SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 36
Downloaden Sie, um offline zu lesen
CEIP SA JOVERIA
Reunió amb famílies
Juny 2017
ELS NOSTRES
ESPAIS/AMBIENTS
“L’ambient escolar és com una mena d’aquari en el qual es
reflecteixen les idees, l’estil moral, les actituds de les
persones que hi viuen.”
Loris Malaguzzi, pedagog de les escoles de Reggio Emilia, Itàlia
L’ infant, protagonista del seu procés d’aprenentatge
Els espais i les aules de la nostra escola s’han transformat en Espais i en Ambients
preparats per a l’aprenentatge dels nostres alumnes on poden...
EXPERIMENTAR
DESCOBRIR
OBSERVAR
CALCULAR
MESURAR
COMPARTIR
EXPRESSAR-SE
INVESTIGAR COMUNICAR
Aprendre a través del joc i de la interacció amb l’altre
PER QUÈ EL TREBALL PER AMBIENTS?
Són espais preparats per
contribuir a
l'aprenentatge i al
desenvolupament dels
infants i de les seves
competències.
Es desenvolupa d’una manera integrada:
- El pensament crític
- La creativitat
- La resolució de problemes
- La presa de decisions.
Habilitats que són el marc de les
competències bàsiques consensuades per la
Unió Europea (Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic,
OCDE).
Desenvolupen l’autonomia de l’infant des de la
presa de decisions sobre a quin ambient o espai vol
anar fins a l’hora de fer la feina (decidir quina
proposta vol fer, amb qui vol treballar i com
s’organitzaran).
L'organització és diferent en els grups d’infantil i de primària.
ESPAIS
INFANTIL
Els Espais de les aules d’infantil s’han organitzat per
nivells, dissenyant uns microespais diferents per poder
desenvolupar:
•El joc simbòlic
•L’experimentació i la descoberta dels materials naturals
•Les construccions
•L’art
•L’aproximació al món dels contes i del teatre
•L’aproximació a continguts matemàtics a través dels jocs
de taula
•La descoberta del món natural a l’espai exterior
•Espai d’instal·lacions
•Espai de llum I foscor
Els alumnes d’infantil circulen pels diferents espais,
d’aquesta manera treballen junts infants de 3, 4 i 5 anys.
ESPAI JOC SIMBÒLIC
<<En aquest microespai, el nens preparen la taula amb plats i coberts, es
posen el davantal i fan el dinar al forn. Si són al restauramt, llegeixen
el menú del dia i fan comandes. També vesteixen als bebès i es
disfressen d’algun superheroi>>
L’espai simbòlic ofereix la possibilitat de reproduir diverses
situacions que viuen dia a dia a les cases o al carrer, adquirint
diferents rols, ja que la observació és en aquesta edat la base
del seu aprenentatge.
S’organitzen de manera natural diferents grups de joc i de
relació, es creen uns espais d’intimitat que els permet sentir el
seu ritme personal. Són espais que narren històries molt
pròpies.
Les persones necessitem establir el sentiment de pertinença dins
el grup, ja sigui la família, l’escola… aquests vincles són els que
els donen seguretat, identitat i els hi permet créixer des d’una
base segura. Aquí els infants es senten com a casa, l’entorn els
acull i els proporciona moments distesos i segurs.
ESPAI D’EXPERIMENTACIÓ I
DESCOBERTA DELS MATERIALS
NATURALS
En aquest microespai s’estimula la curiositat dels nens a través de
materials de diverses caracterísitques i propietats en un clima de
calma i calidesa on poden experimentar lliurement tot iniciant-se
en el món científic.
L’alumnat elabora el seu propi aprenentatge per mitjà d'un
procés constructiu on aquest no acumula coneixements, sinó que,
crea una xarxa on la nova informació es va organitzant en relació
amb el que ja és conegut. Això es duu a terme gràcies al docent
qui fa de guia en aquest creixement.
LES CONSTRUCCIONS
El material que proporcionem dona una gran varietat de
sensacions, riquesa manipulativa, diversitat de qualitats
(pes, forma, textura...) i els ajuda amb el seu propi
aprenentatge. Alguns exemples de com aprenen:
Solucionant problemes. "Vull
construir un castell. Com puc fer-
ho?" «Em cau la torre, què
passa?»
Autoexpressió. Els infants
s'expressen i demostren el que
estan aprenent a través de
llenguatges.
Autoestima. Els
infants descobreixe que
tenen idees i que poden
portar-les a la realitat
mitjançant la
creació,transformació,
demolició i tornar a
crear.
El creixement social i emocional. Les construccions
ajuden als infants a respectar torns, compartir
materials, idees, desenvolupar noves amistats, ser
autosuficients, augmentar la capacitat d'atenció,
cooperar amb altres, desenvolupar l'autoestima.
La imaginació. Els infants poden seguir el seu
propi pla, o poden compartir la visió d'un amic
i treballar junts per crear alguna cosa que mai
ha somiat.
La creativitat. El material es pot moure
lliurement, poden ser combinats i recombinats
de moltes i diverses formes. Comencen a
combinar estructures per fer edificis més
complexos.
Ciència. Els materials ofereixen oportunitats
per a provar hipòtesis i construir raonament
científic. Comencen a fer prediccions,
comparacions, experimenten amb la causa i
