3. Poema Vista (1)
Molt sovint, quan ve la nit,
se m'emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
- negre intens sobre mar blanca -
sempre incerts a la mirada.
I així, gelós, vaig desfent
cançons que m'acostin a ella.
Però...
La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se'm moriria
del dolor de no ser prou fidel.
Però sé que no m'he de cansar
de buscar aquell llenguatge amic
que m'acosti a la poesia dels teus
ulls,
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi,
esperant sempre una albada,
àvid de sorprendre la teva
mirada.
Lluis Llach
4. Poema Vista (2)
Si parlo dels teus ulls
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
5. Poema Vista (2)Si parlo dels teus ulls
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol
6. Poema vista (3)
Ve de ponent com sempre aquest mal
vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls i els punys per treure
forces
del pou profund de la sang i el neguit.
Parlo de mi i de tots, i del meu temps
i d'altres temps esclaus de la mateixa
mesura de silencis i d'oblit.
Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó
perquè una nit s'hi ha d'ofegar l,a
lluna,
i d'uns sorrals que cada dia el mar
neteja de remors i de petjades.
S'esbalça a dolls inútilment la llum
pels farallons ben recoberts
d'escuma.
Ningú no es renta els ulls a ple torrent,
com anys abans, ni amb boira matinera.
Ja no cremem margeres ni enceenm
teies d'ajut a cada cantonada.
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten
bombolles de sabó davant els ulls
d'aquells que encara esperen el prodigi.
Vew de ponenty com sempre, i és fal.laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.
Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca
viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendfra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja hok he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.
Miquel Martí i Pol
7. Poema vista (4)
QUADERN DE VACANCES
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi
res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys,
potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que
visc
adossat a un gran mur que
s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que nok em
serva.
Pels ulls em reconec i em palpo
tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure
llum
i engolir món i estimar les
donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de
pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em
quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la
mirada.
Miquel Martí i Pol
8. Poema vista (5)
Rainer Maria Rike
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
9. Poema vista (6)
Et vull
Recordar en mirar les estrelles perquè seré
aquesta llum que il · lumini el teu camí
quan sentis que estàs en completa
foscor ...
Mírame en cada alba, perquè jo vull ser
una oportunitat per a tu de tornar a néixer.
Anónim
11. Poema tacte (1)
COM UN OCELL A LES MANS
Com un ocell a les mans d'un infant,
tan insegura
com un ocell de niu a les mans d'un
infant,
la meva veu a les vostres mans.
Insisitiu a voler posseir la bellesa
i heu perdut el tacte de les coses delicades.
Les vostres mans són dures com un rostoll
i teniu dits desiguals i gruixuts;
debades l'aigua de la meva veu
hi cau com una pluja.
Transmesa constantment,
tothora renovada,
la bellesa és el vostre patrimoni,
però vosaltres estimeu
absurdament el risc
o la peresa, trista i rutinària,
d'una llar de cartó.
Puc predicar-vos amb les
vostres mateixes paraules:
fugiu del cristianisme de les
coses,
paganitzeu de nou tots els
afectes,
car per assolir la bellesa
us heu de despullar de
prejudicis
i viure amb els ulls ben oberts
i amb els sentits tensos com un
crit.
Llavors recobrareu el tacte de
les coses lleus
i les vostres mans seran de
vent i de llum.
Miquel Martí i Pol
12. Dóna'm la mà
Dóna'm la mà que anirem per la
riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les
coses
només en dir-nos que ens
seguim amant.
Les barques llunyes i les de la
sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador
distret.
Poema tacte (2)
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que
amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la
riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim
amant.
Joan Salvat Papasseit – Tito soler
14. Poema tacte (4)
El griu
EL BANY
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena
encara.
M'hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si
no
l'excés d'aire calent que abrusa el
pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
Joan vanyoli
15. Poema tacte (5)
El vent
El vent passava,
despistat,
volant sobre el penya-segat,
quan de rempente es va estremir.
Va sentir que alguna cosa li tocava,
es va aturar,
es va tornar,
et va veure asseguda,
va somriure,
va retrocedir una mica,
et va acariciar,
et embolicar,
et va abraçar,
16. i es va sentir immensament feliç ...
