2. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
L’enfocament comunicatiu o ensenyament comunicatiu
de la llengua apareix a començaments dels anys 70 a partir del
treball d’una sèrie d’experts vinculats al Consell d’Europa (van Ek,
Wilkins, Alexandre, Widdowson...)
L’objectiu del enfocament comunicatiu és l’adquisició de la
competència comunicativa
Cal ensenyar no tan sols la gramàtica (competència
gramatical) sinó també les diferents varietats d’una llengua
(competència sociolingüística) i les formes que s’hi associen i
els continguts socials i culturals que permeten comunicar-se amb
èxit (competències discursiva i estratègica).
Es basa en la gramàtica del text, que estudia el text o discurs
en el seu conjunt, sense fragmentar-lo en unitats més petites
Des d’un punt de vista psicològic es basa en les teories de la
psicologia cognitiva, que destaca el paper que té la gramàtica
en l’ensenyament de una L2 amb l’objectiu que l’aprenent
adquirisca la gramàtica interioritzada d’un parlant nadiu
3. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
Característiques bàsiques dels enfocaments comunicatius (1):
a) Aprendre una llengua significa aprendre a comunicar-se en aqueixa
llengua.
b) L’ensenyament ha de ser globalitzador i no atomístic. Això l’oposa als
mètodes centrats en estructures i paraules
c) La correcció és secundària enfront de la capacitat d’entendre i fer-se
entendre
d) És més important la fluïdesa que la correcció
e) El significat és més important que la forma. S’intenta aconseguir una
pronunciació comprensible, no necessàriament la d’un nadiu
f) Cal treballar totes les habilitats lingüístiques (parlar, conversar,
escoltar, llegir i escriure) amb igual intensitat
g) La repetició, si es fa, és un poc freqüent
h) Els diàlegs se centren en l’ús de funcions comunicatives, i no es
memoritzen
4. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
Característiques bàsiques dels enfocaments comunicatius (2):
i) S’han d’ensenyar els elements lingüístics suficients per a comprendre i
expressar les diferents classes de funcions lingüístiques que se solen
realitzar en situacions o activitats de la vida humana
j) La contextualització de les activitats de llengua utilitzades és una
premissa bàsica
k) S’intenta que, des del primer moment, els alumnes puguen comunicar
en la nova llengua
l) La motivació naix de l’interés per allò que es pot comunicar mitjançant
el llenguatge
m) Es considera acceptable un ús prudent de la llengua materna. La
traducció pot utilitzar-se quan l’alumne ho necessita o quan el puga
beneficiar
n) El sistema de la llengua que s’estudia s’aprendrà millor a través de
l’esforç que comporta intentar comunicar. És per això que els alumnes
interaccionen amb gent real, mitjançant treballs de grup o de parella, o
a través dels seus escrits
5. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
Metodologia (i 3):
1) Objectiu: mai s’ha d’oblidar que l’objectiu final de l’acció docent és
que l’alumne es comunique, encara que siga amb una gramàtica
relativament imperfecta
2) Gramàtica: la classe no es basarà en explicacions gramaticals, encara
que aquestes tampoc no s’han d’excloure sistemàticament
3) Tipus d’activitats: l’enfocament comunicatiu pot incloure qualsevol
tipus d’activitat d’altres mètodes, sols que haurà de modificar-se de
manera que siga comunicativa i significativa per a l’alumne
4) Materials: a la classe s’utilitzen materials de la vida real (reàlies), per
tal d’acostar el model de llengua que s’ensenya al llenguatge viu i real del
carrer
5) L’organització dels programes d’aprenentatge pot estar basada en
diferents elements: funcions comunicatives (expressar agraïment,
demanar ajuda...), nocions lingüístiques (identificació personal, lloc de
residència...), temes o tòpics (l’escola, la família...), tipus de text... Les
més habituals són les basades en les nocions i les funcions (enfocament
nocional-funcional) i les basades en els textos (enfocament textuals)
6. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
L’enfocament nocional-funcional
És un dels plantejaments metodològics possibles (no l’únic
possible) dins de l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge
de llengües
Proposa la descomposició del concepte global de
llenguatge en unitats i subunitats en funció de les situacions
comunicatives en què els aprenents es troben implicats:
• Funcions: relació de propòsits comunicatius, d’intencions
comunicatives (ex. donar instruccions, demanar excuses,
acceptar una invitació...)
• Nocions: dels conceptes i dels significats, tant els més
generals i abstractes (ex. expressió de l’espai, del temps,
de la quantitat, de la qualitat...) com els més específics i
concrets (ex. identificació personal, ...) que el parlant ha de
traduir en formes lingüístiques per a expressar idees,
raonaments, necessitats..., és a dir, per a comunicar-se
7. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
El syllabus nocional-funcional és un inventari de les funcions i
de les nocions lingüísticocomunicatives que ha de conéixer un
usuari de la llengua en un nivell determinat.
Exemples:
a) Funcions lingüístiques:
a.1) Demanar i donar informació factual (identificar, descriure, narrar,
corregir, preguntar...)
a.2) Expressar i demanar que s’expressen actituds intel·lectuals (expressar
acord o desacord, refusar alguna cosa, acceptar/declinar invitacions, oferir-
se a fer alguna cosa...)
a.3) Expressar i demanar que s’expressen actitud emocionals (expressions
de gust / disgust, sorpresa, esperança, satisfacció / insatisfacció, desacord,
preocupació, temença...)
a.4) Expressar i demanar que s’expressen actituds morals (disculpar-se,
perdonar, aprovar / desaprovar, mostrar apreci...)
a.5) Fer fer / persuadir (suggerir una acció, demanar a algú que faça
alguna cosa, invitar a fer, aconsellar, advertir...)
8. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
El syllabus nocional-funcional es compon de nocions i de
funcions. Les nocions poden ser generals o específiques.
Exemples:
b) Nocions generals:
b.1) Nocions de propietats i qualitats
b.1.1) Existència (existència / inexistència, presència /absència,
disponibilitat, possibilitat...)
b.1.2) Espai i temps (localització, moviment, dimensió, mida, pes,
temperatura, volum, permanència, repetició...
b.1.3) Quantitat (nombre, quantitat, grau...)
b.1.4) Qualitat (qualitats físiques: forma, mida, temperatura,
visibilitat, gust, olor, color...; qualitats personals; avaluació:
valor, preu, adequació, correcció, utilitat...) (...)
9. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
c) Nocions específiques:
c.1) Identificació personal (nom, adreça, número de telèfon, data i
lloc de naixement, edat, sexe, estat civil, religió, afeccions, caràcter,
etc.).
c.2) Lloc de residència (tipus de residència, habitacions i
dependències, mobiliari, equipament, serveis, regió, flora i fauna...).
c.3) Negocis, professió, ocupació (tipus de feina, lloc de treball,
condicions laborals, salari, preparació, promoció...)
c.4) Temps lliure, entreteniments (afeccions, interessos, mitjans de
comunicació, espectacles, activitats intel·lectuals, esports, museus,
premsa...)
c.5) Viatges (viatges quotidians, vacances, països i llocs, mitjans de
transport, entrada i sortida d’un país, llengües, allojatments,
documentació...) (...)
10. Enfocaments metodològics del treball
de les habilitats lingüístiques:
l’enfocament comunicatiu
Marta MAS, i als., Nivell llindar per a la llengua catalana. Barcelona,
Generalitat de Catalunya / Consell d’Europa, 1992
11. Les aportacions de la
gramàtica del text
A partir dels anys 80 l’enfocament comunicatiu
es basa en la gramàtica del text o del discurs,
que estudia el text (o discurs) en el seu conjunt,
sense fragmentar-lo en unitats més petites
Les aportacions més importats de la gramàtica
del text a la didàctica de la llengua són 2: les
tipologies textuals i les propietats textuals
Les aportacions de la gramàtica del text a la
didàctica de la llengua es poden aplicar tant a
l’ensenyament d’una L1 com d’una L2
12. Les aportacions de la
gramàtica del text
Tipologia textual: és una classificació dels diferents tipus
de text
Les tipologies textuals entren dins de la competència
discursiva (Canale i Swain)
Hi ha diverses propostes de tipologia de textos, com ara la
de J.-P. Bronckart, basada en l’enunciació i els processos
cognitius, o la de J.-M. Adam, que es basa en les funcions
de comunicació
Les tipologies textuals són actualment un dels elements
bàsics de la programació de les classes de llengua, i es
poden aplicar tant a l’ensenyament d’una L1 com d’una L2
13. Les aportacions de la
gramàtica del text
Tipologia textual de Jean-Michael Adam (1985)
1. Descriptiu
2. Narratiu
3. Explicatiu
4. Argumentatiu
5. Conversacional
6. Predictiu
7. Instructiu
8. Retòric
14. Les aportacions de la
gramàtica del text
1) Text descriptiu
(1.1) Definició: informa sobre l'estat de les coses, com són.
(1.2) Funció comunicativa: asseverar enunciats d'estat.
(1.3) Característiques lingüístiques: acumulació
d'imperfets, oracions atributives, adjectius i complements
del nom, adverbis de lloc, etc.
(1.4) Models de textos: inventaris, guies turístiques,
diccionaris, etc.
15. Les aportacions de la
gramàtica del text
2) Text narratiu
(2.1) Definició: narra fets i accions situant-los en el temps i en
l'espai.
(2.2) Funció comunicativa: asseverar enunciats de fet.
(2.3) Característiques lingüístiques: presència de verbs en
passat (pretèrit perfet en combinació amb altres temps) i
expressions temporals.
(2.4) Models de textos: reportatges, rondalles, novel·les,
pel·lícules, notícies, etc.
16. Les aportacions de la
gramàtica del text
3) Text explicatiu
(3.1) Definició: fer comprendre alguna cosa.
(3.2) Funció comunicativa: asseverar per explicar conceptes
o per fer entendre alguna informació (intenció didàctica).
(3.3) Característiques lingüístiques: presència de
connectors causals (perquè, atés que, ...) i d'expressions
denominadores.
(3.4) Models de textos: els llibres de text, els exàmens, els
apunts, els fullets explicatius, alguns discursos polítics i
religiosos, etc.
17. Les aportacions de la
gramàtica del text
4) Text argumentatiu
(4.1) Definició: serveix per a exposar punts de vista, opinions
i també per a rebatre, convéncer, persuadir o fer creure
alguna cosa a algú.
(4.2) Funció comunicativa: convéncer.
(4.3) Característiques lingüístiques: presència de
connectors causals, consecutius i adversatius, bàsicament
(en conseqüència, perquè, per tant, doncs, però...).
(4.4) Models de textos: els debats, les cartes a la premsa,
els articles d'opinió, les queixes, l'oratòria judicial, etc.
18. Les aportacions de la
gramàtica del text
5) Text conversacional
(5.1) Definició: comporta un intercanvi d'informació entre
diversos interlocutors.
(5.2) Funció comunicativa: preguntar i, secundàriament,
també prometre, amenaçar, agrair, etc.
(5.3) Característiques lingüístiques: hi apareixen gairebé
tots els tipus de modalitats oracionals; hi ha una gran
varietat d'esquemes entonatius. S'hi troben sovint
oracions incompletes...
(5.4) Models de textos: els diàlegs, les entrevistes, les
converses telefòniques, etc.
19. Les aportacions de la
gramàtica del text
6) Text predictiu
(6.1) Definició: informa sobre accions, fets o estats que es
produiran o s'han de produir en el futur.
(6.2) Funció comunicativa: predir.
(6.3) Característiques lingüístiques: presència de futurs i
condicionals.
(6.4) Models de textos: informes meteorològics, profecies,
horòscops, etc.
20. Les aportacions de la
gramàtica del text
7) Text instructiu
(7.1) Definició: serveix per a donar instruccions, ordres o
consells.
(7.2) Funció comunicativa: ordenar, aconsellar.
(7.3) Característiques lingüístiques: presència d'imperatius
i de formes d'obligació, així com també d'expressions de
manera i de frases nominals.
(7.4) Models de textos: les receptes de cuina, els llibres
d'instruccions, els contractes, les lleis...
21. Les aportacions de la
gramàtica del text
8) Text retòric
(8.1) Definició: es basa en l'ús del llenguatge amb una funció
estètica: crear bellesa o aconseguir determinats efectes
en els receptors.
(8.2) Funció comunicativa: funció poètica.
(8.3) Característiques lingüístiques: abundància de figures
retòriques i, en general, de recursos que alteren les
estructures lingüístiques més habituals.
(8.4) Models de textos: les cançons, els poemes, les
endevinalles, els refranys, els eslògans, les màximes,
alguns anuncis publicitaris, etc.
22. Les aportacions de la gramàtica
del text
TIPUS DE TEXT 3r 4t 5è
Descriptiu 1 2 3
Narratiu 9 10 12
Explicatiu 2 2 3
Argumentatiu - 1 3
Instructiu 1 2 3
Predictiu - 1 1
Conversacional 5 5 6
Retòric 3 4 5
Adaptat de Núria Vila, La diversitat de la llengua escrita. Usos i funcions.
Barcelona, Rosa Sensat, 1990.
PROPOSTA DE FREQÜÈNCIES DE TREBALL DELS
DIVERSOS TIPUS DE TEXT A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
23. Les aportacions de la
gramàtica del text
Propietats textuals: són els requisits que ha de
complir qualsevol manifestació verbal (oral o
escrita) per a poder considerar-se un text i, per
tant, per poder vehicular un missatge en un
procés de comunicació
• Adequació
• Coherència
• Cohesió
• Gramàtica o correcció
• Presentació
• Estilística
24. Les aportacions de la
gramàtica del text
Adequació: és el coneixement i el domini de la
diversitat lingüística en la comunicació. Explica com
el text s’adapta al context comunicatiu
Correspon a la competència sociolingüística (Canale
i Swain)
D’acord amb la propietat de l’adequació, podem
classificar la varietat lingüística en:
• Varietats estructurals o dialectes: geogràfics, socials,
generacionals...
