El nou Pau i Bé

1. NOTÍCIES
Maig
3è .- Diumenge 17 –
L’ASCENSIÓ DEL SENYOR
Assemblea, a St. Antoni, acabada l´Eucaristia
de les 11
Dilluns 25 .
PENTECOSTA -
Juny
Diumenge 7 .- Corpus Cristi.
12 divendres.- Sagrat Cor de Jesús
13 dissabte .- Sant Antoni de Padua
3è .-Diumenge dia 21 de juny 2015
Pelegrinatge de l´OFS de Catalunya a
Montserrat
Us recordem dues festes franciscanes: el
diumenge 11 d’agost, Sta. Clara, i el 17
de setembre, la Impressió dels Estigmes
de St. Francesc.
Procurarem mantenir alguna trobada
esporàdica, segons possibilitats.
¡¡¡ Bones vacances – fins al setembre vinent
s.D.v. !!!
Flors a l’església del Parenostre de Jerusalem
La fraternitat franciscana seglar de
Tarragona estrena facebook. Vol ser una
forma més de mantenir contacte amb totes les
persones interessades en el camí franciscà.
ofstarragona@gmail.com
EL FAR DE SANT FRANCESC
A vegades visc Sant Francesc com
si fos un far que Déu ens ha posat per
tenir un punt de referència i no
naufragar. Amb la seva vida ens
il·lumina el camí cap a Déu... però cal
caminar.
El pobrissó d'Assís va creure en
nosaltres, ens va veure capaços de
caminar i obrir la porta a totes les
persones que vulguin fer-ho.
En aquest camí, com en la mar, no
sempre hi rau la tranquil·litat. De
vegades núvols negres apareixen a
l’horitzó, sembla que les tenebres
guanyen a la llum... però no cal patir,
encara que la boira tapi el far, la llum
de Sant Francesc està en cada persona
que necessita alguna cosa que no te.
Si som capaços de mirar a l’altre
cara a cara i saber veure què necessita
de nosaltres (no sempre són coses
materials) tornarem a veure la llum i
sabrem retrobar el camí. A vegades
només escoltant, d'altres treballant
però sempre la condició és ser-hi. No
es tracta només de presència física, cal
abandonar-se a l’altre, estimar-lo. J.R.
PAU I BÉ
Ordre Franciscà
Seglar
Tarragona
Rambla Nova 105
II época – núm. 24
Maig - Juny –2015
Redacció del Pau i Bé de l’OFS
Tarragona altadillserres@gmail.com
L’ALEGRIA DEL RESSUSCITAT
EN ELS GERMANS
M’agradaria compartir les
vivències de la tasca de voluntari que
faig a TarracoSalut (associació de
voluntaris per acompanyar malats) a
l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Aquest voluntariat va sorgir com
agraïment per les moltes visites que vaig
rebre quan fa uns pocs anys vaig estar
ingressat per una greu malaltia i vaig
sentir-me tant estimat, quan n’hi havia
molts que estaven sols i no tenien qui els
anés a veure.
El tenir l’experiència de malalt
hospitalitzat em fa tenir cert avantatge a
l’hora de connectar amb els malats i
presentar-me com voluntari. La pregària
per a ells, també, fa apropar la nostra
relació, però no sempre es pot
manifestar l’esperit que posava Sant
Francesc al donar el petó al leprós, ni
transmetre el desig de Pau i Bé amb que
volem acompanyar-lo.
Entre les moltes experiències que hi
ha hagut últimament n’hi ha tres que
m’han deixat una petjada important.
Tots tres han mort als cinquanta i escaig.
La seva malaltia més gran era la soledat.
Un al morir no sabien on enterrar-lo,
perquè no tenien cap documentació;
gràcies a una targeta d’assegurances que
van trobar entre les seves pertinences no
el van enterrar amb anonimat. L’altre
tenia fill i germans, però amb el càncer
de còlon terminal, sol i resignat va
passar els últims mesos a l’hospital, més
ben atès que els seus onze últims anys
que havia passat dormint sota els arbres,

2. hivern i estiu, tapat amb cartrons, bevent
molt i menjant qualsevol cosa.
Al Jordi Serres, el vaig conèixer
després d’una sessió de diàlisi. Com
compartíem el mateix cognom, vaig fer-li
la broma que igual en sortíem família.
Bé, ell era de Gandesa, al costat del meu
poble i havíem tingut professor en comú.
Era professor de Filosofia. Total que
parlant de quan era escolà i recordant la
seva mare que va morir al 2002, i al seu
germà que feia dos anys que també havia
mort, va passar l’estona i varem acabar a
dos quart de nou. Al dia següent, dijous
el va anar ha visitar un altre company i li
va estar explicat la llarga conversa que
havíem tingut. Divendres quan vaig anar
a veure’l, em van dir que havia
traspassat. Dijous a la tarda va tenir un
“shock” i ens va deixar.
