Nota d'actualitat econòmica corresponent al mes de març de 2013

1. MARÇ 2013
Les dues últimes setmanes del mes de març s’han caracteritzat per una elevada
volatilitat als mercats financers com a conseqüència de la negociació del rescat
de Xipre. L’Eurogrup va aprovar el rescat a la banca xipriota per import de
10.000 milions d’euros, però condicionat a que el país aporti 5.800 milions
d’euros, quantitat que es preveu recaptar amb la creació d’una taxa sobre els
dipòsits. La inseguretat creada davant els canvis en les decisions preses tant en
el si de la UE com en els òrgans de govern de Xipre i els temors a noves
turbulències a la zona euro, han provocat una nova fase d’inestabilitat en els
mercats financers. El resultat ha estat un augment de la prima de risc als països
perifèrics, la caiguda dels índexs borsaris i també l’apreciació de la moneda
europea.
Quant a les xifres macroeconòmiques, l a Comissió Europea preveu que el PIB de
la zona euro caurà el 0,3% el 2013, tot i que preveu que el darre r trimestre
d’aquest any ja pugui començar a registrar novament un creixement positiu. Les
previsions d’aquest organisme per a Espanya situen la caiguda del PIB en el -
1,4% per al 2013, una caiguda idèntica a la del 2012. L’atonia de les
perspectives econòmiques s’explica, en bona part, per l’ajust dels balanços que
s’està fent a les economies europees, limitant el creixement econòmic a curt
termini.
És per això que confiem que la Comissió Europea relaxarà l’objectiu de dèficit de
2013 per a Espanya i que el govern espanyol farà el mateix amb algunes
comunitats autònomes, com per exemple amb Catalunya. Cal recordar que l a
Generalitat ha aconseguit reduir el dèficit a la meitat en un sol any, del 4% del
PIB en 2011 a l’1,96% en 2012. Això ha representat un ajustament
pressupostari a l’entorn dels 4.000 milions d’euros, gairebé una quarta part de
tot el realitzat pel conjunt de les 17 comunitats autònomes i un 17% de
l’ajustament del conjunt d’administracions públiques. La Cambra demana fixar
un objectiu de dèficit realista i assumible per a Catalunya, que no posi en perill
l’actual model d’estat del benestar i permeti mantenir la cohesió social al nostre
país.
Miquel Valls i Maseda
Gabinet d’Estudis Econòmics Març 2013 www.cambrabcn.org 1

2. ENTORN ECONÒMIC
L’OCDE avança una millora de l’activitat econòmica mundial però Europa es queda enrere
Segons aquest organisme, després de l’afebliment econòmic global del 2012, les perspectives
econòmiques per al 2013 han millorat. Es preveu que el PIB del G-7 creixerà un 2,4% intertrimestral
anualitzat el primer trimestre i un 1,8% el segon trimestre d’aquest any. Tanmateix, l’OCDE adverteix
que encara calen accions de política valentes per impulsar la recuperació econòmica, sobretot a la
zona euro, on el creixement és desigual i feble. Aquesta feblesa i els baixos nivells de confiança fan
preveure que sigui més complicat reduir la taxa d’atur a la UEM.
Previsions del PIB als països del G-7 per al 1r. semestre del 2013
Taxes de variació intertrimestrals anualitzades, en %
4,0
3,5
3,2 1r. Trim. 2n. Trim.
3,0
2,6
2,3
2,2
2,0 1,9
2,0
1,4
1,1
1,0
0,5 0,5
0,0
-1,0 -0,6
-1,0
-1,6
-2,0
EUA Japó Alemanya França Itàlia RU Canadà
Font: OECD Economic Outlook (Març 2013)
El Banc d’Espanya preveu que el PIB espanyol caurà l’1,5% el 2013 i creixerà el 0,6% el
2014
L’informe anual de previsions del Banc d’Espanya assenyala que l’economia espanyola podria
estar superant ja la fase més aguda de la present recessió. Ara bé, això ho afirma amb tota la
cautela que suposa el context actual de feblesa acusada i d’elevada incertesa. Així, aquest
organisme preveu que les caigudes intertrimestrals de la demanda nacional s’anirien moderant a
mesura que avanci l’any i les exportacions anirien millorant el ritme de creixement fent que el PIB
arribés a estabilitzar-se a finals del 2013, per començar a créixer al llarg del 2014.
L’euro es deprecia vers el dòlar, després de tres mesos consecutius a l’alça
La incertesa al voltant del rescat xipriota i els problemes polítics a Itàlia han fet que el mes de
març l’euro hagi trencat la tendència alcista dels darrers tres mesos i hagi caigut gairebé el 2%,
passant dels 1,336$ el febrer als 1,296$ el març, de mitjana mensual.
El preu del petroli recula el març, trencant l’alça dels dos primers mesos del 2013
El preu del barril del petroli se situa en 109,7 dòlars, de mitjana, el març, gairebé el 6% menys
que el febrer, després de dos mesos de pujades. La depreciació de l’euro enfront del dòlar ha fet
que la reducció del preu del barril hagi estat inferior, de quasi el 3%, situant-se en 84,6 euros.
La incertesa a l’entorn del rescat de Xipre revifa les tensions financeres
Les primes de risc dels PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) han repuntat el març.
En el cas de la prima espanyola, aquesta s’ha situat en 375 punts bàsics el 29 de març enfront
dels 363 punts bàsics en què va tancar el febrer.
Les borses espanyola i europea acusen l’augment de les tensions financeres i reculen,
per segon mes consecutiu
L’IBEX-35 tanca el mes de març per sota dels 8.000 punts, que suposa un descens del 4%
respecte al febrer, i l’EuroSTOXX també recula però més moderadament, un 0,4% mensual el
març. En canvi, la millora dels indicadors de confiança i de les perspectives per al primer
semestre del 2013, tant als EUA com al Japó, han impulsat els seus principals índexs borsaris:
l’Standard&Poors ha pujat un 3,6% mensual el març i el Nikkei un 7,3%.
Gabinet d’Estudis Econòmics Març 2013 www.cambrabcn.org 2

3. ECONOMIA CATALANA
El PIB català tanca el 2012 amb un descens de l’1,3% anual, segons Idescat
Aquesta caiguda s’explica per la contracció de la demanda interna, que s’ha intensificat respecte
a l’any anterior, i que ha estat només parcialment compensada pel saldo exterior, que també ha
empitjorat respecte al 2011. Aquest empitjorament del saldo exterior prové d’una aportació més
negativa del comerç amb la resta d’Espanya, ja que l’aportació del saldo amb l’estranger ha
millorat de 3,2 punts percentuals el 2011 fins a 3,8 punts percentuals el 2012. Aquesta millora,
però, obeeix a una intensificació del descens de les importacions de béns i serveis. Les
exportacions han continuat creixent però a menor ritme: el 4,1% el 2012 enfront el 7% el 2011.
PIB català per components de demanda
Aportacions a la variació del PIB, en punts percentuals
8
6
3,8
4 3,2
2,7
2
1,8
0
-2 -2,2
-4 -3,1
-6
Demanda interna Saldo exterior Saldo amb l'estranger
-8
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Font: Idescat
L’activitat hotelera accelera la caiguda els mesos de gener i febrer
Les pernoctacions en establiments hotelers s’han anat reduïnt cada vegada més en el què portem
del 2013: des del -3% del desembre, fins al -4,8% el gener i el -6,3% el febrer, en termes
interanuals. Aquesta caiguda prové principalment del turisme domèstic, tot i que l’evolució del
turisme estranger ha estat lleugerament negativa el febrer.
Estabilitat en la caiguda de la producció industrial el gener
L’índex de producció industrial, corregit d’efecte calendari, retrocedeix l’1,6% interanual el mes
de gener, pràcticament el mateix que el desembre. Tanmateix aquesta estabilitat amaga
diferències en el seu comportament per tipus de béns. D’una banda, la producció d’energia ha
crescut fortament el febrer (19,1% interanual), per segon mes consecutiu, i a més ha superat en
gairebé cinc punts percentuals el registre del desembre. En canvi, la producció de béns
d’equipament ha accelerat la caiguda, fins al -13%; mentre que els descensos de la producció de
béns de consum i de béns intermedis s’han moderat, fins al -1,3% i el -1,8%, respectivament.
El creixement dels preus industrials perd impuls el gener i el febrer
La desacceleració del creixement dels preus industrials es va iniciar el novembre passat i continua
en el què portem del 2013, fins a situar-se en el 2,1% interanual el febrer, la taxa més baixa des
de març del 2010, és a dir, dels darrers tres anys. Aquesta desacceleració obeeix principalment al
component energètic, que ha passat de registrar augment dels preus a taxes de dos dígits a
l’1,3% el febrer, gràcies a la reducció del preu del petroli.
El cost laboral per treballador i mes cau lleugerament el 2012, per primera vegada en la
sèrie històrica
Segons dades de l’enquesta Laboral de l’INE, el cost laboral ha disminuït moderadament, el 0,3%
anual el 2012, trencant la tendència alcista que registrava la sèrie històrica, que comença l’any
2001. Aquest descens prové d’una reducció del 0,1% del cost salarial i una reducció de l’1% dels
altres costos, que inclouen les percepcions no salarials (per incapacitat temporal, acomiadament,
etc.) i les cotitzacions obligatòries (per contingències comunes, per atur, FOGASA i formació
professional i altres).
Gabinet d’Estudis Econòmics Març 2013 www.cambrabcn.org 3

4. NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA
Reial Decret-Llei de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels
treballadors de més edat i promoure l’envelliment actiu
Jubilació anticipada:
L’edat de jubilació anticipada voluntària s’elevarà progressivament dels 63 anys actuals
als 65 anys l’any 2027, i la de la jubilació anticipada involuntària passarà de 61 anys a
63 en el mateix període.
Es fixa un període mínim de cotització de 35 anys en el cas de la jubilació anticipada
voluntària i de 33 anys en el cas de la jubilació anticipada involuntària.
S’introdueix una major gradualitat en l’aplicació de coeficients reductors atenent a la
carrera de cotització.
Jubilació parcial:
Es limita al 50% la reducció màxima de jornada amb caràcter general. Es permet arribar
fins al 75% quan hi hagi un contracte de relleu a temps complert i indefinit.
El període mínim de cotització puja fins als 33 anys.
Compatibilitat entre treball i pensió:
Per primera vegada, tots els treballadors podran continuar treballant i cobrar, a la
vegada, la meitat de la seva pensió.
Discriminació per edat:
S’amplien els casos en què les empreses de més de 100 treballadors han de fer
aportacions econòmiques pels acomiadaments col·lectius que afectin a treballadors de
més de 50 anys. S’exigeix la compensació no només a les empreses que tinguin
beneficis, sinó també a aquelles en pèrdues que obtinguin beneficis en almenys dos
exercicis consecutius dins del període comprés entre l’exercici econòmic anterior a
l’acomiadament col·lectiu i els quatre exercicis econòmics posteriors a aquesta data.
Gabinet d’Estudis Econòmics Març 2013 www.cambrabcn.org 4