• Varietat estàndard
• Varietats associades a l’ús o registres: vulgar, col·loquial,
formal, solemne...
25. Les aportacions de la
gramàtica del text
Coherència: és al domini del processament de la
informació en el text
Estableix quina és la informació pertinent que s’ha de
comunicar i com s’ha de fer (en quin ordre, amb quin
grau de precisió o detall, amb quina estructura, etc.)
Correspon a aspectes de la de la competència
discursiva (Canale i Swain)
26. Les aportacions de la
gramàtica del text
Els elements més importants que inclou la
coherència textual són:
• Quantitat d’informació: quina és la informació pertinent? Es
diuen totes les coses que s’han de dir?...
• Qualitat de la informació: és bona la informació del text? Les
idees són clares i comprensibles? S’exposen de forma
completa, progressiva i ordenada, amb els exemples
apropiats?...
• Estructuració de la informació: les dades s’estructuren
lògicament? Cada idea es desenrotlla en un paràgraf o en una
unitat independent del text? La informació nova es presenta
de manera progressiva? S'estructura d’acord amb la tipologia
textual?...
27. Les aportacions de la
gramàtica del text
Cohesió: és el domini de les articulacions gramaticals del
text
Fa referència al lligam que hi ha entre els diversos
elements de la manifestació lineal del text: sintagmes,
oracions, paràgrafs, etc.
Correspon a aspectes de la de la competència lingüística
(Canale i Swain)
Se sol dir que la cohesió i la coherència van unides, que
són les dues cares de la mateixa moneda.
Els principals mecanismes de cohesió són:
• L’anàfora:
• La dixi
• La connexió
• La puntuació
28. Les aportacions de la
gramàtica del text
Anàfora: és la remissió a un element anterior del text
a través de la identitat de referència o de sentit
Conten que Sant Lleonart volia fundar un
monestir i ø va anar a demanar un bocí de terra
al rei. El sobirà va oferir-li tot un reialme, però
el sant el va rebutjar i ø li va dir que ø només
volia la terra que pogués recórrer el seu ase en
una nit. Per aquesta raó se'l tenia pel patró dels
rucs i ases i hom l'invocava perquè ø vetlés per
la salut d'aquests animals.
29. Les aportacions de la
gramàtica del text
Exemple d’exercici sobre l’anàfora
Rescriu aquest text substituint els mots en negreta pels
pronoms o substituts que els corresponguen.
Esqueixeu el bacallà i poseu el bacallà, durant un parell d'hores,
en un recipient amb aigua. Canvieu l'aigua del recipient dues
vegades i espremeu el bacallà a cada canvi perquè perda l'aigua
anterior. Tasteu el bacallà després de l'últim canvi d’aigua: eviteu
que el bacallà quede insípid.
Per un altre cantó, renteu bé les creïlles, poseu les creïlles en
una olla amb aigua que cobresca les creïlles, i tireu sal a les
creïlles. Poseu l'olla a foc ràpid, i abaixeu el foc quan l'aigua
arranque el bull. Una vegada cuites les creïlles, deixeu refredar les
creïlles i talleu les creïlles a rodanxes. Col·loqueu les creïlles en
una plata i afegiu el bacallà a ...
30. Les aportacions de la
gramàtica del text
Dixi: és la remissió als elements contextuals
extralingüístics de la comunicació
• Els interlocutors (1a i 2a persones): pronoms
personals, morfemes verbals i possessius de 1a i 2a
persona
• El temps (ara, abans d’ara i després d’ara): adverbis
temporals (avui, demà, ahir), sintagmes nominals amb
demostratius (aquest matí...), morfemes verbals.
• L’espai: (demostratius espacials (ací, aquell, això) i
adverbis i locucions adverbials de lloc (dins, davant, a
la dreta...).
31. Les aportacions de la
gramàtica del text
Connexió: Fa referència a les relacions de tot tipus
(coordinació/subordinació, oposició significativa, ordenació
lògica, cronològica, espacial...) que es donen entre les
oracions del text o entre elements de les oracions.
