Construint el model assistencial de Catalunya des d’una mirada participativa

1. Jordi Bernabeu, Fundació Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
Dominica Diez, Fundació Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
Joan Colom, subdirector general de Drogodependències. Agència de Salut
Pública de Catalunya (ASPCAT)
Construint el model
assistencial de Catalunya
des d’una mirada
participativa
23 de maig de 2022

2. Procés de treball
1 2 3 4
5 6 7 8
Detecció del
problema
Definició del
treball
participatiu
Diagnòstic de
la situació i
detecció de
necessitats
Establiment
de consensos
model
assistencial
Revisió de
l’evidència
disponible
Formulació de
la proposta de
model
assistencial
Validació de
la proposta
Implementació
al territori
PROCÉS PARTICIPATIU
2
Amb el suport de Fundació Althaia
Model Assistencial

3. 3
Procés Participatiu:
ANÀLISI SITUACIÓ ÀMBIT
ASSISTENCIAL

4. Àmbit assistencial
▪ Analitzar la situació actual i les necessitats detectades
▪ Establir prioritats i línies estratègiques
▪ Creació d’un document marc de treball com a referència
d’atenció
▪ Definició d’una proposta de Cartera de Serveis en
Addiccions Comportamentals
Diagnòstic
Objectiu
4

5. A nivell metodològic
• Perspectiva qualitativa.
• Tècniques: Grup de discussió.
• Instrument: 5 grups de discussió (4 per sector professional + 1 per professionals
escollits per consens).
Bloc 2: La xarxa d’atenció
1. Què optem: per una xarxa especialitzada, generalista o
de competència compartida?
2. Què entenem per casos complexes?
3. Pensem en nous escenaris, noves competències, nous
rolsprofessionals?
4. Per tant, quina seria la proposta?
BLOC 1. Conceptualització
1. Què ens estem trobant?
2. Estem preparats per abordar-los de les nostres
estructures?
3. Com preveiem aquest increment de la demanda?
4. Quin nom li posem a aquest àmbit de treball?
5. Com es categoritzarien aquestes possibles demandes?
6. Tensions, oportunitats i riscos

6. 6
Grups de discussió
▪ Grups experts en assistència:
Unitats de Joc
Patològic
(UJP)
26/11/18
Centres de Salut
Mental Infanto-
Juvenil
(CSMIJ)
4/02/19
Centres
d’Atenció i
Seguiment
(CAS)
18/02/19
Centres de Salut
Mental
(CSMA)
01/04/19
Grup mixte d’experts i gestors: 17 juny
Col·laboració: Dominica Díez i Jordi Bernabeu. Althaia
Acompanyament: Josep Matalí. Sant Joan de Déu

7. ▪ Núria Aragay. Consorci Sanitari de Terrassa
▪ Neus Aymamí. Hospital Santa Maria de Lleida
▪ Rosa Díaz. Hospital Clínic. Barcelona
▪ Eva Esteban. Institut Pere Mata. Grup Pere Mata. Reus
▪ Vega González. AIS-Pro Joventut. Barcelona
▪ Susana Jiménez. Hospital Universitari de Bellvitge
▪ Maria Lleras De Frutos.Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues Ll.
▪ Cristina Martínez. Consorci Sanitari del Maresme
▪ Maria Sancho- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
▪ Mercè Soms. Institut d’Assistència Sanitària. Girona
▪ Sara Soria Pastor. Consorci Sanitari del Maresme
Grup de discussió 1:
Unitats de Joc Patològic (UJP)
7

