Poemes d'autors de la Literatura Catalana que tracten el tema de Sant Jordi, patró de Catalunya, en els seus escrits.

1. SANT JORDI A LA POESIA CATALANA Sílvia Montals

2. EL CAVALLER Lo cavaller Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat. Jaume Roig (1401-1478)

3. UNA ROSA Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fassobreixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (1869-1958) LA FIRA DE SANT JORDI (fragment) A la fira de les roses a firar-me antany aní, el roser de què em firí en fa enguany de tan hermoses que n'he fet parada aquí. Hi ha la rosa alexandrina, la vera i la d'esbarzer, també les de Palestina, que floreixen sense espina de Jericó en lo roser. Jacint Verdaguer (1845-1902)

4. LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercati l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". ................................. Quan el Sant haguépassat tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. Joan Maragall (1860-1911) L'aranyaque ell va matar tenia molt mala bava, terenyinavales flors i se'n xuclava la flaire i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

5. SANT JORDI GLORIÓS Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nomd'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i ambella té més sang a dins les venes per plantar cara a totselsdracs del món. Josep Maria de Segarra (1894-1961)

6. SANT JORDI TRIOMFANT Bella princesa empresonadaquindolhi ha en el teu mirar!De nostra mare ben amadatens el posat i el bell parlar.Dins de la torre desoladata gran bellesaveus marcir,un dracferotgeés a l’entradaque t’urparà si volssortir.Té la mirada tota encesade gelosia i de rencor.No vol que te vegintabellesa;no vol que et tinguiningú amor.Finestraenfora, si t’aboques, l ’escupla fera el seuverí; si ambelsteusclamsajut invoquesambun bramul no hodeixaoir. Bella princesa empresonada,quinsomniar en elstempsd’abans,quan de tots eres festejadai els reis et feienbesamans!Mes si el passatl’esguards’emporta,el cors’emportal’avenir;una clamor se sentproufortaque la captiva potoir.Semblencançons de la vetllúria;potsersónhimnes del present...És la remor de la boscúriaquan de nitpassa un cop de vent?O béésl’onadaquan arribaportant al si la tempestat...A dins del cor que la captivauna esperança ha clarejat.

7. Éscomdesprés de la nitbrunaque el sol s’aixecaresplendent,i la claror es llençatot unadins les tenebres del torrent.Entre les boireslluminosesveu la princesa el belldemà.Quanelsroserss’omplin de roses,blanccavallerarribarà.Nual’espasa, el braçenlaire,devers el dracavançaardit.Del primer cop, esqueixal’aire;el segoncop, l’hienfonsa al pit. Jatriomfant, la dama albirai obre les portes diligent;o mentre el monstre en terra expira,surt la princesa resplendent.I ella, com tu, té l’alegria,perquè, com tu, ha deixat el dol;que la llegendaésprofecia,i el corlidiu que Déuhovolque vinguil’horapressentidaque la llegendareviurà.Quanelsroserstrauran floridala profeciaéscomplirà.Josep MariaFolch i Torres

8. ABRIL D'ENAMORATPasseig de Gràciaamuntamb el llibre i la rosa,avançasomrient,abril endins,la Núria, la Núria,primavera meva!Potserplou i fa soli el cavaller invisiblecavalca un núvold'ormuntanyaendalt.Sant Jordi, Sant Jordi,primavera nostra!Passeig de Gràciaamunt,la Núria!Cavalca un núvold'or,Sant Jordi! Pere Quart

9. LES ROSES RECORDADESRecordes con ensduienaquellesmans les rosesde sant Jordi, la vellaclaror d'abril? Ploviaa poc a poc. Nosaltres,amb gran tedi, darrerala finestra, miràvem,potsermalalts, la vidadel carrer. Aleshoresella venia, sempreolorosa, benigna,amb les flors, i tancavafora, lluny, la sofrençadel pobre drac, i deiamoltsuaumentelsnostrespetitsnoms, i enssomreia.Salvador Espriu