Definició de literatura i gèneres literaris.

1. UNITAT
6.
La
literatura
i
l’anàlisi
de
textos
literaris
Sílvia
Montals
1r
de
Batxillerat

2. ÍNDEX
1. Què
s’entén
per
literatura?
2. El
llenguatge
literari
3. Els
gèneres
literaris
1. La
poesia
1. Definició
i
caracterís8ques
2. Tipus
de
poesies
3. Mesura
de
versos
4. Rima
5. Ritme
6. Estrofes
i
composicions
1. La
narra9va
1. Definició
i
caracterís8ques
2. Tipus
de
narracions
3. Estructura
4. Personatges
5. Temps
i
espai
6. Narrador
2. El
teatre
1. Definició
i
caracterís8ques
2. Tipus
de
teatre
3. Estructura
4. Personatges,
temps
i
espai

3. 1.
QUÈ
S’ENTÉN
PER
LITERATURA?
• Literatura:
procedeix
de
à
li#era
(lletra)
à
Referit
al
moment
en
què
les
històries
orals
es
van
fixar
per
escrit.
• És
fonamental:
l’existència
d’un
públic.
• És
un
acte
comunica9u:
Emissor
(autor)
Missatge
(obra)
Receptor
(lectors)
Canal
(oral
o
escrit)
Codi
(llengua
literària)
Emissor i receptor NO
comparteixen espai ni temps
(comunicació diferida).

4. • Autor:
a
vegades
no
és
plenament
conscient
de
tots
els
missatges
que
transmet.
• Lector:
l’experiència
i
els
coneixements
del
receptor
fan
que
s’ob8nguin
diferents
interpretacions
.
• CARACTERÍSTIQUES:
• Intenció
autor:
presentar
una
obra
arMs9ca.
• Llenguatge
literari:
recursos
es8lís8cs.
• Validesa
universal:
s’adreça
a
moltes
persones

5. 2.
EL
LLENGUATGE
LITERARI
• Obra
literària:
• Pretén
captar
l’atenció
del
lector.
• Registre
que
s’allunya
de
la
llengua
estàndard.
• Finalitat:
estè9ca
(crear
bellesa)
i
expressiva
(generar
significat).
Ø Caracterís9ques:
• Sintaxi:
estructures
complexes
(alteracions,
oracions
compostes…)
• Lèxic:
registre
elevat
(arcaismes,
cul2smes,
argot).
• Semàn9ca:
intensificació
del
component
figura8u
del
llenguatge
(figures
retòriques)
CAL
FIXAR-­‐NOS
AMB:
QUÈ
ES
DIU
I
COM
ES
DIU.

6. 3.
ELS
GÈNERES
LITERARIS
Evolució
dels
gèneres
literaris:
1.
CLASSIFICACIÓ
ARISTOTÈLICA:
• Aristò9l
(s.
IV
aC):
dividia
en
3
els
gèneres
literaris:
COMÈDIA
TRAGÈDIA
ÈPICA
TRETS
FORMALS
• Gènere
dramà9c
• Fets
explicats
a
través
del
diàleg
dels
personatges.
• Gènere
narra9u
(amb
vers).
• Els
fets
es
duen
a
terme
a
par8r
del
narrador
i
dels
diàlegs
dels
personatges.
TEMES
TRACTATS
• Temes
diver9ts.
• Personatges
de
classe
mitjana
i
baixa.
• Temes
seriosos
• Personatges
de
classe
alta.
• Tema:
gestes
d’un
heroi.

