R3vista dels jocs Florals 2017

1. Jocs
Florals
2017

2. ÍNDEX
EDUCACIÓ INFANTIL
Participants que han estat premiats
P3
Precius Bucayu
Aitor Azuer
P4
Nicolàs Martínez
Mary Rose Balolong
P5
Cesi Camongol
Jun cheng Liu
Tots ells realitzant dibuixos sobre la
llegenda de Sant Jordi

5. Una llegenda de Sant Jordi diferent
Hi havia una vegada una princesa que cridava: -Ajudaaa!!!!
Perquè un drac la volia cremar amb el foc que li sortia de la boca.
Va venir el cavaller Sant Jordi i el va punxar amb una llança, el
drac molt enfadat va esgarrapar l’ull de Sant Jordi. Com que a la
princesa també li agradava lluitar, va ajudar a Sant Jordi i li va
tallar la cua al drac! Però al cap de poca estona, la princesa i Sant
Jordi es van adonar que no ho havien fet bé i li van posar una cua
mecànica, el drac va demanar perdó a la princesa per voler
cremar-la. Finalment tots tres es fan amics i Sant Jordi i la
princesa s’enamoren.
Les abelles, P4

6. Les Abelles de P-4 ens hem inventat unes
endevinalles:
Té una fulla adalt amb un pal.
Té la pell de color verd.
Per dintre és de color blanc.
Ës molt bona.
Es talla.
És un animal que fa por.
Té antenes.
Té 6 potes.
És petit.
Té una punxa al darrera.
Alguns saben volar.
Hi ha marrons i altres negres.
Tenen la cara gris.
Té la pell groga.
Té una punta.
Sembla un semicercle.
Té 4 ratlles.
Sembla una lluna.
Es menja.

8. Els Gats de P-5 hem inventat uns rodolins:
El mussol
juga amb l´esquirol.
El Patufet
busca el set.
El dofí
ha vist al ratolí.
La nina
es menja la mandarina.
La Bella
mira l´estrella.
La lleona
està jugant amb la papallona.
El pirata
menja xocolata.

10. ÍNDEX
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Participants que han estat premiats
PRIMER CURS Els amics i els seus gossos Ariadna Díaz
Rodolins de les ciutats Keith Amaro
Ratoncito Pérez Brem Punzalan
Rimas de animales Valentín Ortiz
SEGON CURS El nen torna a casa TJ De la Vega
Els animals rimen Micha Therese
Un niño y un alien Jasmin Pérez
Mi huerto. David Malbun
TERCER CURS El nen ric Yago Rodríguez
Un dia a l’illa fantasia Nastaha Armela
Mascota perdida Carol A. Elvira
Las personas que veo Tomás Cortés.
QUART CURS La meva mascota Juan Ramón Jose
L’escola Lexter Abe
La primavera Martín Miranda.
Mi dieta Sergi Hernández
CINQUÈ CURS La primavera Laura Gibert.
No més guerra Laura Marina
El tiburón Adam Mariani
Experiencia en Taekwondo Ivory Walangsumbad
Do I get enough exercise Yao Yao Guo
SISÈ CURS Slenderman Xavier Gutierrez
El que veig per la finestra Andrea Mendoza
Un gran sueño Kristine Manzano
Barcelona Carolina Montori
My survey Chelzia De Guzman

16. ¡Atención mascota perdida!
Hoy he puesto este anuncio en el periódico:
¡Atención mascota perdida!
Es un loro, se llama Nacho. Vi la jaula abierta cuando llegue a casa después
de acabar el cole y lo busqué por todas partes.
Mi loro es de muchos colores y es un poco travieso. A él, le gusta bañarse y
copiar las palabras de los demás.
Bueno, si lo ven por favor llamen al número que pongo debajo del escrito.
Es mi loro y lo quiero mucho, recordar que responde al nombre de Nacho.
Yo me llamo Carol y mis padres se llaman Javier i Mónica.
Por favor no dejen de llamar si lo ven: 639 089 568.
Se lo agradeceré Mucho.
Carol A. Elvira
3r Primària
Las personas que veo durante la semana
El lunes he visto a Yago
Comiéndose un paraguayo.
El martes me encontré a Marina
Que estaba pelando una mandarina.
El miércoles he visto a Tomás
Que se estaba comprando un compás.
El jueves me tropecé con Sophía
Que estaba comiendo un pedazo de sandía.
El viernes vi a una emocionado Xochitl
Que se había encontrado un fósil
El sábado por la noche me encontré a Abir
Que se iba deprisa a dormir.
Y el domingo vi por la calle a Graciela
Con una camiseta de color ciruela
Tomás Cortés
3r primària

