1. Tema 9. EL SEGLE XV
Escolàpies Sant Martí
Sílvia MontalsLlengua Catalana i Literatura
2. ÍNDEX
1. El context històric i social del s.XV
2. La poesia
1. Jordi de Sant Jordi
2. Ausiàs March
3. Jaume Roig
4. Joan Roís de Corella
3. Els llibres de cavalleries
4. La narrativa cavalleresca
1. Curial e Güelfa
2. Tirant lo Blanc
3. 1. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL
A Europa:
• Fi de l’època medieval:
• Crisi del feudalisme.
• Pèrdua de poder de l’Església.
1453 Conquesta de Constantinoble
• S’acaba l’edat mitjana.
• Inicia l’època moderna.
4. A la Corona Catalanoaragonesa:
• Crisi política:
– Rei Martí l’Humà à conflicte successori (mor
sense descendència).
• Compromís de Casp à Ferran d’Antequera
(dinastia castellana dels Trastàmara). Provoca:
– Castellanització de la cort i la noblesa
– Aproximació política a Castella (unió de les 2
corones à MATRIMONI: Ferran II i Isabel I (1469)
5. • Crisi econòmica i social:
– Epidèmies de pesta, revoltes antifeudals, guerra
civil amb Joan II.
A València:
• Època esplendorosa (sobretot literària)
à La Cancelleria Reial estableix un model de
llengua estàndard.
6. 2. LA POESIA
• Els canvis socials i culturals enceten una nova
visió del món:
– Visió humanista (persona) à desplaça la visió
teocèntrica (Déu).
• S’inicia a Itàlia al s.XIV
(HUMANISME).
• Es desenvoluparà plenament
al s.XVI (RENAIXEMENT).
7. • Màxims exponents del canvi de concepció:
DANTE ALIGHIERI FRANCESCO PETRARCA
• Amor: vist gairebé com
una concepció religiosa.
• Estimada: Beatriu à
transformada en una figura
metafísica i teològica
(donna angelicata).
• Obra: Divina Comèdia
• Amor: impossible, a
causa de la llunyania i la
mort.
• Estimada: Laura à no
està tan idealitzada. És
rossa amb ulls blaus.
• Obra: El Cançoner
8. 2.1 Jordi de Sant Jordi
• Va néixer a València.
• Era un poeta cortesà que participà a les
campanyes del rei Alfons el Magnànim.
• Es conserven 18 poemes.
– Tema: principalment amorós à evolució de la poesia
trobadoresca (s’aproxima a l’Humanisme).
– Característiques: Actitud lírica, sincera i versemblant
– Poemes: El presoner, Estramps, Setge d’amor
9. 2.2 Ausiàs March
• Biografia
– Pertanyia a una família de la petita
noblesa valenciana.
– El pare i l’oncle eren poetes.
– Va participar a la campanya
militar del rei Alfons el Magnànim.
– Es va casar amb:
• Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell)
• Joana Escorna
10. .
• Obra:
– Trenca amb la poesia trobadoresca:
– Abandona la llengua occitana
– Aprofunditza en l’aspecte amorós (amor passional).
– Empra moltes comparacions i metàfores
INFLUÈNCIES LITERÀRIES
Trobadors El senyal (per a les dames)
Aristòtil i Tomàs d’Aquino Lluita entre el bé i el mal, el plaer...
Dante i Petrarca Tractament de l’amor com a idea
11. DIFERÈNCIES ENTRE L’ESTIMADA DELS POETES
Trobadors
(s.XII-XIII)
Dama: senyora feudal (superior en jerarquia).
El trobador li retia vassallatge.
Dante i
Petrarca (s.XIV)
Estimada: dona angelicata era noble de cor.
Vista com un ésser superior.
Ausiàs March
(s.XV)
Dona: és humana. Té virtuts, defectes,
sentiments...
• La concepció de l’amor de l’estimada varia
respecte els seus antecessors.
12. • Es conserven 128 poemes d’Ausiàs March.
CLASSIFICACIÓ DELS POEMES D’AUSIÀS MARCH
Cants d’amor Tracten de l’amor (el sensual, l’espiritual i el venal). Es
divideixen en cicles (segons el senyal emprat):
• Plena de seny, Llir entre cards, Amor amor, Mon
darrer bé, Oh foll amor!
Cants de mort Es plany de la mort de l’estimada i reflexiona sobre el
destí de l’ànima.
Cants morals Anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments.
Cant espiritual Poema religiós en què s’adreça a Déu.
Altres cants Poemes sense classificar, “poemes de circumstàncies).
13. • Estil: complicat
– Hipèrbatons i el·lipsis freqüents.
– Comparacions: de tema militar, mariner,
mèdic o relatiu a la mort.
– Metàfores: intenses, tristes, violentes...
– Al·legories: en l’expressió d’emocions i
idees abstractes.
– Interrogacions retòriques, antítesis,
paradoxes, personificacions, hipèrboles...
14. 2.3 Jaume Roig
• Prestigiós metge valencià.
• Obra: L’espill o Llibre de les dones
– Narració de versos apariats
de 4 síl·labes.
– Llenguatge popular (expressions
col·loquials).
– Consta de:
• Un prefaci i 4 capítols.