Al cap d'una estona
el vent va seguir el seu camí
amb el cor bategant de pressa
i l'ànima plena d'il · lusió ...
Aquest va ser el dia
en què el vent
va tocar el seu somni ...
aquest va ser el dia
en què el vent
trobar l'amor …
Anonim
17. Poema tacte (6)
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor
perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
18. ¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
20. Poema olfacte (1)
MOCADOR D'OLOR
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
(El poema de la rosa als llavis)
Joan Salvat Papasseit
21. Poema olfacte (2)
FIDELITAT
M'hagués llevat l'esguard una espasa roenta
jo reconeixeria encara, poble meu,
tes cases, per l'olor de l'encens la de Déu
i la del moliner per una olor de menta,
i per l'olor del pa sabria quina és
casa de cada un dels tres flequers,
i tot flairant l'espígol que es torç damunt la brasa:
- És a can Po - diria -, de vint anys ha malalt -,
l'olor del socarrim trairia la casa
del manescal.
Si un filtre m'hagués pres la meva recordança,
vingut ací que fos, esgarriat, de nit,
cada carrer m'hi faria el seu crit:- jo só la plaça vella on tot el poble dansa,
- jo só la de les botxes, tan plena de brogit,
- jo só la cantonada
on, roja del ponent, vingué l'enamorada,
- jo el carrer del safreig, - jo el carrer del mercat,
- jo aquell de la taverna, tan negre i malgirbat,
- jo só el camí reial, de tanta de requesta:
22. eres petit, petit, ton pare cada festa,
ficant-te en una sàrria de l'ase, amb cor suau,
cap a la vinya et duia per giravolts de pau.
Si la malaventura m'hagués llevat el seny
a les ciutats lluentes de gran traïdoria,
em voltaries l'ànima, sense esclafit ni reny,
i ta dolcesa m'acompassaria.
Es sentirien veus de noies en el pont;
la merla cantaria ran de la pau nocturna.
Cauria de mos ulls l'anguniada espurna
i el remoreig de fulles em tornaria el son.
Enfront de cada terme, enfront de cada espona
jo sentiria un tel d'oblit que m'abandona;
a cada mata, a cada roc del meu camí
tu ressuscitaries una esma antiga en mi.
I prop del rierol que llisca entre falgueres,
veient-te per les comes, guarnit de prada i blat,
m'aixecaria, nu de les meves quimeres,
i somriuria del meu dany passat.
Josep carner
23. Poema olfacte (3)
Els ulls són per mirar;
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dits són per tocar
i els peus per caminar.
El nas per olorar;
la boca per parlar.
La llengua per tastar;
les dents per mastegar.
Orelles per sentir...
T´ho torno a repetir!
25. Poema gust (1)
El pa torrat i la mantega
solen anar sovint plegats
i ens els mengem de bona gana,
molt més si són ben ensucrats.
Tenen un gust que, en barrejar-se,
resulta encara més plaent,
tant és així que cada dia
en menja areu qui sap la gent.
Per esmorzar van de primera,
ja no cal dir per berenar,
i a totes hores sempre donen
plaer complet al paladar.
Miquel Marti i Pol
27. Poema d'amor (1)
VISCA L'AMOR
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
—tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
(El poema de la rosa als llavis)
Joan Salvat Papasseit
28. Poema d'amor (2)
Cançó de les besades
El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
vora del riu que cantava.
I després ja començà
el rosari de besades.
Unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d'un encantament
que ens feia les hores calmes...
D'aquell rosari passat
sols el record m'acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.
Rosa Leveroni
29. Poemes recitats
D'onam la mà (Joan Salvat Papasseit) → (vista)
http://www.ivoox.com/dona-m-ma-joan-salvat-papasseit-audio
Com un ocell a les mans (Martí i Pol) → (tacte)
http://www.ivoox.com/com-ocell-a-les-mans-miquel-audios-mp
30. Analització d'un poema
Mocador d'olor (5a)
que la teva sina (6b)
acostava al cor: (6a)
com que et sap l'enyor (6a)
i et sap la pell fina (7b)
tremola d'amor. (5a)
Mocador d'olor (5a)
fragant tarongina, (6b)
com li bat el cor! (5a)
Consonant
Joan Salvat Papasseit