Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020

CATALUNYA I ESPANYA A
EUROPA I EL MÓN
Bloc 1.
Catalunya i Espanya a Europa i el món.
Identificació de les
transformacions d'un món globalitzat.
1

CATALUNYA I ESPANYA A EUROPA I EL MÓN
2
 Índex del BLOC 1:







Tema1. La Globalització
Tema 2. El intercanvi desigual: centre i perifèria
Tema 3. IDH
Tema 4. Les Organitzacions internacionals
Tema 5. La UE
Tema 6. Espanya i Catalunya al món Tema 7.
Espanya i Catalunya a la UE

LA GLOBALITZACIÓ
Tema 1. 3
El concepte de globalització es va començar a utilitzar al segle XX, amb la
crisi del bloc socialista, però al llarg de la història s’han produït diferents
onades de globalització o internacionalització de les relacions humanes.


4
La globalització és un fenomen molt antic que es remunta a la
prehistòria però que a partir del segle XV es va anar accelerant
progressivament. Heu aquí alguns exemples:





 Segle XV i la descoberta d’Amèrica. Pel Tractat de Tordesillas
(1494) Espanya i Portugal es divideixen el continent.
1760-1840 la revolució industrial porta a la recerca de matèries
primeres:
 Repartiment d'Àfrica
 Colonialisme i imperialisme (Índia, Austràlia, Canadà...) La I i
II Guerra Mundial
La desaparició de la URSS i el seu model econòmic socialista.
Les noves tecnologies (la Guerra del Golf, 1992)
Internet (originat el 1969, al 2009 tenia ja 1858 mll. d'usuaris)
La globalització
Història


5
La globalització és un d’aquells conceptes “multifacètics” que
és difícil de definir i hem de tenir en compte en què context
s’utilitza. Per tant podem parlar de:




 Globalització tecnològica i científica que es refereix a la transmissió
instantània d’informació i coneixement per tot el globus.
Globalització cultural que es refereix a la uniformització dels gustos
artístics, esportius i d'expressions culturals.
Globalització econòmica que descriu els nous sistemes de producció
que permeten a les “empreses globals” fer servir capital i mà d’obra per
tot el globus.
Globalització política, com per exemple la difusió del neoliberalisme
que fomenta la reducció de despeses estatals o la privatització.
Globalització social, com la incorporació de la dóna al treball
remunerat, nous rols familiars, augment del nivell de consum,
terciarització i mundialització del mercat laboral, etc...
 També es parla de la globalització financera, ecològica o d'impacte medi
ambiental, geogràfica...
La globalització
Definició

 La globalització econòmica és el procés d’Integració de
l’economia mundial en el sistema econòmic capitalista i de
l’augment de la interdependència entre les economies dels
diferents països. Això suposa la pèrdua de la capacitat de
decisió dels estats sobre la seva economia: els centres de
decisió econòmics no depenen tant dels estats sinó de les
grans empreses multinacionals i dels sistemes financers.
La globalització
Definició globalització econòmica
6


7
Factors de la globalització:




 L’espectacular desenvolupament de les telecomunicacions i
la informàtica, facilita el flux informatiu o les gestions de les
empreses.
Les millores tecnològiques ajuden a reduir despeses, fent que el
factor espacial perdi pes dins dels processos econòmics.
La supressió de barreres polítiques i administratives (duanes
o aranzels entre els estats) i la creació de tractats i acords sobre
lliure comerç (NAFTA, CEE, «TTIP»..).
L’expansió de les empreses multinacionals i de la gran banca
han permès l’extensió del capitalisme a escala mundial.
Creació d’organitzacions econòmiques internacionals que
serveixen de fòrums de discussió: FMI, Banc Mundial,
Organització Mundial del Comerç, i de regionals com la UE.
La globalització
Factors

8
 Les grans protagonistes i beneficiàries de la
globalització són les multinacionals, que han assolit
un gran poder. Les multinacionals són empreses que
realitzen activitats de producció, venda, compra o
investigació en més d’un país.



El 45% d’aquestes Multinacionals sónAmericanes.
Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al
d'alguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el
80% inversió estrangera mundial.
Exerceixen una gran influència sobre els governs (el
volum de vendes de la General Motors es similar al PIB
de Dinamarca).
La globalització
Les multinacionals/transnacionals
IDE: Inversions directes a l'Estranger
(horitzontals i verticals)

9
 Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal
d'adaptar-se al mercat global:
 Implantació directa. Crear delegacions en altres països.
– Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs,
sobretot països emergents
– Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible.
– Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa
local.
– Franquícies internacionals.
La globalització
Les multinacionals/transnacionals

10


Moltes multinacionals funcionen a través de franquícies,
que consisteixen en un acord per mitjà del qual una
companyia matriu concedeix el dret a utilitzar el seu procés
de fabricació, la marca, la patent, el secret comercial i altres
valors a una altra companyia a canvi d'unes compensacions
econòmiques (un percentatge dels beneficis obtinguts). És
una fórmula molt utilitzada en l'àmbit dels serveis (hotels,
establiments de menjars ràpids, botigues de moda, etc.).
Exemples: Mc Donald's, Benetton, Levis, etc.
Una característica comuna a les franquícies és que l'empresa
principal manté el control sobre tot el procés productiu o
sobre les parts clau, mentre que les empreses franquiciades
estableixen una relació de dependència i de subordinació
financera, tecnològica, comercial, etc.
La globalització
Les multinacionals i les
franquícies

 La deslocalització és una fórmula utilitzada per moltes
empreses multinacionals (emmarcada en el procés de
globalització de l'economia) des de finals del segle XX, i
que consisteix en traslladar una part o totes les seves
activitats a un altre país on es gaudeix d'unes condicions
productives més avantatjoses: mà d'obra barata i poc
conflictiva; legislació molt permissiva en matèria laboral i
medi ambiental, avantatges fiscals; etc. Les deslocalitzacions
poden resultar conflictives quan comporten el tancament
d'empreses als països d'origen i els treballadors resten a
l'atur.
La globalització
Les multinacionals i
deslocalització
11

1
Rànquing de FMN
Ranquing d'empreses «Llistat Forbes 2020»
2
3
4
5
6
7
51
78
12
Jeff Bezos: $113.000 millones / 56 años / EE UU https://www.forbes.com/the-worlds-most-valuable-brands/#305b0ffc119c

General Motors
Toyota
Les Multinacionals
13

14
 Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o
altermundistes, ataquen la globalització i als seus grans defensors
(BM, FMI, OMC...). Les raons:




 És insostenible ecològicament (es traslladen les empreses més contaminants
als països pobres, l'espolien els seus recursos naturals...)
Genera moltes diferències socials i econòmiques (manteniment de
l'intercanvi desigual), fet que provoca conflictes (el 50% dels països queden fora
del món globalitzat).
Provoca importants fluxos migratoris.
Políticament, la globalització comporta una disminució de la capacitat
reguladora dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos
de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions
internacionals com el FMI o el Banc Mundial.
Es fonamenta en l’individualisme i el consumisme que influeixen
negativament sobre el conjunt de la societat (manca de solidaritat, de
participació en les institucions democràtiques, etc.).
 Homogeneïtza la cultura imposant el model dominant dels EUA a través del
control dels mitjans de comunicació.
La globalització
Crítiques



El Fòrum social Mundial (FSM) amb l'eslògan “Un altre món es possible” és una
trobada anual que porten a terme diversos moviments socials, amb l'objectiu de
celebrar la diversitat, discutir temes rellevants i buscar alternatives a les
problemàtiques socials derivades del neoliberalisme i la globalització econòmica.
El Fòrum Social Europeu (FSE) es una trobada que porten a terme els membres
del moviment per una globalització alternativa, es reuneixen per a reivindicar,
debatre i formular les seves idees i proposicions, compartir experiències i
informació i crear xarxes per posar en marxa accions i campanyes eficaces per
aconseguir les seves fites. Per exemple demanen: l'anul·lació del deute extern del
països pobres, una resolució del conflicte palesti-israelí, s'oposen a les
privatitzacions de las empreses públiques...
La globalització
Crítiques
15

 Un exemple de la integració del sistema mundial econòmic
està en la crisis iniciada l’any 2007 als USA que s’ha acabat
estenent per tot el planeta. Les conseqüències d'aquesta crisi
s'estenen a tots els països, desenvolupats i no
desenvolupats:



Empitjorament de les condicions de vida.
Augment de la pobresa i polarització econòmica.
Desigualtats i conflictes socials.
La globalització
Crítiques
16

 Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les::
1.Defineix el concepte de globalització, i explica
concretament què és la globalització econòmica.
2.Quins són els factors de la globalització.
3.Defineix que és una multinacional i explica com funciona
el sistema de franquícies.
4.Posa 5 exemples de multinacionals.
5.Relaciona aquests tres conceptes: globalització,
multinacionals i deslocalització dels processos productius.
6.Què és el “Neoliberalisme”. Busca informació.
Activitats
17

L'INTERCANVI DESIGUAL:
CENTRE I PERIFÈRIA
18
Tema 2.


19
L’intercanvi desigual és el nom que reben les
relacions comercials establertes entre els països
desenvolupats (centre) i els subdesenvolupats
(perifèria).
L'intercanvi desigual
Centre i perifèria

20
 En l’actualitat hi ha dos mons:
 Un món desenvolupat, el nord
o el centre.





Renda per capita > 5000$
Tenen una indústria potent i
una tecnologia avançada.
Tenen serveis socials i
infraestructures.
Un creixement demogràfic
pobre (envelliment de la
població).
Un alt nivell de consum.
Centre i perifèria
 Un món menys desenvolupat, el
sud o la perifèria.





Renda per capita < 2000 $
Un desenvolupament
industrial i tecnològic
escàs.
Tenen serveis socials poc
adequats i hi ha un alt grau
d’analfabetisme.
Creixement demogràfic
elevat.
Sistemes polítics totalitaris
o corruptes.
El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se després de la segona guerra mundial per
referir-se a un conjunt de països que incrementen ràpidament els seus efectius demogràfics, fet que
va fer augmentar els nivells de pobresa (material).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_pa%C3%AFsos_per_PIB_%28PPA%29_per_capita


21

Teoria de la dependència o Model Centre-Perifèria o Sistema
Món: es va elaborar als anys 70' per explicar que el disseny
econòmic és desigual i perjudicial pels països no desenvolupats,
als qual se'l s'ha assignat un rol perifèric de producció de matèries
primeres (amb baixa valor afegit), mentre que el centre es dedica
a la producció industrial (amb alt valor afegit).
L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen
activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb
sectors d’economia tradicional o de subsistència. Les desigualtats
socials també són extremes entre les elits que tenen el poder
polític i econòmic i la gran majoria de la població que viu en una
situació de pobresa. Les principals decisions econòmiques es
prenen als països del Centre, on estan els centres de decisió de
les companyies multinacionals.
Centre i perifèria

El "sistema-món" es refereix a la divisió del treball a nivell interregional i
transnacional, que divideix el món en països centrals, països semiperifèrics i països
de la perifèria. És en els països centrals on es concentra una major habilitat, una
producció intensiva en capital, i la resta del món es concentra una baixa qualificació,
una producció basada en una mà d'obra intensiva i l'extracció de matèries primeres.
22


23
Centre, Perifèria i Semiperifèria, en parlem d’aquests conceptes
quan ens referim als intercanvis entre tots dos mons:
1. El centre són els països que exporten productes industrials i tecnologia (alt preu),
tenen salaris alts i alta ocupació, i mantenen el control dels preus del mercat
(USA, Japó,UE).
2. La perifèria són els països que exporten matèries primeres o productes
industrials de valor escàs (poca tecnologia i baix preu) , tenen salaris baixos i una
elevada subocupació i atur (Àfrica subsahariana, sud d’Àsia, Iberoamèrica).
3. La semiperifèria (“països emergents”) són els països que es troben al mig (els
4 Dragons: Corea del sud, Singapur, Hong Kong, Taiwan, o els nous dragons:
Malàisia, Tailàndia i Indonèsia) . BRIC –l'acrònim en anglès del Brasil, Rússia, l'Índia i la
Xina
Centre, perifèria i semiperifèria


24
Causes de les desigualtats:





Els processos històrics. Des de la descoberta d’Amèrica
(1492) hi hagut un procés gradual de colonització, que es
va accentuar amb l’arribada de la revolució industrial.
El deute extern. Els països pobres van rebre ajuts, que
han de tornar amb interessos.
La dependència tecnològica (escletxa digital).
Les condicions naturals. Es més fàcil treballar a la zona
temperada del planeta que no pas a la tropical.
Desajust entre població i recursos. L’augment del
creixement demogràfic, amb les zones amb menys
recursos i a l’inrevés .
Centre i perifèria

 Hem vist abans el mapa del PIB per capita per països però, en general, el
repartiment de la riquesa dins d'un mateix Estat no és igual. No podem
oblidar mai que el PIB per capita és una mitjana: suma el valor de tots els
béns i serveis produïts en un país (o àrea) i el divideix entre el número de
persones que hi viuen. Això vol dir que pot donar-se el cas que cap dels seus
habitants tingui efectivament aquest nivell d’ingressos, només és una mitjana
aritmètica.
Repartiment desigual
25


Repartiment desigual
26

 El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado
Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos (un nombre entre 0 i
1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat. Al
mapa fa servir l'índex Gini, que és el coeficient x 100.
Repartiment desigual: Coeficient GINI
27


28
Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les::
1.Què s'entén per Intercanvi Desigual?
2.Explica el model d'intercanvi centre-perifèria o sistema-món.
3.Quins són els països que estan a la semiperifèria? Per què es
diu que es troben a la semiperifèria?
4.Posa 5 exemples de països del centre i 5 de països de la
perifèria.
5.Què s'entén per dependència tecnològica?
6.Què és el deute extern? Busca informació. I el “deute ecològic”?
7.Què vol dir condonar?
8. Què és el coeficient GINI?
Activitats

IDH
ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ
IDH 2014
Tema 3. 29

IDH
Índex de desenvolupament humà
30
 L'IDH és el resultat d’una recerca elaborada pel PNUD
(Programa de les Nacions Unides pel desenvolupament) sobre
l’estat del món des del 1990. S’entén per Desenvolupament
Humà al fet que les persones puguin portar a terme un vida que
s’apreciïn i els hi permeti realitzar-se com a éssers humans.
✔ Es tracta d’una triple mesura:
➔
Viure una vida llarga i sana mesurat per l’esperança de vida.
➔
Rebre una educació adequada mesurat pel l’índex d’alfabetització
adulta i l’escolarització primària secundària i superior.
➔
Tenir un nivell de vida decent mesurat per la renda paritària del poder
adquisitiu.
➔
L’IDH no inclou però, els respecte pels drets humans, la democràcia
o les desigualtats.

32
http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdr_2019_overview_-_spanish.pdf


33
respon-les::
1.Explica què és l'IDH i com es mesura. Què no té en
compte l'IDH?
2.Què signifiquen les sigles PNUD.
3. Investiga quin és l'IDH del 2019 dels següents països:
Espanya, Islàndia, Nova Zelanda, Níger, Burkina Faso,
República de Corea, Estats Units i Dinamarca.
4. A quin continent pertanyen els països amb un IDH més
baix (xifres del 2017, si les trobeu)?
5. Busca el IDH de Xina, Rússia i Índia del 2019.
Activitats

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Tema 4. 34

35


L’Organització de les Nacions Unides va néixer el 1945 amb
quatre objectius (actualment consta de 193 estats):
✔la defensa dels drets de les persones
✔el manteniment de la pau
✔la lliure determinació dels pobles
✔el foment de la cooperació entre les nacions
L’Estructura, disposa de cinc òrgans principals:
✔L'Assemblea General: que es reuneix una vegada a l’any; cada Estat hi
té un representant (només recomana).
✔El Consell de Seguretat. Format per quinze membres: 10 s’elegeixen
cada 2 anys i 5 són permanents (Xina, França, Rússia, G. Bretanya i EUA);
s’encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat
internacional (pren decisions en forma de resolucions).
✔El Consell Econòmic i Social: format per 54 membres elegits per a 3
anys; s’encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
✔La Cort Internacional de Justícia (CIJ)
✔El Secretariat de l'ONU: instal·lat a Nova York.
Organitzacions Internacionals
“L'ONU”

36
“El Consell de Seguretat”
El consell de seguretat pot imposar embargaments i sancions econòmiques i fer
Servir l'ús de la força per fer complir els mandats (resolucions).

36
“El Consell de Seguretat/ Funcions”

37
“L'ONU” / ODS

38
Estructura de l'ONU
FAO: Organització per a l'Agricultura i l'alimentació;
UNESCO: Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura;
ACNUR: Alts comissionat del les Nacions unides pels Refugiats;
PNUMA: Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient;
UNICEF: Fons de les Nacions Unides per a la Infància.

4


Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic va néixer el 1948 com a Organització per a la Cooperació
Econòmica Europea (OCEE), per tal d'ajudar en l'administració del Pla
Marshall per a la reconstrucció europea després de la IIGM.
Posteriorment es va ampliar a estats no europeus, i el 1961 es va
reformar i es va convertir en l'organització actual. Es tracta d'una
organització de cooperació econòmica formada per trenta-quatre
Estats desenvolupats, vint-i-quatre dels quals són europeus.
Actualment, el formen 34 països:
“OCDE”
0



El G8 o G7+1 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de
1973 i la recessió global subsegüent. El G7+1 està integrat pel
Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne
Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per
a discutir sobre temes econòmics i polítics.
El G20 va ser establert formalment durant la reunió dels ministres
de finances del G7 el 26 de setembre, 1999 i es va crear com a
fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el
sistema financer internacional. El G20 està conformat pels
ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats
que integren el G7+1 (Estats Units, Canadà, Alemanya, França, el
Regne Unit, Japó, Rússia i Itàlia), i de 12 estats més (Argentina,
Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic,
Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), el president de
la Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el
director administratiu del Fons Monetari Internacional, el president
del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions
internacionals.
“G8 i G20”
41

 Altres Organitzacions Internacionals:
✔OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)
✔OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli)
✔OMC (Organització Mundial del Comerç)
✔Lliga Àrab
✔L'UE (Unió Europea)
✔OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa).
Altres organitzacions
42

Altres organitzacions
43


44
respon-les::
1.Fes un esquema de l'estructura de l'ONU.
2.Tria dos dels objectius del mil·leni de l'ONU, els que tu
creguis què són més importants, i explica per què els has triat.
3.Quin any entra Espanya a l'ONU?
4. Què fou el “Pla Marshall”?
5. Quina diferència hi ha entre el G-8 i el G-20?
6. Per què creus que els moviments antiglobalitzadors es
manifesten davant les portes del G-8?
7. Busca informació sobre l'OTAN. En quin context històric
sorgeix?
Activitats

 Després de la II Guerra Mundial, Europa estava exhausta i
dividida. El món es va dividir en dos blocs (EEUU VS
URSS), i Europa va voler començar de nou i configurar una
nova política comuna.


