1.
UNITAT 2. LA POESIA MEDIEVAL. LA POESIA TROBADORESCA

2.
<ul><li>ÍNDEX </li></ul><ul><li>1. Context històric </li></ul><ul><li>2. La poesia trobadoresca </li></ul><ul><li>2.1. Origen </li></ul><ul><li>2.2. Característiques </li></ul><ul><li>2.3. L’amor cortès </li></ul><ul><li>2.4. Els estils poètics </li></ul><ul><li>2.5. Els gèneres trobadorescos </li></ul><ul><li>2.6. Els trobadors catalans </li></ul><ul><li>3. Fonts consultades </li></ul>

3.
<ul><li>1. Context històric </li></ul><ul><li>• Els territoris catalans van experimentar importants transformacions a l’edat mitjana. Abans del segle IX existien nou comtats catalans vassalls dels monarques francesos. Al segle X, sota Borrell II, es van independitzar. </li></ul><ul><li>• Més tard, al segle XIII, les tropes del rei de França van atacar els comtats occitans amb l’objectiu d’impedir la creació d’un estat occitanocatalà: la batalla de Muret (1213); una nova situació que va trencar la relació entre Occitània i Catalunya dels segles anteriors (relació que havia afavorit el desenvolupament de la poesia trobadoresca). </li></ul><ul><li>2. La poesia trobadoresca </li></ul><ul><li>2.1. Origen </li></ul><ul><li>• La poesia trobadoresca va néixer a les corts occitanes al segle XII, una poesia expressada en una llengua romànica (l’occità o el provençal), de temàtica profana (l’amor cortès). Ben aviat, aquesta manifestació literària es va estendre a Catalunya i al nord d’Itàlia. </li></ul><ul><li>• Cal fer una diferència entre els poetes, que escrivien en llatí, i els trobadors, que escrivien poesies en occità i, a més, en componien la música. Les composicions dels trobadors eren difoses pels joglars, amb acompanyament d’instruments musicals. </li></ul>

4.
<ul><li>2.2. Característiques </li></ul><ul><li>• La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal). Reflectia les lluites de l’època, els seus ideals (l’honor, la guerra...) i la seva religiositat. </li></ul><ul><li>• poesia culta : poesia artificiosa, textos molt elaborats. </li></ul><ul><li>• poesia lírica : expressió dels sentiments de l’autor, pel que fa a l’amor, a la mort i a la religió. </li></ul><ul><li>• poesia en llengua occitana : llengua literària comuna acceptada també pels trobadors catalans i pels trobadors del nord d’Itàlia. </li></ul><ul><li>2.3. L’amor cortès </li></ul><ul><li>• El tema central de la poesia trobadoresca era l’amor cortès (sentiment amorós refinat, adient a l’ambient de les corts). Reflectia les normes i l’estructura de la societat medieval (les relacions de vassallatge entre el senyor i el vassall, lligats pel jurament de fidelitat). </li></ul>

5.
<ul><li>• En la composició poètica, la dama ( domina / midons ) i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada (per aquesta raó el seu nom s’amagava amb un senhal , un pseudònim) i el trobador representava el seu vassall. Els altres personatges que hi intervenien eren els acusadors ( lausengiers ), que feien saber al marit gelós ( gilós ) l’engany del qual era víctima. </li></ul><ul><li>2.4. Els estils poètics </li></ul><ul><li>En la poesia trobadoresca, cal diferenciar , bàsicament, dos estils, segons l’ús del llenguatge i dels recursos retòrics: </li></ul><ul><li>• el trobar lleu : estil poètic senzill i clar. </li></ul><ul><li>• el trobar clus : estil poètic hermètic, ple de paraules de gran dificultat en el seu sentit. </li></ul>

6.
<ul><li>2.5. Els gèneres trobadorescos </li></ul><ul><li>• La cançó : gènere amorós per excel·lència. Les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) expressaven el procés d’enamorament i fidelitat del trobador vers la dama. La tornada solia presentar el senhal , el pseudònim que amagava el nom de la dama. </li></ul><ul><li>• La dansa i la balada : gèneres de temàtica amorosa per a ser ballades, amb un refrany breu, que s’anava repetint, cantat pel cor. </li></ul><ul><li>• L’ alba o l’ albada : gènere que expressava amb tristesa el comiat dels enamorats després d’haver passat la nit plegats. </li></ul><ul><li>• La pastorel·la : diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, ambientat, generalment, en el món rural. </li></ul><ul><li>• El sirventès : poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o per fer-ne la sàtira. </li></ul><ul><li>• El plany : elogi fúnebre en record del senyor o d’un amic mort. </li></ul><ul><li>• La tençó o joc partit : debat literari entre trobadors. </li></ul>

7.
<ul><li>2.6. Els trobadors catalans </li></ul><ul><li>Trobadors catalans més destacats: </li></ul><ul><li>• Guillem de Berguedà (1138-1192). Va compondre, bàsicament, cançons de temàtica amorosa i *sirventesos (el més *conegut de tots és el que satiritza el marquès de Mataplana). </li></ul><ul><li>• Cerverí de Girona (nom poètic de Guillem de Cervera) (1259-1285?). Va compondre cançons amoroses, pastorel·les... </li></ul><ul><li>• Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII): trobador cèlebre per les seves cançons amoroses en estil senzill ( trobar lleu ) i per la llegenda del cor menjat. </li></ul>

8.
<ul><li>3. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. </li></ul><ul><li>CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000. </li></ul><ul><li>GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006. </li></ul>