2. El sector primari
El sector primari es refereix a les activitats que
transformen els recursos naturals en
productes primaris. Les activitats del sector
primari són l'agricultura, la caça, la pesca,
la silvicultura, la ramaderia i la mineria.
3. L’agricultura al món d’avui
Països
Desenvolupats:
• Baix percentatge de població activa
agrícola:
– Sector primari 9%
– Sector secundari 36%
– Sector terciari 55%
Països en vies de
Desenvolupament:
• Alt percentatge de població activa
agrícola:
– Sector primari 46%
– Sector secundari 15%
– Sector terciari 39%
P a ïs o s d e s e n v o lu p a t s
9 %
3 6 %
5 5 %
S e c t o r P r im a r i S e c t o r S e c u n d a r i
S e c t o r t e r c ia ri
P a ïs o s e n v ie s d e
d e s e n v o lu p a m e n t
4 6 % 1 5 %
3 9 %
S e c t o r P r im a ri S e c t o r S e c u n d a r i
S e c t o r t e r c ia r i
4. Factors del paisatge agrari
Factors físics:
El clima condiciona el tipus de conreu
segons el seu règim de pluges i
temperatures.
El relleu condiciona els usos de sòl segons
ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de
producte a conrear i el seu rendiment.
La textura és la mesura de les partícules del sòl; de la textura en depèn la capacitat retenir aigua.
Les partícules més petites s'anomenen Argiles (són impermeables). Els sòls més aptes per
l'agricultura tenen argiles i sorra (sòls francs).
L'acidesa es mesura amb un índex anomenat pH. El pH dels sòls neutres és 7. Per sota són àcids,
i per damunt bàsics o alcalins.
5. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quines són les activitats del sector primari? Posa'n un
exemple real de cadascuna.
2. Per què als països en vies de desenvolupament hi ha més
activitat agrària?
3. Quins són els factors físics agraris? Explica en detall com
afecta el factor climàtic en l'agricultura.
4. Què és la textura i l'acidesa quan parlem de tipus de sòls?
Quines característiques han de tenir els sòls dedicats a
l'agricultura?.
5. Busca una petita biografia d'Albert Einstein.
6. Elements del paisatge agrari
Distingim diversos elements:
Elements morfològics
Sistemes de conreu
Poblament de l'espai rural
El destí de la producció
• Agricultura de subsistència
• Agricultura de mercat
7. Elements morfològics
Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i
que poden ser de forma regular o irregular, i de
mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i
antròpics.
Camps oberts o Openfield: que es troben
sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria,
Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni
bardisses entre els camps i acostumen a tenir una
forma allargada i regular.
Camps tancats o Bocage: que es troben a la
zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o
envoltats de prats.
9. Sistemes de conreu
Segons les associacions de plantes:
– Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear
en el mateix espai agrícola diverses espècies de
vegetals.
– Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear
en un espai un sol producte.
✔ Segons les necessitats d'aigua i la
manera d'obtenir-la:
Secà, només rep l’aigua de la pluja.
Regadiu, és regat per l’home.
11. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre un camp obert o Openfield i
un camp tancat o bocage?
2. Defineix monoconreu i policonreu i posa'n un exemple
de cadascun.
3. Quina diferència hi ha entre un camp de secà i un de
regadiu?
4. Quina diferència hi ha entre l'agricultura intensiva i
l'extensiva?
5. Busca una petita biografia de Marie Curie.
12. Sistemes de conreu
Segons se n’aprofitin les parcel·les:
Agricultura intensiva: es produeix la
quantitat més gran de productes en el
mínim espai possible.
Agricultura extensiva: s'obtenen grans
quantitats de productes que s'hi conreen a
un preu baix en grans extensions.
13. Poblament de l'espai rural
Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i
edificis annexes (estables,
magatzems). Aquest pot ser:
Hàbitat concentrat: típic de les zones
seques on la població s’agrupa a voltant
de l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb
aigua.
15. El destí de la producció:
El destí de la producció:
Agricultura de subsistència o
d’autoconsum: es troba en explotacions
que produeixen just el necessari per viure
sense aconseguir excedent per a la
comercialització.
Agricultura de mercat: producció
industrialitzada destinada a aconseguir el
màxim excedent de la qualitat adequada
per satisfer el mercat al que va dirigit.
17. L’agricultura de subsistència
Característiques:
Està orientada a l'autoconsum i l'excedent pel
mercat és escàs.
Es localitza a la zona intertropical càlida del
planeta.
Hi treballen 2/4 parts dels agricultors del món (uns
1000 milions de persones).
Les tècniques de conreu que s'utilitzen són
rudimentàries.
El rendiment de les terres és molt baix.
18. L’agricultura de subsistència
al món
Hi ha diferents tipus d'agricultura de
subsistència:
Agricultura itinerant per cremació (Àfrica,
Amèrica del Sud i Àsia)
Agricultura extensiva de secà (zones seques
d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia
monsònica).
19. L'agricultura Itinerant per cremació:
Primer es tallen els matolls i arbres,
després es crema un tros de terreny
i, finalment es conrea.
Els camps són productius durant 3
O 4 anys.
20. Agricultura extensiva
de baixa productivitat
amb rotació de
conreus.
Guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar
reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per
tal que torni a adquirir fertilitat.
21. Mapa dels cultius d’arròs
Allà on les pluges són abundants a causa dels monsons es planta arròs.
