1. Propostes als partits polítics per a
les eleccions al Parlament de
Catalunya del dia 28 de novembre
de 2010
Novembre del 2010

2. 70 MESURES PER A LA COMPETITIVITAT I EL PROGRÉS
ECONÒMIC DE CATALUNYA
Les cambres oficials de comerç, indústria i navegació catalanes, d’acord amb l’article 11
de la Llei de cambres catalanes 14/2002 de 27 de juny, tenen la funció de proposar a
les administracions públiques les mesures que considerin necessàries o convenients per
al foment i la defensa dels interessos econòmics generals.
En ús d’aquesta funció, la Cambra de Comerç de Barcelona ha recollit en el present
document les propostes econòmiques que fa als partits polítics que es presenten a les
eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el dia 28 de novembre de 2010.
Les propostes es poden agrupar en set àmbits, que són:
A. Suport empresarial (finançament, emprenedoria, simplificació administrativa i
internacionalització)
B. Sector públic
C. Infraestructures de transport
D. Energia i aigua
E. Innovació
F. Formació
G. Dona, empresa i economia
Els 13 objectius estratègics a aconseguir amb les mesures proposades són:
1. Resoldre els problemes d’accés al finançament i de manca de liquiditat de les
empreses
2. Crear un entorn favorable a l’emprenedoria i a la creació d’ocupació
3. Simplificar els tràmits administratius
4. Reforçar les polítiques públiques de promoció i suport a l’exportació
5. Reduir el dèficit públic per la via de la despesa corrent, enfront de la pujada
d’impostos o la retallada de la inversió
6. Impulsar l’execució de les noves infraestructures imprescindibles per a la
competitivitat de l’economia catalana
7. Garantir la inversió pública en infraestructures productives en un context de
restriccions pressupostàries sostingudes
8. Promoure un model energètic estable basat en l’estalvi i en la competitivitat
dels preus de l’energia
9. Crear un model de gestió de l'aigua i dels residus sostenible
10. Buscar la màxima eficàcia en les polítiques públiques de suport a la innovació
11. Convertir la formació professional en un sistema educatiu de primer nivell en
prestigi i en nombre de graduats
12. Professionalitzar la gestió universitària i apropar la recerca a l’empresa
13. Posar en valor el talent femení per sortir de la crisi i per seguir mantenint
l’estat del benestar
2

3. Davant la importància estratègica de totes aquestes qüestions per a la competitivitat i
el progrés econòmic de Catalunya, la Cambra demana al Govern de Catalunya que surti
escollit en les eleccions al Parlament que les tingui en consideració i prengui mesures
per portar-les a terme.
3

4. A. SUPORT EMPRESARIAL
Des de la Cambra proposem concentrar la política de suport empresarial en quatre
eixos bàsics: finançament, emprenedoria, simplificació administrativa i
internacionalització.
Objectiu 1: RESOLDRE ELS PROBLEMES D’ACCÉS AL FINANÇAMENT I DE
MANCA DE LIQUIDAT DE LES EMPRESES
Segons una enquesta de la Cambra, el 35 % de les empreses catalanes tenen
dificultats de finançament. Fins que el crèdit no torni a fluir amb normalitat, la inversió
empresarial no es recuperarà i, sense ella, tampoc l’ocupació i el creixement econòmic.
1. Crear un sistema d’avals públics, a través de l’ICF, per a crèdits a pimes
i autònoms
2. Aprovar una línia de crèdit ICF per a ajuntaments. Segons una enquesta
del Consejo Superior de Cámaras, el 55,1 % de les pimes que són proveïdores
de l’administració local han tingut problemes per efectuar el cobrament de les
seves factures durant el 2009. Cal recordar que l’Estat va crear una línia de
crèdit ICO per a que els ajuntaments poguessin pagar als seus proveïdors, però
posteriorment l’ha retirat.
3. Aprovar un Pla Renove-maquinària per a les pimes industrials, que
consistiria en una subvenció directa del 20 % del cost de reposició de la
màquina, quan aquesta tingui una antiguitat mínima de 10 anys, amb un import
màxim de 18.000 euros per màquina nova adquirida.
4. Avançar en el compliment de la Llei de morositat, que estableix un termini
màxim de 30 dies a les administracions públiques per pagar als seus proveïdors.
Segons una enquesta de les Cambres espanyoles, el període mitjà de pagament
de les administracions públiques se situa al voltant dels 6 mesos.
5. Millorar la relació entre els terminis de pagament i els de devolució
d’impostos a les empreses.
6. Fomentar l’autofinançament establint, per a les pimes, l’exempció fiscal
en l’impost de societats dels beneficis no distribuïts destinats a la
inversió.
4