l'efecte, l'estabilitat i l'equilibri.
Matemàtiques. Es practiquen conceptes i habilitats importants com
ordenar, comptar, mida, forma, longitud, mesurament, comparació, el
nombre, l'estimació, i la simetria. Classifiquen, seqüencien, compten,
fan fraccions i solucionen problemes.
L’ART
Des de l’escola entenem l’art com un llenguatge que permet la
manifestació de tots els aspectes del desenvolupament de la
persona: físic, intel·lectual, afectiu, social i moral.
L’expressió plàstica ajuda a l’infant a conèixer el seu entorn i
donar-lo a conèixer, i a expressar el seu món interior. La
realització lliure de les seves obres els permet expressar-se
utlitzant diverses tècniques.
A més, desperta el gust per l’art i la creativitat, aprenent a
respectar les seves pròpies creacions i les dels companys.
EL MÓN DELS CONTES I EL TEATRE
Un espai on l’infant té una aproximació al món dels contes i al
teatre, es desenvolupa la seva llibertat, fantasia, empatia i
diversió; on són, en tot moment, els protagonistes dels seus
aprenentatges.
En relació al teatre es fomenta que els infants gaudeixin,
inventin e interpretin històries desenvolupant la seva expressió
verbal i corporal i estimulant la seva memòria e imaginació
utilitzant diversos materials tals com titelles, titelles de dit,
màscares...
En relació a la biblioteca un dels objectius plantejats és el plaer
de mirar o llegir contes individualment, per parelles o en grup,
potenciant el respecte i conservació dels d’aquests.
ELS JOCS DE TAULA
El joc és la manera natural i expontània d’aprendre i crèixer, a
més esdevé un element essencial en el desenvolupament integral
dels infants. A través del joc desenvolupen les seves habilitats i
exerciten hàbits intel·lectuals, físics, afectius i socials.
En aquest microespai els infants a partir de l’observació, la
pròpia experiència i la interacció amb els materials i els altres
infants, s’inicien en les habilitats matemàtiques, descobrint
algunes aplicacions en la realitat quotidiana i desenvolupant
estratègies de raonament.
A més a més, s’afavoreix la capacitat de decidir, la destresa, la
reflexió i l’acceptació i compliment de normes.
A l’espai exterior hi
ha diferents
microespais amb
propostes que
aprofiten els
elements naturals: la
llum, l’aigua, l’arena,
els animalets...
amb el seu joc a
l’espai exterior, els
nens i nenes
desenvolupen la
creativitat i les seves
capacitats
d’observació,
exploració i
experimentació, a
més d’aprendre a
respectar la natura.
L’ESPAI EXTERIOR
MÚSICA
CONSTRUCCIONS
BANYET DE BEBÈS
TRANSVASSAMENTS
D’AIGUA
La creativitat és necessària perquè l’individu es pugui
desenvolupar com a persona i des de l’escola cercam espais
per a poder fer-ho.
A través d’aquest espai els infants interpreten les
instal·lacions que els adults proposen i mitjançant la gestió
autònoma de l’espai, el temps, els objectes i les relacions,
experimenten la vivència de transformar lliurement el
context de joc oferit d’una manera creativa i a través de la
imaginació.
L’ESPAI DE LES INSTAL·LACIONS
Els infants observen l’espai abans de començar
l’acció i expliquen el que els hi sembla que
podria ser la instal·lació. A continuació
recorren l’escenari per apropiar-se de l’espai i
permetre així anticipar els projectes de joc
que duran a terme.
Aarón posant-li un bolquer a
Carlota.
El joc lliure permet l’aparició del
joc simbòlic dels infants,
expressat a partir de les accions
corporals, la utilització dels
objectes i l’intercanvi d’idees amb
els companys.
Normalment acabam la sessió dibuixant el que hem
fet. A través del dibuix l’infant interpereta el món
d’una nova manera i a més serveixen també com a
mediadors de comunicació i vincle, ja que
ofereixen l’oportunitat d’explicar-se i ser
escoltats.
Els infants poden construir individualment o de
manera col·lectiva, la qual cosa fa que s’hagin de
posar d’acord perquè el projecte tengui èxit.
L’adult dóna permís per a la
destrucció o transformació de
la instal·lació presentada
inicialment com una provocació
del joc.
En aquesta etapa treballar amb la llum i la foscor té sentit
perquè els infants estan en contacte directe amb la llum la
major part del temps i senten curiositat per la foscor, per
les ombres, pels materials brillants, etc. Així doncs, a través
d’aquest espai els boixos i boixes poden conèixer i
experimentar diferents sensacions amb la llum i la foscor
amb diferents materials, oferint-los d’aquesta manera noves
sensacions a través de l’observació i la manipulació i
treballant, entre altres coses, la imaginació, la creativitat, la
fantasia, etc.
L’ESPAI DE LA LLUM I LA FOSCOR
AMBIENTS PRIMÀRIA
Els Ambients de primària s’han dissenyat al
voltant dels àmbits del coneixement:
-Geogràfic i històric
-Artístic
-Lingüístic
-Científic
-Matemàtic
-I les construccions als grups dels petits de
primària
A primària els alumnes s’agrupen de la següent
manera: 1r i 2n (petits), 3r i 4t (mitjans) i 5è
(gramsns).
Gràcies