7. LÍRICA
ÈPICA
DRAMA
TRETS
FORMALS
• Veu
del
jo
poè9c
(expressa
sen8ments
i
emocions).
• Normalment
escrit
en
vers.
• Acció
a
través
del
relat
i
dels
diàlegs
dels
personatges.
• Pot
estar
escrit
en
prosa
o
en
vers.
• No
hi
ha
narrador.
L’acció
es
duu
a
terme
a
par8r
dels
diàlegs
de
personatges.
• Pot
estar
escrit
en
prosa
o
en
vers.
TEMES
TRACTATS
• Expressió
ín9ma
del
jo
poè8c
i
visió
del
món:
amor,
plany,
sà2ra...
• Normalment
tracta
temes
heroics
i
relata
gestes
de
personatges.
TRAGÈDIA:
• Personatges
d’alt
llinatge,
exposats
en
un
desM
dissortat.
COMÈDIA:
• Personatges
de
condició
humil
que
viuen
una
situació
humorís9ca.
2. CLASSIFICACIÓ DEL RENAIXEMENT (s.XVI)

8. 3.
CLASSIFICACIÓ
ACTUAL:
• Alguns
autors
proposen
un
4t
gènere:
POESIA
NARRATIVA
TEATRE
• Provinent
de
la
lírica.
• Relacionat
amb
l’èpica.
• Gènere
dramà8c.
ASSAIG
• Textos
en
prosa,
no
narra8us,
que
tracten
temes
històrics,
filòsofs
i
polí9cs
amb
voluntat
de
creació
literària.
• L’autor
planteja
una
idea
o
hipòtesi
sobre
un
problema
concret.
A
par8r
d’aquí
s’exposen
arguments
que
permeten
extreure
conclusions.
(autor
vol
convèncer
el
lector).
• Similar
al
periodisme
d’opinió.

9. 3.1
POESIA
3.1.1
Definició
i
caracterís9ques
• Definició:
• Textos
en
què
el
jo
poè9c
expressa
emocions,
reflexions…
Des
d’una
perspec8va
subjec9va.
• Caracterís9ques:
• Ús
del
llenguatge
complex
i
elaborat.
• Disposició
gràfica
dels
versos.
• Ritme
• Rima

10. • El
llenguatge
poè8c
és
CONNOTATIU,
dóna
a
les
paraules
diversos
significats
(més
enllà
del
seu
sen8t
objec8u).
DENOTACIÓ
CONNOTACIÓ
• Relació
que
s’estableix
entre
una
paraula
i
l’objecte
a
què
es
refereix
–>
iden8fica
a
l’objecte.
• El
significat
denota9u
d’una
paraula
es
troba
definit
al
diccionari
de
la
llengua.
Exemple:
LLEÓ:
denota
un
animal
carnívor
• Informació
afegida
al
significat
primari.
• Parteix
de
les
experiències
i
els
valors
d’una
comunitat
o
d’un
parlant.
Exemple:
LLEÓ:
connota
força,
poder
i
orgull.

11. 3.1.2
Tipus
de
poesies:
Formes
clàssiques
Oda
Poema
de
lloança.
Elegia
Poema
melancòlic
de
tema
fúnebre
o
nostàlgic.
Sà9ra
Poema
que
cri8ca
vicis
o
defectes.
Ègloga
Poema
amorós
entre
dos
pastors.
Epigrama
Poema
sagric
de
con8ngut
moral,
social...
Formes
trobado-­‐
resques
Cançó
Composició
amorosa
cantada.
Sirventès
Poema
des8nat
a
cri8car.
Plany
Lamentació
fúnebre.
Alba
Poema
amb
el
lament
dels
enamorats
quan
s’han
de
separar
quan
es
fa
de
dia.
Pastorel·∙la
Poema
diàleg
entre
un
trobador
i
una
pastora.
Tençó
Poema
on
hi
ha
un
combat
poè8c
entre
poetes.

12. Formes
populars
Corranda
Composició
senzilla
apta
per
a
la
improvisació.
Goig
Poema
lloança
a
la
verge
o
a
un
sant.
Auca
Composició
poè8ca
que
narra
una
història
amb
vinyetes.
Formes
modernes
Cal·∙ligrama
Poema
amb
una
disposició
8pogràfica
especial
que
reprodueix
una
imatge.
Poema
visual
Composició
gràfica
formada
per
lletres
o
paraules
sense
format
oracions.
Poema
objecte
Objecte
d’ús
quo8dià
que
pren
un
sen8t
poè8c
quan
s’aïlla
o
es
combina
amb
altres
objectes.