5. Objectiu 2: CREAR UN ENTORN FAVORABLE A L’EMPRENEDORIA I A LA
CREACIÓ D’OCUPACIÓ
Catalunya necessita 30.000 empresaris nous per tornar a crear els llocs de treball
perduts durant la crisi, però l’activitat emprenedora ha caigut el 2009 a nivells del
2004, segons el darrer informe del Global Entrepeneurship Monitor (GEM). El fet que la
creació d’empreses a Espanya continuï sent més burocràtica, lenta i costosa que a la
majoria de països desenvolupats és un llast per a l’emprenedoria. A més, la restricció al
crèdit està afectant especialment a les noves activitats emprenedores i als petits
negocis. L’informe GEM assenyala que un 62 % dels emprenedors nous necessita
finançament aliè. Aquesta xifra és deu punts percentuals superior a la del 2008 i
adverteix de la importància que prenen, en el context de restricció creditícia, les noves
formes de finançament alternatiu, com el capital risc o els business angels.
7. Bonificar el 100 % en les quotes a la Seguretat Social de l’emprenedor
durant els dos primers anys d’activitat.
8. Ampliar el volum de microcrèdits per a emprenedors sense trajectòria
empresarial i creditícia.
9. Incentivar fiscalment les noves formes de finançament alternatiu, com
el capital risc o els business angels.
10. Revisar l’actual impost sobre els actes jurídics documentats pel que fa
a la constitució d’hipoteques quan l’afectació hipotecaria dels béns no
vingui derivada de la compra dels mateixos sinó de la prestació d’una garantía
real sobre qualsevol préstec. No té sentit econòmic que les persones o
empreses que fruit de la crisi econòmica es veuen en la necessitat de garantir
de forma real els deutes hagin de pagar un impost sobre actes jurídics
documentats de l’1% del total de l’import garantit.
11. Agilitar i abaratir el procediment d’obertura i de tancament
d’empreses, fet que permetria una millor assignació dels recursos i una
distribució més justa dels béns restants entre els creditors, en el cas de
tancament.
12. Estimular l’esperit emprenedor en la formació universitària. Per
exemple, crear crèdits de lliure elecció sobre emprenedoria i innovació,
treballar casos pràctics d’empreses, etc.
13. Fomentar la segona oportunitat i lluitar contra l’estigma del fracàs
empresarial.
14. Valorar el paper de l’empresari en la societat a través dels mitjans de
comunicació, del sistema educatiu i de la classe política.
5

6. Objectiu 3: SIMPLIFICACIÓ I DESREGULACIO ADMINISTRATIVA
Comparativament amb altres països de l’OCDE, Espanya i, per extensió, Catalunya, se
situen en un nivell alt de regulació administrativa. Una enquesta de la Cambra va
confirmar que les empreses catalanes consideren l’excés de regulació com la principal
ineficiència de les administracions públiques. Aquest excés de regulació s’ha traduït en
un nombre elevat de càrregues administratives1 que fan incórrer a les empreses en
costos elevats i perjudiquen la seva competitivitat enfront d’altres països que tenen una
regulació més senzilla i menys costosa.
15. Reduir el 25 % els tràmits administratius, que és l’objectiu que ha fixat la
Comissió Europea per a la Unió Europea i per als estats membres. Avaluar
l’aplicació del «Pla de mesures de simplificació per facilitar els tràmits
administratius a les empreses» de l’any 2007, i continuar introduint mesures
noves amb la participació de les organitzacions empresarials.
16. Aplicar el denominat “One in, One out” del model britànic en la
producció normativa dels diferents departaments de la Generalitat.
Així, cada vegada que es publiqui una nova llei s’hauria d’avaluar la possibilitat
de derogar alguna altra norma, de manera que no es produeixi cap increment
en les càrregues administratives.
17. Generalitzar l’ús de les “declaracions responsables” en els tràmits de
l’empresa amb l’administració. Sempre que sigui possible, permetre que
les empreses actuïn després d’informar a les administracions que compleixen
amb la normativa, sense haver d’esperar la resolució a l’autorització.
18. Promoure que s’evolucioni, en algunes qüestions legislatives, cap el sistema
anglosaxó; és a dir, legislar sobre el que és principal i arbitrar sistemes de
modificació sense necessitat de canviar constantment la Llei.
Actualment, el nostre sistema legislatiu té una saturació normativa que
impedeix tramitar autoritzacions i provoca l'encariment per a la seva obtenció,
provocant el desànim empresarial.
19. Impulsar la Plataforma d’Integració i Col—laboració entre
Administracions (PICA), amb l’objectiu d’evitar demanar a l’empresa
informació que ja disposa una altra administració.
1
L’informe “Regulatory Reform in Spain” (2000) de l’OCDE deia que les traves burocràtiques per a les
empreses espanyoles es podien valorar en el doble de la mitjana dels països que conformen el G7 i gairebé el
doble que la Unió Europea excloent-ne Espanya.
6

7. 20. Avançar en el ple desenvolupament de l’administració electrònica (e-
administració), per tal que tots els tràmits administratius vinculats a
l’activitat empresarial en que sigui possible es puguin fer a través de la xarxa.
21. Facilitar l’accés de les pimes als instruments públics de finançament,
als ajuts de les administracions i als beneficis fiscals, mitjançant una
simplificació dels requeriments documentals per estalviar que els empresaris
hagin d’aportar documentació innecessària.
22. Cal simplificar el tràmit d’autorització ambiental de les noves
activitats, així com la seva possible modificació en les activitats
existents. Els problemes principals que s’observen són: I) Catalunya manté
una classificació d’activitats subjectes a autorització ambiental diferent a la de
la resta de l’Estat i dels països europeus; II) estan augmentant els terminis de
resolució dels expedients; III) no es resolen les diferències existents en
l’aplicació de les taxes municipals aplicables a un tràmit; IV) es manté la
facultat reguladora dels municipis en alguns àmbits concrets; i V) s’han
incrementat de forma considerable les quanties de les sancions per infracció.
7

8. Objectiu 4: REFORÇAR LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE PROMOCIÓ I SUPORT
A L’EXPORTACIÓ
23. Ampliar la labor informativa i d’assessorament que ofereix actualment
la xarxa catalana d’acció a l’exterior. Aquesta xarxa es troba representada
pels Centres de Promoció de Negocis (CPN) que actualment focalitzen la seva
activitat principalment en serveis personalitzats a empreses i promoció.
24. Incentivar els programes de formació transversal als quadres de
comandament de les empreses que apostin per internacionalitzar-se
(activa o passivament). La finalitat és donar un salt qualitatiu en el
tractament del sector exterior en l’àmbit intern de l’empresa mitjançant una
orientació més transversal.
25. Mes coordinació de les administracions central i autonòmica en quant a
les competències relacionades amb tràmits d’importació i exportació.
Augmentar el traspàs a la Generalitat de les competències sobre les
inspeccions duaneres i els controls d’inspecció fronterer.
26. Creació i manteniment d’un cens d’exportadors, per millorar la relació
constant amb els empresaris internacionalitzats.
27. Alineament amb les politiques europees de promoció empresarial
internacional.
28. Incentivar la sensibilització pels mercats internacionals mitjançant
acords operatius amb la Generalitat que permetin la utilització de la
xarxa cameral com a finestreta única per a la internacionalització
empresarial de Catalunya.
29. Establir un acord d’acció exterior sobre calendaris i tipologia d’acció
que permeti desenvolupar operativament i competitivament la “posició
venedora” als mercats exteriors de la economia catalana.
8

9. B. SECTOR PÚBLIC
Objectiu 5: REDUIR EL DÈFICIT PER LA VIA DE LA DESPESA CORRENT, QUE ÉS
L’OPCIÓ MENYS COSTOSA PER AL CREIXEMENT I LA QUE PERMETRÀ A
L’ADMINISTRACIÓ GUANYAR EFICIÈNCIA, ENFRONT DE LA PUJADA
D’IMPOSTOS O LA RETALLADA DE LA INVERSIÓ
La forma més efectiva i ràpida de reduir la despesa pública poc productiva és aprimar
l’aparell burocràtic de l’administració i, per això, cal una reducció de les unitats
departamentals i de les entitats que depenen de l’administració catalana i que es
financen (total o parcialment) amb recursos públics. A més, cal ser especialment
rigorosos amb les despeses de personal, que en els darrers cinc anys han crescut per
sobre de la despesa total, i ja representen una quarta part del pressupost de la
Generalitat. A més, la Generalitat no ha fet un esforç d’austeritat real durant els anys
de crisi, 2009 i 2010, atès que les despeses de personal han crescut per sobre del 7 %
anual i les de funcionament de l’administració a l’entorn del 5 % anual.
30. Aprimar l’administració mitjançant encàrrecs de gestió a institucions o
entitats col—laboradores privades (un exemple: a la Cambra són les oficines
de gestió empresarial, OGE).
31. Reduir el nombre de departaments i, proporcionalment, el nombre
d’alts càrrecs i personal eventual. Cal recordar que el Govern de la
Generalitat està format per 15 conselleries mentre que, per exemple, la
Comunitat de Madrid només en té 10.
32. Contenció de les despeses de personal: I) associar creixements
salarials amb increments de la productivitat; II) cobrir només el 10 %
de les baixes per jubilació, fet que suposaria una reducció gradual de la
plantilla; III) donar més formació per afavorir la mobilitat interna dins de
l’administració (o entre les diferents administracions) i evitar així
contractacions noves, de manera que les necessitats de personal sorgides arrel
de la crisi, per exemple al Servei d’Ocupació de Catalunya, no comportin
augments de la plantilla.
33. Altres propostes per reduir la despesa corrent: agilitar processos per via
telemàtica, guanyar eficiència energètica als edificis públics, reduir les
despeses de representació, promoció i publicitat, replantejar la política
de subvencions, avaluar els resultats de les polítiques públiques i
concentrar recursos en aquelles que han donat resultats més positius,
etc.
9

10. 34. Reduir el 20 % el nombre d’entitats que depenen de l’administració
pública catalana (organismes autònoms, agències, consorcis, fundacions i
empreses públiques), després d’avaluar si les funcions que realitzen les
335 entitats que depenen actualment de la Generalitat són prioritàries en
aquests moments. També cal un major control de la despesa i de l’execució del
pressupost de les entitats que depenen de la Generalitat.
35. Mantenir l’esforç inversor del sector públic català en l’1,7 % del PIB
—el nivell mitjà del quinquenni 2004-2008—, i fomentar un canvi del model
productiu. La Cambra considera estratègica la inversió en infraestructures, en
R+D+I, en educació i en promoció de la internacionalització.
36. Estudiar la possibilitat d’introduir el copagament[1] en la prestació
d’alguns serveis sanitaris i revisar l’actual copagament en
medicaments, així com assolir un marc estable de col—laboració entre
l’administració pública i la iniciativa privada. Aquesta col—laboració és vital
per al sistema sanitari de Catalunya, donat que coexisteixen dues xarxes de
prestacions de serveis.
37. Replantejar la Llei de Dependència, ja que tal com s’està aplicant
actualment no fomenta la creació d’ocupació, i fomentar la participació del
sector privat en el seu desplegament.
38. Desplegar les competències econòmiques i socials que preveu l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya amb el màxim rigor i eficàcia.
[1]
La majoria dels sistemes sanitaris dels països de la UE durant els anys vuitanta i noranta han introduït o
ampliat els mecanismes de copagament com a instrument de contenció de costos en els serveis hospitalaris i
ambulatoris. Tan sols Espanya, Dinamarca, Grècia i el Regne Unit no tenen copagament no farmacèutic o
tiquets moderadors en atenció primària, consultes a especialistes i atenció hospitalària.
10

11. C. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
Objectiu 6: IMPULSAR L’EXECUCIÓ DE LES NOVES INFRAESTRUCTURES
IMPRESCINDIBLES PER A LA COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA, I
LA GESTIÓ EFICIENT DE LES JA EXISTENTS
39. Completar la dotació viària i ferroviària del Corredor Mediterrani, que,
en primera instància, s’hauria de concretar en l’execució de l’autovia B-40, en
la posada en servei de la línia d’alta velocitat entre Barcelona i la frontera
francesa, inclosa l’estació de la Sagrera, i en la construcció d’una plataforma
ferroviària de doble via exclusiva per al transport de mercaderies, que
permeti la circulació amb continuïtat en ample europeu des d’Algesires fins a la
frontera francesa, i amb connexió amb els ports principals i els nodes logístics.
40. Posicionar els ports catalans com a porta logística del sud d’Europa,
dotant-los de nous accessos terrestres, tant viaris com ferroviaris, per donar
una resposta adient a les ampliacions en curs dels recintes portuaris. A més,
s’haurien d’establir les bases per a una coordinació efectiva de la gestió i la
promoció dels ports de Barcelona i Tarragona.
41. Desenvolupament d’un nou model de gestió aeroportuària, que permeti la
gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona. Aquest nou model
hauria de ser aplicable a tots els aeroports espanyols que se’ls pugui aplicar el
qualificatiu d’“aeroports singulars”, segons la classificació establerta pel
Ministeri de Foment. En aquest sentit, el nou model ha de permetre a les
institucions del territori participar en la presa de decisions estratègiques de
l’aeroport i del seu model de negoci. A més, la gestió ha de ser delegada a una
societat mercantil, regida pel dret privat i oberta a la participació privada.
42. Aposta decidida per la millora del transport públic a les àrees urbanes,
que inclou la finalització de la línia 9 del metro de Barcelona i de les obres
de perllongament en curs a la resta de línies metropolitanes.
43. Acompliment del Pla de Rodalies de Barcelona (inclòs el desdoblament des
de Montcada fins a Vic i Torelló) i la creació de nous serveis de rodalies
ferroviàries a l’entorn de la resta de capitals catalanes.
44. A més, també cal apostar per l’extensió de la integració tarifària a tota
Catalunya i, en senti ampli, per garantir el dret a la mobilitat de les
persones.
11

12. 45. Garantir l’accessibilitat del territori amb una xarxa viària ben
integrada, que contempli l’augment de capacitat als principals eixos de la
xarxa bàsica (desdoblament de l’Eix Transversal, Eix del Llobregat, C-17 entre
Vic i Ripoll, Eix Diagonal, Eix Occidental, noves A-7 i A-2, A-14, A-27,
desdoblament del túnel de Vallvidrera, túnel d’Horta, autovia de la Conreria,
Ronda del Maresme,...).
Objectiu 7: GARANTIR LA INVERSIÓ PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURES
PRODUCTIVES EN UN CONTEXT DE RESTRICCIONS PRESSUPOSTÀRIES
SOSTINGUDES
46. Prioritzar els projectes i les actuacions que generin major rendibilitat
social, mediambiental i econòmica, a partir de la definició d’una
metodologia pública i objectiva per a la valoració de les propostes i
l’establiment de calendaris realistes per a la seva execució en funció de la
inversió requerida. Cal un procés d’anàlisi i priorització d’infraestructures més
transparent que segueix criteris de rendibilitat socioeconòmica i que sigui
capaç de superar debats conjunturals i reticències socials, i agilitar-ne la seva
tramitació.
47. Establir mecanismes de coordinació entre les diferents
administracions per fer el seguiment i l’execució de les inversions,
definint les opcions de finançament, el control dels projectes tècnics (definició i
qualitat) i els contractes d’execució (restricció de les baixes d’adjudicació),
sense oblidar el manteniment futur de les infraestructures.
48. Aplicació sostenible de fórmules extrapressupostàries de finançament
d’inversions en infraestructures, mitjançant mecanismes de col—laboració
entre el sector públic i el sector privat.
49. Definir i impulsar l’aplicació d’un nou model de peatges a Catalunya,
que utilitzi la tarifa com a instrument de gestió del trànsit i no
únicament com a instrument financer, coherent amb el grau d’ús de la
infraestructura i que permeti optimitzar la utilització de la capacitat viària,
reduir el temps de viatge i els costos externs.
12

13. D. ENERGIA I AIGUA
Objectiu 8: PROMOURE UN MODEL ENERGÈTIC ESTABLE BASAT EN L’ESTALVI I
EN LA COMPETITIVITAT DELS PREUS DE L’ENERGIA
Cal recordar que les tarifes d’accés en alta tensió s’han incrementat considerablement
el 2009 i el 2010, un augment que no està relacionat amb la situació del mercat elèctric
(la demanda ha baixat al voltant d’el 5 %), sinó amb la regulació del sector (primes a
les renovables, disminució de l’aportació de l’energia nuclear, aposta pels cicles
combinats actualment infrautilitzats, etc.).
50. Definir un model energètic sostenible, basat en l’estalvi i en un mix de
generació competitiu tant des del punt de vista econòmic com
ambiental. Aquest model energètic ha de donar estabilitat al sector,
permetre la realització de les inversions necessàries i evitar un
augment constant en els preus. Així doncs, els objectius són:
• garantir el subministrament futur
• prioritzar les fonts de generació elèctrica més eficients per tal de reduir
els costos, entre elles d’energia nuclear
• reduir la nostra dependència energètica exterior,
• impulsar les energies menys contaminants i la utilització de tecnologies
d’estalvi energètic,
• minimitzar l’impacte ambiental de les xarxes de transport d’energia,
• afavorir l’R+D+I aplicada a tecnologies de menor consum i major
eficiència energètica,
• potenciar els sistemes de transport i els vehicles més eficients i menys
contaminants.
51. És necessari promoure la generació distribuïda mitjançant la
implantació d’instal—lacions generadores situades a prop de l’usuari
final i que es puguin integrar a la xarxa o bé funcionar de forma autònoma.
Aquesta mesura milloraria l’eficiència de la generació, la garantia de
subministrament i faria disminuir la dependència enfront de l’exterior pel que fa
a l’aprovisionament energètic.
13

14. Objectiu 9: CREAR UN MODEL DE GESTIÓ DE L'AIGUA i DELS RESIDUS
SOSTENIBLE
52. Establir una política hídrica que doni una resposta realista a les
necessitats d’abastament d’aigua, que ofereixi garantia de
subministrament i sigui sostenible des del punt de vista tècnic,
econòmic i ambiental. Per això cal dotar el país de les infraestructures
d’abastament, sanejament i reutilització necessàries i impulsar la modernització
dels regadius com a motor de desenvolupament rural. La dessaladora del
Llobregat representa una aportació addicional d’aigua molt necessària per a la
RMB, però no allunyarà el risc de restriccions en futurs períodes de sequera. La
dessalinització s’ha d’emmarcar dins d’un sistema d’aportacions addicionals
més diversificat i sostenible. Així doncs, s’ha d’aconseguir:
• definir un pla de mesures estructurals que, sense desestimar l’estudi de
cap alternativa, asseguri l’aigua necessària per al desenvolupament
econòmic i social del nostre país, fins i tot en situació de sequera,
• diversificar les fonts de recursos hídrics, com a única estratègia possible
per tal d’arribar a un equilibri en el binomi aigua-energia, que faci més
sostenible la gestió d’ambdós recursos,
• promoure la interconnexió de xarxes com a mesura de garantia en
l’abastament d’aigua a la població,
• assolir un model de gestió econòmica del cicle de l’aigua transparent i
sostenible per a totes les parts implicades, que permeti abordar les
inversions necessàries en infraestructures i els costos de gestió del
sistema sense comprometre la competitivitat dels sectors productius,
• avançar cap a un model de gestió integrada del sistema hídric català,
dins d’un context d’eficiència i responsabilitat en l’ús de l’aigua per part
de tots els usuaris demandants,
• abordar un gran acord territorial en matèria d’aigua, que garanteixi un
creixement equilibrat, establint compromisos mutus entre territoris, dins
d’un marc adequat de garanties i compensacions.
53. Reduir la generació de residus, promoure el seu aprofitament econòmic
i desenvolupar xarxes territorials d’infraestructures de tractament:
• assolir la capacitat necessària de tractament de residus urbans
implementant les instal—lacions necessàries al conjunt del territori,
• millorar la gestió de residus industrials incentivant la implementació de
sistemes voluntaris de gestió,
• prioritzar la valorització material i energètica dels residus, a partir de les
consideracions del residu com a recurs,
• Integrar els agents presents al territori en la presa de decisions sobre la
implantació d’infraestructures.
14

15. E. INNOVACIÓ
Objectiu 10: BUSCAR LA MÀXIMA EFICÀCIA EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
DE SUPORT A LA INNOVACIÓ
La situació actual de crisi pot tenir efectes negatius sobre els incentius empresarials a
innovar, tal com estan posant de manifest les primeres dades disponibles. Les
empreses s’enfronten a caigudes de la demanda, a dificultats per obtenir finançament i
també té lloc un augment de l’aversió al risc. No obstant això, les situacions de crisi
generen canvis en l’especialització productiva i noves oportunitats per innovar. En
aquest sentit, la continuïtat dels esforços destinats a l’R+D+I és un factor clau per a
que l’economia catalana millori els seus nivells de productivitat, que ha patit un
estancament en els darrers anys, i també la seva posició en activitats més intensives
en coneixement.
54. Mantenir les deduccions fiscals d'R+D+I en el nivell que estaven l’any
2006, com a via per potenciar la innovació en l'empresa, ja que permet
estabilitat en l’estratègia empresarial enfront de la variabilitat de les
subvencions que estan sotmeses a la conjuntura econòmica.
55. Avaluar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques de suport
a la innovació i concentrar els recursos en les que siguin més
efectives.
56. Capitalitzar i donar valor a la recerca que fan les universitats afavorint
la seva aplicació per part de les empreses. Impulsar la creació de
l’Agència Catalunya de Valorització.
57. Facilitar el canvi de model productiu especialment, en els sectors amb
reptes importants (p.ex.: el sector de la construcció s'està replantejant la
seva cadena de valor i el sistema productiu associat; el sector de l’automoció
ha d'afrontar el repte de les fonts d'energia, etc.).
58. Estendre l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació i construir
noves infraestructures de telecomunicacions per tal de millorar la
competitivitat empresarial.
59. Dur a terme el pla de desplegament de la banda ampla per
complementar la infraestructura dels operadors, que actualment no cobreix tot
el territori.
15

