Anàlisi de l'obra de Mercè Rodoreda

1. LA PLAÇA DEL DIAMANT
Sílvia Montals

2. ÍNDEX
1. Introducció
2. Autora
3. Obra
4. Temàtica
5. Argument
6. Tècniques
narratives
7. Estructura
8. Personatges
9. Espai
10. Temps
11. Simbologia
12. Novel·la psicològica
13. Llengua i estil
14. Referències
literàries
15. Bibliografia

3. 1. INTRODUCCIÓ
• La plaça del Diamant:
– Escrita a Ginebra durant l'any 1960.
– Publicada el març de 1962.
• És, juntament amb Tirant lo Blanc, la novel·la
amb més projecció internacional de la literatura
catalana.
– Traduïda a 20 llengües:
• Anglès, italià, holandès, portuguès, castellà, grec,
francès, xinès, suec, islandès, noruec, finès,
hongarès, búlgar, eslovè, alemany, japonès, danès,
polonès i rus.

4. 2. AUTORA
• Infantesa / Joventut
– Mercè Rodoreda neix el 10
d'octubre de 1908 a Sant Gervasi.
– Filla única d'un dependent d'una
armeria i d'una mestressa de casa.
• L’avi l’inculca el gust de la lectura.
– Es va casar amb el germà de la seva mare (emigrant
a Buenos Aires). Té 14 anys més que ella.
• De la unió va néixer un fill (té una malaltia mental).
• La vida de casada li despertà un desig cada vegada més
fort d'independència, d'escriure, de tenir un ofici…

5. • Maduresa / vellesa (Guerra i exili)
– Inicia col·laboracions als diaris i revistes.
– Treballa al Comissariat de Propaganda de la
Generalitat de Catalunya i fés membre de la
Institució de les Lletres Catalanes.
– El 21 de gener de 1939 emprèn el
camí de l'exili.
• S'instal·la amb altres escriptors
catalans (Pere Calders, Quart,
Armand Obiols, Agustí Bartra… )
al castell de Roissy-en-Brie (prop de
París).

6. – Inicia una relació sentimental amb Armand Olbiols
(home casat). Durarà fins la mort d’Olbiols.
– Quan esclata la 2a Guerra Mundial han de fugir
(recorrerà: França, Ginebra…).
– Continua escrivint i publicant obres. Esdevindrà
Mestra en lo Gai Saber.
– Quan mor Olbiols (1971), decideix tornar a
Catalunya.
– 1980 à rep el Premi d’Honor a les Lletres
Catalanes (1r premi concedit a un dona).
– Mor a Girona el 13 d’abril de 1983 d’un càncer.

7. 3. OBRA
Anys
d’aprenentatge
Anys de
maduresa
Anys de
vellesa
• Aloma • La Plaça del
Diamant,
• El carrer de
les Camèlies,
• Mirall
Trencat,
• Jardí vora el
mar
• Quanta,
quanta
guerra
• Viatges i flors
• La mort i la
primavera

8. 4. TEMÀTICA
• La plaça del Diamant s’estructura a partir de
la vivència personal d’una noia lligada a:
– Un barri: Gràcia
– Una ciutat: Barcelona
– Un període molt concret
de la història de Catalunya
República - Guerra Civil –
Postguerra

9. • Tema principal:
– Història d'opressió i d'alliberament d'una dona que
confronta el lector amb qüestions sobre l'existència,
la mort i l'amor.
• Temes secundaris:
– La guerra i les seves conseqüències.
– El conflicte polític i social.
– El problema de la identitat (com sobreviure en una
societat que li imposa l'autoanul·lació)

10. • Narra la història del festeig, casament, viduïtat i
2n casament de Natàlia durant un període de
temps de devers 25 anys (de 1925-30 a 1950-55,
aproximadament) que:
• Comença: abans de la proclamació de la II República
(1931)
• Continua: amb la Guerra Civil
(1936-39)
• Acaba: amb la postguerra.
5. ARGUMENT

11. 6. TÈCNIQUES NARRATIVES
• Narradora omniscient/protagonista
– Natàlia à protagonista i narradora.
• No intenta explicar el personatge de Natàlia, sinó
que més aviat en manifesta la seva
incomprensió;
– No entén el món ni la seva història
– Dona a entendre que la seva vida no té sentit.
• Rodoreda empra 2 tècniques narratives
diferents.
– Escriptura parlada
– Monòleg interior

12. • Escriptura parlada: fets passats (desaparició
del narrador).
– La protagonista és una dona que parla i explica els
fets més significatius de la seva vida.
• Recorda en veu alta (com si s’adrecés a un interlocutor
que no respon ni fa cap mena de comentari).
– Apareix en la major part de la novel·la.
– Hi ha un destinatari mut.
– Semblant a un mònoleg (però cap enfora).
• Ex: Em recordo del colom i de l’embut, perquè en
Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut
el colom.