13. 3.1.3
Mesura
dels
versos:
La
mètrica
catalana
compta
més
fins
a
l’úl8ma
síl·∙laba
tònica.
Vers
decasíl·∙lab
amb
cesura
M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell
J. V. Foix
tres / tu / rons / fan / u / na / ser / ra
Vers heptasíl·lab (art menor) Pere Quart

14. Els
versos,
segons
el
número
de
síl·∙labes,
poden
ser:
Els
versos
d’art
major
poden
tenir
cesura
(pausa
que
divideix
el
poema
en
dues
parts).
Cada
part
s’anomena
hemis9qui.
ART
MENOR
ART
MAJOR
Tetrasíl·∙lab
(4)
Pentasíl·∙lab
(5)
Hexasíl·∙lab
(6)
Heptasíl·∙lab
(7)
Octosíl·∙lab
(8)
Decasíl·∙lab
(10)
Alexandrí
(12)
M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell
J. V. Foix
Hemistiqui 1 Hemistiqui 2
cesura

15. • Llicències
mètriques
(fenòmens
de
contacte
vocàlic):
• COMPTE!:
El
poeta
els
pot
u8litzar
com
vulgui!
LLICÈNCIA
EXPLICACIÓ
EXEMPLE
SINALEFA
Contracció
de
2
vocals
con8gües
de
paraules
diferents
en
una
sola
síl·∙laba.
I
encara
sé
(4)
Té
importància
(3)
ELISIÓ
Supressió
d’una
de
les
vocals
con8gües
de
paraules
diferents.
Es2mo
(e)l
meu
error
concèntric
(8)
Una
(a)ltra
vegada
repicava
(9)
HIAT
Pronúncia
en
síl·∙labes
diferenciades
de
2
vocals
en
contacte.
Tu
ni
la
mires:
ja
saps
qui
és
(9)
SINÈRESI
A
l’interior
d’un
mot,
pronúncia
d’un
hiat
com
un
diqong.
No
amb
la
prosòdia
ar2ficial
(8)
DIÈRESI
A
l’interior
d’un
mot,
pronúncia
d’un
diqong
com
un
hiat.
Mos
braços
t’esperaven:
tebis
aqü-­‐eductes
(12)

16. 3.1.4
Rima
RIMA
1
DEFINICIÓ
EXEMPLE
Rima
consonant
Rimen
les
vocals
i
les
consonants
Amics,
la
vida
és
bella
cosa,
és
un
bell
dia
somrient;
la
flor
encara
no
és
desclosa
i
els
fulls
marcits
ja
van
caient
Gabriel
Alomar
Rima
assonant
Rimen
només
les
vocals
Tu,
amb
el
cap
a
la
mà,
caminaves
per
dies
soferts
i
nits
memorables
Pere
Quart

17. RIMA
2
DEFINICIÓ
EXEMPLE
Rima
masculina
Els
versos
acaben
en
una
paraula
masculina.
És
un
bell
dia
somrient;
Gabriel
Alomar
Rima
femenina
Els
versos
acaben
en
una
paraula
femenina
o
esdrúixola.
Tu,
amb
el
cap
a
la
mà,
caminaves
per
dies
soferts
i
nits
memorables
Pere
Quart
NO
RIMA
DEFINICIÓ
EXEMPLE
Versos
lliures
No
rimen
i
no
segueixen
cap
pauta
mètrica.
Mudarà
el
gest
la
mia
forma
en
pedra,
Quan
llegiran
aquest
mot
en
la
tomba:
Roís
de
Corella
Versos
blancs
No
rimes
però
segueixen
alguna
pauta
mètrica
(núm.
síl·∙labes)
Plena
d´estàtues
blanques
sobre
el
mar...
la
primera
vegada,
cosins,
amb
marineres
blaves.
Rosselló-­‐Porcel
• Versos sense rima:

18. • S’indica
amb:
• Un
número:
indica
el
número
de
síl·∙labes.
• Una
lletra:
indica
la
rima
(si
no
rima
es
posa
un
-­‐)
Esquema mètric

19. NOM
ESTRUCTURA
ENCADENADA
ABAB
CREUADA
ABBA
CAUDADA
AABB
MONORIMA
AAAA
CAPCAUADA
Cada
estrofa
comença
amb
la
mateixa
rima
que
acaba
l´estrofa
anterior:
ABBA
ACCA...
ENCADENADES
Comencen
amb
la
rima
del
mig
de
l´estrofa
anterior:
ABA
BCB
Estructura de rimes a l’esquema mètric:

20. 3.1.5
Ritme:
• Es
basa
en
la
repe9ció
regular
d’un
fenomen:
rima,
nombre
de
síl·∙labes,
pauses
i
accents
del
vers.
• El
ritme
pot
diferenciar-­‐se
en:

21. 3.1.6
Estrofes
i
composicions
TIPUS
EXPLICACIÓ
APARIAT
• 2
versos
rimats.
Emprats
als
refranys
i
als
rodolins.
OCTAVA
REIAL
• 8
versos
decasíl·∙labs.
• Rima
ABABABCC
DÈCIMA
ESPINELA
• 10
versos
heptasíl·∙labs.
• Rima
abbaabbddc.
ESTANÇA
• Versos
de
6
i
10
síl·∙labes.
• Ordenació
lliure,
però
fixa
al
llarg
del
poema.
LIRA
• 5
versos
de
6
i
10
síl·∙labes.
Rima
aBabB
HAIKÚ
• Estrofa
japonesa
de
3
versos
amb
rima
plana
(femenina)
de
diferent
mesura.
• Suma
17
síl·∙labes
(comptant
les
àtones
finals).
TANKA
• Estrofa
japonesa
formada
per
5
versos
amb
rima
plana
que
sumen
31
síl·∙labes
(5-­‐7-­‐5-­‐7-­‐7).

22. TIPUS
EXPLICACIÓ
TERCET
3
versos
que
poden
agrupar-­‐se
entre
si.
QUARTET
4
versos
d’art
major
(si
són
d’art
menor
s’anomena
quarteta).
QUINTET
5
versos
d’art
major
(si
és
d’art
menor
s’anomena
quinteta).
SEXTET
6
versos
d’art
major
(si
és
d’art
menor
es
diu
sexteta).
ROMANÇ
Tirada
de
versos
heptasíl·∙labs
(els
parells
tenen
rima
assonant
i
els
senars
són
blancs.
SONET
14
versos
distribuïts
en
2
quartets
i
2
tercets.
CORRANDA
Poema
popular
breu
format
per
4
versos
heptasíl·∙labs
amb
la
rima
creuada.
TIRADA
DE
VERSOS
MONORIMS
Combinació
de
versos
de
5+5,
6+6,
7+7
(gpica
de
les
cançons
de
gesta).

23. 3.2
NARRATIVA
3.2.1
Definició
i
caracterís9ques
• Significat:
• S’explica
una
història,
uns
fets
que
viuen
uns
personatges
en
un
lloc
i
temps
determinat.
•
Pot
estar
escrita
en
prosa
o
en
vers.
• Caracterís9ques:
• Apareixen
5
elements
bàsics:
• Narrador
• Personatges
• Temps
• Lloc
• Accions

24. 3.2.2
Tipus
de
narracions
Formes
clàssiques
Epopeia
Narra
mites
i
gestes
d’an8c
herois.
Apareixen
déus.
Formes
medievals
Cançó
de
gesta
Narra
les
gestes
d’un
heroi.
Eren
cantades.
Faula
Narració
protagonitzada
per
animals
que
actuen
com
a
humans.
Exemple
Obra
en
forma
d’anècdota
breu
que
s’empra
com
a
exemple
moral.
Formes
populars
Conte
popular
Text
de
temà8ca
variada
i
de
tradició
oral.
Llegenda
Narració
amb
base
històrica
i
elements
inventats.
Mite
Relat
de
déus
i
herois
que
expressa
un
concepte
religiós.
Rondalla
Narració
oral
que
barreja
elements
fantàs8cs
i
elements
reals.
Formes
modernes
Novel·∙la
Obra
en
prosa
extensa.
Temà8ca
variada.
Conte
actual
Relat
breu
en
prosa.
Temà8ca
variada.