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

El conte de Miró
El conte de MiróEl conte de Miró
El conte de Mirópilusa
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgessicam
 
Eines per-treballar-el-llenguatge-oral
Eines per-treballar-el-llenguatge-oralEines per-treballar-el-llenguatge-oral
Eines per-treballar-el-llenguatge-oralgenispascual
 
Organització dels espais a l´aula
Organització dels espais a l´aulaOrganització dels espais a l´aula
Organització dels espais a l´aulaGuida Allès Pons
 
Projecte del fons marí (documento)
Projecte del fons marí (documento)Projecte del fons marí (documento)
Projecte del fons marí (documento)Rocio Perez
 
Tallers infantil
Tallers infantilTallers infantil
Tallers infantilcpsoncanals
 
Rúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wqRúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wqNuria Alart
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufetespegalles
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantilImma Clua
 
Teberosky, A. (2011) L’emergència de l’escriptura
Teberosky, A. (2011) L’emergència de l’escripturaTeberosky, A. (2011) L’emergència de l’escriptura
Teberosky, A. (2011) L’emergència de l’escripturaAprendre textos
 
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptxandreacardelusvanvli
 
Nivells de concreció curricular
Nivells de concreció curricularNivells de concreció curricular
Nivells de concreció curricularnuriauib
 
Centres d'interès
Centres d'interèsCentres d'interès
Centres d'interèsimmavallse
 
Unitat didàctica de plàstica
Unitat didàctica de plàsticaUnitat didàctica de plàstica
Unitat didàctica de plàsticamagefra
 

Was ist angesagt? (20)

Taller de ciència a Educació Infantil
Taller de ciència a Educació InfantilTaller de ciència a Educació Infantil
Taller de ciència a Educació Infantil
 
Projecte la casa comprimit
Projecte la casa comprimitProjecte la casa comprimit
Projecte la casa comprimit
 
El conte de Miró
El conte de MiróEl conte de Miró
El conte de Miró
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
 
Eines per-treballar-el-llenguatge-oral
Eines per-treballar-el-llenguatge-oralEines per-treballar-el-llenguatge-oral
Eines per-treballar-el-llenguatge-oral
 
Organització dels espais a l´aula
Organització dels espais a l´aulaOrganització dels espais a l´aula
Organització dels espais a l´aula
 
Projecte del fons marí (documento)
Projecte del fons marí (documento)Projecte del fons marí (documento)
Projecte del fons marí (documento)
 
