SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 26
Downloaden Sie, um offline zu lesen
2n de Batxillerat
Tema 1.
ELS SONS DE LA
LLENGUA
Sílvia Montals
ÍNDEX
1.  La producció del sons
2.  Els sons vocàlics
1.  Les semivocals
2.  Fenòmens de contacte vocàlic
3.  Els sons consonàntics
4.  La transcripció fonètica
1. INTRODUCCIÓ
FONÈTICA: Ciències que estudia els sons
lingüístics. Es té en compte:
•  La manera de produir-los.
•  Les seves propietats físiques.
•  Manera de percebre’ls mitjançant l’oïda.
Sons: representats per signes adoptats de manera
covencional per a totes les llengües. El conjunt
d’aquests signes és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional).
•  S’utilitza per transcriure la llengua parlada.
•  Els símbols es posen sempre dins de claudàtors.
1. ELS SONS DE LA LLENGUA
•  Els sons es produeixen amb l’aparell fonador. Es
passa per 3 fases:
1.  Cavitats infraglòtiques: es genera l’aire per
produir els sons (diafragma, pulmons, bronquis i
tràquea).
2.  Cavitat glòtica: es produeix la primera alteració
de l’aire (laringe à cordes vocals).
3.  Cavitats supraglòtiques: surt l’aire, tot i que pot
experimentar alteracions (cavitat nasal, dents,
alvèols, paladar).
FONÈTICA: Disciplina que estudia els sons lingüístics.
2. ELS SONS VOCÀLICS
En els sons vocàlics, l’aire produït pels pulmons
té pas lliure fins a la boca (no hi ha obstrucció).
En català existeixen 8 sons vocàlics, representats
per 5 grafies.
Sons: [a] [ɛ] [e] [i] [ɔ] [o] [u] [ǝ]
Grafies: a, e, i, o, u
2.1 Classificació dels sons vocàlics
•  Sonoritat: són sempre sonors (és a dir, les
cordes vocals vibren quan l’aire passa per la
laringe).
•  Tonicitat:
•  Àtones
•  Tòniques
•  Obertura de la boca:
•  Tancades
•  Semitancades o mitjana tancada
•  Mitjanes
•  Semiobertes o mitjana oberta
•  Obertes
•  Posició de la llengua:
•  Anteriors
•  Centrals
•  Posteriors
Esquema resum
–  Esquema vocàlic tònic
[u] [i]
mut pit
[o] (tancada) [e](tancada)
pom neu
[ɔ](oberta) [ɛ] (oberta)
lloc peu
[a]
pal
–  Esquema vocàlic àton
[u] [i]
Humà indi
Canto
casa, gendre
[ ]ə
Neutralització vocàlica
Apareix quan un so canvia en
posició àtona, en relació al so
que té en posició tònica.
Hi ha casos en què no es produeix la neutralització:
[ǝ] (e àtona) es pronuncia [e]
[ea] Real, teatre, crear, oceà, ideal…
[eǝ] Àrea, realisme, teatral, reacció, idealisme…
[ǝe] Aeroport, israelià…
[eɔ] Teòric, eòlic, arqueòleg…
[eo] Orfeó, camaleó, panteó…
La [u] (o àtona) es pronuncia [o] i la [ǝ] (e àtona) com
a [e]
[ɛo] Alvèol, aurèola…
[uo] Fastuositat, virtuosisme, duodecimal…
[eo] Neollatí, neoclàssic, vídeo…
2.2 Les semivocals
En els diftongs, les vocals no tòniques, s’ano-
menen semivocals. Són els sons [j] i [w].
Semblen sons vocàlics, però es comporten com
a sons consonàntics (obstrucció pas de l’aire).
•  Iogurt: [jo]
•  Aigua: [aj] [wǝ]
•  Mai: [aj]
No es posaran aquests sons quan hi ha hiat
•  Dia: [iǝ]
3. ELS SONS CONSONÀNTICS
•  En els sons consonàntics, l’aire no surt
lliurament a l’exterior, sinó que es troba
obstacles.
•  Es classifiquen segons:
•  Punt d’articulació: lloc on es produeix
l’obstrucció.
•  Mode d’articulació: tipus d’obstacle en
què es troba l’aire.
•  Sonoritat: vibració o no de les cordes
vocals.
Classificació segons el punt d’articulació
SONS SEGONS EL PUNT D’ARTICULACIÓ
BILABIALS Els llavis es toquen [p] [b] [ß] [m]
LABIODENTALS Els llavis inferiors toquen
les dents.
[f] [v] [ɱ]
DENTALS La llengua toca les dents
superiors.
[t] [d] [δ] [ṋ] [ḽ]
ALVEOLARS La llengua toca els
avèols.
[s] [z] [ts] [dz]
[l] [r] [ɾ] [n]
PALATALS La llengua toca el
paladar.
[j] [ʎ] [Ʒ] [ſ] [dƷ]
[tſ] [ɣ] [ɲ]
VELARS La llengua toca el vel del
paladar.
[k] [g] [ɣ] [w] [ŋ]
Classificació segons el mode d’articulació
SONS SEGONS EL MODE D’ARTICULACIÓ
OCLUSIVES Petita explosió d’aire. [p] [b] [t] [d] [k] [g]
APROXI-
MANTS
Articulació feta a partir de
l’oclusió i el fregament
[β] [δ] [Ɣ] [j] [w]
FRICATIVES L’aire passa per un pas
estret que frega.
[f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ]
AFRICADES Primer hi ha una oclusió i
després un fregament.
[ts] [ds] [tʃ] [dʒ]
LATERALS L’aire passa pels costats d
ela llengua.
[l] [ḽ] [ʎ]
RÒTIQUES La llengua i els alvèols
vibren, pel mig passa
l’aire.
[r] [ɾ]
NASALS Sons orals. L’aire passa
també pel nas.
[m] [ɱ] [ṋ] [n] [ɲ]
[ŋ]
Remarques:
•  1 so pot tenir lletres diferents:
•  [Ə]: passa, cases
•  [b]: vas, bata
• Una lletra pot representar sons diferents:
•  “s”: pot ser [s] i [z] sal, cosa
• Una grafia pot representar 2 sons: [ks] luxe
• 2 grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo
• Algunes lletres no es pronuncien: d, t, b, p, r, h
• sumand, molt, amb, camp, sortir, harmonia.
Els sons consonàntics poden ser SORDS o SONORS.
[ṋ]
dental
[ḽ]
alta
4. FENÒMENS DE CONTACTE
Fenòmens de contacte vocàlic:
Elisió: contacte entre la vocal final d’un mot i la
inicial del següent en un sol so.
•  Sota el pont: [sótǝlp!""n]
•  La Mercè agafa: [lǝmǝrs#$%áfǝ]
Sinalefa: es forma un diftong entre 2 vocals en
contacte:
•  Té un gra: [téwŋgrá]
•  Ja hi som: [Ʒájsóm]
FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTIC
ENSORDIMENT:
•  Els sons oclusius, fricatius i africats a final de
mot i seguits de pausa esdevenen sords:
fred à [fr#"""t] mag à [mák]
•  Els sons oclusius a final de mot + so vocàlic es-
devenen sords:
fred hivernal à [fr#"tißǝrnál]
•  Els sons oclusius, fricatius i africats a final de
mot o síl·laba esdevenen sords si es troben
abans d’un so sord:
tres peus à [tr#"sp#"ws]
SONORITZACIÓ:
Un so sord, a final de síl·laba o mot, esdevé sonor quan
va seguit d’una consonant sonora:
•  Fred d’hivern à [fr#"ddiß#""rn]
Els sons fricatius i africats sords a final de mot se so-
noritzen si van seguits d’una vocal:
•  Els avis à [ǝlzáßis]
GEMINACIÓ:
Pronunciació duplicada d’un so consonàntic:
•  -Nn-: connectar à [kunnǝktá]
•  -Bl-, -gl-, -pl-: poble à [p!""bblǝ]
•  -Tll-, -tl-, -tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn-: ratlla à [rá&&
ǝ], atlàntic à [ǝlláṋtík]
ASSIMILACIÓ:
Un so consonàntic adopta el punt d’articulació
del so que el segueix:
•  Labialització: canvi à [kámbi], infant à [iɱfán]
•  Dentalització: cantar à [kǝṋtá], falta à[fáḽtǝ]
•  palatalització: enginyer à [ǝɲƷiɲé]
el llapis à [ǝ&&ápis]
•  Velarització: tancat à [tǝŋkát], un gat à [uŋgat]
EMMUDIMENT O ELISIÓ:
Supressió d’un so consonàntic.
•  Nasal + oclusiva (-mp, -mb, -nd, -nc, -ng):
camp à [kám] sang à [sáŋ] dent à [dén]
•  -p- en grups –mpt, -mpc:
Compte à [kómtǝ]
•  -r final d’inifitius, sufixos…
Cantar à [kǝṋtá] por à [pó]
•  -t finals de gerundis i altres:
Fent à [fén] alt à [ál]
•  -s d’alguns mots: aquest à [ǝk#"t]
SENSIBILITZACIÓ
Fenomen en el qual es recupera la pronunciació
d’un so que en un altre context s’havia elidit.
•  -r d’infinitius, -t de gerundis: cantar-la à
[kǝṋtárlǝ]
•  -s del mot “aquesta” à [ǝk#"stǝ]
•  -b de la preposició amb: amb avió à [ǝmbǝßió]
•  -t: sant Antoni à [saṋtǝṋt!"ni]
4. TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
Passos a seguir:
1.  Pronunciar la seqüència i identificar les vocals tòni-
ques (totes les vocals tòniques porten accent tancat, els
monosíl·labs també). Excepcions:
•  Conjunció que
•  Preposicions a, de en, per, amb
•  Pronoms febles: em, me, et, te, es, se, li, ens nos, us,
vos, els, los i articles
•  Les paraules compostes tenen 2 accents fonètics.
2.  Identificar els diftongs i transcriure les semivocals.
3.  Identificar els contactes consonàntics i transcriure les
consonants.
2.  Revisar si hi ha errors.
EXEMPLE: els amics
•  Només hi ha un accent (la i).
•  No hi ha diftongs.
•  Hi ha 1 contacte consonàntic: la s de l’article
se sonoritza en contacte amb la vocal inicial
següent.
Transcripció: [ǝlzǝmíks]

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
gemmaencamp
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
Dolors Taulats
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
Pau Rubert
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
finnyjake
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Sílvia Montals
 

Was ist angesagt? (20)

Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Fonètica Del Català
Fonètica Del CatalàFonètica Del Català
Fonètica Del Català
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
 
Llengua catalana de batxillerat. Fonètica: Descripció dels sons vocàlics.
Llengua catalana de batxillerat. Fonètica: Descripció dels sons vocàlics.Llengua catalana de batxillerat. Fonètica: Descripció dels sons vocàlics.
Llengua catalana de batxillerat. Fonètica: Descripció dels sons vocàlics.
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Les funcions sintàctiques
Les funcions sintàctiquesLes funcions sintàctiques
Les funcions sintàctiques
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. ContactesFonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
 

Andere mochten auch (7)

Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionaris
 
La crònica
La crònicaLa crònica
La crònica
 
La notícia
La notíciaLa notícia
La notícia
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
 
Els mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicacióEls mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació
 

Ähnlich wie Tema 1. fonètica

Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Fàtima
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Fàtima
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Fàtima
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
pilar
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Muntsa Tortós
 

Ähnlich wie Tema 1. fonètica (20)

Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
 
Transcripció fonetica
Transcripció foneticaTranscripció fonetica
Transcripció fonetica
 
Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1
Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1
Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1
 
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 1
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 1Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 1
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 1
 
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
 
Fonètica
FonèticaFonètica
Fonètica
 
Soninké
SoninkéSoninké
Soninké
 
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
 
Soninké
SoninkéSoninké
Soninké
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
 
Dossier nivell b
Dossier nivell bDossier nivell b
Dossier nivell b
 
El vocalisme
El vocalismeEl vocalisme
El vocalisme
 

Mehr von Sílvia Montals

Mehr von Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
Càndid o l'optimisme
Càndid o l'optimismeCàndid o l'optimisme
Càndid o l'optimisme
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
Anàlisi Hamlet
Anàlisi HamletAnàlisi Hamlet
Anàlisi Hamlet
 
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literarisLa literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
 

Tema 1. fonètica

  • 1. 2n de Batxillerat Tema 1. ELS SONS DE LA LLENGUA Sílvia Montals
  • 2. ÍNDEX 1.  La producció del sons 2.  Els sons vocàlics 1.  Les semivocals 2.  Fenòmens de contacte vocàlic 3.  Els sons consonàntics 4.  La transcripció fonètica
  • 3. 1. INTRODUCCIÓ FONÈTICA: Ciències que estudia els sons lingüístics. Es té en compte: •  La manera de produir-los. •  Les seves propietats físiques. •  Manera de percebre’ls mitjançant l’oïda. Sons: representats per signes adoptats de manera covencional per a totes les llengües. El conjunt d’aquests signes és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional). •  S’utilitza per transcriure la llengua parlada. •  Els símbols es posen sempre dins de claudàtors.
  • 4. 1. ELS SONS DE LA LLENGUA •  Els sons es produeixen amb l’aparell fonador. Es passa per 3 fases: 1.  Cavitats infraglòtiques: es genera l’aire per produir els sons (diafragma, pulmons, bronquis i tràquea). 2.  Cavitat glòtica: es produeix la primera alteració de l’aire (laringe à cordes vocals). 3.  Cavitats supraglòtiques: surt l’aire, tot i que pot experimentar alteracions (cavitat nasal, dents, alvèols, paladar). FONÈTICA: Disciplina que estudia els sons lingüístics.
  • 5.
  • 6. 2. ELS SONS VOCÀLICS En els sons vocàlics, l’aire produït pels pulmons té pas lliure fins a la boca (no hi ha obstrucció). En català existeixen 8 sons vocàlics, representats per 5 grafies. Sons: [a] [ɛ] [e] [i] [ɔ] [o] [u] [ǝ] Grafies: a, e, i, o, u
  • 7. 2.1 Classificació dels sons vocàlics •  Sonoritat: són sempre sonors (és a dir, les cordes vocals vibren quan l’aire passa per la laringe). •  Tonicitat: •  Àtones •  Tòniques •  Obertura de la boca: •  Tancades •  Semitancades o mitjana tancada •  Mitjanes •  Semiobertes o mitjana oberta •  Obertes •  Posició de la llengua: •  Anteriors •  Centrals •  Posteriors
  • 9. –  Esquema vocàlic tònic [u] [i] mut pit [o] (tancada) [e](tancada) pom neu [ɔ](oberta) [ɛ] (oberta) lloc peu [a] pal –  Esquema vocàlic àton [u] [i] Humà indi Canto casa, gendre [ ]ə
  • 10. Neutralització vocàlica Apareix quan un so canvia en posició àtona, en relació al so que té en posició tònica.
  • 11. Hi ha casos en què no es produeix la neutralització: [ǝ] (e àtona) es pronuncia [e] [ea] Real, teatre, crear, oceà, ideal… [eǝ] Àrea, realisme, teatral, reacció, idealisme… [ǝe] Aeroport, israelià… [eɔ] Teòric, eòlic, arqueòleg… [eo] Orfeó, camaleó, panteó… La [u] (o àtona) es pronuncia [o] i la [ǝ] (e àtona) com a [e] [ɛo] Alvèol, aurèola… [uo] Fastuositat, virtuosisme, duodecimal… [eo] Neollatí, neoclàssic, vídeo…
  • 12. 2.2 Les semivocals En els diftongs, les vocals no tòniques, s’ano- menen semivocals. Són els sons [j] i [w]. Semblen sons vocàlics, però es comporten com a sons consonàntics (obstrucció pas de l’aire). •  Iogurt: [jo] •  Aigua: [aj] [wǝ] •  Mai: [aj] No es posaran aquests sons quan hi ha hiat •  Dia: [iǝ]
  • 13. 3. ELS SONS CONSONÀNTICS •  En els sons consonàntics, l’aire no surt lliurament a l’exterior, sinó que es troba obstacles. •  Es classifiquen segons: •  Punt d’articulació: lloc on es produeix l’obstrucció. •  Mode d’articulació: tipus d’obstacle en què es troba l’aire. •  Sonoritat: vibració o no de les cordes vocals.
  • 14.
  • 15. Classificació segons el punt d’articulació SONS SEGONS EL PUNT D’ARTICULACIÓ BILABIALS Els llavis es toquen [p] [b] [ß] [m] LABIODENTALS Els llavis inferiors toquen les dents. [f] [v] [ɱ] DENTALS La llengua toca les dents superiors. [t] [d] [δ] [ṋ] [ḽ] ALVEOLARS La llengua toca els avèols. [s] [z] [ts] [dz] [l] [r] [ɾ] [n] PALATALS La llengua toca el paladar. [j] [ʎ] [Ʒ] [ſ] [dƷ] [tſ] [ɣ] [ɲ] VELARS La llengua toca el vel del paladar. [k] [g] [ɣ] [w] [ŋ]
  • 16. Classificació segons el mode d’articulació SONS SEGONS EL MODE D’ARTICULACIÓ OCLUSIVES Petita explosió d’aire. [p] [b] [t] [d] [k] [g] APROXI- MANTS Articulació feta a partir de l’oclusió i el fregament [β] [δ] [Ɣ] [j] [w] FRICATIVES L’aire passa per un pas estret que frega. [f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ] AFRICADES Primer hi ha una oclusió i després un fregament. [ts] [ds] [tʃ] [dʒ] LATERALS L’aire passa pels costats d ela llengua. [l] [ḽ] [ʎ] RÒTIQUES La llengua i els alvèols vibren, pel mig passa l’aire. [r] [ɾ] NASALS Sons orals. L’aire passa també pel nas. [m] [ɱ] [ṋ] [n] [ɲ] [ŋ]
  • 17. Remarques: •  1 so pot tenir lletres diferents: •  [Ə]: passa, cases •  [b]: vas, bata • Una lletra pot representar sons diferents: •  “s”: pot ser [s] i [z] sal, cosa • Una grafia pot representar 2 sons: [ks] luxe • 2 grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo • Algunes lletres no es pronuncien: d, t, b, p, r, h • sumand, molt, amb, camp, sortir, harmonia. Els sons consonàntics poden ser SORDS o SONORS.
  • 19. 4. FENÒMENS DE CONTACTE Fenòmens de contacte vocàlic: Elisió: contacte entre la vocal final d’un mot i la inicial del següent en un sol so. •  Sota el pont: [sótǝlp!""n] •  La Mercè agafa: [lǝmǝrs#$%áfǝ] Sinalefa: es forma un diftong entre 2 vocals en contacte: •  Té un gra: [téwŋgrá] •  Ja hi som: [Ʒájsóm]
  • 20. FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTIC ENSORDIMENT: •  Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa esdevenen sords: fred à [fr#"""t] mag à [mák] •  Els sons oclusius a final de mot + so vocàlic es- devenen sords: fred hivernal à [fr#"tißǝrnál] •  Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o síl·laba esdevenen sords si es troben abans d’un so sord: tres peus à [tr#"sp#"ws]
  • 21. SONORITZACIÓ: Un so sord, a final de síl·laba o mot, esdevé sonor quan va seguit d’una consonant sonora: •  Fred d’hivern à [fr#"ddiß#""rn] Els sons fricatius i africats sords a final de mot se so- noritzen si van seguits d’una vocal: •  Els avis à [ǝlzáßis] GEMINACIÓ: Pronunciació duplicada d’un so consonàntic: •  -Nn-: connectar à [kunnǝktá] •  -Bl-, -gl-, -pl-: poble à [p!""bblǝ] •  -Tll-, -tl-, -tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn-: ratlla à [rá&& ǝ], atlàntic à [ǝlláṋtík]
  • 22. ASSIMILACIÓ: Un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix: •  Labialització: canvi à [kámbi], infant à [iɱfán] •  Dentalització: cantar à [kǝṋtá], falta à[fáḽtǝ] •  palatalització: enginyer à [ǝɲƷiɲé] el llapis à [ǝ&&ápis] •  Velarització: tancat à [tǝŋkát], un gat à [uŋgat]
  • 23. EMMUDIMENT O ELISIÓ: Supressió d’un so consonàntic. •  Nasal + oclusiva (-mp, -mb, -nd, -nc, -ng): camp à [kám] sang à [sáŋ] dent à [dén] •  -p- en grups –mpt, -mpc: Compte à [kómtǝ] •  -r final d’inifitius, sufixos… Cantar à [kǝṋtá] por à [pó] •  -t finals de gerundis i altres: Fent à [fén] alt à [ál] •  -s d’alguns mots: aquest à [ǝk#"t]
  • 24. SENSIBILITZACIÓ Fenomen en el qual es recupera la pronunciació d’un so que en un altre context s’havia elidit. •  -r d’infinitius, -t de gerundis: cantar-la à [kǝṋtárlǝ] •  -s del mot “aquesta” à [ǝk#"stǝ] •  -b de la preposició amb: amb avió à [ǝmbǝßió] •  -t: sant Antoni à [saṋtǝṋt!"ni]
  • 25. 4. TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA Passos a seguir: 1.  Pronunciar la seqüència i identificar les vocals tòni- ques (totes les vocals tòniques porten accent tancat, els monosíl·labs també). Excepcions: •  Conjunció que •  Preposicions a, de en, per, amb •  Pronoms febles: em, me, et, te, es, se, li, ens nos, us, vos, els, los i articles •  Les paraules compostes tenen 2 accents fonètics. 2.  Identificar els diftongs i transcriure les semivocals. 3.  Identificar els contactes consonàntics i transcriure les consonants. 2.  Revisar si hi ha errors.
  • 26. EXEMPLE: els amics •  Només hi ha un accent (la i). •  No hi ha diftongs. •  Hi ha 1 contacte consonàntic: la s de l’article se sonoritza en contacte amb la vocal inicial següent. Transcripció: [ǝlzǝmíks]