25. 3.2.3
Estructura
• Situació
inicial:
• Presentació
dels
personatges.
• Presentació
dels
escenaris.
• Fer
que
desencadena
l’acció
• Desenvolupament
de
l’acció.
• Desenllaç
• Situació
final

26. 3.2.4
Personatges
• Aporten
informació,
opinions,
punts
de
vista...
• Es
classifiquen
mitjançant
criteris:
• Segons
la
importància
dels
personatges
i
la
seva
funció:
PRINCIPALS
Personatges
fonamentals
en
la
història.
Protagonistes
Hi
recau
el
pes
de
l’acció.
Antagonistes
Donen
peu
a
un
conflicte.
SECUNDARIS
Personatges
que
acompanyen
els
personatges
principals.
TERCIARIS
Apareixen
en
breus
ocasions.
No
tenen
cap
paper
destacat.

27. • Segons
la
seva
complexitat
psicològica:
RODONS
(o
complexos)
• Personatges
ben
caracteritzats
psicològicament.
• Evolucionen
al
llarg
del
relat.
PLANS
(o
senzills)
• Personatges
sense
complexitat
psicològica.
• Es
comporten
sempre
de
la
mateixa
manera.
• Són
arquegpics:
el
llest,
el
dolent,
el
bromista...
AL·∙LEGÒRICS
(o
simbòlics)
• Personatges
que
cons8tueixen
la
representació
de
conceptes
abstractes:
l’Amor,
la
Mort...

28. • Segons
el
seu
major
grau
de
realisme
i
idealisme:
REALISTES
Típics
• Psicologia
simple,
no
evolucionen
al
llarg
de
l’obra
• Còpia
d’un
ambient,
feina
o
classe
social:
el
policia,
l’estudiant...
Versem-­‐
blants
• Psicologia
complexa,
evolucionen
durant
l’obra.
• El
personatge
té
unes
caracterís8ques
pròpies.
IDEALITZATS
ArqueMpics
• Psicologia
simple.
Responen
a
qualitats
ideals:
el
valor,
la
força,
el
poder...
Hi
ha
l’heroi,
la
donzella...
Al·∙legòrics
• Representen
idees:
la
Saviesa,
el
Mal...

29. 3.2.5
Temps
i
espai
• Espai
• Temps
REAL
Si
es
refereix
a
llocs
concrets
i
iden8ficables.
FICTICI
Si
és
inventat.
EVOCAT
Si
és
recreat
a
par8r
d’un
model
real.
EXTERN
Moment
històric
en
què
s’ha
escrit
el
text.
INTERN
El
que
apareix
a
la
histò-­‐
ria
Històric
Època
en
què
se
situa
l’acció.
Narra9u
Dels
fets
que
es
narren.
Lineal
Segueix
un
ordre
cronològic.
Retros-­‐
pec9u
Si
evoca
el
passat
a
par8r
del
temps
present
(flashback)
Acrono
-­‐lògic
Presentat
amb
un
desordre
cronològic
intencionat.
*In media res: la trama comença sense cap
introducció (ordre cronològic alterat).

