1. Àngels Morera Benvingut
JUSTIFICACIÓ:
El Teatre, que és, sobretot, diàleg, i comunicació, suposa un repte, un
estímul, una transformació, és una Activitat Lúdica que desperta llocs en
el nostre Cervell i suma Potencialitats
És expressió, i l’expressió dramàtica incideix en la millora de les relacions
interpersonals, ja que millora les habilitats gestuals, orals i corporals dels
participants, afavorint la desinhibició, potenciant la responsabilitat dins
del grup, possibilitant una efectiva comunicació envers els demès i en el
món que l’envolta i els hi fa perdre la por a sentir-se ridiculitzat, tot això,
són elements necessaris que justifiquen aquest taller.
És entendre també els possibles punts de vista d’una mateixa situació a
través de diferents personatges. Aprendre tècniques d’interpretació a
través de la preparació d’escenes teatrals. Donar a conèixer tot el procés
de creació d’un espectacle., etz...
OBJECTIUS:
1

2. • Motivar als participants a que facin fluir la seva creativitat oculta, i
la seva espontaneïtat.
• Comprometre’s dins del grup amb responsabilitat.
• Dialogar, (des d’un punt de vista artístic). realitzar l’escolta de les
necessitats individuals i col·lectives i el diàleg.
• Analitzar l’esperit crític i fer l’autoanàlisi.
• Desenvolupar la part intel·lectual i artística.
• Respectar el grup i els individus.
• Treballar en equip
• Aconseguir la desinhibició per millorar les habilitats comunicatives i
socials.
• Abordar una temàtica d’interès (violència, integració, coeducació,
etc). (Teatre Social).
• Conèixer la seva pròpia veu i utilitzar la paraula i el cos com el més
noble mitjà d’expressió.
• Trobar en el seu cos (mans, veu, gest, mirada, moviments)
recursos comunicatius i gaudir-ne.
• Aprendre a realitzar el vestuari, l’escenografia, els objectes
(attrezzo), etc.
• Potenciar la lectura i corregir defectes de dicció.
• Poder transportar amb la imaginació, a altres moments històrics.
• Comportar-se degudament en un espectacle.
• Analitzar els personatges i les situacions representades.
• Aprendre l’art de la improvisació.
• Potenciar la memòria envers l’aprenentatge d’un text.
METODOLOGIA:
Dividirem el Taller amb tres parts:
La primera part realitzarem alguns exercicis de coneixença, perquè els
components del taller vagin agafant confiança uns als altres.
Seguirem amb tècniques de respiració, expressió corporal (coneixement
del propi cos, i exercicis de veu (mitjançant la pronunciació de
monosíl·labs i onomatopeies, fer ganyotes), vocalització i dicció ( amb
embarbussaments i frases curtes amb diferents tons de veu).
Seguirem amb exercicis de mímica, per anar practicant la part gestual i
expressiva. Començarem amb els jocs dramàtics per anar introduint la
relació grupal, i la interpretació tant individual com grupal.
2

3. La segona part, seguirem realitzant tècniques de respiració, introduirem
exercicis de relaxació, ampliarem els exercicis de mímica, i afegirem
tècniques d’interpretació a través de la preparació de petites escenes
teatrals ja existents, o improvisades, per el qual introduirem els exercicis
d’improvisació.. Donarem a conèixer el procés de creació d’un espectacle,
parlant i realitzant màscares, analitzant l’època a on s’ubica o s’ubicarà
l’espectacle, puntualitzar amb el tema de vestuari, introduint també la
música i el ritme com a eina possible per algun espectacle.
I la tercera part, decidir quin gènere teatral volem dur a terme, escollir
una obra de teatre, repartir els personatges, ensenyar a l’alumne com
modelar i crear el personatge assignat. i per arrodoní, a no ser que al
Centre, Local, o Teatre en el qual s’ha de du a terme l’obra ja disposin de
tècnics, podem assignar els càrrecs necessaris en tota representació
escènica: l’apuntador, el responsable dels canvis de llums, el de la
música, el dels canvis d’escenografia i el d’attrezzo.
Començarem fent “Italianes”, (llegida del text sense escenificar), i
procedirem als assajos setmanals incidint amb el compromís
d’assistència, puntualitat i participació. Convé recordar als alumnes que el
públic que vindrà a veure la representació haurà d’entendre
perfectament tot el que diuen els actors per poder copsar el contingut de
l’obra. Per tant, no poden moure’s i parlar dalt de l’escenari com ho fan
normalment en la vida quotidiana:
– Cal que els actors i les actrius parlin en veu alta, a poc a poc i
vocalitzant.
– Per norma general, l’actor no s’ha de posar d’esquena al públic. Ens
expressem amb tot el cos, però també, naturalment, amb la cara. Només
quan ho indiqui el guió els actors es giraran d’esquena al públic.
– En escena, els actors han d’actuar en tot moment, i no solament a
l’hora de dir el seu text. Sovint els nois i les noies quan acaben de fer la
seva intervenció oral deixen d’interpretar i no hi tornen fins que els toca
parlar de nou. L’alumne ha d’entendre que cal interpretar el personatge
des que entra en escena fins que en surt.
– Els actors han d’evitar de tapar-se entre ells als ulls del públic; la
distribució dels actors sobre l’escenari ha de tenir en compte aquest
aspecte i els alumnes han de tenir cura a situar-se sempre de manera
correcta.
Un o dos dies abans de l’estrena, realitzar l’Assaig General (fer tota l’obra
a l’escenari, incloent la música d’entrada, la que fes falta per canvi
3