– Temàtica: misogínia
15. INFLUÈNCIES LITERÀRIES
Prefaci Anuncia que donarà consells i exemples a joves i
vells perquè desconfiïn de les dones.
Llibre I El protagonista explica la seva infantesa.
Llibre II Narra els fracassos matrimonials del protagonista
Llibre III Vol trobar la dona perfecte. Se li apareix en somnis
Salomó (critica les dones).
Llibre IV Fa cas a Salomó i s’aparta de les dones. Conclou
que només existeixen 2 bones dones: la Verge
Maria i la seva dona.
16. 3. ELS LLIBRES DE CAVALLERIES
• Són les històries conegudes com a matèria de
Bretanya.
– Van sorgir al s.XIII
– Objectiu principal (encomanat per la noblesa):
• Defensar la institució de la cavalleria.
– Els primers relats s’inspiraven en les llegendes
grecollatines.
– Més tard, van recrear mites cèltics.
17. • Creador del gènere: Chrétien de Troyes. Algunes
obres són:
– Lancelot o el cavaller de la carreta
– Perceval o el conte del Graal
• Característiques:
– Elements fantàstics: mags, fades...
– Fets ocorreguts en llocs remots i exòtics.
– Protagonistes: qualitats sobrehumanes.
– Personatges principals: rei Artur, Lancelot, Ginebra,
Merlí, Morgana...
18. • Existeixen 2 obres de matèria de Bretanya
escrites en català:
– Blandín de Cornualla (anònim)
– La faula (Guillem de Torroella)
• Intenció: crítica i moralitzadora
sobre la crisi que pateix la
cavalleria.
19. 4. LA NARRATIVA CAVALLARESCA
• Al s. XV es produeixen canvis en la societat.
Sorgeixen uns valors nous:
– La realitat pren força enfront de la fantasia.
– Es valora l’esforç i el valor propis (promoció
personal) enfront de la societat jerarquitzada
(estaments permanents).
• CONCLUSIÓ: els llibres de cavalleries es
transformen en novel·les cavalleresques.
21. 4.1 Curial e Güelfa
• Es va escriure a mitjan del s.XV.
• És una obra anònima.
• S’estructura en 3 parts (llibres).
– Llibre I: (tema amorós i cavalleresc)
• Curial entra al món de la cavalleria, gràcies a
Güelfa (s’enamora d’ell).
• En un viatge a Àustria se sent atret per
Laquesis.
• Güelfa se sent gelosa i ingressa a un convent.
22. • Llibre II: (tema bèl·lic).
– Curial participa a un torneig a França i hi viu episodis
amorosos.
– Güelfa deixa de protegir-lo.
• Llibre III: (tema sobre el saber i la ciència).
– Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència.
Finalment, Güelfa el perdona i es casen.
Cavalleria: mitjà que farà possible l’ascens del protagonista.
23. 4.2 Tirant lo Blanc
• Autor: Joanot Martorell (1413-1468),
nascut a València.
– Sembla que el llibre estava inacabat
quan va morir i l’acabà Martí Joan de
Galba.
• Es narren les proeses d’un cavaller
que venç els turcs de Constantinoble
i es casa amb Carmesina à
esdevindrà emperador.
24. • El Tirant lo Blanc es considera una novel·la total:
– Novel·la de cavalleria:
• Tirant vol esdevenir cavaller (coneix a Guillem de Varoic).
• Episodis de batalles cavalleresques i tornejos.
– Novel·la històrica:
• Es tracten fets històrics: invasió de Constantinoble.
– Novel·la militar:
• Manual de formació de cavallers
• Detalls de combats.
25. – Novel·la de costums:
• Descripció d’estrats socials de l’època: cerimònies,
tornejos, armes de seducció i cortesia...
– Novel·la eròtica:
• Episodis amorosos entre Tirant i Carmesina.
• Jocs sensuals de Plaerdemavida
– Novel·la psicològica
• Els personatges evolucionen al llarg de la novel·la.
• Mostren molts sentiments i emocions.
26. • Es divideix en 5 parts:
– Tirant a Anglaterra (cap. 1-97)
• Aventures de Guillem de Varoic (ermità i antic cavaller).
• Alliçona a Tirant sobre la cavalleria (formació).
• Tirant esdevé cavaller.
– Tirant a Sicília i Rodes (cap. 98-114)
• Tirant allibera Rodes (està assetjada).
• L’infant Felip s’enamora de Ricomana a Sicília.
• Tirant marxa a Terra Santa a alliberar captius.
27. – Tirant a Constantinoble (cap. 115-296)
• Tirant va a lluitar contra els turcs, cridat per l’emperador
de Constantinoble.
• Allà s’enamora de Carmesina, la filla del l’emperador.
– Tirant al nord d’Àfrica (cap. 297-407)
• Tirant és empresonat i després alliberat per lluitar contra
els turcs.
• Guanya fama militar i converteix al cristianisme a molts
sarraïns.
28. – Tirant retorna a Constantinoble (cap. 408-487).
• Tirant allibera l’Imperi de l'amenaça dels turcs.
• Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar.
• Emmalalteix i mor.
• Hipòlit, escuder de Tirant, acaba sent emperador (es
casa amb l’emperadriu).
Personatges: moderns. Alta complexitat psicològica.
Evolucionen durant la història.