Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana

Tema 4. i la
Baixa Edat Mitjana
De la formació de la societat feudal a la crisi del
segle XIV
1

Tema 4. L’Europa feudal
1. La formació de les societats feudals
― La societat estamental: privilegiats i no privilegiats
― L’economia feudal
2. L’expansió militar europea
― Les croades
3. El ressorgiment de les ciutats (segles XII – XIII)
4. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV – XV)
― La pesta negra
― L’enfortiment de la monarquia
― Les corts medievals
5. La diversitat cultural europea i la seua difusió
― L’art romànic
― L’art gòtic
― El Camí de Sant Jaume
6. La dona en l’Edat Mitjana
2

 El sistema feudal té el seu
origen en la descomposició
de l’Imperi Carolingi i en
la situació d’inestabilitat
provocada per les invasions
de normands, musulmans i
hongaresos.
 Els reis eren dèbils i no
tenien exèrcits per defensar
el seu territori.
3

 El sistema feudal té el seu
origen en la descomposició
de l’Imperi Carolingi i en
la situació d’inestabilitat
provocada per les invasions
de normands, musulmans i
hongaresos.
 Els reis eren dèbils i no
tenien exèrcits per defensar
el seu territori.
4

La societat estamental
4.1La formació de les societats
feudals
6

4.1.1 La societat estamental
 La societat feudal es dividia en tres estaments, als
quals es pertanyia per raó de naixement i per a tota
la vida.
 Els tres estaments es poden classificar en dues
categories:
 Privilegiats
 No privilegiats
7

 L’Església medieval va elaborar la teoria que
justificava aquesta organització social:
― En la societat humana, igualment que en qualsevol
altre organisme, cadascuna de les parts que la
configuraven acomplien una funció i que totes eren
igualment necessàries.
8

Adalberó de
Laon
Carmen ad
Robertum
regem
francorum, 998.
La societat està dividida en tres ordes. A més del clergat, la llei
reconeix altres dues condicions: el noble i el camperol, que no es
regeixen per la mateixa llei. Els nobles són els guerrers, els
protectors de les esglésies. Defensen a tot el poble, als grans igual
que als xicotets, al mateix temps que es defensen a ells mateixos.
L’altra classe és la dels camperols. Aquesta raça de desgraciats no
posseeix res sense sofriment. Aliments i vestits són subministrats a
tots per ells, ja que els homes lliures no es poden valer per ells
mateixos.
Així doncs, la ciutat de Déu, que és tinguda com a una, en
realitat és triple. Alguns resen, altres lluiten i altres treballen.
Els tres ordes viuen junts i no sofriran una separació. Els
serveis de cadascun d’aquests ordes permeten els treballs dels
altres dos. I cadascun, alhora, presta ajuda a la resta. Mentre
aquesta llei ha estat en vigor el món ha estat en pau.
9

Aelfric,
arquebisbe de
Canterbury
Col·loqui, 1005
[…] Guerrers són els qui guarden els nostres burgs i també
la nostra terra, lluitant amb armes contra exèrcits que
se’ns aproximen.
[…] Clergues són els qui resen a Déu per nosaltres i
promouen el cristianisme entre els pobles cristians, al
servei de Déu com a treball espiritual, dedicats només a
això per a benefici de tots nosaltres.
[…] Llauradors i grangers són els qui propocionen aliments.
10

 A les classes dominants, aquesta justificació dels seus privilegis els
resultava molt avantatjosa i la van fer seva, amb la divisió de la societat en
tres ordres o estaments: clero (oratores, els que oren), noblesa (bellatores,
els que fan la guerra) i tercer estat (laboratores, els que treballen). Es
pertanyia a cada estament per naixement, exceptuant el cas dels clergues
11

Els tres
estaments
12

 Eren la minoria de la població
(menys del 5%).
 Tenien la riquesa (terra), tots els
drets (no pagaven impostos, no
treballaven) i vivien del que els
treien als camperols.
 Eren privilegiats: el rei, la
noblesa i el clero.
 Eren la majoria de la població
(més del 95%).
 Pagaven impostos i la seua
funció social era abastir a la resta
d’estaments d’aliments i el
necessari per viure.
 Eren no privilegiats: els
camperols però també hi havia
els habitants de les ciutats.
4.1.1 Els privilegiats 4.1.2 Els no privilegiats
13

14

4.1.1 Estaments privilegiats: el rei
15

 El rei ho era per dret diví (perquè Déu ho volia).
 El títol i el patrimoni passava als fills (per herència).
 El rei tenia poder militar, poder per a jutjar i per a recaptar
impostos.
16

 Com no podien defensar tot el territori, el dividien entre la
noblesa, cedint-los feus (terres i poder) a canvi de la seua
fidelitat i ajuda en la guerra (relació de vassallatge).
 El seu poder no era massa gran (primus inter pares) i va estar
limitat pel poder de la noblesa i l’església fins el segle XV.
17