4. d’escenes o que marqui el guió, i per últim molt important, la salutació
final, tot això sense públic.
I per finalitzar, la posada en escena amb públic .
ACTIVITAT:
• Respiració
• Expressió Corporal. (cos i veu)
• Vocalització (embarbussaments).
• Exercicis de mímica
• Relaxació, desinhibició.
• Joc dramàtic. (expressió oral)./
• Exercici d’improvisació.
• Ritme i Música.
• Escollir un guió/repartir personatges/Preparar l’attrezzo.
• Fer Italianes/assaig previ.
• Posada en escena.
4

5. RESPIRACIÓ: Inspirem lentament pel nas, comprovant com s’eixamplen
les costelles, aguantem 5 segons, i bufem notant com les costelles tornen
a la seva posició inicial. (repetir tres vegades).
EXPRESSIÓ CORPORAL: En un cercle un del grup comença fent un gest
que la resta del grup, per ordre, anirà repetint. Seguidament la persona
de la dreta farà el mateix i així tots hauran creat un gest almenys una
vegada. No val repetir gestos.
La MÀQUINA.
En cercle farem memòria de sorolls de màquines. Després de sorolls i
moviments que podem, hi hem afegit els moviments de les màquines.
Per acabar ens unirem amb una part del cos amb els companys dels
costats i iniciarem el joc de la màquina. Primer ens passarem els
moviment i so mecànic i finalment ens posarem a funcionar tots alhora.
Psss, txatsss, mrrrr, pprrrrrrooooo, pfffffffuuuu, etc..
VOCALITZACIÓ:
Embarbussaments catalans:
• A mi si que re m’hi fa que faci sol.
• Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i el suco amb suc.
• A Rubí cotó collir, a Rubó collir cotó.
Embarbussaments castellans:
• Erre con erre, guitarra;
erre con erre, carril:
rápido ruedan los carros,
rápido el ferrocarril.
• El amor es una locura que solo el cura lo cura, pero el cura que lo
cura comete una gran locura.
• El perro de Roque no tiene rabo porque Ramón Ramírez se lo ha
robado
EXERCICIS DE MÍMICA: Fent mímica un alumne intentarà que el seu
grup endevini la frase que li ha tocat .El grup anirà dient paraules i
l’alumne que li ha tocat fer mímica senyalarà els companys si les paraules
son les correctes, el grup ordena les paraules i reprodueix la frase, el
grup que la completi abans i la digui al dinamitzador, guanya. Tenint en
compte, articles, masculins, femenins, verbs, adjectius, noms, etz.
5

6. Frases: Avui fa sol però demà plourà.
Els gats són uns animals que tenen les ungles molt afilades.
La meva iaia escolta música amb auriculars
El meu germà juga a voleibol.
A mi m’agrada escoltar la música clàssica
Ahir vaig anar a donar el volt en bicicleta
RELAXACIÓ/ DESINHIBICIÓ: Ens “traiem la pols” per parelles amb les
mans. Es tracta de treure la pols del company i després netejar-lo bé
amb delicadesa sense oblidar-nos de cap part del seu cos. Hi afegirem
sabó, aigua, esclarirem, etc..
Fem ganyotes amb la cara, per parelles un davant de l’altra.
Fer una rotllana asseguts amb cadires, i cadascú fer massatges al
company del davant. (millor fer-ho amb ,música.
JOC DRAMÀTIC- EXPRESSIÓ ORAL:
El cambrer. Els participants es divideixen en grups d’1 a 4 jugadors per
taula i representaran els clients d’un restaurant. Un farà de cambrer i
haurà de servir tres clients de taules diferents. La seva tasca és retenir
mentalment els plats que li demanen: tres plats amb acompanyament,
cada client. El cambrer anirà a la barra on, imaginàriament, esperarà els
plats i tornarà a servir, seguint l’ordre de comanda, els plats, al mateix
temps que els anuncia en veu alta.
Esperant l’autobús. Banc d’una parada d’autobús. Sis personatges
esperen: A es sent atret per B; B té mal de queixal; C coneix D no sap
don; D escolta música amb els walkman i passa de tot; E no pot suportar
F; F desconfia de tothom. L’autobús no arriba i l’espera es fa tensa.
Durant tota l’estona s’estableixen noves relacions a part de les ja
esmentades.
6