13. • Monòlegs interiors: fets presents
– Apareixen al final de l’obra (són personals,
cap endins). Apareix cap al final de l’obra.
• Per exemple, quan parla de les boles a l’església.

14. 7. ESTRUCTURA
Procés
d’alienació
(Cap. 1-24)
• Submissió / pèrdua de personalitat: anys de
matrimoni amb en Quimet (relació amo-criat).
• Colometa à nom connotatiu de la vida de casada.
• Procés ascendent d'alienació de Natàlia: culmina en el
període de la República.
Revolució
(Cap. 24-35)
• Rebel·lió: coincideix amb la revolta social de la Guerra
Civil. L'emancipació social (que fracassa) coincideix
amb la revolta personal de Natàlia (en què triomfa).
• Cap. 35 à clímax de la novel·la. Mort i renaixement de
Natàlia ("ous", "gran ventre").
Allibera-
ment
(Cap. 36-49)
• Renaixement: al costat de l'Antoni (2n marit).
Postguera.
• Possibilitat de comunicació i d'amor à l’Antoni
renuncia a l'autoritat i al domini.

15. 8. PERSONATGES
• Natàlia/Colometa:
– Òrfena de mare, viu amb el pare i
la madrastra.
– Està educada segons les normes i
costums de les classes menestrals.
– Sap llegir i escriure. És dependenta d'una pastisseria.
– Ingènua, bondadosa, passiva, no sap dir no.
– Abans de casar-se tenia un promès (Pere).
– Es casa dues vegades (Quimet i Antoni) i té dos fills
del primer matrimoni.

16. • 1r matrimoni: procés de submissió à pèrdua d’identitat.
– Passa de Natàlia a Colometa: …volta que volta...
Colometa. Me’l vaig mirar molt amoïnada i quan li
vaig dir que em deia Natalia encara riu i va dir que jo
només em podia dir un nom: Colometa.
• 2n matrimoni: recuperació de la identitat.
– Passa de Colometa a senyora Natàlia.
Natàlia Colometa
Senyora
Natàlia

17. • Quimet:
– 1r marit de la Natàlia.
– És fuster (restaurador).
– Caràcter autoritari.
– Mor al front d'Aragó durant la Guerra Civil.
– La Natàlia el descriu de forma molt sensual,
(físicament devia ser ben plantat).
– Anul·la la personalitat de la Natàlia.

18. • Antoni:
– Segon marit de Natàlia.
– En un inici sembla un matrimoni de
conveniència que, al final, esdevé una
relació d'amor.
– Mutilat per la guerra (relació asexual).
– S’adreça a la seva dona pel seu nom:
senyora Natàlia (ajuda a recuperar la seva
identitat).

19. – Diferències entre ambdós marits:
QUIMET ANTONI
• Atractiu, sensual
(sexualment molt actiu).
• Autoritari i dominant.
• Irresponsable i gandul:
carrega sobre Natàlia la
responsabilitat de tot: fills,
casa, coloms…
• Vanitós, fanfarró
• Actiu: treballa a fora, no
està mai a casa...
• Imposa la maternitat a
Natàlia i la hi qüestiona
• Poc atractiu (castrat)
• Honrat, comprensiu
• No s'imposa a Natàlia.
• De poques paraules,
d'aparença modesta.
• Passiu: treballa a casa, no
surt.
• No qüestiona la capacitat
maternal de la Natàlia.

20. • Antoni i Rita:
– Fills de Natàlia i Quimet.
– Neixen poc abans de la Guerra Civil.
– La Rita s'assembla molt al seu pare.
• S’acabarà casant amb el propietari del bar de
davant de casa (Vicenç).
– L’Antoni és "obedient i recollit".
• No vol allunyar-se de la família per la mala
experiència de la colònia.

21. • Senyora Enriqueta:
– Figura maternal per a la protagonista:
• Li troba feina, li vigila els fills i la consola en els
moments difícils.
• Cintet:
– Amic d’en Quimet. Moren junts a la guerra.
– Poc atractiu físicament
• Mateu:
– Amic d’en Quimet. Mestre d’obres.
– Casat amb la Griselda (tenen una filla).