El pla de Robert Schuman: ideat per l'economista, Jean Monnet, per resoldre
el problema de relacions entre Alemanya i els seus veïns el control dels
recursos de carbó i acer, dóna com a resultat l'organisme supranacional de la
CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) pactat al Tractat de París i firmat
el 18 d'abril de 1951, per França, Alemanya, Itàlia i els tres països del Benelux.
Els Tractats de Roma, de 25 de març de 1957.
✔Comunitat Econòmica Europea (CEE)
Comunitat Europea d'Energia Atòmica (Euratom- CEEA)
El 1965 es fusionen la CECA+CEE+Euratom pel Tractat de fusions de
Brusseles.
La Unió Europea
Orígens de la unió
46


La Unió Europea
Mapes
Tractat de Versalles - Regió del Sarre
França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg,
Països Baixos i Bèlgica. Països membres
De la CECA.
47


48
La CEE crearà un mercat interior únic o Mercat Comú i per aconseguir-ho,
establirà una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns,
serveis, persones i capitals (unió duanera). A més, fomentà la llibertat de
competència i el desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es
governarien els Estats membres.
 Evolució de les adhesions a la unió econòmica europea (CEE):
✔1973 pels tractats d'adhesió entren Dinamarca, Irlanda i el Regne
Unit.
✔1981 s'hi adherí Grècia
✔1986 entren Espanya i Portugal
✔1990 s'integraren a la República Federal d'Alemanya els antics
territoris de la República Democràtica Alemanya (RDA).
✔Després de la signatura del Tractat de Maastricht al 1992 s'hi han
incorporat quinze estats més, formant part ja de la denominada UE.
La Unió Europea
Evolució Econòmica, la CEE




L’Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de
cohesió econòmica i social per tal que fos possible un
desenvolupament equilibrat de tots els membres.
L'enfonsament de la Unió Soviètica, fa que al 1990 a la
Cimera Europea de Roma, els líders europeus tinguin la
voluntat de transformar progressivament la Comunitat en
una Unió Europea dotant-la de més dimensió política.
L'1 de novembre de 1993 entra en vigor el Tractat de la
Unió Europea (TUE), que va ser signat el 7 de febrer de
1992 a Maastricht pels 12 estats que formaven part de la
CEE. Havia nascut la Unió Europea.
La Unió Europea
L'acta única i el Tractat de La Unió Europea (TUE)
49



La TUE del 1992 es va basar en tres pilars: Comunitat
Europea, Política exterior i seguretat comunes, i
cooperació judicial.
Objectius:
✔Impuls al concepte de ciutadania europea (dret a circular i residir
lliurament, dret de sufragi a les eleccions al Parlament Europeu i a les
municipals de l'estat membre on es resideixi, dret a dirigir-se al defensor del
poble europeu, dret de petició davant el Parlament europeu)
✔Política exterior i seguretat comunes, per prendre decisions a nivell
internacional.
✔Unió econòmica i monetària (UEM) que va portar a la creació de l'Euro
l'any 1999 i el BCE (Banc Central Europeu) i que es va posar en circulació
1 de gener de 2002.
La Unió Europea
El tractat de Maastricht o TUE
50

La Unió Europea
El tractat de Maastricht o TUE
51



El Tractat d'Amsterdam, signat a la ciutat d'Amsterdam el 2
d'octubre de 1997, va comportar: la simplificació de la presa
de decisions i la integració de la Política Exterior i Seguretat
Comuna sota un mateix paraigua. Introdueix la figura d'un alt
representant en política exterior.
El Tractat de Niça, signat a la ciutat de Niça el 26 de febrer
de 2001, va comportar: la preparació de la futura ampliació
de la UE amb vista de la seva ampliació per la Europa de
l'Est.
La Unió Europea
Altres tractats
52

La Unió Europea
Resum wikipèdia
53


54
Per ser membre de la UE s'han de complir els següents requisits:
✔Que hi hagi institucions polítiques estables i democràtiques.
✔Cal tenir una economia ferma i viable.
✔Cal que el país candidat accepti i assumeix com a pròpies les polítiques
de la unió.

La Unió Europea
Ampliacions de la UE
La UE dels 27:
✔1995 s'incorporen Àustria, Suècia i Finlàndia (UE-15)
✔2004 s'incorporen Polònia, Hongria, La República Txeca, Eslovàquia,
Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i la part Grecoxipriota de
Xipre.
✔2007 Bulgària i Romania.
✔2013 Croàcia
✔31/01/2020 surt Gran Bretanya
✔Queda pendent l'entrada d’Albània, Turquia, Bosnia-Hercegovina, Macedònia del Nord,
Montenegro i Sèrbia!!

La Unió Europea
Ampliacions de la UE
55




El mot-compost Brexit (de l'anglès, [Great] Britain --> Gran Bretanya i Exit
--> sortir).
Un referèndum convocat per David Cameron va decidir d'aquesta qüestió el
23 de juny del 2016.
L'euroescepticisme al Regne Unit sempre s'ha vist present des de la seva
incorporació a la CEE l'any 1973. Però, ha anat guanyant força mentre al
mateix temps la CEE ha anat formant-se en tant que UE.
Tres anys i mig després del referèndum, el Regne Unit va votar a favor
d’abandonar la UE. I el 31 de gener el Brexit es va fer efectiu.
La Unió Europea
Reduccions UE 27: BREXIT
57


La Unió Europea
Les Institucions de la UE
58
Charles Michel
David-Maria Sassoli
David-Maria Sassoli
Josep Borrell


59
El 2004, es va proposar de fer una “Constitució única europea”, però va
fracassar. Així que el 13 de desembre de 2007 la UE-27 van signar el
Tractat de Lisboa (excepte el vot dels Irlandesos) que estableix un
conjunt de normes per agilitzar i millorar el funcionament de les
institucions Europees, com:
✔El nombre de diputats de l'europarlament es fixà en 750 més el
president.
✔El consell europeu tindria un president permanent renovable cada
2'5 anys, i les decisions han d'estar aprovades per “majoria
qualificada” (suport de 55% dels estats i que representin el 65% de la
població de la UE).
✔La comissió Europea es redueix al 2/3 dels nombres d’Estats
membres.
✔Reforçar la importància de les regions d'Europa.
✔Estableix els poders de l’Alt representant en política exterior.
✔La lluita contra el canvi climàtic es converteix en objectiu.
La Unió Europea
El Tractat de Lisboa