8. Grup de discussió 2: Centres de Salut Mental
Infanto-Juvenil (CSMIJ)
▪ Àurea Autet. Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
▪ Santiago Batlle. Parc de Salut Mar
▪ Santi Bertomeu. Mútua de Terrassa
▪ Cristina Forcelledo
▪ Fernando Lacasa. Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues Ll.
▪ Lluís Mauri. Fundació Sant Pere Claver
▪ Josep Matal. Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues Ll.
▪ Albert Montaner. Fundació Eulàlia Torras de Beà
▪ Astrid Morer. Hospital Clínic. Barcelona
▪ Àlex Palau. Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Hospital de Lleida
▪ Montse Pàmies. Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí.
Sabadell
▪ Jordi Peri. Institut Pere Mata. Reus
▪ Maite Pi. Institut d’assistència sanitària. Girona
▪ Joaquim Puntí. Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí.
Sabadell
▪ Eva Varela. Hospital Clínic. Barcelona
8

9. Grup de discussió 3: Centres d’Atenció i
Seguiment (CAS)
▪ Tre Borràs. CAS Reus. Servei d'Addiccions i Salut Mental.
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
▪ Marga Cano. Coordinadora del CAS Mataró. Servei Salut Mental
i Addiccions. Hospital de Mataró. Consorci Sanitari del Maresme
▪ Begoña Gonzalvo. CAS Girona. Centre d'Atenció i Seguiment a
les Drogodependències
▪ Lara Grau. CAS Vall d’Hebron
▪ Joana Kyra Valencia. CAS Fòrum Sant Martí. Parc de Salut Mar.
▪ Victor Martí. Coordinadora de CAS. CAS Rubí.
▪ Jaume Serrano. CAS Horta-Guinardó. ASPBcn
▪ Laura Nuño. CAS Hospital Clínic. Unitat de Conductes Addictives
▪ Miquel del Rio. CAS Sant Cugat, CAS Terrassa, CAS Baix
Llobregat Nord, Martorell i CAS Baix Llobegat-Nord, Olesa
▪ Cinta Soler. CAS Tortosa
▪ Rosa Tejedor. CAS Bages (Manresa). Althaia Xarxa Assistencial
de Manresa
▪ Maite Utgés. CAS Lleida. Hospital Universitari Santa Maria de
Lleida
9

10. ▪ Jordi Cid. Institut d’assistència sanitària. Girona
▪ Pilar Duro. Sub-direcció General de Drogodependències i
Hospital Sant Pau
▪ Salvador Gallart. Hospital Santa Maria. Lleida
▪ Miguel Garriz. Parc de Salut Mar
▪ Paloma Lago. Fundació Nou Barris per a la salut mental
▪ Ricardo Parra. Asociación Salud Mental Horta Guinardó
▪ Margarita Trancho. Centre de Di d’Adults. Germanes
Hospitalàries dels Sagrat Cor de Jesús. Berga
▪ Vicenç Vallès. Consorci Sanitari de Terrassa
▪ Meritxell Viladrich. Fundació Althaia. Manresa
Grup de discussió 4: Centres de Salut
Mental (CSMA)
10

11. Qüestions abordades
BLOC 1. Conceptualització
▪ Què ens estem trobant?
▪ Estem preparats per abordar-los de les
nostres estructures?
▪ Com preveiem aquest increment de la
demanda?
▪ Quin nom li posem a aquest àmbit de treball?
▪ Com es categoritzarien aquestes possibles
demandes?
▪ Tensions, oportunitats i riscos 11

12. Bloc 1: Conceptualització
Què ens estem trobant?
• Demanda desigual d’atenció en funció del recurs i la regió.
• Infraregistre de les demandes.
• Demandes preventives per centres educatius i AFA’S.
• Desconeixement dels professionals sobre aquestes problemàtiques.
12

13. Bloc 1: Conceptualització
Estem preparats per abordar-los des de les
nostres estructures?
• Excessives derivacions.
• Importància en detecció.
• Falta de nous perfils professionals (prevenció i atenció domiciliària).
• Mancances en formació i avaluació.
13