Tallers infantil
Tallers infantilTallers infantil
Tallers infantil
 
Rúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wqRúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wq
 
Projecte dinosaures
Projecte dinosauresProjecte dinosaures
Projecte dinosaures
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantil
 
Tipus d'aferraments
Tipus d'aferramentsTipus d'aferraments
Tipus d'aferraments
 
Teberosky, A. (2011) L’emergència de l’escriptura
Teberosky, A. (2011) L’emergència de l’escripturaTeberosky, A. (2011) L’emergència de l’escriptura
Teberosky, A. (2011) L’emergència de l’escriptura
 
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
10 IDEES CLAUS GUIA EDUCACIÓ INFANTIL.pptx
 
Projecte ciencia 2 na
Projecte ciencia 2 naProjecte ciencia 2 na
Projecte ciencia 2 na
 
Nivells de concreció curricular
Nivells de concreció curricularNivells de concreció curricular
Nivells de concreció curricular
 
Centres d'interès
Centres d'interèsCentres d'interès
Centres d'interès
 
Unitat didàctica de plàstica
Unitat didàctica de plàsticaUnitat didàctica de plàstica
Unitat didàctica de plàstica
 
COMPETÈNCIES CRITERIS D'AVALUACIÓ PRIMÀRIA.pdf
COMPETÈNCIES CRITERIS D'AVALUACIÓ PRIMÀRIA.pdfCOMPETÈNCIES CRITERIS D'AVALUACIÓ PRIMÀRIA.pdf
COMPETÈNCIES CRITERIS D'AVALUACIÓ PRIMÀRIA.pdf
 

Ähnlich wie Presentació juny'17 espais i ambients ceip sa joveria

REUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESREUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESclassedep3a
 
Treball Per Projectes
Treball Per ProjectesTreball Per Projectes
Treball Per Projectesceipsolilluna
 
Diaris pel blog definitiu gener 2019..
Diaris pel blog definitiu gener 2019..Diaris pel blog definitiu gener 2019..
Diaris pel blog definitiu gener 2019..a8061142
 
Els Víkings - Dunia Mesa, Mar Teruel, David López, Sarai Moreno, Yaiza Dieguez
Els Víkings - Dunia Mesa,  Mar Teruel,  David López, Sarai Moreno, Yaiza DieguezEls Víkings - Dunia Mesa,  Mar Teruel,  David López, Sarai Moreno, Yaiza Dieguez
Els Víkings - Dunia Mesa, Mar Teruel, David López, Sarai Moreno, Yaiza DieguezNuria Rodriguez Bernabeu
 
Educació infantil EPV
Educació infantil EPVEducació infantil EPV
Educació infantil EPVdavidmacias75
 
Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4
Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4
Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4Escola11set
 
Diaris pel blog definitiu
Diaris pel blog definitiuDiaris pel blog definitiu
Diaris pel blog definitiua8061142
 
Reunió ei 4 anys 2011
Reunió ei 4 anys 2011Reunió ei 4 anys 2011
Reunió ei 4 anys 2011vaquers
 
Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...
Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...
Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...Erika
 
Curriculum segon cicle_infantil
Curriculum segon cicle_infantilCurriculum segon cicle_infantil
Curriculum segon cicle_infantilrosa odena capons
 
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...a8061142
 

Ähnlich wie Presentació juny'17 espais i ambients ceip sa joveria (20)

REUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIESREUNIÓ FAMÍLIES
REUNIÓ FAMÍLIES
 
Power1
Power1Power1
Power1
 
Qué!
Qué!Qué!
Qué!
 
Power1 anna
Power1 annaPower1 anna
Power1 anna
 
Treball Per Projectes
Treball Per ProjectesTreball Per Projectes
Treball Per Projectes
 
Transformem tot jugant
Transformem tot jugantTransformem tot jugant
Transformem tot jugant
 
Diaris pel blog definitiu gener 2019..
Diaris pel blog definitiu gener 2019..Diaris pel blog definitiu gener 2019..
Diaris pel blog definitiu gener 2019..
 