7. EXERCICI D’IMPROVISACIÓ:
Dono un tema i heu de representar un petit esquetx.
L’esquetx és compon de tres parts:
1. Inici
2. Nucli (contingut)
3. Desenllaç
El temps per preparar-lo és de només cinc minuts, i no ha de durar més
de 10 minuts, un cop cadascú te un rol i un personatge escollit, portar a
terme el esquetx. TEMA: La consulta al metge.
RITME I MUSICA: Poso música, i tot el grup ha de moure’s per l’espai
que tenim amb el ritme de la música. (fort, lent, suau...)
ESCOLLIR GUIÓ/REPARTIR PERSONATGES/PREPARAR ATTREZZO.
L’obra que he escollit és: TANT ÉS COM ERA, LA VELLA CASTANYERA
Els personatges són:
Castanyera
Noia 1 – Poble 3
Noia 2
Noi 1 – Poble 1
Noi 2 – Poble 2
Poble 4
Alcalde
Ajudant
7

8. L’attrezzo que necessitarem:
Un banc
Dues cadires.
Un arbre o planta alta.
Papers de diari per fer paperines.
Unes quantes castanyes.
Una rasera.
Una paella. (si pot ser foradada millor).
Un mocador per la castanyera.
Un davantal per la castanyera.
Una flauta
Una banda (alcalde)
Un tambor de cossir
FER ITALIANES/ASSAIG PREVI :
8

9. GUIÓ:
TANT ÉS COM ERA, LA VELLA CASTANYERA
de JOSEP ROMEU
Text per Escoles
(Música suau, alegre )
(La vella Castanyera a un costat torra castanyes)
CASTANYERA: A la rica castanya! … Castanyes bullides o torrades! ….
Moniatos i castanyes calentes! … A la rica castanya!
(Entren dues noies)
CASTANYERA: Vinga, nenes, que tinc les millors castanyes de la Plana
(Les noies tenen un posat cursi i van de pijes, i es miren despectivament
la castanyera.)
NOIA 1: (es dirigeix a l’altra noia) Ai no sé, vols dir que estaran ben
torrades?
NOIA 2: A mi, si no me les torren bé per cada costat no m’agraden.
NOIA 1: Oi tant, i han de ser al punt just, que no es cremin però que no
quedin crues. Ah, i sobretot que me les netegin bé una a una, que si no
m’embrutaria els dits.
NOIA 2: En comprem uns quantes, doncs?
(s’ho pensen parlant en veu baixa sense sentir-se, mentre un noi es
posa a la cua, i al darrere n’arriba un altre)
NOI 2: Qui és l’últim?
NOI 1: Sóc joc.
NOI 2: Ah, doncs així jo dec anar davant teu (i el passa)
9

10. CASTANYERA: Què, ja us heu decidit? En posem una paperina per a
cada una?
NOIA 1: Ai, no sé. A mi,…. posi-me’n tres castanyes…
NOIA 2: Jo amb dues ja faig… o potser una i mitja.
NOIA 1: Ui, no! (assenyala una castanya que volia treure-li la
castanyera) aquesta no, que em sembla que no està del tot torrada de la
punta…. millor aquella d’allà… o no, no, aquesta d’aquí.
NOIA 2: Vols dir? Jo diria que aquella té una línia més moderna, però
per torrada potser sí, millor aquella altra…
NOIA 1: Uf, que difícil, no, decidir-se?
NOIA 2: Vols que ens ho acabem de rumiar, i tornem una mica més
tard?
NOIA 1: Potser sí, no? Perquè tampoc es pot comprar amb presses, oi?
(se’n van)
NOI 2: Ara em toca a mi, que aquest noi era l’últim, m’ha dit.
CASTANYERA: Què vols maco, una paperineta?
NOI 2: Sí posi-me’n una paperina. (ell mateix n’agafa una). Aquesta
mateix, ja li aguanto jo.
CASTANYERA: Moltes gràcies noi… i després diuen que els nois d’avui
dia no són atents i ben educats. Com que ets tan eixerit te la posaré
plena fins al capdamunt.
NOI 2: Moltes gràcies, senyora (posa una bossa a terra i estripa la
paperina de sota)
CASTANYERA: (comença a posar castanyes) Caram sí que n’hi caben
en aquesta paperina.!
(Arriba una senyora a la cua)
10