14. Bloc 1: Conceptualització
Com preveiem aquest possible increment de
la demanda?
• Increment de demandes d’orientació/prevenció entorn usos
problemàtics (xarxes socials, videojocs, …).
• Evolució dels perfils de pacients en funció de l’evolució de les
tecnologies.
• Emmascarament d’altres patologies.
14

15. Bloc1:Conceptualització
Quin nom posar a aquest àmbit de treball?
Categorització de les possibles demandes
• Diferents propostes. Falta de concreció en la classificació:
• Gamers/Gamblers
• Sobreutilització/Relació
• Ad.joc/Ad.Apostes/Socialització/Identitat
• Abús/Dependència/Ús innadequat
15

16. Bloc 1: Conceptualització
Tensions, riscos i oportunitats
• Model preventiu
• Models d’atenció a adolescents
• Resposta a la preocupació de les famílies
• Regulació i normatives
• Professionals especialitzats a domicili
• Coordinació dels recursos de salut: integració, acords compartits i proximitat
16

17. Bloc 2: La xarxa d’atenció
▪ Què optem: per una xarxa especialitzada,
generalista o de competència compartida?
▪ Què entenem per casos complexes?
▪ Pensem en nous escenaris, noves
competències, nous rols professionals?
▪ Per tant, quina seria la proposta?
17
Qüestions abordades

18. Bloc 2: La xarxa d’atenció
Què optem, per una xarxa especialitzada,
generalista o de competència compartida? (1)
• Necessitat d’un model per articular l’atenció.
• Manca de criteris per les derivacions
• La persona com a element central
• Xarxa única que treballi de forma integral
• Manca d’unitats funcionals especialitzades
• Prevenció per a que no arribin els casos que no són de trastorn.
• Importància de la intervenció dels equips de pediatria en la prevenció
18

19. Bloc 2: La xarxa d’atenció
Què entenem per casos complexes?
• Comorbiditat psiquiàtrica + Problemàtica Social + Problemàtica
familiar.
• Nou grup d’atenció: els reclosos.
• Requereixen abordatge multidisciplinari.
• ‘Els que no van a les visites.’
19

20. Bloc 2: La xarxa d’atenció
Pensem en nous escenaris, noves
competències, nous rols professionals?
• Calen nous perfils: educador social, educador digital, orientador
digital per a adolescents,…
• Model PSI en adolescents i entorn digital?
20

21. Bloc 2: La xarxa d’atenció
Per tant, quina seria la proposta?
• Evitar la dispersió territorial de recursos: ‘Que tot usuari pugui rebre la
mateixa atenció.’
• Fer èmfasi en la detecció.
• Crear d’equips d’atenció domiciliària.
• Importància prevenció a nivell educatiu: tema xarxes socials a les
escoles i instituts.
• Crear figura de professional digital disponible, controvèrsia per: pros
i contres de la immediatesa i problema de protecció de dades.
21

22. CAP ALS PRIMERS
CONSENSOS
22

23. Grup 1 (Jordi Bernabeu) Grup 2 (Dominica Díez) Grup 3 (Mireia Ambròs)
1. Àlex Palau (SJD
Lleida)
2. Àstrid Morer (Hospital
Clínic i Societat
catalana de
Psiquiatria Infantil)
3. Rosa Tejedor (CAS
Althaia)
4. Meritxell Viladrich
(Althaia)
5. Mercè Soms (UJP
IAS, Girona)
1. Josep Matalí (SJD BCN)
2. Neus Aymamí (UJP
Lleida)
3. Paloma Lagos (Fundació
Nou Barris BCN)
4. Tre Borràs (CAS Reus)
5. Gemma Salmerón (Dpt.
Salut)
1. Àurea Autet (cap Divisió
Althaia)
2. Begoña Gonzalvo
(CAS, IAS Girona)
3. Susana Jiménez (UJP
Bellvitge)
4. Pablo Santamaría (AIS)
5. Susana Puigcorbé
(SGD)
Composició dels grups

