2. Escolto la secreta
Escolto la secreta
harmonia de l’aire
i l’ardor que tremola
d’unes grans aigües lliures.
Ales i dansa! Dèus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges.
Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d’una alba trista i aspre
3. Localització
Pertany al tercer llibre, Imitació del foc,i
d’aquest llibre pertany a Arbre de flames.
Obra pòstum.
Representa un món d’oposicions on
explicita un joc de contraris: LLUM vs
FOSCOR.
Símbol del foc (influït per Heràclit).
4. Parafraseig
• L’aire quan passa fa com un petit xiuxiueig i sembla
que ens digui algun secret que guarda.
• Divinitza l’aire com si ens l’enviesin els Dèus i els
secrets que semblem escoltar siguin d’ells.
• Dos mòns oposats: el de l’aire(divinitzat) i en el que es
troba ell que es com l’infern i es sent sol i malament i
encara que surti el soll per ell no canvia res.
5. Anàlisi formal
Consta de 3 estrofes amb versos
hexasíl·labs.
Figures retòriques:
-Sinestèsia l’aire no s’escolta (1ª est.)
-Foc vivificador
-Metàfora ones de sang (4ª est.)
-Veu poètica
Símbols:
- Aire, aigües i ulls.
6. Conclusió
Imitació del foc
Arbre de
flames.
Neopopularisme,
surrealisme
europeu i
avantguardisme.
Presència
barroca
Desapareix la
contenció del
poeta.
Símbol del foc
amb el joc de
contraris.
7. Cursa
Una imatge del llop i la muntanya
i el vent que corre i xiula ràpid: serp.
I un riure groc entre dos núvols blancs
que juguen a encalçar-se dins del cel.
El caminoi estret vora l’abisme
i l’estridència eterna dels lladrucs
darrere el llop, visió multiplicada
de cames, coet negre, rastre, punt.
La lluna calba i neta veu les ires
dels cans perduts entre ombres, i la nit
-deesa de la cursa- amaga, dolça,
febroses tremolors de perseguit.
8. Localització
Pertany al segon poema de Nou poemes.
És un llibre que presenta una àmplia
gamma de recursos estilístics.
És considera un llibre de provatures i rep
influencies de l’escola mallorquina.
Es destacaria l’element paisatgístic.
9. Parafraseig
• Descriu un paisatge de muntanya on el
vent es com una serp i que entre els
núvols apareix el sol i amb ell el día.
• A d’anar per el camí estret on sent el llop
odolar i comença a còrrer per amagar-se
d’ell i va molt ràpid.
• Torna la nit i la lluna observa la situació i
amb la seva llum i tranquil·litat disimula la
tenebrosa situació.
10. Anàlisi formal
12 versos distribuïts en tres estrofes d'art
major amb rima consonant i mètrica de vers
lliure.
A la primera estrofa apareixen dues
personificacions
En la segona estrofa apareix una
enumeració.
I a la tercera torna a aparèixer una altra
personificació.
11. Conclusió
Pertany a Nou poemes, per tant se'l
considera un poema de provatures.
El tema es com la desesperació per que no
sigui pillat pel llop.
Influència de l’escola mallorquina.
12. Pluja brodada
Balla damunt la Terra
i s’afina, la fina
esgarrifada. Brilla,
renovellada, neta.
Irisa el gris. Rebota
miralls d’ella mateixa,
perdurable de vida,
despòtica de pedra.
Xarxes lleus, febres primes
l’agafen, l’extreuen,
agonitzant de corbes,
embrigada de puntes.
I ella perfila curts
laberints de fretura
brins d’aigua, rams de vent,
fugacitat d’agulla.
13. Localització
Pertany al onze poema de Imitació del foc,
(1937).
Hi apareixen combinades les influències del
purisme, el neopopularisme i el
surrealisme, matisades d’una marcada
ascendència mallorquina.
14. Parafraseig
• Descripció de com és la pluja i al caure com
la representem. Està contenta.
• La pluja és aigua i l’aigua mai acaba i cau a
la terra fent bassals on es veu ella mateixa.
• S’apoderen de l’aigua i no li deixen seguir el
seu curs.
