3. “L’ambient escolar és com una mena d’aquari en el qual es
reflecteixen les idees, l’estil moral, les actituds de les
persones que hi viuen.”
Loris Malaguzzi, pedagog de les escoles de Reggio Emilia, Itàlia
5. Els espais i les aules de la nostra escola s’han transformat en Espais i en Ambients
preparats per a l’aprenentatge dels nostres alumnes on poden...
EXPERIMENTAR
DESCOBRIR
OBSERVAR
CALCULAR
MESURAR
7. PER QUÈ EL TREBALL PER AMBIENTS?
Són espais preparats per
contribuir a
l'aprenentatge i al
desenvolupament dels
infants i de les seves
competències.
8. Es desenvolupa d’una manera integrada:
- El pensament crític
- La creativitat
- La resolució de problemes
- La presa de decisions.
Habilitats que són el marc de les
competències bàsiques consensuades per la
Unió Europea (Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic,
OCDE).
9. Desenvolupen l’autonomia de l’infant des de la
presa de decisions sobre a quin ambient o espai vol
anar fins a l’hora de fer la feina (decidir quina
proposta vol fer, amb qui vol treballar i com
s’organitzaran).
L'organització és diferent en els grups d’infantil i de primària.
11. Els Espais de les aules d’infantil s’han organitzat per
nivells, dissenyant uns microespais diferents per poder
desenvolupar:
•El joc simbòlic
•L’experimentació i la descoberta dels materials naturals
•Les construccions
•L’art
•L’aproximació al món dels contes i del teatre
•L’aproximació a continguts matemàtics a través dels jocs
de taula
•La descoberta del món natural a l’espai exterior
•Espai d’instal·lacions
•Espai de llum I foscor
Els alumnes d’infantil circulen pels diferents espais,
d’aquesta manera treballen junts infants de 3, 4 i 5 anys.
12. ESPAI JOC SIMBÒLIC
<<En aquest microespai, el nens preparen la taula amb plats i coberts, es
posen el davantal i fan el dinar al forn. Si són al restauramt, llegeixen
el menú del dia i fan comandes. També vesteixen als bebès i es
disfressen d’algun superheroi>>
L’espai simbòlic ofereix la possibilitat de reproduir diverses
situacions que viuen dia a dia a les cases o al carrer, adquirint
diferents rols, ja que la observació és en aquesta edat la base
del seu aprenentatge.
S’organitzen de manera natural diferents grups de joc i de
relació, es creen uns espais d’intimitat que els permet sentir el
seu ritme personal. Són espais que narren històries molt
pròpies.
Les persones necessitem establir el sentiment de pertinença dins
el grup, ja sigui la família, l’escola… aquests vincles són els que
els donen seguretat, identitat i els hi permet créixer des d’una
base segura. Aquí els infants es senten com a casa, l’entorn els
acull i els proporciona moments distesos i segurs.
13.
14. ESPAI D’EXPERIMENTACIÓ I
DESCOBERTA DELS MATERIALS
NATURALS
En aquest microespai s’estimula la curiositat dels nens a través de
materials de diverses caracterísitques i propietats en un clima de
calma i calidesa on poden experimentar lliurement tot iniciant-se
en el món científic.
L’alumnat elabora el seu propi aprenentatge per mitjà d'un
procés constructiu on aquest no acumula coneixements, sinó que,
crea una xarxa on la nova informació es va organitzant en relació
amb el que ja és conegut. Això es duu a terme gràcies al docent
qui fa de guia en aquest creixement.
15.
16. LES CONSTRUCCIONS
El material que proporcionem dona una gran varietat de
sensacions, riquesa manipulativa, diversitat de qualitats
(pes, forma, textura...) i els ajuda amb el seu propi
aprenentatge. Alguns exemples de com aprenen:
Solucionant problemes. "Vull
construir un castell. Com puc fer-
ho?" «Em cau la torre, què
passa?»
Autoexpressió. Els infants
s'expressen i demostren el que
estan aprenent a través de
llenguatges.
17. Autoestima. Els
infants descobreixe que
tenen idees i que poden
portar-les a la realitat
mitjançant la
creació,transformació,
demolició i tornar a
crear.
El creixement social i emocional. Les construccions
ajuden als infants a respectar torns, compartir
materials, idees, desenvolupar noves amistats, ser
autosuficients, augmentar la capacitat d'atenció,
cooperar amb altres, desenvolupar l'autoestima.
18. La imaginació. Els infants poden seguir el seu
propi pla, o poden compartir la visió d'un amic
i treballar junts per crear alguna cosa que mai
ha somiat.
La creativitat. El material es pot moure
lliurement, poden ser combinats i recombinats
de moltes i diverses formes. Comencen a
combinar estructures per fer edificis més
complexos.
Ciència. Els materials ofereixen oportunitats
per a provar hipòtesis i construir raonament
científic. Comencen a fer prediccions,
comparacions, experimenten amb la causa i
l'efecte, l'estabilitat i l'equilibri.