24. Punts a debatre
Coordinació dels recursos de salut: integració, acords
compartits i proximitat:
▪ Registre de demandes
▪ Definir la xarxa d’atenció a les addiccions comportamentals
(detecció, derivació, abordatge,… CARTERA DE SERVEIS)
▪ Paper de les Unitats de Joc Patològic i Altres Addiccions no
Tòxiques
▪ Formació i avaluació
▪ Model preventiu i ponts amb l’àmbit assistencial
24

25. Incorporació nous codis d’addiccions comportamentals
per a la notificació d’inicis de tractament
Proposta de registre
110: Joc patològic en línia
120: Joc patològic presencial.
130: Joc patològic mixt (en línia i
presencial)
200: Trastorns de l’alimentació.
310: Addicció al sexe en línia.
320: Addicció al sexe presencial.
330: Addicció al sexe mixt (en línia
i presencial)
410: Addicció a las compres en
línia.
420: Addicció a las compres
presencial.
430: Addicció a las compres mixt
(en línia i presencial)
510: Addicció a videojocs
520: Addicció a las xarxes socials
530: Altres addiccions a internet
600: Altres addiccions sense
substància
25

26. 1. Definició de Cartera de Serveis (1)
Grup 1 (Jordi Bernabeu) Grup 2 (Dominica Díez) Grup 3 (Mireia Ambròs)
1. Menors de 18 anys:
• ABS derivació al CSMIJ.
• Atenció pel referent en
AddC
• Si alta interferència es
deriva a la UJP
• Establir mecanismes de
relació estables amb les
UJP (reunions
periòdiques)
• Incloure atenció
domiciliària a partir dels
14 anys
1. Menors de 18 anys:
• ABS derivació al CSMIJ.
• Si cas complexe,
derivació a UJP
• Atenció en altres serveis
comunitaris: Oficina
Jove, Consúlta’m…lligats
a plans de barri.
Professioanls del CSMIJ
es desplacin per visites
d’orientació.
1. Menors de 18 anys:
• Derivació al CSMIJ
• Necessitat d’una eina
eina vàlida d’screening
• Si cal, derivació UJP.
• Necessitat d’un
professional amb perfil
més educatiu (educador
social,psicòleg,
psicopedagog) que faci
d’embut.
• Unitats especialitzades
entre l’àmbit preventiu i
assistencial.
• Evitar la
sobrepatologització.
• 1er screening: CAPS,
metges, pediatres
• Validar screening:
CSMIJ
• Treball en coordinació
CSMIJ i CSMA
• Pel que fa als menors de 18 anys la primera
valoració sempre es farà al CSMIJ
• Model PSI en adolescents i entorn digital?

27. 1. Definició de Cartera de Serveis (2)
Grup 1 (Jordi Bernabeu) Grup 2 (Dominica Díez) Grup 3 (Mireia Ambròs)
2. Majors de 18 anys:
Al CAS (si Add T + Add C). Si alta
interferència derivació UJP
PSP: si diagnòstic psiquiàtric
primari es deriva a CSMA, si
interferència important es deriva a
UJP.
UJP: via directa igual que en els
CAS, importància tractamentt
especialitzat per evitar la
cronificació. Atenció més ràpida.
Definir criteris de derivació de PSP.
2. Majors de 18 anys:
• Metge de família/PSP→CSMA o
CAS
• UJP: discordança sobre si accés
directe (recurs terciari).
• Atenció a les AC en dispositius
de la comunitat més propers :
coordinació amb el consell
assessor per a joves de 14 a 25
anys. No patologitzar problemes.
• Atenció en altres serveis
comunitaris on professionlas del
CSMA o CAS veuen els joves i
fan orientació (1 ò 2 visites), no
tractament.
• Cartera domiciliària: Aprofitar
recursos existents (TMS, PSI
(formats en adolescència)
hospitalització a domicili)
• Desequilibri territorial.
2. Majors de 18 anys:
• Si hi ha trastorn de joc
patològic→ UJP
• Per tal d’evitar la
cronificació/especialització/terapi
a grupal
• Unitats funcionals (CSMIJ i
CSMA?)
• Els CAS esdevenen referents si no hi ha UJP
• Tots els Serveis poden atendre Addiccions Comportamentals
• Les UJP atendran quan AC sigui trastorn primari