17. L’ ESCOLA
A l’escola aprenem
i també somriem.
Allà hi ha aules
amb moltíssimes taules.
Fem moltes assignatures
i aprenem a no menjar llaminadures.
A català faig coses
incluïdes les proses.
Hi ha un laboratori
on fem recordatoris.
A la classe no tenim pissarra digital,
però la nostra és sideral.
LEXTER ABE
4t de Primària
LA MEVA MASCOTA
Un dia a l’estiu la meva mare va sortir del seu treball. Venia amb una
capsa i jo em vaig preguntar que hi havia. Quan ho vaig veure em vaig
posar molt content perquè era un canari verd i molt petit.
Quan vam arribar a casa i el vam agafar estava molt nerviós. Després
el vam posar en una gàbia al costat d’un altre ocell. Els dos sempre es
cantaven. Però un dia l’altre ocell es va escapar i jo quasi vaig plorar.
Vam decidir canviar el meu canari verd de gàbia i quan el vam treure
va sortir volant per tota la casa i es va quedat en un lloc amagat.
Quan picavem treia el cap i jo reia molt. Quan es va cansar el vam
agafar i el vam poder posar a la seva nova gàbia.
Ara, quan està al balcó venen més ocells i canta.
JUAN RAMÓN JOSE
4t de Primària

18. LA PRIMAVERA
Cuando llega la primavera a mí alrededor suceden muchas cosas, os las
voy a describir:
Resplandecen los colores, los animales salen de sus madrigueras en
busca de comida y con ganas de pasear. Las plantas florecen y muestran
sus bellos colores y los pájaros cantan.
Los días se llenan de luz y la naturaleza sigue su curso vital.
La primavera es una estación mucho más cálida que el frio invierno. El
sol tarda en esconderse un poco más y el día se vuelve más largo. La luna
ilumina las noches estrelladas y nos deja paisajes muy bonitos.
En la primavera se produce el cambio de hora y las personas nos
quedamos muchas veces dormidas.
Martín Miranda
4rt Primària
MI DIETA
En el desayuno
Yo no ayuno.
Tomo mi batido de fresa
Para mantener la mente fresca
Mi comida me la preparan a medida.
Me gusta comer pescado
Pero que no esté quemado
.
En la merienda como manzana
Porqué está súper sana.
A veces me dan bocata
De tortilla de patata.
Y ahora llega la cena
Y me toca berenjena
Aunque no esté tan buena
Me voy a la cama con la barriga llena
Mañana es otro día
Y lo empezaré con alegría.
Sergi Hernàndez
4rt Primària

19. LA PRIMAVERA
Hola primavera que arribes tan calenteta.
Adéu hivern, tu ja vas tenir el teu moment.
La primavera ja posa la gent contenta,
a poc a poc i ben lentament va apareixent.
Tu primavera tens tots els colors: rosa, lila, turquesa...
Mira com ja gent s’accelera!
Tots miren per la finestra
i admiren la teva bellesa.
Hola primavera, que em poses contenta.
Només de veure’t m’alegres la vida sencera.
Visca la primavera!
Que arriba ben valenta!
Laura Gibert
5è E.P
NO MÉS GUERRA
No puc veure més guerra
perquè em produeix tristor.
No vull veure com es destrossa la gent i la terra
Vull veure un món ple d’esplendor.
On és l’amor del que parla tothom?
M’agradaria trobar-lo en algun racó.
Només veig un món on plora tothom,
hauríem de guarnir-lo amb flors al balcó.
Fes l’amori no la guerra.
Crearem un món millor
On des de l’altra punta de la terra,
es parli només d’amor.
Laura Marina
5è E.P

20. Mi experiencia con el Taekwondo
Para empezar a escribir sobre el Taekwondo, lo primero es saber de donde
es originario: De Corea. Es un arte marcial que sirve para aprender a
defenderse.
Yo empecé a practicarlo el febrero pasado en un gimnasio que se llamaSant
Pau. Entreno cada lunes, miércoles y viernes. Antes entrenaba a las 6:45
pero ahora entreno a las 5:45. Antes de apuntarme veía a mis primos
entrenar y aunque yo quería apuntarme, mis padres no me dejaban, pero
finalmente les pude convencer para hacerlo.
Al principio yo estaba muy callada, intentaba hacerlo todo bien. Cuando
llego mi primer examen, estaba muy nerviosa porqué no sabía si iba a pasar
o no, pero al final pasé. Seguí entrenando y llego un día que mi entrenador
me dijo que si quería competir, vaya pregunta, le dije ¡Claro que sí, guay!
Todos se rieron y yo también.
Después de los entrenos, acaba reventada, pero merecía la pena porqué
sabía que si lo hacía recogería los frutos del esfuerzo. Llegó al fin la semana
más esperada: La del campeonato y yo estaba muy cansada ya que el lunes
me tocó entreno, el martes educación física, el miércoles una excursión, el
jueves educación física y el viernes entreno…
Pero llegó el domingo recogí mis frutos ya que gané ¡la medalla de oro!,
cuando me cambié fui con mi familia y me abrazaron muy fuerte.
La verdad es que estoy muy orgullosa de mí.
Ivory Walangsumbad
5è E.P