La Unió Europea
Les Institucions de la UE
60





La Comissió Europea és el govern (executiu) de la Unió, es conforma de 28 comissaris, un
per cada Estat membre. És l'encarregada d'elaborar i transmetre les propostes polítiques al
Consell de Ministres i d'administrar els fons comunitaris. Ursula von der Leyen, l’actual
presidenta.
El Consell de Ministres o Consell de la Unió Europea. És el principal òrgan legislatiu de
la UE i està integrat pels ministres (depèn del tema a tractar) de cada estat membre. Té seu
a Brussel·les i defineix la política i és qui accepta o rebutja les propostes de la Comissió
Europea. Per ex. Espanya té 27 membres d'un total de 385 (per aprovar una norma es
necessiten 253 vots). Té un president rotatori cada sis mesos (Alemanya 1 de julio a 31 de
diciembre de 2020, i del 1 de gener fins al 30 de juny de 2021 serà Portugal).
El Consell Europeu. És el nom que reben les reunions dels caps de govern i d'Estat amb
els ministres d'afers estrangers, i que es fan al país que té la presidència del Consell. Es
reuneixen per a impulsar i definir les polítiques de la Unió. Té un president permanent (2,5
anys).
El Parlament Europeu representa a la ciutadania i està compost pels representants de tots
els països membres, elegits pels ciutadans de la UE per sufragi universal directe cada 5
anys. Els partits s’agrupen per tendències polítiques, no per països. Te capacitat de legislar i
fa de control de la Comissió Europea. Té un total de 705 diputats i Espanya té 59
eurodiputats. Les darreres eleccions van ser del 23 al 26 de mayo de 2019.
El Tribunal de Justícia vetlla pel compliment dels tractats i el tribunal de comptes, que
controla la gestió dels pressupostos.
https://europa.eu/european-union/about-eu/institutions-bodies/council-eu_es

La Unió Europea
Parlament UE
62

La Unió Europea
Parlament UE/Formes de legislació europea
63

La Unió Europea
Òrgans de la UE
 A més de les institucions, la UE té diversos òrgans que s'ocupen
d'àmbits concrets.
Òrgans consultius: Comitè econòmic i social Europeu (representa
als sindicats, patronals, consumidors, etc.) i Comitè de les Regions.
Òrgans financers: Banc Europeu d'Inversions (què fa prèstecs a
llarg termini, però no subvencions), Fons Europeu d'Inversions (que
ajuda a les petites empreses) i el Banc Central Europeu (responsable
de la política monetària de la Unió).
Defensor del poble (que actua entre el ciutadà i les autoritats de la
UE).
64




62


La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats, fet que dificulta el seu enteniment i
la presa de decisions.
Molts ciutadans són escèptics davant la idea d'una Europa unida. La UE està molt lluny
de les persones. No hi són al centre de les seves accions. La lluita contra les desigualtats
no està a la seva agenda.
Per quan una “Constitució Europea”?
Crisi demogràfica.
El terrorisme yihadista.
La Unió Europea
Febleses de la unió política
Eurobaròmetre: és una enquesta periòdica als ciutadans de la UE sobre assumptes d'interès general que
inclou dades des de 1973, essent així un dels instruments més rellevants per analitzar l'evolució de
l'opinió pública. En algunes edicions es desglossa per grups d'edat, per comparar les diferències generacionals.





66
respon-les::
1. En un mapa mut polític d'Europa situa els diferents països de la UE
diferenciant la seva entrada amb colors. Indica a la llegenda el color i
l'any d'adhesió.
2. Fes un esquema cronològic amb els diferents tractats signats per la
UE.
3. Explica quins són i quins àmbits engloben els tres pilars de la TUE.
4. Busca els següents acrònims: CECA, CEE, CEEA, TUE, UE-28, RDA,
UEM, BCE.
5. Fes un esquema de les institucions de la UE. 6.Què és una directiva,
un reglament i una codecisió?
7. Busca una gràfica per Internet amb els resultats del referèndum del
Brexit i comenta els resultats.
Activitats

La Unió Europea
La Europa de les regions
67

L'Europa de les Regions
Concepte i classificació
68




La TUE fa realitat un reclam de l'aplicació del Principi de
Subsidiarietat, creant el Comitè de les Regions (CR).
La UE considera que una regió és un territori amb una dinàmica
demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat
amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic.
L'Assemblea de les Regions (ARE) és una organització
representada per 250 regions de la UE i de fora.
L'EUROSTAT (Oficina Estadística de la UE), l'any 1988, va establir
la Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques que organitza:
✔NUTS1: Regions comunitàries Europees
✔NUTS2: Unitats administratives base (les més utilitzades)
✔NUTS3: divisions territorials més petites i ja existents
Subsidiari: Que ve a ajudar, a reforçar, quelcom més important

L'Europa de les Regions
Mapes NUTS
NUTS1 NUTS2 NUTS3
Font: EUROSTAT
69

67
La Unió Europea
Política Regional


Malgrat que Europa és una de les zones més riques i desenvolupades
del món, hi ha diferències entre els diversos estats membres. Per
reduir-ne les desigualtats hi ha dos tipus de mecanismes financers:
✔Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (EIE) són:
➔ Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) destinat per
crear infraestructures i treball.
➔ Fons Social Europeu (FSE) donat per formar treballadors
➔ Fons Europeu de Garantia Agrícola – FEAGA i Fons Europeu agrícola
pel desenvolupament rural - FEADER.
✔Fons de Cohesió (FC) destinat als estats amb un PIB inferior al 90%
de la mitjana comunitària, i finança infraestructures relacionades amb
el medi ambient i transports. Els països amb un dèficit públic superior
al 3% del seu PIB, no el reben.
En política regional, pel període 2007-13, la UE destina el 35% dels
pressupost.
PIB: és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un
període de temps determinat, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció

68
La Unió Europea
Subvencions europees regionals



Espanya, juntament amb Polònia, Grècia, Itàlia i Portugal són els
principals beneficiaris de la UE en rebre els Fons estructurals i
els Fons de Cohesió.
Amb els FEDER a Espanya s'han finançat, per exemple, 1 de cada
10 km. de les autovies espanyoles, les ampliacions dels aeroports
de Madrid i Barcelona, el metro de Sevilla, la ciutat de les Arts de
València, l'expansió del port de Las Palmas.
Amb els FSE a Espanya s'han finançat, cursos d'ocupació,
programes educatius com Lingua o Erasmus, o la promoció de la
igualtat entre home-dona.

