La diversitat lingüística

1. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Escolàpies Sant Martí
Sílvia Montals

2. ÍNDEX
•Comunitats lingüístiques
•Funció social de la llengua
•Les llengües al món
•Les llengües d’Europa
•Les llengües oficials

3. COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES
•Una comunitat lingüística és el conjunt dels habitants d’un territori que parlen la mateixa llengua.
•Hi ha molts factors que serveixen per consolidar una comunitat lingüística: origen, religió, costums…

4. •És fàcil delimitar la comunitat lingüística catalanoparlant (ja que antigament es va implantar a les Balears i al País Valencià).
–Valencians: s’han imposat la consciència que ja no pertanyen a la comunitat lingüística catalana. Per aquest motiu diuen que parlen valencià.
–Balears: conserven la consciència de formar part de la comunitat lingüística catalana.

5. •Actualment, hi ha factors que posen en perill les llengües. Per exemple:
–El conflicte amb una altra llengua, les onades d’immigrants, l’hegemonia de l’anglès.
•Quan una comunitat perd la consciència de pertànyer al grup és quan una llengua desapareix.

6. FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA
•La funció social de la llengua és el conjunt de funcions que una llengua exerceix en una comunitat lingüística.
•La llengua realitza 3 funcions bàsiques:
–Funció comunicativa
–Funció definidora de la realitat
–Funció simbòlica

7. –Funció comunicativa:
•Es refereix al paper de mitjà de comunicació entre les persones (funció bàsica).
•El paper de la llengua, però, és parcial; conviu amb el llenguatge no verbal.

8. –Funció definidora de la realitat:
•Es refereix a la relació que hi ha entre la realitat i les paraules de cada llengua que designen la realitat.
•Totes les llengües tenen paraules comunes, però es diferencien quan han de designes elements específics de l’entorn.
–Ex: la llengua dels esquimals conté molts mots per designar la paraula “neu”.

9. –Funció simbòlica:
•Reflecteix els lligams que mantenen entre ells els parlants d’una llengua.
•Així la llengua esdevé símbol d’identitat gràcies a: cançons, poemes, etc.
•Per exemple: allioli. Es diu així a molts llocs i tothom l’identifica com a producte català.

10. LES LLENGÜES AL MÓN
•Hi ha 18 famílies lingüístiques en el món:
–Llengües indoeuropees, altaiques, dravídiques, uralianes, austronèsies, semítiques, caucàsiques, sinotibetanes, austroasiàtiques, tai-kadai, daiques, miao-yao, afroasiàtiques, niloticosaharianes, nigerocongoleses, khoisànides, ameríndies, australianes
http://bibiloni.cat/llengues/classificacio.htm

11. •Les nostres llengües (d’Europa) provenen de la família indoeuropea (a excepció del basc, l’hongarès i el finès).
•L’indoeuropeu prové d’una llengua que es parlava per un poble que habitava una àrea entre Europa i Àsia cap al 4.000 a.C.

12. •L’indoeuropeu es divideix en subfamílies:
–Romàniques, germàniques, cèltiques, eslaves, grec, bàltiques, indoiranianes, albanès i armeni.

15. •Europa és una realitat multilingüe  es parlen més de 60 llengües.
•En la majoria d’estats europeus es parla més d’una llengua.
–Espanya: castellà, català, basc, gallec…
–França: francès, català, bretó, occità…
LES LLENGÜES A EUROPA
http://bibiloni.cat/llengues/mapes/europa.htm

16. LLENGÜES OFICIALS
•Les lleis dels estats donen caràcter d’oficial a 1 o més llengües de les que es parlen en el seu territori.
•Aquestes lleis no són iguals en tots els estats.

17. –N’hi ha que consideren oficial únicament una de les llengües: França.
–Altres consideren que hi ha una llengua oficial per tot l’estat i unes altres que són oficials únicament en els territoris on es parlen: Espanya.
–També hi ha algun estat que considera totes les llengües oficials: Suïssa.