30. 3.2.6
Tipus
de
narrador
Punt
de
vista
extern
(3a
persona)
Omniscient
• Coneix
tots
els
detalls
de
la
història.
Objec9u
• Només
sap
allò
que
pot
observar
externament.
No
sap
què
pensen
els
personatges.
Editor
• El
narrador
simula
que
ha
trobat
el
text.
Ell
es
limita
a
reproduir-­‐lo.
Punt
de
vista
intern
(1a
persona)
Protagonista
• Es
relaten
els
fets
des
del
seu
punt
de
vista.
El
lector
sap
només
allò
que
ell
sap.
Tes9moni
• El
narrador
és
un
observador
dels
fets.
Els
explica
a
una
certa
distància.
Par9cipant
• Algun
personatge
secundari
refereix
els
fets
en
què
par8cipa
indirectament.

31. 3.3
TEATRE
3.3.1
Definició
i
caracterís9ques
Definició:
• Història
escrita
per
ser
representada.
• L’acció
avança
a
par8r
del
diàleg
dels
personatges.
Caracterís9ques:
• Apareixen
diàlegs,
acotacions...

32. 3.3.2
Tipus
de
teatre
Formes
clàs-­‐
siques
Tragèdia
• Obra
amb
personatges
que
pateixen
greus
conflictes,
amb
un
final
catastròfic.
Llenguatge
elevat.
• El
receptor
es
veu
reflec8t
amb
el
personatge
(catarsi)
Comèdia
• Obra
humorís8ca,
lleugera
amb
temes
i
personatges
quo8dians.
Sovint
amb
final
feliç.
Llenguatge
senzill.
Drama
(o
tragicomè-­‐
dia)
• Obra
que
aborda
els
conflictes
socials
amb
realisme.
És
un
entremig
de
comèdia
i
tragèdia.

33.
Formes
populars
Entremès
• Llenguatge
planer.
Des8nat
a
un
públic
rural.
• S’interpretava
entre
mig
dels
actes
o
al
final
d’una
obra.
Sainet
• Caràcter
burlesc.
Compost
per
un
acte.
Representada
entre
actes
d’una
obra.
Farsa
• Breu
i
de
caràcter
còmic.
Molt
esquemà8ca.
Representa-­‐
cions
religioses
• Relacionades
amb
els
temps
litúrgics.
Paròdia
• Imitació
d’una
altra
obra.
Caràcter
còmic
i
crí8ca.
Altres
Mim
• Representació
muda.
Es
basa
en
el
gest
corporal.

34.
Teatre
amb
música
Òpera
• Representació
acompanyada
de
música.
• Tot
el
text
és
cantat.
Opereta
• Peça
dialogada
(més
que
lleugera
que
l’òpera),
de
to
humorís8c.
• Només
una
part
del
text
és
cantat.
Sarsuela
• Apareixen
personatges
i
ambients
populars.
• Només
es
canta
una
part
del
text.

35. 3.3.3
Estructura
• S’estructura
en
actes
(es
marquen
amb
la
pujada
i
baixada
del
teló)
.
• Els
actes
es
poden
dividir
en:
• Quadres:
marcats
per
un
canvi
de
decoració
en
l’escenari.
• Escenes:
marcades
per
l’entrada
o
sor9da
d’un
personatge.
• No
hi
ha
un
nombre
d’actes
preestablerts.
• An8gament,
hi
havia
3
actes,
posteriorment
5.
Les
formes
populars
només
en
tenien
1.

36. 3.3.4
Personatges,
espai
temps
• Personatges,
espai
i
temps:
és
igual
que
a
la
narra8va.
• Narrador:
NO
hi
ha
narrador.
• Text:
format
per
diàlegs
de
diversos
personatges
(es9l
directe).
• L’autor
del
text
deixa
ACOTACIONS:
indiquen:
• Les
accions
que
han
de
fer
els
personatges
• Les
descripcions
sobre
la
il·∙luminació
i
l’escenografia.

37. • A vegades, el diàleg es trenca per la intervenció
d'un dels personatges.
MONÒLEG
APART
• Discurs
no
adreçat
directament
a
un
interlocutor.
• És
un
diàleg
interioritzat
en
què
un
mateix
és
alhora
l'emissor
i
el
receptor.
• Es
fa
par8cipant
o
còmplice
al
públic
de
la
història,
sense
que
se
n'esperi
resposta.