69
La Unió Europea
La unió econòmica i monetària




L'any 1979 es va crear l'ECU (european currency unit) que no va
circular mai però que va ser útil per futura comptabilitat de la CEE. El
1989, amb el pla Delors va establir els protocols per arribar a la Unió
Econòmica i Monetària (UEM).
El gener de 2002, l'euro va començar a circular pels dotze estats que la
conformaven (Zona Euro: França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països
Baixos, Bèlgica, Gràcia, Espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia i Irlanda.)
✔Al 2007 entren Eslovènia, al 2008 Malta i Xipre i al 2009 Eslovàquia.
Hi ha estats de la UE que fan servir la seva moneda pròpia com el
Regne Unit o Dinamarca.
Hi ha estats que no pertanyen a la UE que també la fan servir, com són
el cas de La ciutat del Vaticà, Mònaco i la república de Sant Marino,
Kosovo, Montenegro, o Andorra.
Eurozona: Països de la UE que tenen
l'euro com a moneda. La seva política
financera està regulada pel Banc Central
Europeu (19 dels 27 Estats tenen l’Euro)
Dos dels objectius bàsics de la CEE va ser el desenvolupament
d'un mercat comú, o mercat únic, així com la creació d'una
unió duanera entre tots els estats membres. El mercat únic
inclou la lliure circulació de béns, capital, persones i serveis dins
la Unió.

70
La Unió Europea
L'activitat econòmica



La UE ha patit una “terciarització de l'economia”, és a dir, que el
sector terciari representa al voltant del 73% del seu PIB.
Pel que fa al sector primari, que representa el 1.6% del PIB, la UE té
dues polítiques:
✔Política Agrícola Comuna (PAC) i la Política Pesquera Comuna
(PPC), els objectiu de les quals són:
➔ Augmentar la productivitat
➔ Assegurar el nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa
➔ Estabilitzar els mercats
➔ Garantir l'aprovisionament
➔ Assegurar preus raonables al consumidor
Altres polítiques econòmiques:
✔Política Comuna de Transports (PCT) o el sistema Galileu de navegació per
satèl·lit (GNSS).
✔Les xarxes transeuropees (TEN) de l'energia, el transport i les
telecomunicacions.

71
L'Economia d'Europa
Exportacions:
Maquinària
Químics i fàrmacs
Vehicles i avions
1.790.652,0 €
Importacions:
Energia (petroli i gas)
Vehicles
1.726.483,0 €
Japó
USA
Rússia
Xina
La balança comercial és la diferència entre el valor monetari de les exportacions i
importacions de béns o mercaderies i serveis (depèn del país) en una economia durant un
període determinat. La balança comercial de la UE és positiva.
Agricultura
Indústria i construcció
0 50000 100000
150000
200000
UE POBLACIÓ OCUPADAPERSECTORS
Serveis
UE

La Unió Europea
75



El PIB per capita de la UE és de 31.970€. El PIB més alt de la UE el tenen
Luxemburg, Irlanda, Alemanya, Àustria i els Països Baixos. Mentre que els
més baixos ostenten Romania, Bulgària, Polònia i les Repúbliques Bàltiques.
La Taxa de població activa (persones adultes que treballen o estan a
l'atur) mitja a Europa és de 74.1% (2019). Espanya es situa en el 73,8% i del
77.2% a Catalunya.
La despesa mitjana (PIB) en educació de la UE és de 4,81% (2018). Els
països que dediquen més recursos en educació són Dinamarca (7.6%),
Suècia (6,82%), i Finlàndia (6,76%) i els que menys Espanya (4,2%)
Catalunya (3.6%), Romania (3,07%) i Bulgària (3,84%).- Dades 2011-.
Índex de convergència europea: Indicar de nivell de riquesa d'un país o regió
En comparació amb la mitjana europea (=100).
La taxa d'activitat de 15 a 64 anys es calcula dividint el nombre de persones actives de 15 a 64 anys entre la
població del mateix grup d'edat. Les persones actives són totes les que subministren mà d'obra per a la producció de
béns i serveis econòmics o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a l'esmentada producció. És a dir, és
la suma de la població ocupada i la població desocupada.

La Unió Europea
Febleses de l'economia de la unió
 Alguns problemes encara presents a la Unió Europea:
✔1. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur.
✔2. Existència d’excedents agrícoles i pesquers.
✔3. Manca de modernització d’alguns sectors industrials i
de serveis.
✔4. Diferències de nivell de vida i benestar entre regions.
S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions.
76


77
respon-les::
1. Què són les NUTS? Per què serveixen? Quantes NUTS de nivell 3 hi ha a
Catalunya? I a Espanya?
2. Quin tipus d'ajuda econòmica ens donaria la unió en aquest quatre
supòsits: a) per fer un polígon industrial; b) per comprar un tractor; c) per
fer un curs d'informàtica; d) per fer una depuradora d'aigua.
3. Com s'anomena l'Informe que va portar l'euro?
4. Com s'anomena l'institut d'estadística de la UE?
5. Quins estats fan servir la seva pròpia moneda a la unió?
6. Quins són els objectius de la PAC i de la PPC?
7. Com s'anomena el sistema de comunicacions per satèl·lit de la unió?
8. Què vol dir que la UE ha patit una terciarització de la economia?
9. Què importa i exporta la unió, i cap a on?
Activitats

ESPANYA I CATALUNYA AL MÓN
Tema 6. 78

Espanya i Catalunya al món
Espanya
79
 Espanya és un dels 28 països de la UE i un dels 198 països del món.
Forma part de la civilització occidental i la cultura mediterrània. Un
anàlisi en el conjunt mundial:
Extensió: amb 505,990 km2 ocupa el lloc cinquanta-u en el rànquing
mundial.
Població: esta dins del grup de països que tenen un volum
considerable de població (46’7 milions) i una densitat de 92.3 h/km2.
Riquesa: Si es compte el PIB (valor de tota la producció d'un any i ho
dividim pel nombre d'habitants. Espanya té un PIB per habitant de
26430€ (datosmacro 2019) fet que el situa dins dels països més
desenvolupats.
IDH: si l'any 2009 Espanya es situava el la 15ª plaça, en 2018 es sitúa
a la 25ª. Encara així, es troba dins dels països amb un alt IDH.
Altres dades:
✔Té 41 llocs culturals i 5 de naturals o mixtes que han estat declarats
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Història d'Espanya
 Segles XIX i XX, Espanya perd
importància en el marc
internacional degut a :


Pèrdua de les colònies.
Endarreriment econòmic i
tecnològic.



