3. 1. LES LLENGÜES DEL MÓN
• Comunitat lingüística à persones que
comparteixen una mateixa llengua.
• Llengua à vehicle de comunicació d’un
conjunt de valors, artístics, filosòfics,
polítics, històrics…
• Les comunitats lingüístiques no coincideixen
en fronteres d’estats (1 estat pot tenir més d’1
llengua).
– Ex: Espanya, França, Bèlgica…
4. 1.1 Classificació de llengües
Les llengües es poden classificar en 2 criteris:
• Criteri tipològic: es fixa en les coincidències de
tipus estructural (formació verbal, vocals, disposició
dels elements d’una oració.) al marge que estiguin
emparentades.
Llengües aïllants Llengües flexives Llenguës agluHnants
• Paraules
invariables.
• Relacions
gramaBcals à a
parBr de l’ordre
dels mots.
• Ex: xinès,
vietnamita.
• Les paraules tenen
terminacions flexives.
• Paradigma verbal
complex.
• Ordre de paraules
lliure.
• Ex: lla/, grec, àrab
• A les paraules els
segueixen unitats
que aporten
significat lèxic o
gramaBcal.
• Ex: turc, japonès
5. • Aquesta classificació no té un càracter
excloent. Per exemple:
– Català à llengua flexiva amb trets aïllants i
aglutinants.
• Aïllant: El gos empaita l’amo à L’amo empaita el
gos.
• Aglutinant: fust-er (lexema + morfema).
6. • Criteri genètic: es formen famílies de llengües a
partir de les coincidències entre la forma i el
significat de les paraules.
– La majoria de llengües pertanyen a una família.
• N’hi ha algunes (anomenades aïllades) que no es
poden connectar amb cap grup lingüístic. Ex:
– El sumeri (desapareguda al 2000 aC),
– L’ibèric i l’etrusc (llengües preromanes)
– El basc
7. – Famílies lingüístiques més importants:
• Indoeuropea, afroasiàtica, ameríndia, altaica,
australiana, sinotibetana…
23. 3.2 Els dialectes catalans
• Els dialectes catalans es classifiquen en 2 grans blocs
(respecte la fonèBca):
ORIENTALS OCCIDENTALS
TRETS
• Pronuncien 3 vocals àtones
• No pronuncien la “i” davant
la “x”
• Fan iodització
• Pronuncien 5 vocals àtones
• Pronuncien la “i” davant la
“x”.
• No fan iodització
LLOCS
ON ES
PARLA
• Catalunya nord (França),
Balears, Alguer (Sardenya),
un part de Catalunya
• Una part de Catalunya, una
gran part del País Valencià i la
Franja d’Aragó.
DIALE
CTES
• Rossellonès, central, balear
i alguerès
• Nord-occidental i valencià
26. 3.2.1 Dialectes occidentals
Nord-occidental
FONÈTICA MORFOSINTAXI LÈXIC
• 7 vocals
tòniques i 5
àtones
• inicial > au:
aucell
• Iod segregada
en fricaBves
prepalatals:
caixa
• No disBnció b/v
• ArBcle: lo, los, la,
les
• Possessius: meu,
meua
• 1a persona present
indicaBu en –o:
canto
• Plural eBmològics
llaBns: hòmens
• Espill
(mirall),
catxap
(conillet),
maçana
(poma),
corder (xai)
SUBDIALECTES: ribagorçà, pallarès i tortosí
27. Valencià
FONÈTICA MORFOSINTAXI LÈXIC
• 7 vocals tòniques
i 5 àtones
• Pronunciació de -
r final: mirar,
pensar.
• Diferencia b/v
• Caiguda de la -d-
intervocàlica en
els sufixos: -ada –
ador:
casada>cansà
• ArBcle: el, els, la, les
• Possesiu femení:
meua, teua, seua
• Plurals eBmològics:
hòmens
• 1a persona Pres Ind
-e parle, cante.
• Imperfet de
subjunBu: -ara -era
–ira: cantara.
• Creïlla
(patata),
eixir (sorBr),
bellota
(aglà), dacsa
(blat de
moro).
SUBDIALECTES: septentrional, apitxat i meridional
28. 3.2.2 Dialectes orientals
Central
FONÈTICA MORFOSINTAXI LÈXIC
• 7 vocals tòniques
i 3 àtones.
• Emmudiment:
-mp,-nt,-lt: camp,
encant.
• Manca de iod
davant la
fricaBva sorda:
caixa
• ArBcles: el, la, els,
les
• Possessius: meu,
meva
• 1a pers sing present
de l’indicaBu en –u:
canto
• Imperfet: cantava
• Dinyar-la
(morir),
pispar
(robar),
• calés
(diners).
• Altres: noi,
sorra, nen…
SUBDIALECTES: parlar salat, tarragoní, barceloní i xipella
29. Balear
FONÈTICA MORFOSINTAXI LÈXIC
• 8 fonemes
vocàlics tònics i 3
àtons.
• Reducció del
grup ia esdrúixol:
València-Valenci
• DisBnció b/v
• Ll>i: fuia
• Tll >tl: espatla
• ArBcle salat: es, sa,
es, ses.
• ArBcle personal: en,
na.
• No hi ha desinència
en la 1a persona del
present d’indicaBu:
cant.
• Al·lot (noi),
nin (nen),
doblers
(diners),
horabaixa
• (tarda), idò
(doncs), ca
(gos)
SUBDIALECTES: mallorquí, menorquí i eivissenc
30. Rossellonès
FONÈTICA MORFOSINTAXI LÈXIC
• 5 vocals
tòniques i 3
àtones.
• No realització
de paraules
esdrúixoles:
formula
• Reducció del
grup ia
esdrúixol:
València-Valenci
• O tònica> u:
cançú
• ArBcle: lo, los /
el, els (+
generalitzat)
• Possessiu: llur
• Adverbi negació:
pas
• 1ª p. Present ind:
jo canN, jo
pensi…
• Imperfet: cantavi
• Arcaismes: oir
(senBr), morro
(llavi).
• Occitanismes:
cornes
(banyes), veire
(got)
• Gal·licismes:
gara (estació),
llapí (conill).
31. Alguerès
FONÈTICA MORFOSINTAXI LÈXIC
• 7 fonemes tònics
i 3 àtons.
• l > r (seguida de
consonant):
frassada
(flassada)
• r > l (precedida de
consonant): celç
(cerç)
• Inexistència de –
d- epentèBca del
grup -ndr: penre
(prendre)
• ArBcle: lo, la los,
les
• Possessius: meu,
teu, seu, mia, tua,
sua..
• 1ª persona del
present d’ind
desapareix: pens,
cant…
• SubjunBu: jo
parlasse
• Auxiliar ésser: és
anat, era anat...
• Sardismes:
murendu
(ase),
frucar
(nevar)
• Italianisme
s: indiriz
(adreça)