República Popular d'Ucraïna 20. Estat del Volga-Ural 21.
Imamato del Daguestan 22. Província Autònom Karakalpaquio 23. Íngria del Nord 24. República de Lituània Central 25. República
Popular de Tuva 26. República Autònoma Soviètica Socialista túrquida 27. Segona República Polonesa 28. República d'Estònia 29.
República de Letònia 30. República de Lituània 31. República Popular Kirguizia 32. República Popular turcmana 33. República Soviètica
Socialista del Turquestan 34. República Popular Soviètica de Bukharà 35. República Socialista Federativa Soviètica de Rússia 36.
República Soviètica d'Odessa, la precursora de la República Soviètica Socialista de Bessaràbia

6. Revolució Russa de 1917
La revolució d'Octubre de 1917
Els bolxevics amb els suport dels Soviets, que havien creat el seu propi
exèrcit, la Guàrdia roja, van preparar uns insurrecció el 25 d'octubre de 1917,
prenen el Palau d'Hivern i destruint el govern provisional. El nou govern dels
soviets decretarà les primeres mesures revolucionàries:
➔
Expropiació de terres i repartiment entre els pagesos.
➔
Cessió de les fàbriques als obrers.
➔
Tractat de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, pel qual Rússia perd
territoris.
La guerra civil (1918-1921)
El novembre de 1917, es van celebrar unes eleccions, però els bolxevics no
obtenen la majoria, només el 25% dels escons. Això, va provocar que Lenin
dissolgués la Duma i comencés una guerra civil: Exèrcit Blancs (tsaristes,
liberals burgesos, aristòcrates i anticomunistes + cosacs) contra l'Exèrcit Roig
(comunistes) dirigit per Troski.
La guerra la guanyarà el Partit Comunista (boxevics) i fundaran el 1922
l'URSS.

7. La creació de l'URSS
Creació de la República Socialista Soviètica
El 1922, el Congrés del Soviets va ratificar la creació d'un Estat federal, la Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques que agruparà moltes nacionalitats. El 1924 el nou
estat es dotarà d'una constitució que creava tres institucions bàsiques:
➔
El Soviet Suprem: poder legislatiu. Era elegit per sufragi universal indirecte entre
les candidatures de la Partit Comunista de la Unió Soviètica (PSUC), l'únic partit
permès.
➔
El Presidium, elegit pel Soviet Suprem, i el president que era el cap de l'estat.
➔
El Consell de Comissaris del Poble, que equivalia al govern i els seu minsitres
(l'executiu).
L'URSS serà un estat federal marxista-lenilista. Fou governat per Lenin fins a la seva
mort el 1924, quan, i després d'una lluita per la successió, entrarà Stalin.

8. La creació de l'URSS

9. La creació de l'URSS
1. RSS d'Armènia RSS d'Armènia
2. RSS de l'Azerbaidjan RSS de l'Azerbaidjan
3. RSS de Bielorússia RSS de Bielorússia
4. RSS de Estònia RSS de Estònia
5. RSS de Geòrgia RSS de Geòrgia
6. RSS del Kazakhstan RSS del Kazakhstan
7. RSS de Kirguizistan RSS de Kirguizistan
8. RSS de Letònia RSS de Letònia
9. RSS de Lituània
10. RSS de Moldàvia
3. RSFS de Rússia
4. RSS del Tadjikistan
5. RSS del Turkmenistan
6. RSS d'Ucraïna
7. RSS de l'Uzbekistan

10. La gran Guerra (1914-1918)
Imperis colonials

11. La gran Guerra (1914-1918)
La Pau Armada
La Pau Armada s'anomena al període
que va des de 1870 a 1914, en què les
potències europees aprofiten la bonança
econòmica que li suposen el rendiment
del imperis per crear una indústria bèl·lica
desproporcionada amb l'excusa de les
rivalitats que van generar el repartiment
territorial.
Al 1890 Guillem II d'Alemanya substitueix
al canceller Bismarck al tro. A partir
d'aquell moment s'instaura una nova línia
de política exterior que es va anomenar
Weltpolitik. És a dir, un tipus de política
que es basava en l'armament com a
subtil diplomàcia per mantenir l'estatus.

12. Armament
La segona revolució industrial
correspon a l'època entre el 1873 i
1914. A partir del darrer terç del
segle XIX, a ritmes molt diferents, el
capitalisme es va expandir i
consolidar a Europa, als Estats Units
d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Els
avenços industrials van plantejar
nous problemes: el repartiment del
món, amb la fita de repartir-se els
mercats, les fonts de primeres
matèries i les zones d'inversió de
capitals. Aquesta cursa per la
conquesta i el domini del món van
donar pas al primer gran conflicte
bèl·lic del segle XX: la Primera
Guerra Mundial.