22. • Vicenç:
– Promès i marit de la Rita. Propietari d'un bar.
– Físicament "feia goig".
• Julieta:
– Amiga de la Natàlia.
– Només apareix en 4 ocasions:
• Ball de festa major
• Casament
• Després de tenir el fill
• Durant la guerra (col·loca l’Antoni a la colònia).

23. 9. ESPAI
• L’obra se situa a Barcelona,
concretament, al barri de Gràcia.
• Llocs que apareixen
en la novel·la:
– Carrer Gran de Gràcia
– Plaça del Diamant
– Carrer Montseny
– Rambla del Prat

24. • Altres referències locals:
– Cementiri de Sant Gervasi
– Parc Güell
– Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu)
– Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25)
– Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C.
Ros de Olano)
– Rambla de les Flors
– Montjuïc
– Carretera de l’Arrabassada

25. 10. TEMPS
• Temps cronològic narració:
Finals 1a dictadura
Capítol 1-10
Del ball a l’envelat al casament.
Embaràs i naixement de l’Antoni
Període republicà
(1931)
Cap. 14-25
Proclamació de la República
Embaràs i naixement de la Rita.
Guerra Civil (1936-39)
Cap. 26-33
Esclat de la Guerra Civil. Revolució.
Quimet al front d’Aragó / Canvi de feina
de la Colometa.
Bombardeig a la ciutat.
Mort d’en Quimet i en Cintet.
Entrada dels nacionals
Postguerra. Cap. 33-49 Segones núpcies de la Natàlia.

26. • Els coloms: La història gira al voltant d’aquest
símbol (leitmotivà repetició).
– Segons Carme Arnau:
“L’evolució i canvis que experi-
menten els ocells és un desdo-
blament simbòlic de la vida
de la protagonista, mentre els
altres personatges importants
es relacionen d’una manera
o altra amb aquest símbol”.
11. SIMBOLOGIA

27. • 1r matrimoni à SÍMBOL DE SUBORDINACIÓ
– Casament: Natalia à Colometa (marit: cria coloms).
– Arribada dels coloms à inici dels grans problemes.
Entren a la seva llar per fer fora la Colometa dels
seus dominis:
§ 1r → terrat / 2n → altres estances de la llar.
• Quimet / coloms: han entrat a la vida de la
protagonista i han imposar la seva voluntat.
• Element de subordinació: de la Natàlia als
capricis d’en Quimet.

28. • Guerra i 2n matrimoni à SÍMBOL DE REBEL·LIÓ à
BELLESA I OPTIMISME
– Rebel·lió à I va ser aquell dia que vaig dir-me que
s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms,
veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta,
¡tot a passeig!
– Recuperació d’identitat à Embelleix el passat i recupera
oníricament els topants més significatius de la seva vida
anterior: els coloms i el colomar: Eren uns coloms que no
empastifaven, que no s’espuçaven, que només volaven aire
amunt com àngeis de Déu.

29. • Embut
– Entra a la vida de la protagonista al mateix temps que
els coloms: Em recordo del coloms i de l’embut perquè en
Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut el colom.
– Embut = forma cònica (ample-estret). Simbolitza:
• El camí cada cop més angoixant de la vida de la
Natàlia (moltes dificultats).
– Els carrers semblen més estrets que mai.
• Suïcidi col·lectiu à embut eina per donar el
salfumant als fills quan dormin.
– Només em calia comprar el salfumant. Quan dormirien,
primer l’un i després l’altre, els ficaria l’embut a la boca i
els tiraria el salfumant a dins, I després me’n tiraria jo…

30. • Ganivet:
– Símbol de l’assassinat del passat.
• El crit és l’esforç que canalitza la sortida de
l’angoixa acumulada: Un crit que devia fer molts anys
que duia a dintre… i aquella mica de cosa de no-res que
havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva
joventut que fugia amb un crit que no sabia ben be què
era...
• Balances:
– Símbol de l’equilibri.
• Gravades al replà de l’escala del carrer Montseny.
– La Natàlia les toca perquè li donen seguretat.

31. • Cargol de mar
– Simbolitza la pau i l’harmonia.
• Quan la Natàlia el neteja, l’escolta per buscar pau
i tranquil·litat.
• Flors i món vegetal
– Símbol: pau, equilibri i harmonia.
• La vida es regenera contínuament (com la vida de
la Natàlia).
• Nines: (aparador de la botiga dels hules)
– Símbol: felicitat i il·lusió del temps de la
innocència: (infantesa i joventut).