18

PACTE DE VASSALLATGE
Jo, Bernat Guillem, fill de Sança, dona, et juro sobre l’altar consagrat, a tu,
Ramon Berenguer, comte de Barcelona, que d’avui endavant et seré fidel tant
de cos, vida i membres com també per l’honor que ara tens i que d’ara
endavant adquireixes amb el meu consell, en concret del castell de Besalú i de
tots els castells i fortaleses pertanyents al seu comtat, i de Castellnou, dels
seus castells, fortaleses i terres de conreu o erms que hi ha al comptat de
Vallespir […] i que això no et prendré ni en la seua totalitat ni en part. I si
home o homes, dona o dones t’ho prengueren, t’ajudaré a posseir-los, a
defensar-los i a fer la guerra contra tots els homes o dones fins que ho
recuperes, i això per la meua fidelitat i sense engany. I del castell de Besalú i
de tots els castells i fortaleses et donaré a tu el poder, i et faré senyor d’avui
endavant, tant si estic aïrat com pacífic, tantes vegades com m’ho demanes,
per tu mateix o mitjançant els teus enviats, per la fe que et dec i sense engany.
19

4.1.1 Estaments privilegiats: el
rei20

4.1.1 Estaments privilegiats: la noblesa
 Només ells podien portar armes que utilitzaven per a controlar
a la resta de la població i per a fer la guerra.
21

4.1.1 Estaments privilegiats: la noblesa
 Vivien de les terres que havien rebut en herència i de les que
aconseguien amb les guerres.
 La seua vida es desenvolupava als castells i, quan no estaven
en guerra, es dedicaven als tornejos, la cacera, les festes...
22

Font: http://joansempere.wixsite.com/historia2neso/copia-de-4-la-cultura-alt-
medieval
23

4.1.1 Estaments privilegiats: el clero
25

 Eren els membres de l’església i es dedicaven a resar per tota
la societat però també a controlar la vida social i privada i la
cultura (cerimònies religioses, ensenyament, còpia i custòdia
de llibres, etc).
 Vivien de les rendes de les seues terres i d’impostos com el
delme que havien de pagar tots els no privilegiats...
26

27

 Distingim entre l’alt clero, que procedia de la
noblesa (papes, bisbes, abats) i el baix clero
 També podem distingir entre el clero secular
(els que atenen als creients) i el clero regular
(els que viuen als monestirs o convents)
28

29

30

4.1.1 Estaments no privilegiats:
treballadors
31

4.1.1 Els no privilegiats: els camperols
 Eren la majoria de la població (més del 95%).
 Quasi tots es dedicaven a l’agricultura
(llauradors).
 Vivien en pobles o en cases disperses, en
vivendes senzilles.
 Dos tipus:
 Camperols lliures: podien abandonar el feu
 Serfs: no podien abandonar el lloc on vivien
32

33

 Tenien una relació de servitud amb el senyor:
pagaven rendes treballant per a ell o donant-li
una part de la collita
 A l’església li pagaven el delme i al rei altres
impostos.
 Passaven gana i patien un alt índex de
mortalitat.
34

35

4.1.1 Els no privilegiats: els habitants de les
ciutats
 La majoria dels habitants de la ciutat (burg)
també eren no privilegiats i se’ls anomenava
al principi burgesos (habitants del burg).
 Eren comerciants, artesans i les classes
populars urbanes.
36

L’economia feudal
4.1La formació de les societats
feudals
37

4.1.2 L’economia feudal
38
 Era una economia de subsistència, que produïa
per a l’autoconsum (vivien del que produïen) i,
per tant, hi havia poc comerç
 El 90% de la població es dedicava a l’agricultura i
la ramaderia
 Cultivaven sobretot cereals, acompanyats
d’oliveres, vinyes, llegums i algunes fruites o
verdures
 La productivitat era molt baixa i la terra s’esgotava
ràpidament per les tècniques primitives de cultiu
 Rotació biennal,
 Ferramentes molt simples

42
 El feu era la unitat bàsica de producció [vegeu la
diapositiva 24]
 Tenia tres parts:
 La reserva senyorial: terres explotades pel
senyor, normalment les millors
 Els masos: terres que el senyor cedia als
camperols a canvi d’una part de la collita i que
treballaren a la reserva durant un temps
determinat
 Els comunals: boscos, pastures i altres terres que
podien explotar tots

43
 Els camperols havien de lliurar al senyor una
sèrie de rendes senyorials:
 una part de la collita, determinats cultius o
animals una vegada a l’any (primícies),
 dies de treball obligatori a la reserva senyorial,
 pagar per utilitzar els monopolis (molins, forns,
ponts, ferreries)
 multes i impostos derivats de la jurisdicció del
senyor

Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana

Ähnlich wie Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (20)

Mehr von Raül Pons Chust

Mehr von Raül Pons Chust (20)

Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana