Sessió informativa sobre el PINSAP a l'Edifici Salvany

1. Pla Interdepartamental de
Salut Pública
Novembre 2013

2. La Salut en totes les politiques és una prioritat
estratègica a nivell internacional i estatal
Objectius estratègics de l’OMS Salut 2020:
Major equitat i millor governança per a la salut
12. Salut 2020 reconeix que els governs poden aconseguir
millores reals a la salut si treballen transversalment des de
tot el govern en 2 objectius relacionats:
• Millorar la salut per a tothom i reduir les desigualtats
• Millorar el lideratge i la governança participativa per a la salut
2

3. La salut és un bé fonamental per a
la majoria de la població...

4. La salut es crea en el context de la vida diària,
quotidiana, on la gent viu, treballa, estima, juga....
La millora de la salut de la
població depèn de:
Fer de la salut
“l’ocupació”
(business) de
cadascún
(La persona és la
protagonista i es
responsabilitza de la seva
pròpia salut)
Fer de l’opció
saludable,
l’opció més
fàcil
Garantir l’equitat i la
sostenibilitat
Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G., Whitehead M, 1991
A partir de Kickbusch 2006 sobre Ottawa Charter 1986

5. La nova dinàmica de la salut




La salut és un determinant
La salut és una inversió
La salut és un recurs
La salut és un dret humà
Cal començar treballant
pels determinants
socials I polítics de la
salut (no posar-los al
final)
La salut és una força
impulsora a les societats
modernes
Kickbusch, 2006
5

6. La majoria dels determinants de la salut es
troben fora del sistema sanitari !
6
Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G., Whitehead M, 1991

7. Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
Les desigualtats socials es relacionen amb
la salut
Mal d’esquena
Obesitat
Informe de Salut,2011
7

8. Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
Les condicions de treball es relacionen amb les
malalties cardiovasculars i amb la salut mental
Informe de Salut,2011
8

9. Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
Les condicions de treball es relacionen amb el consum de tabac
Prevalença de tabaquisme* segons situació laboral en homes
Catalunya 2006-2012
60,0%
50,0%
47,3% 48,0%
39,3%
40,0%
41,1%
42,1%
39,7%
36,7%
38,6%
30,0%
35,9%
37,1%
28,2%
26,7% 25,3%
25,4%
20,0%
10,0%
0,0%
Treballa
Aturat/da amb Aturat/da sense
subsidi
subsidi
Estudiant
Incapacitat
Jubilat
anticipadament
Una altra
possibilitat
Home
*
Fumadors diaris i ocasionals
2006
2012
Font: ESCA 2006- ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Població 16 -64 anys

10. Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
El consum de fruita per capita es relaciona amb un
impuls de l’agricultura i els sectors productius i
amb la salut (mortalitat coronària)
10

11. Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
Les politiques de seguretat viària s’han associat a
Catalunya a un estalvi de morts acumulat de 2896
persones en 10 anys
900
800
Estalvi de morts acumulat
(10 anys): - 2.896 persones
891
815
812
700
751
661
600
641
569
500
521
452
400
300
411
381
Reducció % de morts
anuals: - 57,2 %
200
100
0
2000
2001
2002
2003
2004
Font: Servei Català de Trànsit
2005
2006
2007
2008
2009
2010
L’impacte global (mortalitat, ingressos,
despeses indirectes, etc. ) equival a un
11
estalvi de 18.000 milions € .

12. Alguns exemples de la relació entre Determinants i Salut
Els escolars que fan més de 60 minuts d’activitat
física /dia obtenen millor rendiment acadèmic i
tenen millor salut
El nivell educatiu es
relaciona amb la
freqüència de
malalties, entre elles
les osteomusculars
(ESCA, 2012)
%
12

13. Experiències actuals: alguns exemples
 Pla Interdepartamental de Seguretat alimentària
 Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES)
 “A l’Escola la fruita entra sola”
 Pla Salut, Escola i Comunitat
 Salut als Barris
 Pla Interdepartamental de Joventut, Infància,
pobresa
 Pla de Seguretat Alimentària
 Comissió Interdepartamental de Drogues, VIH/SIDA
13

14. Des de la col·laboració interdepartamental a
la Salut en totes les politiques
 Hi ha múltiples experiències de col·laboració / cooperació
interdepartamental / intersectorial que representen guanys en
resultats específics dels departaments implicats i també en salut
 Des de Salut Pública es pot incorporar el valor salut a la
priorització i l’avaluació dels resultats de les politiques no
sanitàries
 Tots els sectors del govern han de poder capitalitzar les
influències que sobre la salut tenen les polítiques que
impulsen
 EL PINSAP ha de permetre racionalitzar les iniciatives prèvies,
coordinar i capitalitzar el discurs de salut de l’acció de govern,
amb transparència dels resultats/visibilitat  Salut en totes les
politiques
14

15. Temps de crisi, Temps de Salut Pública
El Pla Interdepartamental de salut pública
Coordinat amb el Pla de salut de Catalunya, és l'eina de
govern i el marc indicatiu de les accions de salut pública. Les
seves propostes vinculen al govern.
És un mandat legal: compromís parlamentari per unanimitat i
és el vehicle de l’estratègia de “Salut a totes les polítiques”
El Departament de Salut, a través de la Secretaria de Salut
Pública i de la DGPR, té un paper de lideratge, actuant
coordinadament amb el CatSalut
El 20 de novembre de 2012 es va aprovar l’Acord de Govern
per a la creació de la Comissió Interdepartamental per a
l'elaboració del PINSAP i el 13.05.13 s’ha constituït
15

16. Departaments “determinants” per a la salut
D Justícia
16

17. Articulació de la salut en totes les polítiques
D Justícia
PINSAP
17

18. Exemples
Departament líder
Garantir
que l'Infant coneix el funcionament del seu cos
Garantir el millor nivell educatiu de la població /disminució fracàs
escolar
Ensenyament
* Augmentar la producció/disponibilitat d’aliments saludables i
segurs
Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural
Promoció
transport actiu i urbanisme saludable: voreres amplies,
eliminació barreres, parcs i espais verds. Millora condicions
habitatge
Territori i Sostenibilitat
Accés
Empresa i Ocupació
al treball i millora de les condicions i la seguretat laboral
Suport
i integració social i familiar: prevenció maltractaments,
actuacions enfront pobresa i exclusió social, actuacions en
infants, dones, gent gran
Promoció de l’esport i l’activitat física saludable
Benestar Social i Família
Presidència (Esports), Territori i
Sostenibilitat
Promoció de la recerca en salut pública / Indicadors d’avaluació
d’impacte (IDESCAT)/ Gestió integrada del coneixement
Economia i Coneixement
Seguretat
viària. Emergències en SP
Interior
Promoció
de la reinserció laboral / Prevenció de les infeccions en
Justícia
de la participació en activitats culturals
Cultura
presons
Promoció
Comunicació
i coordinació transversal
Presidència, Governació i
Relacions Institucionals
18

19. L’exemple del tabac
Causa més de 25 malalties, més de 9500
morts/any a Catalunya, un escurçament
de més de 10 anys de vida i una
despesa sanitària de més de 29.000
milions a l’ UE.
Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G., Whitehead M, 1991
19

20. Determinants socials del consum de
tabac, Catalunya 2012 (I)
Capa
Àrea
Edat
Sexe
Factors
constitucionals
Edat
Altres estils de
vida individuals
Consum
d’acohol
Sexe
Factors
constitucionals
Sedentarisme
El consum de tabac difereix segons edat i
sexe, sent a Catalunya al 2012 més alt en
homes a totes els grups d’edat (adults).
Les tendències difereixen en homes i dones.
Estudis en bessons mostren que la influència
ambiental és major que la genètica, però hi ha
gens relacionats tant amb una major addició a
la nicotina com a una major vulnerabilitat als
efectes del consum
El consum de tabac s’associa amb el consum
excessiu d’alcohol, el sedentarisme i una
alimentació inadequada
Alimentació
Xarxes Socials i
Comunitàries
L’estudi de Framingham ha mostrat la
importància de les xarxes socials tant en
fumar com en deixar de fumar/no fumar.
Un dels principals factors per iniciar el
20
consum és la pressió de grup a l’adolescència

21. Determinants socials del consum de
tabac, Catalunya 2012 (II)
Capa
Àrea
Condicions
de vida i
Treball
Educació
Major consum de tabac en nivells educatius més
baixos, sobre tot en homes
Atur
Major consum en persones aturades, sobre tot sense
subsidi, principalment en homes i en joves
Medi Laboral
Major consum en ocupacions menys qualificades,
sobre tot en homes. Recursos de prevenció limitats.
Agricultura
Catalunya no produeix tabac. Espanya és el 4rt
productor Europeu. Des de 2010 no hi han subsidis
específics, però sí hi ha un “Programa para el
fomento de la calidad del tabaco” i ajudes per a la
reestructuració del sector .
Serveis
Sanitaris
Existeix una xarxa d’ajuda a deixar de fumar àmplia
integrada en el sistema de salut, però pot estar
infrautilitzada . Només una petita part de la població
deixa de fumar amb l’ajuda directa del sistema sanitari
Aigua/higiene
El cultiu de tabac utilitza aigua.
En entorns on es fuma cal augmentar la neteja
(burilles, paquets, cendra, fum, etc)
21

22. Determinants socials del consum de
tabac, Catalunya 2012 (III)
Capa
Àrea
Politiques
Condicions
politiques,
socioeconòmiques, Socioeconòmiques
culturals i
medioambientals
Conveni Marc de l’OMS , Directives Europees i Lleis Estatals
i Autonòmiques
Manca un Pla Nacional amb finançament
Preu molt baix (relativament a nivell UE)
El 82% del preu d’un paquet de tabac va a l’Estat (58% a la
CCAA).
La crisi econòmica s’ha associat a una davallada continuada
de les vendes de tabac i a un augment del gap /desigualtats.
Contraban.
Els augments d’impostos es relacionen amb un davallada de
vendes, sobre tot en joves i classes desfavorides.
El consum de tabac s’associa a una despesa sanitària de
29.000 milions a l’UE
Culturals
El patró i el tipus de consum difereix molt entre sexes en les
diferents ètnies /països de procedència de la població
immigrada
Medioambientals
El Fum ambiental de tabac és un dels principals
contaminants ambientals i una causa d’incendis molt
freqüent . Els temps per a què una burilla desapareixi del 22
medioambient és molt llarg

23. Prevalença de tabaquisme* per grups d´edat i sexe
Catalunya 2012
50,0%
45,0%
40,0%
35,0%
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
44,4%
39,3%
30,5%
32,6%
29,9%
28,0%
41,8%
30,8%
29,2%
20,0%
16,2%
6,0%
8,7%
1,1%
15-24
25-34
35-44
Homes
45-54
55-64
65-74
75 i més
Dones
*Fumadors diaris i ocasionals
Font: ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

24. Evolució de la prevalença de tabaquisme*
població de 15 -64 anys, per sexe
Catalunya, 1982-2012
70
58,3
60
57,6
49,7
50
Prev.
%
46,3
40,4
40
36,7
37,9
35,3
30
37,5
30,7
20
10
44,4
20
23,4
25,7
1994
37,2
32,5
37,9
37,8
34,1
33,9
30,1
29,9
2006
2010
38,2
33,2
28,1
25,6
1990
41,8
//
1982
1986
Homes
1998
Dones
2002
2012
Total
* Fumadors diaris i ocasionals / Població de 15-64 anys
Font: ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

26. Prevalença de tabaquisme*
per classe social**
Catalunya ESCA 2012
40,0%
33,9%
35,0%
30,0%
27,5%
25,0%
20,0%
35,0%
34,9%
37,0%
35,2%
26,1%
22,9%
20,1%
20,2%
22,7%
23,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
Grup I
Grup II
Grup III
Home
Grup IVa
Grup IVb
Grup V
Dona
* Fumadors diaris i ocasionals
** Classe social segons ocupació
Font: ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya 15 i més anys

27. Prevalença de tabaquisme* segons situació laboral en homes
Catalunya 2006-2012
60,0%
50,0%
47,3% 48,0%
39,3%
40,0%
41,1%
42,1%
39,7%
36,7%
38,6%
30,0%
35,9%
37,1%
28,2%
26,7% 25,3%
25,4%
20,0%
10,0%
0,0%
Treballa
Aturat/da amb Aturat/da sense
subsidi
subsidi
Estudiant
Incapacitat
Jubilat
anticipadament
Una altra
possibilitat
Home
*
Fumadors diaris i ocasionals
2006
2012
Font: ESCA 2006- ESCAc 2012. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Població 16 -64 anys

28. Només una part petita de la població deixa de fumar
de forma directa amb el Sistema Sanitari
28

29. Constitució Comissió
Interdepartamental de Salut
 Reunió Constitutiva
13.05.13
 Grups de treball
Facilitació coordinació
Interdepartamental
Primera proposta
d’actuació
Mesura de l’efecte
/Avaluació
29

30. Objectiu Comissió Interdepartamental
 Impulsar el disseny i la confecció del Pla,
recollint les aportacions de les
administracions, les institucions, els agents
socials i econòmics, les societats científiques,
les corporacions professionals i la societat
civil en general.
30

31. Funcions Comissió Interdepartamental
 Promoure el disseny del PINSAP
 Determinar els indicadors d’impacte que permetin
relacionar les intervencions públiques amb l’efecte
sobre la salut de la població.
 Coordinar els treballs relatius a l’elaboració del Pla
 Fixar els criteris d’avaluació del PINSAP
 Determinar els mecanismes més indicats per
promoure la participació
 Valorar i recollir, si escau, les aportacions que es
facin
31

32. Producte final
 Un pla concret que recull l’acció de govern que té resultats en salut
(que permet que tots els sectors del govern capitalitzin les influències que
sobre la salut tenen les polítiques que impulsen)
 Amb objectius definits i avaluables, prioritza i recull una sèrie
d’iniciatives interdepartamentals i intersectorials que actuen sobre els
determinants claus de la salut
 Un conjunt sintètic d’indicadors que permeten un rendiment de comptes
/ transparència de resultats
 Producte dinàmic que pot incorporar noves activitats i abandonar altres
 En consonància amb experiències internacionals
 Amb especial atenció a la situació socieconòmica i als eixos de
desigualtat
32

33. Les activitats del PINSAP es desenvolupen en dues
dimensions:
1. Aquelles que promou cadascun dels Departaments
en l’exercici de la seva pròpia responsabilitat i
competències.
La comissió interdepartamental en aquest cas procedirà a
l’anàlisi de les activitats i serveis de cada Departament que
tenen un impacte rellevant sobre la salut de la població tant pel
que fa a la promoció com a la protecció de la salut i si es tracta
d’activitats conjuntes amb d’altres Departaments aquelles que
tingui la responsabilitat principal de dirigir o de coordinar.
2. Aquelles proposades i desenvolupades ad-hoc en el
marc del PINSAP

34. Àmbit
Actuació
Indicador*
Habitatge
Escales segures, visibles i fàcils
d’utilitzar tant en edificis
d’habitatges com en llocs de feina
Promoció de l’ús del transport
actiu (bicicleta, etc) tant en la
mobilitat quotidiana com a l’oci
Persones que utilitzen escales
Activitat física saludable
TiS
SLT
ICD
Persones que utilitzen transport
actiu per anar a la feina / a l’entorn
d’oci
Protocol per prevenir, detectar i
intervenir en el consum de
drogues
Potenciació dels Plans educatius
d’entorn
Model col·laboratiu entre els
serveis socials bàsics i l’atenció
primària de salut
Empreses saludables
Adolescents que utilitzen les
diferents drogues
Municipis en que hi ha
Plans educatius d’entorn
Persones que participen
TiS
PRE
INT
SLT
ICD
ENS
SLT
BSF
ICD
Sistema Sanitari
Implementació del Projecte AMED
en tots els centres sanitaris
Percentatge de centres sanitaris
acreditats AMED
Alimentació
Opció de fruita en tots els àpats
als bars i restaurants
Programa intersectorial de
promoció de la salut comunitària
Nombre d’establiments i
comensals
Mobilitat
Educació
Protecció Social
Ocupació
Transversal
Departaments
implicats **
Nombre d’empreses saludables i
de treballador*s
•Tots desagregats per sexe, edat i nivell Socio-econòmic
** Els Departaments implicats s’aniran completant
Pressupost
BSF
SLT
JUS
ICD
EMO-SOC
SLT
ICD
SLT
DAAM
SLT
ICD
SLT
BSF
ICD
34

35. Salut en totes les politiques:
Algunes intervencions possibles
Empreses
saludables
Potenciació de l’us
de la bicicleta
Voluntariat social
reconegut
Als restaurants
sempre opció de
fruita estacional
Aliments saludables
amb preus reduits
Escales com
primera opció als
habitatges
Edificis de nova
construcció amb
escales més amples
i lluminoses

36. Programa intersectorial de promoció de la salut a
nivell territorial
•Adreçat específicament a millorar les condicions de vida que
permetin minimitzar les desigualtats en salut derivades de les
desigualtats socials
•Amb un especial enfocament en els efectes sobre el benestar
emocional que pot tenir la crisi en determinades persones
•Tenint en compte l’efecte beneficiós que pot tenir el servei
comunitari

37. Programa intersectorial de promoció
de la salut comunitària
Benestar Social i salut: ( a tall d’exemple) :
 En relació a persones grans /malalts o amb altres
necessitats





Acompanyament a visites mèdiques i tràmits administratius
Ajuda per la compra d’aliments o altres. Suport per al seguiment d’una alimentació saludable
Acompanyament per sortir al carrer per fer activitat física, altres
Visites a casa per conversar, llegir, jocs de taula, (suport emocional i estimulació cognitiva)
Model similars al projecte “radar”: comprovar per telèfon, o intèrfon, o personalment que no hi ha cap
necessitat especial i si es detecta, actuar en relació a ella.
 Activitats en centres de salut, cívics i comunitaris:
Dinamització, xerrades, tallers (cuina, etc), etc.
 Acompanyament, i suport social i afectiu de malalts
als hospitals, etc.

38. • Acord inicial sobre les propostes considerades per
finals de
setembre
Octubrenovembre
Novembredesembre
part de la comissió interdepartamental
• Col·laboració específica amb les administracions
locals (ACM i FMC; Diputacions)
• Participació societat civil (agents socials;
corporacions; societats científiques i professionals,
entitats cíviques, i teixit productiu)
• Adopció del Govern i presentació al Parlament
desembre
38

39. Informe de Salut
Indicadors d ’Acció de Govern
Dades IDESCAT
Situació
2012
PINSAP
2013-2015
Horitzò
2020
OMS
39

40. http://canalsalut.gencat.cat
40