32. 12. NOVEL·LA PSICOLÒGICA
• La plaça del Diamant (segons Carme Arnau):
– Se centra en un personatge femení, Natàlia-
Colometa que es veu empesa per:
• L’inexorable pas del temps.
• Les circumstàncies històriques.
GUERRA POSTGUERRA
• La presa de
consciència
• Destrucció del seu
món.
• Existència exempta
de vitalitat i marcada
per la marginació.

33. • La novel·la també és INICIÀTICA:
– Apareix un itinerari vital que implica un
creixement personal que comporta un canvi.
– Procés:
• Inici: una situació inicial determinada
(ex: innocència).
• Final: s’arriba fins a una altra situació
(ex: maduresa) on s’ha millorat personalment o
s’ha canviat en la manera de fer i/o de pensar.

34. 13. LLENGUA I ESTIL
• Oralitat: (col·loquialismes)
– Frases fetes: li va pujar la sang al cap, fer les
maletes, no en tenia ni cinc, estava muntat a
l’antiga, fer un nen, tenia pell de gallina…
– Onamatopeies: pataplaf, xim xim, pam pam,
crec crec, ring ring…
– Hipocorístics: Quimet, Cintet…

35. • Llenguatge literari (artificiositat)
– Comparacions:
• se’m va posar com un gall de panses, La casa (...)
semblava els encants, tens els pulmons com un
colador, es va posar content com un ocell, les venes
se li inflaven com serps…
– Metàfores:
• la meva casa que havia estat un cel, mentre em
dedicava a la gran revolució amb els coloms, em
vaig haver de fer un cor de fusta, vaig fer un crit
d’infern…

36. 14. REFERÈNCIES LITERÀRIES
• Franz Kafka à La metamorfosi de l’ànima.
– Procés d’alienació de la Natàlia.
– Rodoreda, sobre la seva obra:
• La volia molt kafkiana, absurda,
és clar, amb molts coloms.
La metamorfosi: Tracta d’un noi
que un dia es desperta convertit
en un escarabat. Destaca el tema
de l’individu enfront de la societat.

37. • Voltaire
– Rodoreda, sobre l’obra:
• Si Voltaire no hagués escrit
Candid és possible que
La plaça del Diamant no
hagués vist mai la llum de sol.
Càndid o l’optimisme: novel·la filosòfica que
explica la peripècia vital d’un home que passa
moltes dificultats i que conclou amb aquest final.

38. • James Joyce
– Rodoreda, sobre l’obra: És possible que el final
de la meva novel·la vingui del cèlebre monòleg
d’Ulisses. Però seria més encertat de buscar
la font del capítol XXIIIè de La plaça,
el de la mort de la mare d’en Quimet,
en algun dels contes de Dublinesos.
Ulisses: Vida de Leopold Bloom en
un dia qualsevol.
Dublinesos: contes sobre la vida de
la classe mitjana de Dublin.
Empra el monòleg interior.

39. • Bernat Metge:
– Rodoreda: Si no hagués llegit Bernat Metge no se
m’hauria acudit mai de fer fer a la Colometa la
descripció física del seu flamant marit.
Bernat Metge fa descriure a Orfeu les
gràcies de la seva estimada.
Lo somni: debat filosòfic entre
el propi Metge, Tirèsies i Orfeu.
Es tracten els temes de la
immortatlitat de l’ànima i la
defensa a les dones.

40. • Novalis:
– Carme Arnau diu que per a
Novalis: la flor és un símbol de
l’amor i de l’harmonia i s’identifica
amb la infantesa i, també, en
definitiva, amb l’estat edènic.
Poeta alemany. Primer autor que va emprar
el terme de la “flor blava” que simbolitza la
naturalesa, la puresa...

41. • Teoria de l’existencialisme (Jean Paul
Sartre)
– El tret fonamental és la possessió de la llibertat
com a fonament, que l’home només pot oblidar
per mala fe.
– No estem predeterminats abans de néixer, sinó
que som nosaltres qui creem el nostre propi
destí per lliure voluntat.
• Nosaltres som responsables del que fem nosaltres
mateixos.

42. • La Bíblia:
– En Quimet parla del dimoni.
– Quadre de les llagostes à Apocalipsi.
– Sermó de mossèn Joan à creació home i
dona.

43. 15. BIBLIOGRAFIA
• El gust per la lectura. La plaça del Diamant, de Mercè
Rodoreda. Fundació Mercè Rodoreda Generalitat de
Catalunya.
• Notes introductòries de la Plaça del diamant. IES Olorda
Sant Feliu de Llobregat.
• Mercè Rodoreda, fruits d’exili
https://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
• La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/placdia.htm