En aquest document hi ha un breu resum sobre els principals punts d'oposició a la Pedrera promoguda per Benito Arnó a la Serra de La Tossa, a Algerri.

1. Plataforma Antipedrera de la Serra de la Tossa d’Algerri
Principals punts d’oposició al projecte de pedrera que l’empresa Benito
Arnó é Hijos, S.A. pretén realitzar a la Serra de la Tossa d’Algerri
I- Introducció
La Serra de La Tossa d’Algerri és un paratge d’interès pel que fa a la flora, fauna i
paisatge. La seva riquesa natural va fer que la Generalitat de Catalunya protegís la
serra amb diverses figures, integrant-la dins d’un ENP (Espai Natural Protegit).
Efectivament la serra de La Tossa està inclosa dins la Xarxa Natura 2000. És zona
ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus), és espai PEIN (Espais d’Interès Natural) i és
zona LIC (Lloc d’Interès Comunitari). A més està inclosa dins d’un pla d’ordenació
forestal i d’un consorci de repoblació forestal.
A fi i efecte de donar una cobertura legal clara a la gestió dels espais naturals
protegits, el Pla de Gestió dels Espais Naturals Protegits (ENP) de la Plana de Lleida,
aprovat per l’acord de Govern GOV/185/2010 (DOGC núm. 5755 de 15.11.2010), no
admet noves activitats extractives en els ENP de la XN2000 a la Plana de Lleida, entre
ells el dels Secans de la Noguera, dins del qual es troba la Serra de la Tossa.
L’explotació, per tant, convertiria en paper mullat tots els esforços de protecció dels
ENP i vulneraria totes aquestes figures legals i, a més, tindria un greu impacte global
en els espais de tot l’entorn de la Serra (també protegits) i un impacte gravíssim pel
poble d’Algerri, que quedaria paralitzat i encerclat pels vials que l’empresa proposa i
sotmès a contaminació ambiental i acústica, durant tota una generació.
Tot i que aquestes figures de protecció són de coneixement públic,
incomprensiblement l’empresa Benito Arnó é Hijos S.A., ha desplegat, sense que els
veïns d’Algerri en tinguessin cap tipus d’informació o coneixement, i durant anys, un
cúmul d’accions adreçades a explotar una pedrera a la Serra de la Tossa, prèvia
obtenció d’una autorització ambiental, que infringiria totalment l’article 21 de l’acord
GOV/185/2010.
D’altra banda, ni el material a obtenir (roca calcària), molt comú al país, ni el seu ús
(material corrent d’obra civil), ni l’objectiu final (afavorir els interessos econòmics d’un
particular) mai podrien justificar la concessió d’una autorització per part del
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en un Espai
Natural Protegit.
Creiem que la nostra administració, que té per objectiu vetllar pel benestar dels
ciutadans, per l’interès públic i no pel particular, pel compliment de la legislació, per la
justícia interespècies, per la sostenibilitat del territori i pel llegat que deixarem a la
posteritat, en justícia no podria concedir una autorització ambiental contradient les
seves pròpies directrius i facultant la violació de la Serra de la Tossa amb tota
l’agressió que això comportaria envers totes les espècies que hi habiten, inclosa
l’espècie humana.
II- Punts d’oposició.
1) Per la vulneració d’un Espai Natural Protegit (XN2000 “Secans de la Noguera”)
El projecte incompleix plenament del Pla Especial de protecció del medi natural i del
paisatge i el Pla de Gestió dels Espais Naturals Protegits (ENP) de la Plana de Lleida,
aprovat per l’acord de Govern GOV/185/2010 (DOGC núm. 5755 de 15.11.2010), el
qual no admet noves activitats extractives en els ENP de la XN2000 a la Plana de
pàg. 1

2. Plataforma Antipedrera de la Serra de la Tossa d’Algerri
Lleida, entre ells el dels Secans de la Noguera, dins del qual es troba la Serra de la
Tossa.
Segons les normes d’aquest Pla Especial, article 21, «S’admenten les activitats
extractives ja autoritzades en el moment de la declaració de l’espai protegit». L’espai
protegit de la XN2000 “Secans de la Noguera” fou declarat d’any 2006 (DOGC núm.