Els mots connectors són paraules o grups de paraules que
cohesionen el text i guien la lectura
• D'una banda, estructuren (organitzen i relacionen) paràgrafs i
oracions dins el text
• De l'altra, fan de senyals textuals per al lector perquè
assenyalen la distribució de les idees en tot el text
Hi ha categories gramaticals especialitzades a fer aquesta
funció (preposicions i conjuncions) i altres que poden fer-
la juntament amb altres funcions (adverbis)
32. Les aportacions de la
gramàtica del text
Exemple d’exercici sobre la connexió
Completa lliurement la idea següent amb proves i exemples
il—lustratius.
A continuació redacta, a partir de totes les dades de cada esquema,
un text argumentatiu complet, tenint cura de fer-hi aparéixer els
lligams de relacions lògiques que consideres necessaris.
Idea principal Proves Exemples
La bicicleta és un
vehicle ideal a la
ciutat
___________
___________
___________
___________
___________
___________
33. Les aportacions de la
gramàtica del text
Puntuació: els signes de puntuació permeten delimitar
i identificar els enunciats d’un text i caracteritzar-ne
aspectes de la sintaxi (ordre, modalitat), l’entonació i el
sentit (inflexions, suspensions, pauses), el tipus de
discurs (diàleg, discurs indirecte), l’estil...
• No és exacte que els signes de puntuació siguen una
equivalència escrita de l’entonació:
• És cert que determinades entonacions es marquen amb signes
gràfics (? !)
• Altres usos de la puntuació (aposicions, enumeracions...) tenen
únicament una explicació sintàctica
• El fet que la puntuació no sempre seguisca unes pautes
objectives o normatives ha provocat que la puntuació siga un
dels punts febles del treball escolar de la llengua escrita
34. Les aportacions de la
gramàtica del text
Gramàtica o correcció: determina la correcció
gramatical del text d’acord amb la normativa
Fa referència tant a textos orals com a textos escrits
Té en compte a tots els aspectes lingüístics: ortografia,
fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic
En la didàctica tradicional de la llengua solia ser l’única
propietat dels textos (juntament amb la presentació
dels textos escrits) que era corregida i avaluada
35. Les aportacions de la
gramàtica del text
Presentació: s’ha de tenir en compte tant en els
textos orals com en els textos escrits:
• Orals: domini de la veu, comportament dels
interlocutors, ús dels codis no verbals...
• Escrits: cal·ligrafia, netedat, marges, interliniat,
disposició dels diferents apartats del text, aspecte
dels paràgrafs, tipografia...
36. Les aportacions de la
gramàtica del text
Estilística: es refereix a la capacitat expressiva
general del text
Els aspectes més importants a tenir en compte pel
que fa a l’estilística són:
• Riquesa, variació i precisió lèxiques
• Complexitat i variació sintàctiques
• Recursos retòrics per a la comunicació (figures
retòriques, recursos literaris, el to del text...)
• Grau de risc de l’alumne a l’hora d’elaborar un text
37. El Marc Europeu Comú de
Referència per a les Llengües
El Consell d’Europa va publicar el 2001 (any europeu de les llengües) el
Common European Framework for Languages: Learning, Teaching,
Assessment
L’objectiu d’aquest document és proporcionar unes bases comunes per a la
descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües,
amb la intenció de promocionar el plurilingüisme com a resposta a la diversitat
lingüística i cultural d’Europa
38. El Marc Europeu Comú de
Referència per a les Llengües
Continguts del MECR
Descriu què han d’aprendre a fer els aprenents d’una llengua
(coneixements i habilitats) a fi d’utilitzar-la per a la comunicació
Inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua
Descriu 5 destreses lingüístiques: comprensió oral, expressió oral, interacció
oral, comprensió lectora i escriptura
Defineix i descriu els 6 nivells comuns de referència (A1, A2...C2) amb una
llista detallada de descriptors que permeten
• Mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i al
llarg de tota la vida
• Determinar l’adquisició de la competència lingüística en cada nivell de
referència i en cada una de les destreses
Analitza exhaustivament els diferents sistemes d’avaluació lingüística
d’acord amb els objectius perseguits
Dóna descripcions detallades sobre l’elaboració dels currículums
d’ensenyament de llengües
Analitza el paper de l’ensenyament per tasques en l’aprenentatge i
l’ensenyament de llengües
41. El Marc Europeu Comú de
Referència per a les Llengües
El MECR estructura la competència en 6 nivells de referència:
• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les
seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla
sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda
• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més
propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats
• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de
situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar
la seua opinió sobre qüestions properes
• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir
converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor
• Nivell C1 (domini funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis
comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot
treballar en la llengua estrangera
• Nivell C2 (domini expert): la seua correcció és semblant a la d'un nadiu
mitjà