• L’aigua s’esmunyeix i de mica en mica es va
escapant i torna de nou al seu curs.
15. Anàlisi formal
16 versos distribuïts en 4 estrofes d'art
menor de rima assonant i de mètrica de
vers lliure.
A l'ultima estrofa trobem una enumeració.
Utilitza la metàfora durant tot el poema, per
descriure el patiment d' algú amb l'aigua.
16. Conclusió
Pertany al onze poema de Imitació del
foc, (1937). Hi apareixen combinades
les influències del purisme, el
neopopularisme i el surrealisme,
matisades d’una marcada
ascendència mallorquina. I aquest
poema tracte sobre el curs del aigua
fent referència a la vida humana.
17. Dansa de la mort
Esclaves del jorn passaven
sobre les estàtues blanques.
Cambres de l’oest, amors,
drames i vaixells.
-Jove estranger, la penyora
de la faula.
-Només em serà turment
el record de les fulles.
Servent que portes l’espasa:
No et sabia tan lleuger!
18. Localització
Pertany al quart poema de Imitació del foc
(1935).
Té com a referència, en el títol en el lema
l’Inferno dantesc.
19. Parafraseig
• Fa referència a les ànimes
• Diu alguns d’aquets plaers terrenals.
• Al no ser viu el poeta el tracte com si fos estranger i veure
tots aquets plaers terrenals i no poder gaudir d’aquest, es el
preu que paga.
• Trobem una exclamació de sorpresa davant la immediatesa
de la fi.
20. Anàlisi formal
Es un poema de 4 estrofes de dos versos
cadascuna menys la última en té quatre.
No té rima.
Figures retòriques:
-Metàfora (Esclaves del jorn)
-Enumeració de noms (segona estrofa)
-Apòstrof ( Jove estranger)
-Hipèrbole (quarta estrofa)
-les dues ultimes estrofes en forma de
diàleg.
21. Conclusió
Danses de la mort espectacle que es va
desenvolupar en tota la literatura europea,
procedent de França.
El tema de la mort va dominar la Baixa Edat
Mitjana.
Presenta, d'una banda, una intenció
religiosa.
Aquet poema tracta sobre les danses de la
mort com el seu títol indica.
22. Brollador
L’àngel desinfla les galtes
i encén les flames de l’aigua,
entre ficcions d’incendi
i polèmica de nacres.
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Fina estructura de l’èxtasi.
Calitja de porcellana.
Perla viva, branca clara,
Entre les ombres més càndides,
Catedral de clarianes.
Entre perles de cascada
i diamants implacables,
l’agonia de les aures.
24. Parafraseig
• Explica com l’aigua surt d’una font, mitjançant una metafora com pot ser la del
fluir constant, que alhora, estableix un paral·lelisme amb el fluir de la vida. Jo he
interpretat en aquesta estrofa, el moment en el que el nen neix.
• En aquest cuartet, he interpretat que és el moment en el que el nen reacciona, i
comença a plorar, son els primers signes de vida, el nen plora i sembla que mai
hagi de parar, i es com un ninotet que s’ha de trencar.
• En aquest primer tercet, interpreto el curs de la vida una vegada em nascut, fins
a la vellesa.
• En aquest ultim tercet, interpreto l’hora de la mort, la fi de la vida. Quan diu
‘’Entre perles de cascada’’ interpreto que és l’ultim pas, abans de finalitzar el
recurregut de la vida.
25. Anàlisi formal
Sonet de 14 versos, distribuïts en 2 cuartets i 2
tercets, d’art menor i rima asonant.
Ens explica el curs de l’aigua en una font, fent una
metàfora del curs de la vida.
Preguntes retòriques : -Quin cristall trenca les
llàgrimes?
-Quina espasa entre les albes?
Personificació: -‘’Perla viva’’
-‘’Ombres candides’’
-‘’Agonia de les aures’’
26. Conclusió
Aquest poema, el qual pertany a ‘’Quadern de
Sonets’’, ens parla sobre el fluir de l’aigua fent una
metàfora amb el curs de la vida. Podem veure una
clara influencia Eraclatiana, per la presencia de la
teoria dels contraris i el foc.