Matemàtiques. Es practiquen conceptes i habilitats importants com
ordenar, comptar, mida, forma, longitud, mesurament, comparació, el
nombre, l'estimació, i la simetria. Classifiquen, seqüencien, compten,
fan fraccions i solucionen problemes.
19. L’ART
Des de l’escola entenem l’art com un llenguatge que permet la
manifestació de tots els aspectes del desenvolupament de la
persona: físic, intel·lectual, afectiu, social i moral.
L’expressió plàstica ajuda a l’infant a conèixer el seu entorn i
donar-lo a conèixer, i a expressar el seu món interior. La
realització lliure de les seves obres els permet expressar-se
utlitzant diverses tècniques.
A més, desperta el gust per l’art i la creativitat, aprenent a
respectar les seves pròpies creacions i les dels companys.
20.
21. EL MÓN DELS CONTES I EL TEATRE
Un espai on l’infant té una aproximació al món dels contes i al
teatre, es desenvolupa la seva llibertat, fantasia, empatia i
diversió; on són, en tot moment, els protagonistes dels seus
aprenentatges.
En relació al teatre es fomenta que els infants gaudeixin,
inventin e interpretin històries desenvolupant la seva expressió
verbal i corporal i estimulant la seva memòria e imaginació
utilitzant diversos materials tals com titelles, titelles de dit,
màscares...
En relació a la biblioteca un dels objectius plantejats és el plaer
de mirar o llegir contes individualment, per parelles o en grup,
potenciant el respecte i conservació dels d’aquests.
22.
23. ELS JOCS DE TAULA
El joc és la manera natural i expontània d’aprendre i crèixer, a
més esdevé un element essencial en el desenvolupament integral
dels infants. A través del joc desenvolupen les seves habilitats i
exerciten hàbits intel·lectuals, físics, afectius i socials.
En aquest microespai els infants a partir de l’observació, la
pròpia experiència i la interacció amb els materials i els altres
infants, s’inicien en les habilitats matemàtiques, descobrint
algunes aplicacions en la realitat quotidiana i desenvolupant
estratègies de raonament.
A més a més, s’afavoreix la capacitat de decidir, la destresa, la
reflexió i l’acceptació i compliment de normes.
24.
25. A l’espai exterior hi
ha diferents
microespais amb
propostes que
aprofiten els
elements naturals: la
llum, l’aigua, l’arena,
els animalets...
amb el seu joc a
l’espai exterior, els
nens i nenes
desenvolupen la
creativitat i les seves
capacitats
d’observació,
exploració i
experimentació, a
més d’aprendre a
respectar la natura.
L’ESPAI EXTERIOR
30. La creativitat és necessària perquè l’individu es pugui
desenvolupar com a persona i des de l’escola cercam espais
per a poder fer-ho.
A través d’aquest espai els infants interpreten les
instal·lacions que els adults proposen i mitjançant la gestió
autònoma de l’espai, el temps, els objectes i les relacions,
experimenten la vivència de transformar lliurement el
context de joc oferit d’una manera creativa i a través de la
imaginació.
L’ESPAI DE LES INSTAL·LACIONS
31. Els infants observen l’espai abans de començar
l’acció i expliquen el que els hi sembla que
podria ser la instal·lació. A continuació
recorren l’escenari per apropiar-se de l’espai i
permetre així anticipar els projectes de joc
que duran a terme.
Aarón posant-li un bolquer a
Carlota.
El joc lliure permet l’aparició del
joc simbòlic dels infants,
expressat a partir de les accions
corporals, la utilització dels
objectes i l’intercanvi d’idees amb
els companys.
Normalment acabam la sessió dibuixant el que hem
fet. A través del dibuix l’infant interpereta el món
d’una nova manera i a més serveixen també com a
mediadors de comunicació i vincle, ja que
ofereixen l’oportunitat d’explicar-se i ser
escoltats.
Els infants poden construir individualment o de
manera col·lectiva, la qual cosa fa que s’hagin de
posar d’acord perquè el projecte tengui èxit.
L’adult dóna permís per a la
destrucció o transformació de
la instal·lació presentada
inicialment com una provocació
del joc.
32. En aquesta etapa treballar amb la llum i la foscor té sentit
perquè els infants estan en contacte directe amb la llum la
major part del temps i senten curiositat per la foscor, per
les ombres, pels materials brillants, etc. Així doncs, a través
d’aquest espai els boixos i boixes poden conèixer i
experimentar diferents sensacions amb la llum i la foscor
amb diferents materials, oferint-los d’aquesta manera noves
sensacions a través de l’observació i la manipulació i
treballant, entre altres coses, la imaginació, la creativitat, la
fantasia, etc.
L’ESPAI DE LA LLUM I LA FOSCOR
35. Els Ambients de primària s’han dissenyat al
voltant dels àmbits del coneixement:
-Geogràfic i històric
-Artístic
-Lingüístic
-Científic
-Matemàtic
-I les construccions als grups dels petits de
primària
A primària els alumnes s’agrupen de la següent
manera: 1r i 2n (petits), 3r i 4t (mitjans) i 5è
(gramsns).