4735, 6.10.2006), i ni en aquella data, ni fins a l’actualitat, no hi ha hagut cap
autorització prèvia de pedrera a la Serra de la Tossa.
2) Per l’envergadura i conseqüents afectacions del projecte
S’afectaran un total de 44,5 Ha de la Tossa, de les quals 38 Ha seran les de l’extracció
estricta de la roca i la resta per a instal·lacions auxiliars. 38 Ha, a explotar en 20 anys,
amb voladures sistemàtiques cada 15 dies, de 4500 kg d’explosiu per voladura i ús de
maquinària pesant. Es pretenen extreure 4.000.000 de m3 de roca calcària per a usos
d’obra civil (formigons, àrids, aglomerats). A més del trànsit de 146 camions diaris que
travessaran tot l’Espai protegit. Aquestes accions tindran un impacte irreversible sobre
els valors naturals protegits en aquest espai (fauna, flora, hàbitats i paisatge).
Principals figures de protecció:
Figura XN2000 PEIN ZEPA LIC
protecció:
Sí/No: Sí Sí Sí Sí
Nom/Codi: “Secans de la Noguera” “Serra Llarga” ES5130021 ES5130021
XN2000: Xarxa Natura 2000; PEIN: Pla d’Espais d’Interès Natural; ZEPA: Zona d’Especial Protecció
d’Aus; LIC: Lloc d’Interès Comunitari
Principals valors naturals a protegir:
FAUNA ZEPA Principals espècies Situació a la Tossa
Aus rapinyaires Àguila cuabarrada La Tossa és zona de caça i campeig
(estepàries o no) (Hieraaetus fasciatus) d’una de les poques parelles
d’aquesta espècie, en greu perill
d’extinció.
Xoriguer petit La Tossa és zona de caça, campeig i
(Falco naumanni) possible hàbitat colonitzador
d’aquesta espècie en perill d’extinció.
Aus estepàries Sisó (Tetrax tetrax) Hàbitat a la plana adjacent a la Tossa
Gaig blau La Tossa és àrea de campeig
(Coracias garrulus) d’aquesta espècie en perill i regressió.
A més a més d’aquestes espècies crítiques el propi Estudi d’Impacte Ambiental
reconeix explícita o implícitament la presència de tota aquesta fauna a la Tossa i
detalla la presència de més de 90 espècies d’aus que utilitzen la zona com a àrea de
cria, alimentació i refugi, amb tres grans grups com a més importants: les aus
rapinyaires (on destaquen el milà negre, el milà reial, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila
daurada, l’àguila calçada, el falcó pelegrí, l’astor, l’aligot i altres) les aus pròpies de
brolles i bosquines mediterrànies (on destaquen el botxí, la perdiu roja, la tórtora
vulgar, el tallarol emmascarat, el còlit ros, el capsigrany, l'hortolà, etc.) i les aus
estepàries que habiten a les planes circumdants a la Tossa (destacant també el tòrlit,
el cucut reial, l’abellerol, el tallarol trencamates, el trobat, etc.)
pàg. 2

3. Plataforma Antipedrera de la Serra de la Tossa d’Algerri
És evident que el mètode d’explotació amb voladures provoca que els impactes de
l’activitat no només afectin a les 38 Ha estrictes de la serra de la Tossa que es
pretenen explotar, ja que les voladures irradien una ona acústica amb un impacte
sonor a varis km de distància, que sumat a l’ús de la maquinària pesant i al trànsit dels
camions per l'interior de tot l'Espai Natural Protegit (ENP) fins al poble d'Algerri, fan
que es generi un gravíssim impacte sobre tota la fauna protegida, especialment la de
la ZEPA, que va més enllà de l'àmbit estricte de la cantera projectada.
Aquests impactes que irradia la pedrera cap a tot l’ENP no han estat avaluats
adequadament en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), que s’ha concentrat en
considerar pràcticament només la Serra la Tossa, negligint i menystenint
sistemàticament els impactes negatius que es produirien sobre tota la fauna de
l’entorn, especialment la fauna que protegeix la ZEPA, tant l’estepària com la no
estepària.
FLORA Protecció Principals espècies Situació a la Tossa
“Estrictament Herba sabonera o Present als matollars
protegida” Trincola guixencs de la vessant W de
Decret 328/92 (Gypsophila struthium la serra. Flora gipsícola.
ssp. hispanica)
“Estrictament Arnalla o Ruac Present als matollars
protegida” (Ononis tridentata) guixencs de la vessant W de
Decret 328/92 la serra. Flora gipsícola
Segons l’article 21 del Decret 328/92 la declaració “estrictament protegida” implica
“la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s’escau, també de la collita i la
comecialització de les espècies i de les seves llavors, així com la protecció del medi
natural en què viu aquesta flora”. Tot i que Arnó manifesta en el seu projecte que no
afectarà els matollars guixencs, aquesta prevenció resulta impossible a la pràctica, ja
que les voladures i l’extracció de roca calcària a les parts superiors del vessant W de
la Tossa, generaran projeccions, rodolaments, lliscaments, caigudes de blocs, etc. de
roca, que provocaran la destrucció d’aquestes espècies de flora. Així mateix l’Herba
sabonera o Trincola (Gypsophila struthium ssp. hispanica) també viu en d’altres punts
de la serra (on aflora la roca guixenca) que no han estat considerats.
Aquesta flora i la seva protecció ni tan sols ha estat esmentada ni molt menys valorada
en l’EIA elaborat pel promotor.
HÀBITATS LIC Nom i codi Situació a la Tossa
Hàbitat prioritari Prats mediterranis secs Present a tota la superfície
(Directiva Hàbitats (Thero-Brachypodietalia) de la serra.
UE) Codi 6220
Hàbitat prioritari Brolles gipsícoles Matollars guixencs
(Directiva Hàbitats (Gypsophiletalia) presents a la vessant W
UE) Codi 1520 de la serra.
Aquests LIC’s, estan catalogats com a Hàbitats prioritaris d’interès comunitari per
la Directiva Hàbitats de la UE (Directiva 92/43/CEE), d’obligat compliment pels estats
membres de la UE. Aquesta és una figura de la màxima protecció per als hàbitats.
Aquests hàbitats es troben en molt bon estat de conservació, degut a que la Tossa és
una serra sense gairebé activitats humanes. La pedrera destruirà íntegrament 38 Ha
de l’Hàbitat Prioritari codi 6220, les quals difícilment es podran recuperar amb la
qualitat actual, ni tan sols a llarg termini, tot i les mesures de restauració proposades,
mesures més que qüestionables tècnica i ambientalment. Així mateix, tot i que el
promotor manifesta que no afectarà l’Hàbitat Prioritari codi 1520, tal i com hem dit en el
pàg. 3

4. Plataforma Antipedrera de la Serra de la Tossa d’Algerri
cas de la flora, com que aquest es troba a la part inferior del vessant W de la serra
(matollars guixencs), segur que serà malmès i destrossat per les projeccions,
rodolaments, lliscaments, caigudes de blocs, etc. de roca, provocats per les voladures i
l’activitat extractiva.
L’afectació sobre els hàbitats té al seu torn un greu impacte sobre la fauna, ja que com
és sabut els hàbitats proporcionen àrees de cria, alimentació, refugi, etc. als animals.
Aquesta sinergia negativa ha estat totalment negligida i menystinguda en l’EIA.
Aquest projecte té un impacte molt gran no tan sols sobre les 38 Ha estrictes de la
Serra de la Tossa, sinó també sobre tot l’entorn de l’ENP Secans de la Noguera.
Aquest impacte global no s’ha tingut en compte en l’Estudi d’Impacte Ambiental, amb
la qual cosa es pot concloure que aquest EIA no realitza una avaluació adequada de
l’impacte real de la pedrera. Hom té la impressió que, d’una manera tendenciosa per
tal de minimitzar l’impacte negatiu real de la pedrera, es limita a intentar complir
burocràticament amb el tràmit administratiu de redacció de l’EIA.
3) No es justifica l’exclusivitat del material a obtenir
La roca calcària és un tipus de material molt comú tant a Catalunya com a la veïna
comunitat d’Aragó. Per altra banda, l’ús que es pretén donar a aquest àrid calcari,
segons es descriu al projecte, és un ús molt bàsic, per a obra civil (formigons, àrids,
aglomerats, etc.). El promotor, Benito Arnó é Hijos, S.A., tan sols justifica aquest
emplaçament pel fet de trobar-se en un radi de 12,5 Km entorn d’una planta industrial
que té entre Algerri i Alfarràs.
En cap cas els interessos econòmics particulars poden justificar una explotació
d’aquest tipus, envergadura i impactes en un Espai Natural Protegit, i molt menys quan
el recurs a explotar és un recurs abundantíssim al país i no es tracta d’un material rar,
poc freqüent o destinat a un ús especial o d’interès públic. En els Espais Naturals
Protegits el criteri de conservació ha de prevaldre per sobre del d’explotació, i la roca
calcària, que es pretén extreure per a obra civil, és un recurs gens limitat i molt
abundant a Catalunya i el veí Aragó.
4) Per incompliment de la legalitat en relació a l’estat administratiu i règim jurídic
de les forests d’Algerri
La serra de la Tossa està inclosa i es troba afectada per un Pla d’Ordenació Forestal
(aprovat el 10-12-2007) i un Consorci de Repoblació Forestal (núm. Elenc 3079 del
catàleg de forests consorciades de la província de Lleida) de les forests d’Algerri.
Aquests dos instruments de gestió forestal, amb rang normatiu, no permeten la
realització d’activitats extractives a la Tossa.
Fins i tot l’anterior consistori municipal d’Algerri va vulnerar, presumptament, la
legislació forestal aprovant una modificació del Pla d’Ordenació Forestal, per tal que
fossin compatibles les activitats extractives, mitjançant un Decret d’Alcaldia, quan
aquesta modificació és competència de l’Administració forestal autonòmica.
5) Per incompliment de la normativa urbanística
El municipi d’Algerri encara no té aprovat el POUM. En el Pla Territorial Parcial de
Ponent (PTPP), en referència a la zona de la Tossa, la classifica d’espai obert com a
sòl de protecció especial, i en aquest sentit indica que aquests espais recullen valors
que justifiquen una gran protecció altament restrictiva a les possibles transformacions.
pàg. 4

5. Plataforma Antipedrera de la Serra de la Tossa d’Algerri
6) Per incompatibilitat del vial pel qual es pretenen fer transitar els camions
Aquest vial s’inicia en un camí ramader classificat, pel traçat del qual la legislació no hi
permet activitats de transport industrial (Llei 3/1995). Aquest vial, en arribar al poble
d’Algerri i abans de connectar amb la carretera C-26, també passa pel Carrer Barranc
de la Garriga, zona urbana del poble i continua per l’interior del propi Barranc de la
Garriga, riera del Domini Públic Hidràulic, dins del qual és totalment incompatible
fer-hi un vial de transport de camions pesants segons la legislació vigent.
7) Per l’impacte gravíssim que aquest projecte tindria sobre el poble d’Algerri
Es reconeix que les voladures seran audibles (com a mínim) des del poble; es
pretenen fer transitar 146 camions diaris, de 40 Tn., pel nucli urbà del poble, al costat
de l’única àrea recreativa infantil (C/Barranc de la Garriga), dels horts que cultiven els
veïns i de la zona de passeig dels nostres avis.
8) Consideracions finals
Tot i que l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials a Lleida de la Generalitat de
Catalunya ha efectuat dos informes desfavorables (30 de Juliol de 2010 i 2 de Març de
2011, informació pública consultable en les Ponències Ambientals del Departament de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya del 2 de Novembre de 2010 i del
7 de Juny de 2011) l’OGAU (Oficina de Gestió Ambiental Unificada del Departament
de Territori i Sostenibilitat) segueix tramitant el projecte en considerar les afectacions
com a “severes” i que es poden pal·liar amb mesures compensatòries.
Mai mesures compensatòries podran pal·liar la disminució de la biodiversitat de l’espai
i l’impacte negatiu, directe i significatiu, sobre la flora i fauna del PEIN, ZEPA i Xarxa
Natura 2000 que ocasionaria aquesta pedrera a la serra de la Tossa.
Plataforma Antipedrera de la Tossa d’Algerri.
Gener de 2013
pàg. 5