Aquesta agricultura és molt intensiva i s'aconsegueixen dues collites a l'any.
22. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre l'agricultura de subsistència
i la de mercat?
2. Quines característiques té l'agricultura de subsistència?
3. Explica, en paraules teves, com funciona l'agricultura
itinerant per cremació.
4. Busca al diccionari: rudimentari, guaret, rendiment,
extensiu, intensiu i irrigar.
5. Busca una petita biografia d'en Isaac Newton.
23. L’agricultura de Mercat
Agricultura de mercat integrada en el sistema
capitalista.
Té dos grans objectius:
– Augmentar les vendes i reduir costos.
• Això s'aconsegueix amb:
– La mecanització
– L'especialització
– La ràpida comercialització
24. L’agricultura de Mercat
La Mecanització permet:
– Estalviar mà d'obra.
– Augmentar la producció.
– Disminuir els preus dels productes
agrícoles.
25. L’agricultura de Mercat
L'especialització permet:
– Augmentar la producció, ja que la
mecanització resulta més senzilla.
– Produir més quantitat, ja que és fàcil
conèixer les característiques del producte.
– Aconseguir una millor comercialització.
Si coneixes
el producte
és més fàcil
produir-ne més
26. L’agricultura de Mercat
La ràpida comercialització:
– Els transports moderns faciliten la
comercialització, inclús entre els
productes frescos.
27. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quins són els objectius bàsics de l'agricultura de
mercat?
2. Per què serveix l'especialització?
3. És sempre possible mecanitzar un camp? Raona la
teva resposta.
4. Què són productes peribles? Posa'n un exemple.
5. Què té a veure la pel·lícula “El raïm de la Ira” amb
l'agricultura de mercat?
28. L’agricultura d'especulació
Agricultura especialitzada als EEUU:
Grans extensions de camps dedicades al
monoconreu (Blat, cotó, blat de moro,...)
Molt mecanitzada (poca mà d'obra) i tecnificada
(selecció de llavors, insecticides, etc)
Elevats excedents: exportació
30. L’agricultura d'especulació
Les plantacions als països tropicals:
✔ Grans extensions de camps dedicades al
monoconreu (cafè, te, cacau,...)
✔ Poc mecanitzada (fa servir molta mà d'obra).
✔ Les explotacions són d'empreses estrangeres.
31. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre l'agricultura
d'especulació americana i la dels països tropicals?
2. A quines zones del planeta es dóna l'agricultura
d'especulació?
3. Què fan les empreses estrangeres dels països
tropicals per obtenir el màxim benefici?
4. Busca una petita biografia de Thomas Alva Edison.
32. Altres activitats dels Sector Primari
La ramaderia:
Ramaderia tradicional o de subsistència: acostuma a
complementar a l'agricultura.
Ramaderia de mercat:
➔
Ramaderia Intensiva: són explotacions on es
necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. Els
animals estan en estables.
➔
Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el
bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà
d’obra. La productivitat és baixa.
33. Altres activitat del Sector Primari
La ramaderia:
L'Estabulació del bestiar i les noves tècniques
d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys
dependència de les condicions del medi.
34. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Quina diferència hi ha entre la ramaderia intensiva i
l'extensiva? Posa'n un exemple de cadascuna.
2. Quins avantatges i desavantatges creieu que tenen les
dues ramaderies?
3. Segons la manera com es cria el bestiar, la ramaderia
pot ser estabulada, semiestabulada i no estabulada.
Explica la diferència.
4. Quin tipus de ramaderia trobem a Aràbia Saudita?
Perquè?
35. Altres activitat del Sector Primari
Pesca:
Una de les seves característiques és el caràcter
extractiu i depredador.
Les principals zones de pesca o caladors al món
són:
On hi hagi una plataforma continental extensa (el
gran sol)
On s’uneixen corrents de diferents temperatures
(fred i calent)
On hi ha molt de Plàncton.
37. Altres activitat del Sector Primari
Pesca
Tipus de pesca:
Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es
produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua
a l’abast de la mà.
Pesca de costa o de plataforma continental: és la que
es practica sense perdre de vista la terra ferma.
Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té
com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos
pesquers.
38. Les plataformes continentals són riques en pesca perquè
la llum permet que hi hagi vegetació i
l’aigua està ben oxigenada.
39. Altres activitat del Sector Primari
Pesca:
Els problemes de la pesca:
La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la
reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible
solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i
l’establiment de zones vedades o limitades.
El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop
els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per
sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
S’ha d’abandonar el sistema de depredació i
substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu
d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al
medi aquàtic.
41. Altres activitat del Sector Primari
Silvicultura:
És tracta de la cura i explotació dels boscos.
S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets,
fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
A Catalunya s’exploten els roures, les alzines
sureres o es fa servir la fusta per crear carbó
vegetal.
44. Activitats
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les:
1. Què vol dir que la pesca té un caràcter extractiu i
depredador?
2. On trobarem captures abundants de peixos?
3. Quins són els problemes de la pesca actual?
Proposa un parell de possibles solucions.
4. Què és la Silvicultura?Cita 8 productes procedents
de la silvicultura.
45. Crèdits
Aquesta presentació fa ús
d’imatges que s’han trobat
a Internet. L’ús que es faci
deu ser exclusivament de
caràcter educatiu.
Gràcies a tothom.
http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm