1. MANIFEST SOBRE LA SITUACIÓ DELS REFUGIATS QUE
ARRIBEN A EUROPA.
El 4 de desembre de 2000 l’Assemblea General de les Nacions
Unides, en resolució 55/76, va decidir que a partir de l’any 2001, el
dia 20 de juny quedaria establert com el Dia Mundial dels
Refugiats. Deu anys abans, el 4 de desembre de 1990, l’Assemblea
ja havia adoptat la Convenció Internacional sobre la protecció dels
drets de tots els treballadors migratoris i els seus familiars
(Resolució 45/158) i es va establir el dia 18 de desembre com a Dia
Internacional del Migrant.
Dones, homes, infants, gent gran. Els hem vist travessar el sudest
d’Europa . El seu camí és molt llarg i no s’acaba. Turquia, Grècia,
Macedònia, Sèrbia, Hongria, Àustria, Alemanya. Una situació que
durant el darrer any hem vist també a la Mediterrània, que ha
esdevingut una veritable fossa comuna de milers de persones que
fugien de Líbia, Sudan, Eritrea, Somàlia, Nigèria, Mali….. Escapen
de l’horror de la guerra, esperant una nova vida entre nosaltres.
Com fa setanta anys van fer milions d’europeus, finalitzada la
Segona Guerra Mundial. Com ho havien fet els nostres avis i
besavis sis anys abans, fugint del terror de la dictadura de Franco
acabada la Guerra Civil.
Davant d’això Espanya se situa a la cua dels països acollidors
mentre endureix les seves polítiques d’immigració i utilitza la seva
influència per tancar fronteres. Una situació que avui ja és
dramàtica per als milers de persones de diferents nacionalitats que
són a casa nostra i que, mentre esperen que se’ls reconegui
l’estatut de refugiat, superen amb escreix les poques places
d’acollida que ofereixen les diferents administracions.
Quan entenguem els drames humans que tots els refugiats del món
i al llarg de la història han patit; quan davant dels refugiats que ara
deambulen per Europa els mirem a la cara i siguem capaços de
veure una persona i no un problema, quan siguem capaços
2. d’assumir la nostra part de culpa com a europeus en aquest drama,
no veurem la necessitat d’aixecar filferrades i barreres i serem
capaços de trobar solucions satisfactòries per a tothom.
No podrem explicar als nostres descendents les morts de milers de
persones que buscaven viure en un suposat món millor del que els
ha tocat viure per naixement, si no entenem que la il·legalitat no es
pot aplicar a les persones, perquè tots som habitants del mateix
planeta i tots tenim dret a viurehi i habitarlo allà on vulguem.
En un temps on volem decidir el futur del nostre país i fixar els
elements fonamentals que l’han de conformar, no podem deixar de
banda el compromís amb els drets humans i dels pobles. Un
compromís ferm amb la solidaritat.
És per això que demanem a la societat catalana i a les institucions
del país que afrontin la situació amb valentia i facin de Catalunya un
país d’acollida per als refugiats que arriben a Europa. El país
que, entre tantes persones i tants orígens diferents, estem
construint ha de fernos sentir orgullosos un cop més de serne
ciutadans. Un país solidari, obert i acollidor.