28. 2. El rol de les UJP
Grup 1 (Jordi Bernabeu) Grup 2 (Dominica Díez) Grup 3 (Mireia Ambròs)
• Segones opinions
• Casos que
requereixin
abordatge
multidisciplinari.
• Fracassos
intervencions
anteriors.
• Necessitat d’ingrés.
Atenció d’alta
especialització:
• Abordatge
individualitzat
• Consulta i
interconsulta
• Fracassos anteriors
intervencions
• 2es opinions
• Recursos específics:
teràpia de grup, altres.
• Assessorament i
formacióa altres
serveis :CAS, CSMA,
CSMIJ
• Tractar els casos
d’addicció
Especialització
Evitar la cronificació
Teràpia grupal
• Expertesa
• Llits
• Consultors
• Formació
• 2ª opinió
• Fracàs altres recursos
• Segones opinions
• Casos que requereixin abordatge multidisciplinari.
• Fracassos intervencions anteriors.
• Necessitat d’ingrés.
• Teràpia grupal

29. 3. Registre
Grup 1 (Jordi Bernabeu) Grup 2 (Dominica Díez) Grup 3 (Mireia Ambròs)
• Incloure als
diagnòstics el factor:
en línia.
• Incloure la
cleptomania.
• Incloure addicció a
videojocs i a xarxes
socials.
• Variabilitat registres als
diferents recursos.
• Dificultat per absència
de diagnòstics
homologats excepte en
el Joc Patològic i
l’Addicció a Videojocs.
• Recollir memòries de
les UJP del 2018 per
establir un registre
comú.
• Possibilitat d’incloure
motius de consulta.
• Es demanen xifres
d’atenció a les UJP.
• Necessitat d’un
registre unificat.
• Diferenciar addicció i
ús problemàtic en el
registres.
• Què inclou?
• Addicció o ús
problemàtic de:
✓ Videojocs
✓ Xarxes socials
✓ Entreteniment online
✓ Internet
• Necessitat de creació
abans de
l’implementació de
l’ECAP (uns 2 anys).
• Incloure els trastorns ‘validats’
• Unificar sistema de registres

30. 4. Formació
Grup 1 (Jordi Bernabeu) Grup 2 (Dominica Díez) Grup 3 (Mireia Ambròs)
• Formació prioritària a
referents de cada
servei.
• Formació a PSP.
• A càrrec de les UJP.
• A càrrec de les UJP.
• Formació a referents dels
diversos serveis de
CSMIJ, CAS; CSMA) per
territoris.
• Formació a Primària
(pediatria)per a la detecció
i derivació.
• Formació als actors de
l’entorn adolescent.
• Importància de la formació per
fer screening i detecció.
• Model preventiu
interdepartamental: educatiu,
social i salut pública.
• Formació a : Educadors,
psicopedagogs,
psicòlegs→derivació.
• Àmbit preventiu d’un ús
saludable: no professionals de
la salut.
• A Serveis Socials per evitar
cronificació.
• Treball amb pares i mares.
• Prevenció:
• 1. Filtre a: CAP,Salut i Escola,
Borsa
d’educadorsdigitals→UJP
• Més professionals de l’àmbit
educatiu
• No patologitzarels usos
• Treball en coordinació amb
CSMIJ i CSMA
• 2.Amb problemàtiques→UJP
• 3. Unitat Funcional
• Formació prioritària als referents de cada servei
• Formació també als professionals que participin de la
xarxa de derivació (també PSP)