16. F. FORMACIÓ
L’estructura d’ocupació a Espanya, en comparació amb altres països europeus, es
caracteritza per unes proporcions relativament més elevades de treballadors amb
nivells de formació primària i terciària, i una menor presència de treballadors amb
formació secundària. Això reflecteix, d’una banda, l’elevada concentració de l’activitat
en sectors de poc valor afegit i, de l’altre, fenòmens de sobrequalificació de la població
ocupada, atès que la formació professional s’acaba convertint en una “via lenta” per
accedir a estudis superiors, amb el conseqüent malbaratament de recursos humans i
econòmics.
Objectiu 11: CONVERTIR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL EN UN SISTEMA
EDUCATIU DE PRIMER NIVELL EN PRESTIGI I EN NOMBRE DE GRADUATS
60. Agilitar la integració dels tres subsistemes d’FP (reglada, ocupacional i
continua) i de qualificació professional.
61. Sistematització en la detecció de necessitats formatives sectorials i
territorials. Integració dels representants de les empreses i dels agents
territorials en la planificació de la formació relativa als seus sectors econòmics.
62. Garantir la qualitat de la formació professional mitjançant un sistema
d’avaluació intern i extern.
63. Potenciar el contacte de la formació professional amb el món laboral, a
través de les pràctiques a les empreses, de la figura del professor especialista
i facilitant acords amb empreses per a l’ús de les seves instal—lacions en les
pràctiques formatives.
64. Garantir l’autonomia del director de centre per seleccionar el
professorat.
Objectiu 12: PROFESSIONALITZAR LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA I APROPAR LA
RECERCA A L’EMPRESA
65. Eixos de la reforma: incrementar el nivell d’exigència en l’accés a la
universitat; donar suport als centres d’excel—lència que incloguin l’oferta
privada; evitar la dispersió territorial sense justificació en termes
d’eficiència; condicionar el finançament al compliment dels objectius fixats;
atraure els millors estudiants i professors estrangers amb una oferta àmplia
de cursos en anglès; i introduir sistemes d’incentius adequats per al
professorat.
66. Establir una relació més estreta entre la universitat i l’empresa
privada. Potenciar les càtedres d’empresa, com a instrument per reforçar les
relacions entre universitat i empresa, i la figura del professor associat per
incorporar a la universitat docents amb una àmplia experiència professional.
16

17. G. DONA, EMPRESA I ECONOMIA
Objectiu 13: ÉS IMPRESCINDIBLE POSAR EN VALOR EL TALENT FEMENÍ, JA
SIGUI COM A TREBALLADORA, EMPRENEDORA O DIRECTIVA, PER SORTIR DE
LA CRISI I PER SEGUIR MANTENINT L’ESTAT DEL BENESTAR
Els estudis fets per la Cambra en aquest àmbit es basen en què la diversitat de gènere
és un factor de competitivitat empresarial. Però la dificultat de conciliar comporta que
una tercera part de les dones professionals i directives han de renunciar a la
feina per raons de maternitat i cura de la família. L’any 2008 es va estimar
l’impacte econòmic d’aquesta pèrdua de talent femení en el 0,5 % del PIB català. És
necessari doncs incrementar aquest talent i posar en valor a la dona empresària i
directiva per tal de capitalitzar total i efectivament la meitat del capital humà de la
nostra economia.
Per altra banda, el 60 % dels universitaris/es són dones però aquesta proporció
baixa fins al 25-30 % en els estudis de postgrau i màsters de gestió, fet que
dificulta l’accés de les dones a càrrecs de direcció i, per tant, a tenir un paper
rellevant en la pressa de decisions al món empresarial.
És important que el nostre país convergeixi cap a les pautes socials dels països
europeus més desenvolupats, en horaris laborals i en oferta de serveis de cura als
infants i a la gent gran, ja que això portarà la correcció de molts dels desequilibris de
gènere presents a la nostra societat. Les línies d’actuació prioritàries a impulsar són:
67. Incorporar models femenins a seguir, amb visibilitat pública, per
facilitar la incorporació de les dones en els àmbits de decisió econòmic
i empresarial.
68. Afavorir un canvi de cultura social i empresarial per facilitar la
corresponsabilitat d’homes i dones tant en l’àmbit personal com en el
professional.
69. Introduir desgravacions fiscals per a les empreses que fomentin o
suportin politiques de conciliació, així com per a les empreses que
tinguin treballadors/es amb reducció de jornada per cuidar dels fills.
70. Fomentar els ajuts fiscals o econòmics a les famílies en els primers
anys d’escolaritat dels seus fills per a que les dones puguin seguir la
seva trajectòria professional i no abandonin el mercat laboral.
17