Els Víkings - Dunia Mesa, Mar Teruel, David López, Sarai Moreno, Yaiza Dieguez
Els Víkings - Dunia Mesa,  Mar Teruel,  David López, Sarai Moreno, Yaiza DieguezEls Víkings - Dunia Mesa,  Mar Teruel,  David López, Sarai Moreno, Yaiza Dieguez
Els Víkings - Dunia Mesa, Mar Teruel, David López, Sarai Moreno, Yaiza Dieguez
 
Educació infantil EPV
Educació infantil EPVEducació infantil EPV
Educació infantil EPV
 
Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4
Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4
Reunió famílies primer trimestre curs 2012 13 p4
 
Diaris pel blog definitiu
Diaris pel blog definitiuDiaris pel blog definitiu
Diaris pel blog definitiu
 
Reunió ei 4 anys 2011
Reunió ei 4 anys 2011Reunió ei 4 anys 2011
Reunió ei 4 anys 2011
 
Presentacio 1 trimestre
Presentacio 1 trimestrePresentacio 1 trimestre
Presentacio 1 trimestre
 
Projecte passejades
Projecte passejadesProjecte passejades
Projecte passejades
 
Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...
Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...
Bones pràctiques de centre_Reflexió i innovació educativa_Erika Taltavull Bag...
 
Curriculum segon cicle_infantil
Curriculum segon cicle_infantilCurriculum segon cicle_infantil
Curriculum segon cicle_infantil
 
Reunio pares p4 17 18
Reunio pares p4 17 18Reunio pares p4 17 18
Reunio pares p4 17 18
 
Dossier 1 r trim.complet
Dossier 1 r trim.completDossier 1 r trim.complet
Dossier 1 r trim.complet
 
Presentació cep
Presentació cepPresentació cep
Presentació cep
 
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
Diaris pel blog definitiu gener 2019 ...
 

Mehr von Nieves Tobaruela Mendoza (11)

El monstre i el drac
El monstre i el dracEl monstre i el drac
El monstre i el drac
 
Calendari escolar 16 17
Calendari escolar  16 17Calendari escolar  16 17
Calendari escolar 16 17
 
Reunió Setembre
Reunió SetembreReunió Setembre
Reunió Setembre
 
Reunió pares novembre p3-a
Reunió pares novembre p3-aReunió pares novembre p3-a
Reunió pares novembre p3-a
 
Graella precursores Inteligencia Emocional
Graella precursores Inteligencia EmocionalGraella precursores Inteligencia Emocional
Graella precursores Inteligencia Emocional
 
Donem visibilitat als racons
Donem visibilitat als raconsDonem visibilitat als racons
Donem visibilitat als racons
 
Un món per somiar
Un món per somiarUn món per somiar
Un món per somiar
 
Metodo ecléctico ppt
Metodo ecléctico pptMetodo ecléctico ppt
Metodo ecléctico ppt
 
Unitat didactica grup_e3
Unitat didactica grup_e3Unitat didactica grup_e3
Unitat didactica grup_e3
 
Cançoner
CançonerCançoner
Cançoner
 
Dinàmica nieves, sònia i marta
Dinàmica nieves, sònia i martaDinàmica nieves, sònia i marta
Dinàmica nieves, sònia i marta
 

Kürzlich hochgeladen

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Presentació juny'17 espais i ambients ceip sa joveria

  • 1. CEIP SA JOVERIA Reunió amb famílies Juny 2017
  • 3. “L’ambient escolar és com una mena d’aquari en el qual es reflecteixen les idees, l’estil moral, les actituds de les persones que hi viuen.” Loris Malaguzzi, pedagog de les escoles de Reggio Emilia, Itàlia
  • 4. L’ infant, protagonista del seu procés d’aprenentatge
  • 5. Els espais i les aules de la nostra escola s’han transformat en Espais i en Ambients preparats per a l’aprenentatge dels nostres alumnes on poden... EXPERIMENTAR DESCOBRIR OBSERVAR CALCULAR MESURAR
  • 6. COMPARTIR EXPRESSAR-SE INVESTIGAR COMUNICAR Aprendre a través del joc i de la interacció amb l’altre
  • 7. PER QUÈ EL TREBALL PER AMBIENTS? Són espais preparats per contribuir a l'aprenentatge i al desenvolupament dels infants i de les seves competències.
  • 8. Es desenvolupa d’una manera integrada: - El pensament crític - La creativitat - La resolució de problemes - La presa de decisions. Habilitats que són el marc de les competències bàsiques consensuades per la Unió Europea (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE).
  • 9. Desenvolupen l’autonomia de l’infant des de la presa de decisions sobre a quin ambient o espai vol anar fins a l’hora de fer la feina (decidir quina proposta vol fer, amb qui vol treballar i com s’organitzaran). L'organització és diferent en els grups d’infantil i de primària.
  • 11. Els Espais de les aules d’infantil s’han organitzat per nivells, dissenyant uns microespais diferents per poder desenvolupar: •El joc simbòlic •L’experimentació i la descoberta dels materials naturals •Les construccions •L’art •L’aproximació al món dels contes i del teatre •L’aproximació a continguts matemàtics a través dels jocs de taula •La descoberta del món natural a l’espai exterior •Espai d’instal·lacions •Espai de llum I foscor Els alumnes d’infantil circulen pels diferents espais, d’aquesta manera treballen junts infants de 3, 4 i 5 anys.
  • 12. ESPAI JOC SIMBÒLIC <<En aquest microespai, el nens preparen la taula amb plats i coberts, es posen el davantal i fan el dinar al forn. Si són al restauramt, llegeixen el menú del dia i fan comandes. També vesteixen als bebès i es disfressen d’algun superheroi>> L’espai simbòlic ofereix la possibilitat de reproduir diverses situacions que viuen dia a dia a les cases o al carrer, adquirint diferents rols, ja que la observació és en aquesta edat la base del seu aprenentatge. S’organitzen de manera natural diferents grups de joc i de relació, es creen uns espais d’intimitat que els permet sentir el seu ritme personal. Són espais que narren històries molt pròpies. Les persones necessitem establir el sentiment de pertinença dins el grup, ja sigui la família, l’escola… aquests vincles són els que els donen seguretat, identitat i els hi permet créixer des d’una base segura. Aquí els infants es senten com a casa, l’entorn els acull i els proporciona moments distesos i segurs.
  • 13.
  • 14. ESPAI D’EXPERIMENTACIÓ I DESCOBERTA DELS MATERIALS NATURALS En aquest microespai s’estimula la curiositat dels nens a través de materials de diverses caracterísitques i propietats en un clima de calma i calidesa on poden experimentar lliurement tot iniciant-se en el món científic. L’alumnat elabora el seu propi aprenentatge per mitjà d'un procés constructiu on aquest no acumula coneixements, sinó que, crea una xarxa on la nova informació es va organitzant en relació amb el que ja és conegut. Això es duu a terme gràcies al docent qui fa de guia en aquest creixement.
  • 15.
  • 16. LES CONSTRUCCIONS El material que proporcionem dona una gran varietat de sensacions, riquesa manipulativa, diversitat de qualitats (pes, forma, textura...) i els ajuda amb el seu propi aprenentatge. Alguns exemples de com aprenen: Solucionant problemes. "Vull construir un castell. Com puc fer- ho?" «Em cau la torre, què passa?» Autoexpressió. Els infants s'expressen i demostren el que estan aprenent a través de llenguatges.
  • 17. Autoestima. Els infants descobreixe que tenen idees i que poden portar-les a la realitat mitjançant la creació,transformació, demolició i tornar a crear. El creixement social i emocional. Les construccions ajuden als infants a respectar torns, compartir materials, idees, desenvolupar noves amistats, ser autosuficients, augmentar la capacitat d'atenció, cooperar amb altres, desenvolupar l'autoestima.
  • 18. La imaginació. Els infants poden seguir el seu propi pla, o poden compartir la visió d'un amic i treballar junts per crear alguna cosa que mai ha somiat. La creativitat. El material es pot moure lliurement, poden ser combinats i recombinats de moltes i diverses formes. Comencen a combinar estructures per fer edificis més complexos. Ciència. Els materials ofereixen oportunitats per a provar hipòtesis i construir raonament científic. Comencen a fer prediccions, comparacions, experimenten amb la causa i l'efecte, l'estabilitat i l'equilibri. Matemàtiques. Es practiquen conceptes i habilitats importants com ordenar, comptar, mida, forma, longitud, mesurament, comparació, el nombre, l'estimació, i la simetria. Classifiquen, seqüencien, compten, fan fraccions i solucionen problemes.