31. Procés participatiu:
Resum necessitats detectades
31
1. Disposar de dades de registre concretes pel que fa demandes d’atenció.
2. Conceptualització vers el que preocupa i les casuístiques vinculades a les
addiccions comportamentals i l’ús problemàtic d’internet (UPI).
3. Concreció dels criteris segons el servei d’atenció en la qüestió vinculada a
l’edat.
4. Nou perfil d’usuaris: els reclosos. Amb les mancances pròpies dels criteris
vinculades a la seva atenció.
5. Definir o bé una proposta d’establiment de mecanismes d’atenció específica
(UJP) o bé d’altres més generalistes.
6. Formació vers aquest tema, que alhora condiciona la detecció i abordatge.
7. Treball operatiu entre el tractament i la prevenció que estableixi línies de
treball conjuntes.

32. Procés participatiu:
Acords de treball
1. Donar resposta –atendre- els problemes relacionats amb
les addiccions comportamentals
2. Formar-se en l’atenció dels problemes vinculats
3. Establir criteris d’atenció domiciliària
4. Crear els criteris i protocols de derivació des dels PSP
5. Establir criteris de derivació a les UJP
6. Generar un sistema de registre
33

33. Procés de treball
1 2 3 4
5 6 7 8
Detecció del
problema
Definició del
treball
participatiu
Diagnòstic de
la situació i
detecció de
necessitats
Establiment
de consensos
model
assistencial
Revisió de
l’evidència
disponible
Formulació de
la proposta de
model
assistencial
Validació de
la proposta
Implementació
al territori
34
Amb el suport de Fundació Althaia
Model Assistencial

34. ▪ Dades de registre de les demandes
d’atenció
▪ Formació en addicció
comportamental en els professionals
▪ Unitats de Joc Patològic (UJP) => Unitats
d’Addiccions Comportamentals
▪ Conceptualització i definició de les addiccions
comportamentals així com concreció en els criteris
d’atenció
▪ Diferenciació segons l’edat, especialment
en la població adolescent
▪ Perfil nou de pacients que presenten aïllament al
domicili amb necessitats específiques d’abordatge
▪ Treball operatiu entre el tractament i
la prevenció i línies de treball conjuntes
Butlleta Inicis de
Tractament a l’ECAP i SIDC
Proposta de MODEL
ASSISTENCIAL
Programa de formació
Fet
Fet
En
procés
35
Respostes
35

35. Proposta
< 18 anys
36
Model Assistencial

36. 37
A desenvolupar • Acompanyament emocional i psicoeducatiu per a
joves de fins a 25 anys
• Intervenció dels problemes associats als usos dels
entorns digitals que no requereixen d’una intervenció
clínica especialitzada
• Accés directe o per derivació dels centres educatius
o recursos de salut
• Atenció preferentment en espais comunitaris
• Participació i coordinació estreta amb els
dispositius assistencials
Aquesta figura podria ajudar a fer de filtre en demandes derivades a
CSMIJ que no compleixin criteris de trastorn:
→ s’evitaria la derivació de joves a aquests recursos quan no sigui
necessari.
→ s’evitaria l’excés de diagnòstics amb les conseqüències socials que
això implica.
Educador/a
digital
Professional no sanitari
Model Assistencial

37. 38
Proposta
18-25 anys
Model Assistencial

38. 39
Proposta
> 25 anys
Model Assistencial

39. 40
A potenciar
Model Assistencial

40. Procés de treball
1 2 3 4
5 6 7 8
Detecció del
problema
Definició del
treball
participatiu
Diagnòstic de
la situació i
detecció de
necessitats
Establiment
de consensos
model
assistencial
Revisió de
l’evidència
disponible
Formulació de
la proposta de
model
assistencial
Validació de
la proposta
Implementació
al territori
41
Amb el suport de Fundació Althaia
Model Assistencial

41. http://drogues.gencat.cat