21. El tiburón
El tiburón es un animal acuático y carnívoro que quiere decir que vive en el agua y
come carne.
Es vivíparo, tiene unos dientes terriblemente afilados, largos y perfectos para
destripar carne. Suele comer animales grandes, incluso a veces se acerca a las playas
en busca de personas humanas, sobretodo surferos y algún bañista que se adentra
demasiado.
Viven en océanos sobretodo en el Pacífico. El tiburón también tiene enemigos, el más
temido y el más grande es el delfín. Tiene compañeros de viaje: unos peces pequeños
que le acompañan a través de sus paseos en busca de comida.
He querido escribir sobre el tiburón porqué me gustan los animales grandes,
carnívoros y peligrosos y ya desde pequeño me encantaban y he querido escribir
sobre él.
Adam Mariani
5è primària

22. SLENDERMAN-8 NOTES
On sóc? Què és això? És el primer que em vaig preguntar.
És un bosc i és de nit. La primera cosa que la meva vista veu és un cotxe amb uns llums
encesos. M’hi vaig acostar lentament, no hi havia ningú. Només hi havia una nota al
parabrisa que deia: “ Si estàs llegint això és que estàs mort, si vols sortir d’aquí has d’agafar
vuit pàgines que trobaràs lligades a l’antena del cotxe. Un consell, no facis cas al que et
diguin les notes: bona sort!”
Jo, mort? Sortir d’aquí? I tant ! En aquell mateix moment vaig notar una cosa darrera meu,
em vaig girar ràpidament, no hi havia ningú. Uff!! Vaig dir.
Primera nota: Desesperació
Aquesta nota és la que més em va costar de trobar, caminant entre la foscor del bosc, la
vaig descobrir darrera una roca, quan m’hi acostava notava alguna cosa que em seguia, la
vaig trobar i vaig llegir: “No miris darrera teu”, vaig recordar que no havia de fer cas a les
notes. Em vaig girar i...déu meu! Un ésser estrany amb un uniforme negre, la cara blanca i
uns tentacles per braços, estava darrera meu. Vaig sortir corrents com Hussain Bolt quan
comença una cursa.
Segona nota: Terror
La segona nota no és la que em va costar més de trobar. Però estava situada en un petit parc
infantil inhòspit, en una clariana del bosc. Els gronxadors es movien sols la sang se’m
gelava i no podia moure les cames. Vaig fer un esforç per caminar i vaig agafar la nota que
estava sobre un banc, la vaig llegir i deia : “ No vagis de pressa”. Aquesta vegada li vaig fer
cas.
Tercera nota: Al·lucinacions
La tercera nota estava tot just sortir del parc sobre una font coberta de fulles seques, quan
estava a punt d’agafar-la , va desaparèixer i de sobte em vaig desmaiar, quan vaig recobrar
el coneixement estava dins d’un , hospital i al meu costat tenia una nota que deia: “ Aquesta
vegada és més difícil”.
Quarta nota: Hospital
Curiosament va ser la més fàcil de trobar però estava enganxada al sostre. Com l’agafaria?
Doncs vaig fer servir la meva habilitat per al “Parcours” i d’un salt vaig arribar a agafar-la.
Aquesta vegada deia: “El més complicat t’espera”.
Cinquena nota: Columnes
M’anava tranquil·litzant, aquella nota demanava habilitat i jo la tenia. Em trobava davant
d’un camí estret amb moltes columnes a banda i banda, jo anava passant-hi pel mig. De
sobte vaig sentir un fort estrèpit darrera meu, les columnes anaven caient com fitxes de
dòmino. Vaig arrencar a córrer, m’hi anava la vida, em vaig salvar però em vaig fer mal a
un peu.
Sisena i setena nota: Bonus
Tot el panorama va canviar una altra vegada, ara em trobava dins una gàbia amb una altra
persona que també tenia cinc notes a la mà com les que jo havia anat recollint. En un racó
hi havia una pantalla on deia: “Teniu dues notes dins del vostre cos, per aconseguir-les
haureu de lluitar a mort”. Jo no volia haver de matar ningú. L’home em va dir: “Salva’t tu,
ets més jove i tens més vida per endavant, travessa el meu pit amb la teva mà i agafa les
notes, no t’ho pensis més!” i ho vaig fer. (Continua)