13. La gran Guerra (1914-1918)
Causes
Causes de la Guerra
●
Militarisme o creixement de la indústria armamentística (que podem relacionar amb la 2a
Revolució Industrial) i el sistema d'aliances militars (Triple Entesa vs Triple Aliança).
●
Nacionalisme o desig d'independència de molts territoris del continent Europeu.
➔
Les dues Guerres Balcàniques: L'imperi Otomà, que s'enfonsa lentament, no posseeix a
Europa, abans de la guerra, més que Constantinoble i un petit territori al seu voltant. Tots els
joves països nascuts de la seva descomposició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia,
Montenegro, Albània) busquen expandir-se a costa dels seus veïns. Un punt especialment
conflictiu era el de Bòsnia-Hercegovina. L'imperi austrohongarès havia ocupat la zona als
otomans i n'havia fet un protectorat amb certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys,
els intents de Sèrbia per controlar Bòsnia, amb la idea de reunir en un mateix país tots els
serbis, provocaren continus conflictes a Bòsnia, de manera que el govern austrohongarès
decidí suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi (1908).
➔
Alsàcia i Lorena, perdudes el 1871 a conseqüència de la guerra francoprussiana, eren
reclamades pels alemanys.
●
Imperialisme o competència pels recursos i la propietat de les colònies. Per exemple:
➔
la crisi del Marroc on Alemanya veu la possibilitat d'ampliar el seus territoris imposant-se
davant de França.
La guspira: el 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'hereu de l'Imperi Àustro-
hongarès, Francesc Ferran a mans d'un nacionalista serbi.

14. Sistema d'aliances
Sistema d'Aliances
La Triple Aliança (1882): Alemanya trenca les relacions amb Rússia i vol
aïllar del continent a Gran Bretanya, així que s'alia amb Àustria-Hongria i Itàlia
(1882).
La Triple Entesa (1907): França, que és el principal rival d'Alemanya (arran
del conflicte d'Alsàcia i Lorena), s'alia amb Gran Bretanya(1904) i Rússia (1892).

15. Imperi Otomà

16. La gran Guerra (1914-1918)
La guerra
Àustria va declarar la guerra a Sèrbia acusada d'haver instigat el magnicidi i li va enviar «ultimàtum
del juliol». Sèrbia accepta gairebé tots els punts excepte un. Àustria-Hongria declarà la guerra a
Sèrbia el dia 28 de juliol i mobilitzà el seu exèrcit el dia 30 de juliol de 1914. El sistema d'aliances
farà la resta.

17. La gran Guerra (1914-1918)
La guerra de moviments
Front occidental: les operacions bèl·liques comencen quan els exèrcits alemanys ataquen França,
es pensaven que entrarien i guanyarien ràpidament. Però francesos i anglesos els van avançar i
van guanyar a la Batalla de Marne (1914).
Front oriental: els alemanys derroten als Russos a la Batalla de Tannenberg (1914).
La guerra de Trinxeres
Després de la Batalla de Marne, els fronts es posicionen i no es mouen. I comença l'anomenada
Guerra de Trinxeres. S'obren trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Es va iniciar una fase
de la guerra en la que guanyar un pam de terra significava milers de morts.
Per això caldrà buscar nous aliats que aportin homes al conflicte:
➔
la Triple Aliança: entra Turquia (1914)
➔
La Triple Entente: en 1914 entren Itàlia i Bulgària, en 1916 entra Romania, el 1918 surt Rússia
pel Tractat de Brest-Litosvk, però entren els EEUU – enfonsament del Lusitània).

18. La guerra de Trinxeres
La vida a la Trinxera
Les rates s'han multiplicat en aquests últims temps, sobretot des de que no es netegen les trinxeres (...), aquí les rates són particularment repugnants a causa
de la seva mida (...) Semblen molt afamades. Es mengen el pa de gairebé tothom. Kropp té un tros de pa embolicat i amagat sota el cap, però no pot dormir,
per què les rates es passegen per la seva cara per anar agafar-li el pa. (...)
Els primers moments amb una careta antigàs són decisius per saber si viuràs o moriràs: la qüestió consisteix a comprovar que és impermeable i que no està
trencada. (...)
E.M Remarque. Res de nou a l'oest, 1929.

19. Tractats de Pau
Signatura de l'Armistici
La superioritat submarina i aèria de l'Entesa i després d'una revolució obrera a Berlín, el govern de
la nova república alemanya signà l'Armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918. Guillem
II va abdicar, mentre que al país es va proclamar la República de Weimar.
Els tractats de pau
El gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. Hi
van assistir 32 països, però les decisions van ser preses per les quatre potències vencedores:
EEUU, França, Gran Bretanya i Itàlia.
El president nord-Americà Thomas Wilson va fer signar a Alemanya un manifest anomenat, els 14
punts de Wilson. Però el més important que va haver de signar Alemanya fou el Tractat de
Versalles, el qual declarava Alemanya la culpable del conflicte i exigia les reparacions de guerra.
A més, l'obligava a desarmar-se, a cedir territoris i a renunciar al seu imperi colonial. Els alemanys
consideraran aquest tractat coma humiliant (Diktat).
Es signaran també:
➔
El Tractat de Saint-Germain amb Àustria,
➔
El Tractat de Trianon amb Hongria
➔
El Tractat de Neuilly amb Bulgària
➔
El Tractat de Sevrès amb Turquia.