Aquestes vivències juntament amb les
familiars, que són de vegades feixugues,
fan que molt sovint ho veiem tot negre,
com una Setmana de Passió. Però la
Resurrecció ens fa veure i viure la Gràcia
de la veritable vida. I obrim els ulls a la
natura, a la primavera, als ocells i a les
bestioles del camp, a l’Esperit Franciscà
no deixant de cantar al Germà Sol... fins
a la Germana Mort, amb l’alegria del
Ressuscitat. Carles Altadill OFS
PARAULES DEL PAPA
FRANCESC A LA VIGÍLIA
PASQUAL
No es pot viure la Pasqua sense entrar
en el misteri. No és un fet intel·lectual, no
és només conèixer, llegir…És més, és
molt més
«Entrar en el misteri» significa
capacitat d’ esglaiar-se, de contemplació;
capacitat d’ escoltar el silenci i sentir el
xiuxiuex d’aquest fil de silenci sonor en
el que Déu ens parla (cf. 1 Re 19,12).
Per entrar en el misteri es necessita
humilitat, la humilitat de abaixar-se, de
baixar del pedestal del nostre jo, tant
orgullós, de la nostra prenuncio; la
humilitat per a redimensionar la pròpia
estima, reconeixent el què realment som:
criatures amb virtuts i defectes, pecadors
necessitats de perdó. Per entrar en el
misteri fa falta aquest abaixament, que és
impotència, buidant-nos de les pròpies
idolatries... adoració. Sense adorar no es
pot entrar en el misteri.
Tot això ens ensenyen les dones
deixebles de Jesús. Vetllaren aquella nit,
junt a la Mare. I ella, la Verge Mare, les
ajudà a no perdre la fe i l’ esperança.
Així, no van continuar presoneres de la
por i del dolor, sinó que sortiren amb les
primeres llums de l’alba, portant a les
mans els seus ungüents i amb el cor ungit
d’amor. Sortiren i trobaren la tomba
oberta. I entraren. Vetllaren, sortiren i
entraren en el misteri. Aprenguem d’elles
a vetllar amb Déu i amb Maria, la nostra
Mare, per a entrar en el misteri que ens fa
passar de la mort a la vida.
Imatge de Sant Francesc a Cafarnaun.
PRIMAVERA FRANCISCANA
Hem entrat en l’estació del
renaixement, on broten de nou les
fulles, les plantes treuen flor i els
animals s’aparellen.
Un bon moment per recordar el
cant de les criatures on sant Francesc
lloa tota la creació. Una nova
oportunitat que ens ofereix el
pobrissó d'Assís per adonar-nos que
tota la natura ha d’ésser estimada, i
per tant, respectada.
El cant acaba lloant a la germana
mort, i es ben cert que tot allò que
ara rebrota i floreix quan arribi la
tardor iniciarà un nou canvi i morirà.
Però serà una mort que ens duu a la
nova vida, una segona mort que com
ens diu ell “ no ens farà mal si ens
troba en la santíssima voluntat de
l'Altíssim”.
Cerquem doncs en tot moment la
santa voluntat de Nostresenyor i
fruïm de tot el que ens ha donat.
J. Rodríguez.
CÀNTIC A LES CRIATURES DE
SANT FRANCESC D'ASSÍS
Una lloança a la creació universal,
també conegut com a Himne al germà Sol.
Altíssim, omnipotent i bon Senyor, teves són les
llaors, la glòria i l’honor i tota benedicció.
A tu sol, Altíssim, s’ha diuen; d’anomenar-te, cap
home no és digne.
Lloat cies, Missenyor, amb totes tes criatures,
especialment per nostre Germà Sol, el qual fa la
claror i ens il·lumines. I ell és bell i radiant amb
gran esplendor; de tu, Altíssim, porta significació.
Lloat cies, Senyor, per la germana lluna i les
estrelles, al cel les has fetes clares i precioses i
belles.
Lloat cies, Missenyor, pel germà vent i per l’aire i
el núvol i el serè i per tot temps, pels quals a les
criatures dónes sosteniment.
Lloat cies, senyor, per la germana aigua, la qual
és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat cies, Missenyor, pel germà foc, pel qual tu
la nit ens il·lumines, i ell és bell i alegre i robustos i
fort.
Lloat cies, Senyor, per la germana nostra mare
terra, la qual ens sustenta i ens governa i produeix
molts de fruits amb flors colorides i herba.
Lloat cies, Senyor, per aquells qui perdonen per la
teva amor i sostenen malaltia i tribulació.
Beats aquells qui es mantindran en pau, car de tu,
Altíssim, seran coronats!
Lloat cies, Senyor, per la germana nostra la mort
corporal, de la qual cap hom vivent no pot escapar;
ai, d’aquells que moriran en pecat mortal! Beat
aquell qui es trobarà dins tes santíssimes voluntats,
car la mort segona non li farà cap mal!
Lloeu i beneïu el meu Senyor, i regracieu-lo i
serviu-lo amb gran humilitat.
Flors de l’església de Santa Anna, Jerusalem 2014