1. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
PRÀCTICUM II.
PRC1-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS
FASE 3. LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU
POT AJUDAR EN ELS
APRENENTATGES ESCOLARS?
CONSULTORA: M. Àngels Megías Buitrago.
ALUMNA : Susanna Duran i Rocamora
CURS : febrer / juny 2012
AULA : 2

2. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
SUMARI
1.- Introducció...............................................................................2
2.- Definicions de psicomotricitat......................................................3
3.- Quina relació pot tenir la pràctica psicomotriu amb els aprenentatges
escolars?........................................................................................6
1. Esquema corporal..................................................................9
2. Equilibri..............................................................................10
3. Coordinació dinàmica general.................................................11
4. Coordinació manual..............................................................12
5. Coordinació visomanual.........................................................13
6. Lateralitat............................................................................14
7. Estructuració espacial............................................................15
8. Coordinació espai-temporal....................................................16
9. Percepció temporal...............................................................17
10. Respiració............................................................................18
11. Relaxació.............................................................................18
4.-Desenvolupament d’una sessió de psicomotricitat............................19
5.- Materials...................................................................................20
6.- Conclusions...............................................................................21
-1-

3. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU POT AJUDAR EN ELS
APRENENTATGES ESCOLARS?
1.- INTRODUCCIÓ.
Una vegada hi havia uns nens que a l’escola presentaven unes mancances
en els seus aprenentatges escolars; els mestres i professionals de l’EAP,
CDIAP, etc... estaven preocupats. Després de diferents opinions,
pensaments i reunions entre tots els professionals de l’educació optaren
per parlar amb els seus pares i proposar-los que se’ls pogués donar unes
ajudes externes, comptant que entre tots, col laborativament i fent un
treball en xarxa es pogués aconseguir una millora en els alumnes per a
poder-los encaminar en les seves dificultats, per a ajudar-los a cercar
estratègies, per a millorar en els seus aprenentatges diaris, per a millorar la
seva autoestima, en definitiva, ajudar A CRÈIXER!!
Els pares seguiren els consells donats i cercaren un centre de reeducació
escolar anomenat Gabinet Diego Mercado de Reus.
Des d’allí se’ls va acollir, entrevistar i es decidí fer una reeducació
psicomotriu i una de psicopedagògica. Els pares hi varen estar d’acord i
anaren passant els dies on els alumnes hi assistien amb il lusió, alegria i
entusiasme.
En el mateix centre arribà un dia una estudiant de psicopedagogia que
demanà fer les pràctiques II en el centre i en Diego de seguida va donar el
seu vist-i-plau. Les seves pràctiques anirien encaminades a poder observar
si la pràctica psicomotriu pot ajudar en els aprenentatges escolars
per després treure’n conclusions i fer un document tenint en compte
l’observació portada a terme durant uns mesos en el mateix gabinet de
reeducació psicopedagògica. Aquells nens que varen anar al centre foren els
que l’estudiant els faria un seguiment i ells l’ajudaria a resoldre el seu
enigma...
Arribat el moment em disposo, com a estudiant de psicopedagogia i que he
fet les pràctiques II en el gabinet Diego Mercado de Reus, a donar algunes
de les raons per a què la pràctica psicomotriu pot ajudar, realment, en els
aprenentatges escolars, no en tinc cap dubte. A més, hi afegeixo
l’experiència de docent amb nens de primer de primària, on observo
algunes mancances que mostren els alumnes. Penso, crec i opino que si
s’hagués respectat el creixement personal de cada alumne i se li hagués
donat l’oportunitat de fer una bona pràctica psicomotriu, potser aquestes
dificultats serien minses o no existirien o n’existirien menys.
-2-

4. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
2.- DEFINICIONS DE PSICOMOTRICITAT.
Primerament he cercat diferents definicions de psicomotricitat i en elles ja
s’albira la resposta a la meva pregunta. Passo a exposar-ne algunes:
El concepte de psicomotricitat va sorgir, a principis del segle XX, vinculat a
la patologia. Ernest Dupré (neuròleg francès, primer en fer servir el terme
"Psicomotricitat"), l'any 1905, va veure que els seus pacients amb disfunció
psíquica, tenien alguna relació amb anomalies físiques. Aquesta concepció
de la Psicomotricitat trenca amb els plantejaments dicotònics que entenen
l'home com a la suma de dues parts separades, un cos i un esperit, els
quals només es preocupen del cos i no es pensen que a partir d'ell es pugui
desenvolupar la ment1.
Va ser al voltant dels anys setanta, amb les publicacions de Louis Picq i
Pierre Vayer, que es va començar a relacionar la Psicomotricitat amb
l'educació i la pedagogia. A ells es van seguir Jean Le Boulch, André
Lapierre i Bernard Aucouturier.
Al llarg de la història, el concepte de Psicomotricitat ha anat evolucionant
considerablement. A continuació es presenten algunes definicions que
mostren les diverses interpretacions que han hagut des de l'origen del
concepte:
1.- Segons Nuñez y Fernández Vidal1 ens diu que la Psicomotricitat és
la tècnica o el conjunt de tècniques que tendeixen a influenciar en l'acte
intencional o significatiu, per estimular-lo o modificar-lo, utilitzant com a
mediadors l'activitat corporal i la seva expressió simbòlica. L'objectiu de la
Psicomotricitat és augmentar la capacitat d'interacció del subjecte amb
l'entorn.
2.- Per a Munián1 la Psicomotricitat és una disciplina educativa,
reeducativa i terapèutica, concebuda com a diàleg, que considera a l'ésser
humà com a una unitat psicosomàtica i que actua sobre la seva totalitat,
per mitjà del cos i del moviment, en l'àmbit d'una relació càlida i
descentrada, mitjançant mètodes actius de mediació, principalment
corporal, amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament integral.
1
http://psicomotricitateducacio.blogspot.com.es/2010/08/definicio-de-psicomotricitat.html
-3-

5. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
Al maig de 1995 va néixer a Alemanya el Fòrum Europeu de Psicomotricitat,
amb quinze països representats (Bèlgica, Àustria, República Txeca,
Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Holanda,
Portugal, Eslovènia, Espanya, Suècia i Suïssa). Un any més tard es va
celebrar el I Congrès Europeu de Psicomotricitat, on es va definir el
concepte de psicomotricitat:
“ Basada en una visió global de la persona, el terme "psicomotricitat" integra les
interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de
ser i d'expressar-se en un context psicosocial. La Psicomotricitat, així definida, ocupa
un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat. Partint
d'aquesta concepció es desenvolupen diferents formes d'intervenció psicomotriu que
troben la seva aplicació, qualsevol que sigui la seva edat, en els àmbits preventiu,
educatiu, reeducatiu i terapèutic. Aquestes pràctiques psicomotrius han de conduir a la
formació, a la titulació i al perfeccionament professionals i constituir cada vegada més
l'objecte d'investigacions científiques.” 1
Seguint cercant més definicions he trobat aquestes:
3.- Segons Rodrigo Núñez Sandoval2 en el seu treball “La
psicomotricidad y su relación con el aprendizaje” ens comenta que existeix
una certa confusió pel que s’entén per psicomotricitat. Ens diu que no
tothom pensa el mateix quan se sent la paraula; diu que es pot indicar com
un camp de coneixement, una tècnica d’intervenció i una habilitat del
subjecte.
També ens defineix els àmbits d’aplicació:
A.- Educació psicomotriu: amb base escolar, pel desenvolupament de la
persona, i com a punt de partida de tots els aprenentatges. S’eduquen
les capacitats sensitives respecte al propi cos i a l’exterior, la perceptiva,
que ajuda a configurar l’esquema corporal, i la representativa, que implica
representar els moviments mitjançant signes gràfics o símbols.
B.- Reeducació psicomotriu: seria referent al tractament individual o a nivell
d’educació especial. Es realitza quan ens trobem en un procés
d’aprenentatge alterat i el nen necessita una ajuda per a superar les
seves dificultats.
C.- Teràpia psicomotriu: en el moment en què els trastorns de la persona
són severs i no es refereixen a problemes d’aprenentatge exclusivament ,
sinó que a més hi ha un trastorn greu de la personalitat. En aquest cas
necessita una intervenció individual i una metodologia particular per a cada
cas.
4.- Per Pic i Vayer “l’educació psicomotriu és una acció psicològica en la
que s’utilitzen els mitjans d’educació física amb el fi de normalitzar o
millorar el comportament del nen”.
1
http://psicomotricitateducacio.blogspot.com.es/2010/08/definicio-de-psicomotricitat.html
2
http://www.scribd.com/doc/40365560/Psicomotricidad-Aprendizaje
-4-

6. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
5.- Segons Piaget l’activitat psíquica i la motricitat formen un tot funcional
sobre el qual es fonamenta el coneixement.
6.- Lapierre i Aucouturier parteixen del supòsit de què l’educació
psicomotriu és la base de tota l’educació. Defineixen l’educació
psicomotriu com un procés basat en l’activitat motriu, on l’acció corporal,
espontàniament vivenciada, es dirigeix al descobriment de les nocions
fonamentals arribant a l’organització i estructuració del jo i del món.
Amb més recerca:
7.- També he cercat que “La psicomotricidad3 comprende, en el fondo,
una mediatización corporal y expresiva, en la cual el reeducador, el
profesors especializado o el terapeuta estudia y compensa conductas
inadecuadas e inadaptadas en diversas situaciones relacionadas,
generalment, com problemas de desarrollo y maduración psicomotriz, de
aprendizaje, de comportamiento y del ámbito psicoafectivo”.
8.- En les III Jornades de PràcticaPsicomotriu (Bernard Aucouturier),
es recull la següent definició: ”La psicomotricitat és com un diamant brut,
que conté tota la grandiositat de la seva bellesa en el seu interior, però cal
polir-la, donar-li forma, per tal de què adquireixi tota la seva
magnificiència”. A més afegeix “la psicomotricitat ofereix al nen la capacitat
d’aprendre’s, comprendre’s, de transformar-se..., en diàleg amb sí mateix i
amb els altres”4.
9.- Segons Arrainz, 1994, la psicomotricitat i l’abordatge psicomotriu, ha
de ser “una acció pedagògica i psicològica que utilitzi l’acció corporal amb el
fi de millorar o normalitzar el comportament general del nen facilitant el
desenvolupament de tots els aspectes de la seva personalitat”5.
10.- Segons la tesi de Isabel Vizcarro, ens marca que la psicomotricitat és
la disciplina que estudia l’ infant de manera global, des d’una perspectiva
indisoluble entre el cos i la psique, entre el moviment i les funcions
psíquiques, entre la motricitat i els aspectes cognitius i emocionals. Com diu
P.P. Berruezo (1995), l’ésser humà constitueix una unitat funcional que es
caracteritza per la corporalitat que integra elements de tot tipus: cognitius,
afectius i conductuals, com a conseqüència de la maduració i de la pròpia
experiència.6
3
Da Fonseca, V “Psicomotricidad. Paradigmas del estudio del cuerpo y de la motricidad humana”. Ed.
Eduforma. Trillas. Pàg 8.
4
http://www.xtec.cat/~cparella/Articles/artponenciapsicojornadesmallorca.PDF
5
PSICOMOTRICIDAD. Revista de Estudios y experiencias. N.49. pàg. 24.
6
Tesis Vizcarro Practica pricomotriu pdf. pàg.43
-5-

7. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
En la mateixa tesi ens esquematitza la definició amb aquest gràfic:
7
Si seguíssim buscant en cercaríem d’altres, però crec que ja són suficients.
3.- QUINA RELACIÓ POT TENIR LA PRÀCTICA
PSICOMOTRIU AMB ELS APRENENTATGES ESCOLARS? i COM ES
PODEN AJUDAR?
En el pròleg del llibre “De la motricidad a la escritura”8 Paul Berton ens
deixa entreveure el que em proposo en el meu pràcticum II. Ens diu que el
nen gaudeix amb la flexibilitat del seu cos. L’utilitza per córrer, ballar,
s’expressa per comunicar l’alegria de viure. Tot això va encaminat per a
determinar l’expressió corporal com a comunicació cada vegada més precisa
i el seu objectiu és l’escriptura.
7
Tesis Vizcarro Practica pricomotriu pdf. pàg.44
8
Rieu, C; Frey-Kerouedan (1987). “De la motricidad a la escritura”. Temas de Educación Preescolar.
Ed. Cincel. Pàg 7.
-6-

8. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
S’haurà d’ajudar al nen a estructurar l’espai i a situar-se en ell; per a fer-ho
el podrem ajudar mitjançant exercicis corporals dinàmics, els quals poden
ser vàlidament, els psicomotrius, els quals el portaran d’una manera
natural , cap als moviments de l’escriptura. Direm, doncs, que el moviment,
l’activitat espontània, indueix tot el sistema educatiu.
Per això, penso que l’aprenentatge de lectura, com el de l’escriptura,
s’integra en el desenvolupament global del nen, de la seva personalitat. Hi
ha una interrelació dinàmica entre el progrés de maduració general, física,
intel lectual, emocional i social, i el desenvolupament de la capacitat en la
lectura i l’escriptura. A més, hi afegeixo que també aquest
desenvolupament influenciarà en l’àrea matemàtica.
Les dificultats d’aprendre a llegir i a escriure mai són fenòmens aïllats.
Normalment van acompanyats d’un conjunt d’indicadors d’inadaptació.9
Segons Wallon (1954) Cap moviment és possible sense una exacta
regulació de l’equilibri, i aquesta és més delicada i més precisa si el
moviment és més petit...La funció postural és la que permet la continuïtat
de moviments(...) En el nen, l’exacta relació entre l’equilibri i el moviment
es construeix progressivament i, durant molt de temps, la impossibilitat
d’una immobilització global del cos, o bé parcial d’un segment no existeix.
Es poden observar les dificultats en l’escriptura del nen que s’inicia, en la
mida i en la irregularitat de les seves lletres, en l’alineació d’aquestes i en la
variació de la pressió del traç”.
Quan un nen s’inicia en l’escriptura i la lectura necessita tenir uns previs
adquirits, un previs motors, visuals, auditius, etc... ha de resoldre
nombrosos problemes, sobretot de control de moviments, és a dir,
d’equilibri, d’orientació, de percepció visual i motora: ha de conèixer el seu
propi cos, ha de tenir un equilibri postural adquirit i a més ha de saber
sostenir el llapis.
Els previs adquirits per a poder arribar a escriure de manera
proporcionada i estèticament acceptable el nen ha de saber:
Orientar-se en el paper d’escriptura.
Tenir direccionalitat d’esquerra a dreta, saber seguir una línia i
després poder passar a una altra.
Orientar la mirada.
Una adequada percepció visual.
Un equilibri controlat.
Orientar les lletres de la mateixa manera, a l’igual que passa amb els
números.
Apreciar amb precisió les dimensions de diferents lletres.
No confondre els signes que tenen forma semblant.
Fer distinció entre síl labes compostes per les mateixes lletres.
Associar la imatge de la lletra amb el so.
Una coordinació visomanual.
9
Rieu, C; Frey-Kerouedan (1987). “De la motricidad a la escritura”. Temas de Educación Preescolar.
Ed. Cincel. Pàg 10
-7-

9. PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012
La lectura requereix:
un equilibri correcte
un control dels ulls
discriminació visual i perceptiva
atenció i memòria.
L’aprenentatge del càlcul es basa:
un bon desenvolupament de la percepció visual
coneixement espai-temporal
adquisició del nombre
atenció i memorització.
Així, doncs d’aquí la necessitat d’haver de fer un bon treball psicomotriu per
a poder tenir un control rigurós dels seus actes. Piaget ens anomena que
“la motricitat intervé a tots els nivells en el desenvolupament de les
funcions cognoscitives; (...) el coneixement implica una dimensió motriu
permanent”.
En aquest document m’agradarà remarcar el perquè de la utilitat de la
pràctica psicomotriu per als infants i valoraré la importància del seu treball i
la gran possibilitat de tasques que ofereix; em centraré en 11 blocs que la
psicomotricitat treballa, tenint en compte la pràctica psicomotriu que
instaura Bernard Aucouturier; sé i conec que també la psicomotricitat es pot
treballar de manera més dirigida i amb un treball en fitxes, tractant-se
també de psicomotricitat, en aquest cas psicomotricitat fina; un treball
psicomotriu per al posterior treball de les grafies; però aquest apartat el
deixaré de banda, sinó seria allargar-me massa en el document. De totes
maneres no li trec la importància al treball de les grafies, i el treball previ a
aquestes, ja sigui de manera vivenciada o en fitxes!!
Els 11 blocs que treballa la pràctica psicomotriu són els següents:
1. Esquema corporal.
2. Equilibri.
3. Coordinació dinàmica general.
4. Coordinació manual.
5. Coordinació visomanual.
6. Lateralitat.
7. Estructuració espacial.
8. Coordinació espai-temporal.
9. Percepció temporal.
10.Respiració.
11.Relaxació.
A continuació exposo la definició de cada bloc, com hi influeix la pràctica
psicomotriu, quina relació manté la pràctica amb els aprenentatge i com es
pot treballar en les sessions, moltes de les activitats són les que he pogut
observar en el meu pràcticum II:
-8-