20. La gran Guerra (1914-1918)
Conseqüències
Conseqüències socials i econòmiques
➔
La guerra va causar prop de 10 milions de soldats morts en combat, als qual hem d'afegir-hi les
víctimes civils afectades per subalimentació i malalties, i l'elevat nombre de ferits i mutilats.
➔
Les pèrdues materials van empobrir els estats, ciutats arrasades, camps fe conreus erms, indústries
devastades.
➔
Els estats van haver d'emetre més moneda per fer front a les despeses de guerra fet que va generar
una gran inflació.
Canvis territorials
➔
Es van desmembrar els imperis Austrohongarès i Turc (Àustria/Hongria/Turquia/ Iugoslàvia i
Txecoslovàquia).
➔
Van tenir pèrdues territorials: Imperi Alemany, Imperi Rus i Bulgària.
➔
Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Regne d'Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va
esdevenir el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens), Japó, i els Estats Units.
➔
Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia i Iugoslàvia,
Iraq, Líban, Síria, Palestina.
Canvis polítics
➔
Esclat de la Revolució Russa, que va portar el comunisme a Rússia.
➔
Canvi de sistema polític a Alemanya: l'imperi Alemany es va convertir en la República de Weimar, i
Guillem II de Prússia s'exilia als Països Baixos.

21. La gran Guerra (1914-1918)
Conseqüències

22. La gran Guerra (1914-1918)
Conseqüències
Altres Conseqüències socials
➔
Durant la guerra les colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la
guerra els pobles colonials no van creure més en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat
natural de la metròpoli, i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la
influència d'Europa en les colònies, se suma l'expansió dels EUA, el més beneficiat per la guerra,
juntament amb el Japó, i les capitals d'un país i de l'altre es van col·locar al costat de París i Londres,
en l'escena internacional.
➔
Canvi del rol de la dona: la gran necessitat d'homes a primera línia va deixar a les fàbriques,
hospitals, construcció de ferrocarrils, tramvies,... i demés oficis sense mà d'obra, les dones ocuparan
aquests llocs. A final de la 1aGM, les dones constituïen el 35% de la ma d'obra fabril a Alemanya i
Gran Bretanya. La seva incorporació al món laboral va contribuir a l'augment de la seva
responsabilitat en la societat, fet que va fer sorgir la necessitat d'equiparar els seus drets amb els dels
homes. Apareixen les sufragistes, que demanaven el dret de vot (1893 Nova Zelanda, 1902
Austràlia, 1913 Noruega, 1915 Dinamarca, 1918 Irlanda, Polònia i Regne Unit, 1919 Alemanya,
Suècia i Països Baixos, 1920 Estats Units, 1931 Espanya, 1944 França, 2006 Kuwait (Emirats Àrabs
Units i Aràbia Saudita encara no reconeixen el dret de vot a les dones.
La Societat de Nacions
➔
A proposta de T. Wilson es va crear un nova organització, la Societat de Nacions (SDN), que havia de
garantir la pau. La seu es va instal·lar a Ginebra i es van establir dos organisme: l'Assemblea (amb
representants de tots els països) i un Consell (amb representants dels vencedors).

23. Preguntes del Tema
Contesta:
1) Com vivien els russos i russes abans de la Revolució Russa? Qui governava? Com
ho feia? Què era la Duma?
2) Mira el mapa de l'Imperi Rus i explica què és el Transiberià. On comença i on
acaba? Busca informació sobre la seva creació. Funciona actualment?
3) Què proposaven les Tesis d'Abril de Lenin?
4) Explica que va passar l'Octubre de 1917 a Rússia.
5) Per què va esclatar una Guerra civil el 1918? Quins bàndols hi havia? Qui la va
guanyar?
6) Qui eren els cosacs?
7) Què fou el Tractat de Brest-Litovsk?
8) Quins seran els ordres representatius establerts per la Constitució de 1924 de la
URSS?
9) Qui fou Josef Stalin. Busca una petita biografia.
10) Què eren les Txeques? I les Purgues?

24. Preguntes del Tema
Contesta:
11) Fes un quadre conceptual sobre les causes de la IGM.
12) Investiga què li demana Àustria-Hongria a Sèrbia en «l'Ultimàtum del Juliol de
1914»? A quines parts s'hi avén i amb quines Sèrbia no hi està d'acord.
3) Explica qui es qui a la 1a
Guerra Mundial, (el Sistema d'aliances)?
4) Busca informació sobre les següents Batalles: batalla de Verdum, Batalla de
Somme i Batalla de Gal·lípoli.
5) Busca informació sobre la guerra de trinxeres. Com vivien els homes a les
trinxeres?
6) Busca al diccionari: armistici, annexionar, trinxera,
7) Busca informació sobre enfonsament del Lusitània. Què va passar i en què va
desembocar?
8) Completa el teu quadre conceptual de la pregunta 11 amb les conseqüències de la
1a
Guerra mundial.
9) Què fou la Societat de Nacions? Va aconseguir el que es proposava?