Aïllament durant la dictadura del
general Franco.
L’emigració cap a Llatinoamèrica
i a l’Europa occidental va ser molt
important.
La fi de l’aïllament al 55, amb la
incorporació a la ONU i la
recuperació econòmica dels 60
va començar a fer aparèixer
Espanya dins l’escenari
internacional.



La independència de les
possessions espanyoles va
implicar la millora de la
imatge internacional.
També l’arribada de la
democràcia i la modernització
del país va ajudar a la
normalització de les relacions
exteriors d’Espanya.
OTAN (1982) i CEE (1986)
defineixen el marc geopolític i
geoestratègic internacional
d’Espanya en l’actualitat.
80

Situació geoestratègica
 La situació de la península ibèrica com a pont entre Europa i
Àfrica, com a entrada a la Mediterrània és preuada entre les grans
potències que situen, per exemple, les seves bases militars al seu
territori.
81

Política Internacional




Sota l’ONU s’ha format part de missions internacionals.
Les forces armades espanyoles han participat, des del 1989, en
més de 50 missions internacionals.
Uns 3000 efectius de l’exèrcit estan a l’estranger
Les primeres missions: Angola i Namíbia; després Guatemala,
Bòsnia, Afganistan, Líban, Kosovo o el Txad.
79http://www.reclutamiento.defensa.gob.es/ffaa/misiones.htm

Espanya i els països del nord d'Àfrica



Els pobles de la península Ibèrica tenen una llarga història en comú
amb els del Nord d’Àfrica (van viure a la península durant 7 segles).
Després de l’expulsió dels musulmans (XV), molts hispano musulmans
van migrar cap el Magrib.
Es va conquerir:
 Ceuta (1415), Melilla (1476) i el Penyal de Vélez de la Gomera
(1510).
 Al segle XIX,durant del repartiment d'Àfrica, Espanya va obtenir el
protectorat del Marroc (1912-1956). Durant aquest segle molts
espanyols i catalans migraran cap a Algèria.
Actualment, existeix una forta entrada a la Península de persones
procedents del Magrib, pel que l'Estat espanyol a iniciat una sèrie de
Programes de cooperació amb el Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte i un
nou impuls de les relacions diplomàtiques.
83

Espanya i els països del nord d'Àfrica
 Exemples d'apropament:
 1994: Fòrum del Mediterrani: Espanya, França, Itàlia, Portugal,
Grècia, Malta, Turquia, Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte.
 2008. Unió per a la Mediterrània, organisme de 43 països, amb
l’objectiu d’aprofundir en la pau a la regió i promoure el desenvolupament
dels països riberencs.
Factors que poden ser font de tensions amb aquests països són la
immigració, les disputes econòmiques (productes agraris, pesca,...), el
conflicte del Sàhara Occidental i les reivindicació de ciutats com Ceuta i
Melilla .
85

Espanya i Iberoamèrica
86
 La relació es remunta a la colonització castellana del continent
americà:
 1898: es tanca la colonització i s’inicia un període de relacions
amb els països iberoamericans.
 Segle XX: s'inicia un període d’inestabilitat política i recessió
econòmica (degut al creixement del deute extern) impossibilitat de
desenvolupar les seves economies.
 1991: inici de les Cimeres Iberoamericanes on s’estableixen
acords institucionals per a la cooperació econòmica, política,
cultural, científica,...
 La UE ha acordat destinar a Iberoamèrica, per tal de fomentar el
progrés global d’aquest països, Fons Europeus per al
desenvolupament, i contribucions a la través de la OMS i la FAO,
així com crèdits al Banc Interamericà de Desenvolupament.

Espanya ens els organismes internacionals








Forma part de l'ONU on va entrar a formar part l'any 1955.
Forma part de l'OTAN on va entrar a formar part, després d'un
referèndum, l'any 1986.
Forma part de l'Organització per a la seguretat i la Cooperació
Europea,
Forma part de l'OCDE on va entrar a formar part el 1961. Forma
part del FMI i de l'OMC.
Espanya participa entre d’altres a diverses institucions de l'ONU, com
UNICEF, UNESCO, PNUD i ACNUR.
També en organitzacions humanitàries com Creu Roja o Càritas.
També la ciutadania s’ha bolcat amb les ONGD, de les quals les més
importants, tenen representació a Espanya. Els cooperants s’han
convertit en elements visibles dels conflictes internacionals, i fins i tot
han estat objecte d’atacs.
87

Catalunya en organitzacions internacionals
88



Catalunya participa a Europa, per mitjà d’organismes com:
✔Al Comitè de les Regions participa com a regió.
✔L'Assemblea de les Regions d'Europa; La comunitat del Treball dels
Pirineus (CTP) que és un organisme de cooperació transfronterera entre les
regions franceses de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus i les CCAA de
Catalunya, Aragó, País Basc i Navarra.
✔ Els Quatre motors d'Europa formada per quatre regions de entre les més
dinàmiques econòmicament com Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia
(Itàlia)i Roine-Alps (França) i Catalunya ( Espanya);
✔L'Euroregió Pirineus-Mediterrània, on juntament amb l'Aragó i les Illes
Balears i els consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus donen
suport a projectes econòmics i socials.
Internacionalment, Catalunya coopera en projectes de desenvolupament en
pobles de la Mediterrània, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica subsahariana a través de
les diverses delegacions de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana
de Cooperació pel Desenvolupament (ACCD).
La societat civil catalana té una forta implicació en la cooperació internacional.