  • 19. L’ART Des de l’escola entenem l’art com un llenguatge que permet la manifestació de tots els aspectes del desenvolupament de la persona: físic, intel·lectual, afectiu, social i moral. L’expressió plàstica ajuda a l’infant a conèixer el seu entorn i donar-lo a conèixer, i a expressar el seu món interior. La realització lliure de les seves obres els permet expressar-se utlitzant diverses tècniques. A més, desperta el gust per l’art i la creativitat, aprenent a respectar les seves pròpies creacions i les dels companys.
  • 20.
  • 21. EL MÓN DELS CONTES I EL TEATRE Un espai on l’infant té una aproximació al món dels contes i al teatre, es desenvolupa la seva llibertat, fantasia, empatia i diversió; on són, en tot moment, els protagonistes dels seus aprenentatges. En relació al teatre es fomenta que els infants gaudeixin, inventin e interpretin històries desenvolupant la seva expressió verbal i corporal i estimulant la seva memòria e imaginació utilitzant diversos materials tals com titelles, titelles de dit, màscares... En relació a la biblioteca un dels objectius plantejats és el plaer de mirar o llegir contes individualment, per parelles o en grup, potenciant el respecte i conservació dels d’aquests.
  • 22.
  • 23. ELS JOCS DE TAULA El joc és la manera natural i expontània d’aprendre i crèixer, a més esdevé un element essencial en el desenvolupament integral dels infants. A través del joc desenvolupen les seves habilitats i exerciten hàbits intel·lectuals, físics, afectius i socials. En aquest microespai els infants a partir de l’observació, la pròpia experiència i la interacció amb els materials i els altres infants, s’inicien en les habilitats matemàtiques, descobrint algunes aplicacions en la realitat quotidiana i desenvolupant estratègies de raonament. A més a més, s’afavoreix la capacitat de decidir, la destresa, la reflexió i l’acceptació i compliment de normes.
  • 24.
  • 25. A l’espai exterior hi ha diferents microespais amb propostes que aprofiten els elements naturals: la llum, l’aigua, l’arena, els animalets... amb el seu joc a l’espai exterior, els nens i nenes desenvolupen la creativitat i les seves capacitats d’observació, exploració i experimentació, a més d’aprendre a respectar la natura. L’ESPAI EXTERIOR
  • 27.
  • 30. La creativitat és necessària perquè l’individu es pugui desenvolupar com a persona i des de l’escola cercam espais per a poder fer-ho. A través d’aquest espai els infants interpreten les instal·lacions que els adults proposen i mitjançant la gestió autònoma de l’espai, el temps, els objectes i les relacions, experimenten la vivència de transformar lliurement el context de joc oferit d’una manera creativa i a través de la imaginació. L’ESPAI DE LES INSTAL·LACIONS
  • 31. Els infants observen l’espai abans de començar l’acció i expliquen el que els hi sembla que podria ser la instal·lació. A continuació recorren l’escenari per apropiar-se de l’espai i permetre així anticipar els projectes de joc que duran a terme. Aarón posant-li un bolquer a Carlota. El joc lliure permet l’aparició del joc simbòlic dels infants, expressat a partir de les accions corporals, la utilització dels objectes i l’intercanvi d’idees amb els companys. Normalment acabam la sessió dibuixant el que hem fet. A través del dibuix l’infant interpereta el món d’una nova manera i a més serveixen també com a mediadors de comunicació i vincle, ja que ofereixen l’oportunitat d’explicar-se i ser escoltats. Els infants poden construir individualment o de manera col·lectiva, la qual cosa fa que s’hagin de posar d’acord perquè el projecte tengui èxit. L’adult dóna permís per a la destrucció o transformació de la instal·lació presentada inicialment com una provocació del joc.
  • 32. En aquesta etapa treballar amb la llum i la foscor té sentit perquè els infants estan en contacte directe amb la llum la major part del temps i senten curiositat per la foscor, per les ombres, pels materials brillants, etc. Així doncs, a través d’aquest espai els boixos i boixes poden conèixer i experimentar diferents sensacions amb la llum i la foscor amb diferents materials, oferint-los d’aquesta manera noves sensacions a través de l’observació i la manipulació i treballant, entre altres coses, la imaginació, la creativitat, la fantasia, etc. L’ESPAI DE LA LLUM I LA FOSCOR
  • 33.
  • 35. Els Ambients de primària s’han dissenyat al voltant dels àmbits del coneixement: -Geogràfic i històric -Artístic -Lingüístic -Científic -Matemàtic -I les construccions als grups dels petits de primària A primària els alumnes s’agrupen de la següent manera: 1r i 2n (petits), 3r i 4t (mitjans) i 5è (gramsns).