Conductes disruptives

1. PREVENCIÓ DE CONDUCTES DISRUPTIVES A L’AULA
• Identificar la causa de la conducta.
• Prevenir els problemes.
• Oferir alternatives de solució.
• Establir regles amb expectatives realistes.
• Planejar abans d’actuar davant una conducta determinada.
• Donar conseqüències lògiques a la conducta.
• No assigni la conseqüència en moments de crisi o conflicte.
Per al control de la conducta o comportament d’un grup, es requereix no només
dels elements bàsics de contingut, si no davant de tot una actitud positiva. Per
a aconseguir-ho és necessari que l’educador aconsegueixi tenir paciència,
autocontrol, tolerància i expectatives realistes.
Les regles han d’estar clarament definides, de tal manera que indiquin com
comportar-se, abans d’entrar en una relació de confiança amb l’alumne, tingui
una sessió amb l’estudiant en privat i demostri-li el seu interès per tenir una
bona relació amb ell o ella. Ha de percebre que se li està donant cert grau de
control de la situació sense desvalorar l’autoritat del professor.
Identificar les zones de perill, és a dir, el lloc, la persona o la situació e la que
l’estudiant pot crear problema. Normalment, és quan arriba una persona aliena
a l’aula, quan hi ha una activitat fora de l’aula, quan la feina assignada és difícil
o molt fàcil o quan un company és molt susceptible.
Utilitzar l’incentiu abans que el càstig, ja que és un “reforç positiu” de part de
l’educador, és motivador, per exemple, un “copet” a l’esquena, un somriure, el
dret a ser líder en una activitat, o donar el privilegi de reduir la quantitat d’un
treball.
Ser constant, significa que, davant el trencament de la regla establerta
prèviament, s’afronti la conseqüència, tanmateix, s’ha d’avaluar la situació en
un context realista en el que s’analitzin tots els factors.
Utilitzar la retroalimentació amb freqüència, doncs a través d’aquest
procediment es pretén que l’estudiant conegui la opinió que es té del seu
comportament.
Actuar, però no sobreactuar, és a dir, davant situacions particulars mantingui
una actitud moderada, recordi que l’equilibri permet una millor anàlisi de la
situació, si sobreactua pot reforçar la conducta, doncs es converteix en una
forma de ser el centre d’atenció.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
SEETDiC Girona

2. No reaccionar amb emoció en el moment del conflicte, doncs es tendeix a
respondre impulsivament davant situacions imprevistes i es prenen decisions i
solucions inadequades, per això, es recomana planificar la decisió.
No personalitzar. Prengui una decisió molt professional i no s’involucri en
sentiments, comprengui que existeix una dificultat i, encara que li afecti
personalment, ha de mantenir el respecte, però sense personalitzar la resposta.
Ser constant i conseqüent amb el que diu i fa, no permeti que el seu estat
d’ànim determini l’aplicació de les regles. La constància dóna seguretat amb
respecte al que s’espera.
Procurar que les conseqüències siguin immediates. No esperi gaire temps
per donar la conseqüència i documenti totes les intervencions i situacions.
Utilitzar la comunicació assertiva. Eviti la comunicació agressiva i eviti la
crítica. Sigui clar i concret respecte a la situació i la conseqüència respectiva.
Elaborar una llista de possibles incentius. Defineixi segons les condicions
de treball i recursos una llista d’incentius i una llista dels deures que vostè li pot
sol·licitar.
Utilitzar l’acord (fórmula de contracte)
Definir quin és el problema o la conducta que s’ha d’eliminar.
Parlar amb l’estudiant a soles i presentar-li el problema, demanar que exposi
possibles solucions.
Establir per acord mutu la regla i la conseqüència corresponent.
Definir quan es reuniran de nou per avaluar la seva efectivitat.
Si no funciona buscar en conjunt alternatives de solució.
Si no reacciona, es pot citar als pares a una reunió i se’ls ho fa saber amb
anticipació.
El càstig ha estat utilitzat com la forma tradicional de controlar la conducta. La
majoria interpretem el càstig com quelcom que busca penalitzar a la persona
per fer alguna cosa malament, pretén senyalar i indicar la mala conducta i
reforçar el mal que s’ha fet. Existeix a més a més, la creença equivocada de
que mentre més intens sigui el càstig, més efectiu és el resultat. Des d’aquesta
perspectiva és il·lògic pensar que algú desitgi ser castigat. El control o canvi de
conducta no indica necessàriament que hi hagi hagut un Aprenentatge. En el
cas dels estudiants que presenten conductes disruptives, els càstigs són
tant freqüents que fins i tot perden efectivitat.
Marina Peña, Manual para Educadores. Qué hacer y cómo hacerlo.