 Copia les preguntes a la llibreta i
respon-les::
1. Investiga què va passar a l'any 1982 durant el referèndum de
l'entrada a l'OTAN a Espanya?
2. Quin any Espanya es retirà del Sahara Occidental? Entre quins dos
països , i per quin tractat va quedar repartit aquest territori?
3. Què és una regió geoestratègica?
4. Quins són els elements de tensió en les relacions entre Àfrica i
Espanya?
5. Entra al web de les Forces armades:
(http://www.reclutamiento.defensa.gob.es/ffaa/misiones.htm) i cerca qualsevol
missió i explica-la.
6. A quines Organitzacions Internacionals pertany Espanya?
7. Amb quins organismes internacionals col·labora Catalunya?
Activitats
89

ESPANYA I CATALUNYA A LA UE
Una societat postindustrial és aquella que ha evolucionat des
d'una economia basada en la indústria a una basada en serveis.
El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se
durant el procés de producció. En l'economia, aquesta és una de les maneres per calcular el Producte interior brut
i per tant, sovint es consideren sinònims
Tema 7.
90
Dades Idescat 2019

PIB
L'evolució del producte interior brut durant els últims 8 anys mostra com poc a poc es
supera el període econòmic de crisi en què ens trobàvem. Podem veure, què de
enregistrar dades negatives al 2013 es passen a dades positives al 2017, dades
semblants a les del 2007 abans de la crisi. L'acceleració de la UE i la zona Euro és
més lenta que la de Catalunya i el conjunt d’Espanya.
Taxa de creixement real del PIB. 2017. Font Idescat.
PIB:El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai
econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
87
Catalunya Espanya Zona Euro Unió Europea
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
-4,2
-3,7
-4,1 -4,2
-1,1 -1,7 -0,3 0,2
2
1,4
0,9
3,4 3,0
2,4 2,4
1,4
2009
2013
2014
2017

PIB
L'evolució del producte interior brut durant els últims 8 anys mostra com poc a poc es
supera el període econòmic de crisi en què ens trobàvem. Després de la crisi del 2007
on el PIB va caure per sota del 4%, veiem com el PIB es recupera lentament a la UE i
amb crisis intermitents a Espanya i Catalunya. Manca veure les dades del 2020 on el
PIB es torna a desplomar degut a la crisi provocada per la pandèmia del Covid-19.
Taxa de creixement real del PIB. 2019. Font Idescat.
PIB:El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai
econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
87

88
Exportacions
 L'any 2019, Catalunya va exportar mercaderies per un valor de 73.878
milions d'euros, Espanya 290.089 milions d’euros. El principal destí
d'Espanya és la UE (64,8% 2019).
Exportacions en milions d'Euros. Dades 2019. Font: Idescat,

89
Importacions
 L'any 2017, Catalunya va importar mercaderies per valor de 93037
milions d'euros i Espanya 322068 milions d’Euros. El principal
proveïdor és la UE (55,9% al 2016).
Importacions en milions d'Euros. Dades 2020 Font Idescat

Principals proveidors d’Espanya

Història d'Espanya a la UE
96



El franquisme no va possibilitar l'ingrés espanyol en la UE.
L'arribada de la democràcia va permetre començar les
negociacions, que van concloure en la signatura de l'acta d'adhesió
el 1985. L'ingrés es va fer efectiu l'1 de gener del 1986. Es volien
assolir els nivells de riquesa i benestar de la resta d'Europa, molt
allunyats de la mitjana espanyola.
El desenvolupament econòmic i social del què gaudeix Espanya
actualment és degut, en gran part, al mateix procés d'integració
europea. La UE ha afavorit la modernització de molts àmbits i ha
finançat moltes infraestructures i equipaments, ja que s'ha
beneficiat d'ajudes econòmiques comunitàries (FEDER-FEADER),
que han permès incrementar notablement el nivell i la qualitat de
vida de la població.
La renda per capita espanyola, el 1986 era el 68% respecte la
mitjana europea. El 2017, el PIB per Capita d'Espanya es situava
per sota de la mitjana europea amb 93% (UE=100).

Altres dades econòmiques


Històricament, del 1850 al 1950, Catalunya va ser la regió
econòmica capdavantera de l'estat espanyol. Actualment, però, es
situa la quarta després de Navarra, País Basc i la Comunitat de
Madrid (dades comparatives del PIB).
Espanya s'havia situat econòmicament en cinquena posició
després de Itàlia, França, Regne Unit i Alemanya. Espanya té dos
punts febles:
✔L'atur, ja que és uns dels estats amb major taxa d'atur. La taxa d'atur al 3r trimestre
del 2019 a Espanya es situa en un 14,1%, mentre que a Catalunya en un 11%. Espanya
va arribar a un màxim històric del 26,9% d'atur el 1r trimestre de 2013. La taxa d’atur a
la UE és del 6%.
✔La inflació, on Espanya (malgrat a millorat) es troba per sobre de la UE.
La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels
preus. Se sol associar a una emissió excessiva de moneda respecte a l'oferta de béns i serveis. Equival
A l'IPC (índex de Preus al Consum).
97

94
PIB per Capita per CCAA
Font INE. PIB per capita en euros. Any 2018
Fons de compensació és va crear per mirar de corregir els desequilibris econòmics interterritorials i
fer efectiu el principi de solidaritat.

Dades d'Inflació Espanya
Font Global Rates
99
En molts països europeus s'analitzen 2 dades claus per a la inflació a el consum: l'índex de preus a l'consum (IPC) i l'índex
de preus a l'consum harmonitzat (IPCH). L'IPC sol ser la taxa oficial d'inflació dels preus del consum de el propi país. L'IPCH
es va crear específicament per poder comparar les dades d'inflació a Europa.
Si el percentatge és negatiu, ens enfrontem a una deflació.


10
0
respon-les::
1.Què és una societat postindustrial?
2.Observa la gràfica del PIB i explica per què la columna del 2009 surt
invertida?
3.Quin és el principal destí de les exportacions d'Espanya i Catalunya?
Quin tant per cent representa?
4.Què representa per a Espanya la poca inversió del PIB en educació?
5.Què és la inflació? I el PIB? I l'R+D?
6.Quines conseqüències econòmiques i socials creus que té l'augment
de l'atur?
7.Explica el fenomen de la inflació? Amb quin altre barem s'equipara?
Activitats

Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020

Ähnlich wie Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020 (20)

Mehr von Txeli

Mehr von Txeli (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020