23. EL QUE VEIG PER LA FINESTRA
Per la finestra veig un paisatge
que no és pas un muntatge.
Lluny hi veig unes cases molt boniques,
semblen ser de persones riques.
El temps passa i encara miro per la finestra.
Miro les muntanyes,
sembla que tinguin banyes.
Vora el riu camina la meva mestra.
Mai no m’havia fixat tant en la naturalesa.
Quin bosc ple de colors tan vius!
Veig els ocells fent nius.
Quin espectacle! Quina grandesa!
Vaig mirar cap al cel,
tant blau com el mar.
Jo no puc deixar-lo de mirar.
Faré volar un estel!
Andrea Mendoza
6è curs poesia
Vuitena nota: Slenderman
Com si m’haguessin tele-transportat ara em trobava en un lloc molt fosc,humit, estrany,
davant meu una criatura a qui no podria veure la cara i que em va dir: “Jo sóc
Slenderman, l’última nota sóc jo. Només morint jo l’aconseguiràs. Què comenci
l’espectacle! “ Ell era molt ràpid, em mossegava les cames, de sobte vaig recordar la
meva família i les ganes que tenia de tornar-los a veure, li vaig donar un cop mortal al
mig del front i va desaparèixer.
Casa: realitat
Em vaig despertar i estava al costat de l’ordinador, m’havia quedat adormit jugant! Uf!
Quina sort! Vaig apagar el portàtil i el vaig tancar però sobre la tapa hi havia... una nota
!: “Aquest somni és molt real, cada nit el tindràs i tot allò que et passi en ell ho sentiràs
en el teu cos”
Tenia raó, em feien molt de mal les cames, el peu, estava cansat, no tenia ferides però les
sentia. L’únic que vaig poder dir va ser: “ Noooooooo!!”
Xavier Gutiérrez
6è primària

24. UN GRAN SUEÑO
Hoy he tenido un gran sueño.
He soñado que todo el planeta entero podía hacer magia, hasta volar con una
escoba, una alfombra o con alas parecidas a las de un angel.
En este sueño, yo aparecí en mitad de la clase, estaba muy confusa, no sabía
que estaban haciendo, cuando de repente el profesor me estaba llamando,
contesté rápido y me di cuenta de que todos me miraban mientras hacían
flotar objetos en sus mesas. El timbre del recreo sonó y todos los objetos que
flotaban cayeron en los pupitres de los niños y las niñas, todos corrieron al
patio donde vi a niños que estaban practicando volar con escoba, los
mayores con la alfombra pero...
Nadie tenía alas, nadie volaba con alas, entonces noté un cosquilleo en la
espalda, me giré pero no vi nada, entonces intenté tocar detrás de mi espalda
para saber que era, y ¡lo encontré! era muy suave, tenía plumas y decidí
verme en el baño, me puse delante del espejo, me di la vuelta y lo que vi era
impresionante: ¡era la única en el colegio que tenía alas! fui a fuera para
probar si podía volar. Con mis fuerzas moví poco a poco las alas y cerré los
ojos, entonces noté una brisa muy relajante, abrí los ojos y vi que estaba
arriba en las nubes, al contemplar el paisaje me emocioné, volé más rápido y
di vueltas de alegría. Cuando de repente oí un ruido que cada vez era más
fuerte hasta que apareció un avión, ¡me iba a chocar! se estaba acercando,
cuando estuvo a punto de que el avión me hiciera pedazos con los motores
pensé que era mi fin.
Cuando los motores cortaron mis alas, caí rápidamente, vi el suelo que se
acercaba a toda velocidad ¡me iba a estampar! cerré los ojos y antes de
chocarme contra el suelo, me desperté en el lado de mi cama, no me estaba
cayendo desde el cielo sino que del susto me caí de la cama.
Había sido un sueño pero la verdad es que me hubiera gustado haber tenido
esas alas.
Kristine Manzano
6è primària

25. Barcelona
Barcelona es mi ciudad
Con mucha historia y tradición
Monumentos y museos de gran calidad
Y calles y barrios con mucha
animación.
Por las Ramblas subo
Por Gracia paseo
La Pedrea y la Casa Batlló admiro
Y al llegar al “Parc Guell”, mi Barcelona
veo.
Por las Golondrinas navego,
Colón y el Paseo Marítimo observo
En el Teleférico sobrevuelo
Y Montjuïc y el Tibidabo contemplo.
Des de los Bunkers veo mi ciudad
Tan grande e importante
Que me llena de felicidad
Observar su gente.
Carolina Montori
6è primària
Chelzia De Gulman
6è E.P

26. C/ALDANA,1
08015 BARCELONA
WWW.SAGRATCORALDANA.COM