11. NOI 1: No l’ultima és vostè.
NOI 2: (a la castanyera) Ja estarà bé, així, ja. Moltes gràcies.
CASTANYERA: Però t’havia dit que te l’ompliria fins a dalt, i veig que
encara no està plena del tot….
NOI 2: Ja està bé, ja. (li dona una moneda i se’n va amb la bossa plena
de castanyes)
CASTANYERA: Ara tu, noi, quantes te’n poso.
NOI 1: Jo volia panellets.
CASTANYERA: Ho sento, noi, però de panellets no en tinc.
NOI 1: Ah, doncs… doni’m panellets de coco.
CASTANYERA: No, si és que de panellets no en tinc, només tinc
castanyes i moniatos.
NOI 1: Ah, doncs… (s’ho rumia)… que siguin de pinyons, què hi farem.
CASTANYERA: Però si et dic que no en tinc de panellets, ni de coco, ni
de pinyó ni de cap classe. Jo només venc castanyes i moniatos
NOI 1: I panellets de castanyes, tampoc? Doncs, haurem de menjar
castanyes…. i què valen les castanyes?.
CASTANYERA: A un euro la paperina.
NOI 1: I sense paperina ?
CASTANYERA: Igual, un euro igual.
NOI 1: Ah, doncs, així me’n duc la paperina, que no val res (i se’n va)
(Entra l’alcalde amb aires de fanfarró)
11

12. ALCALDE: Aquest poble canviarà com una mitja, ja ho veureu. No se’n
penedirà la gent d’haver-me escollit a mi.
AJUDANT: No tenia altra opció perquè només s’hi presentava ell. (Ho ha
dit adreçant-se al públic). El poble ha sabut escollir el millor alcalde, sí
senyor. Estem convençuts que hi farà grans canvis al poble.
ALCALDE: Mira, per començar… ja podeu tancar aquest Forn de pa i
poseu-hi un supermercat que també vendran pa congelat i pa de motlle
(L’ajudant canvia el cartell de Forn de pa)
I aquells arbres traieu-los, que no estic per anar recollint fulles tot el dia.
Una mica ciment, i a córrer!
(L’ajudant retira un arbre)
Què hi fa un banc a la plaça? Va, ja el podeu cremar que aquí la gent no
s’hi ha d’encantar per res. (l’ajudant retira el banc).
Vull un poble on tot sigui modern i brillant. Les coses velles,… al foc.
AJUDANT: Tiro al foc la castanyera, senyor alcalde? (assenyala la
castanyera)
ALCALDE: Vols dir que cal? (se la mira) Però això sí, que no s’estigui
més aquí a la plaça, que hi desentona, ara que la tenim tan nova i
moderna!
CASTANYERA: Així no vol cap castanya?
(la Castanyera s n’ha d’anar cap a un racó i fa mitja)
(Surt gent del poble, i busca la castanyera)
POBLE 1: Ei, tu, què se n’ha fet de la castanyera?
POBLE 2: A veure si ara ens haurem de menjar crues les castanyes!
Són dures de pelar…
POBLE 3: … i de rosegar (intenta rosegar-ne una de crua)
POBLE 1: Sense castanyera no hi ha castanyes, i sense castanyes no hi
ha castanyada…
POBLE 2: Això no pot ser… i ara qui ens traurà les castanyes del foc?
12

13. POBLE 3: Anem a veure l’alcalde.
POBLE 2: Anem-hi!
(surten i tornen a entrar de seguida amb l’alcalde al capdavant)
ALCALDE: Està bé, està bé, ja hi trobarem una solució.
AJUDANT: I si l’ajuntament…
ALCALDE: Ja ho sé, l’Ajuntament crearà una plaça de castanyera
municipal
AJUDANT: I qui ocuparà aquesta plaça de castanyera municipal?
ALCALDE: Triarem la millor proposta. Vull una castanyera moderna,
original, i res de draps bruts ni fer fums pels carrers. Res de foguerons ni
paperines amb paper de diari. Vull una castanyera moderna com cal.
La gent del poble parla amb l’ajudant en veu baixa, i aquest li comunica
a l'Alcalde.
AJUDANT: Ja tenim alguns aspirants, senyor Alcalde.
ALCALDE: Doncs, vinga que comenci el càsting per a castanyera
municipal.
AJUDANT: Proposta número 1
POBLE 1: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per a
substituir la vella castanyera. Oi que hi ha màquines per a vendre
cocacoles, o xiclets, o … jo què sé. Doncs, si jo fos la castanyera
municipal posaria a la plaça del poble una màquina que per un euro et
donaria una castanya. N’hi hauria de torrades, bullides i crues. Què li
sembla?
13

14. ALCALDE: No està malament la idea… Però potser la gent s’hauria de
menjar les castanyes fredes, no? …(pausa, rumia) Tenim una altra
proposta?
AJUDANT: Proposta número 2
POBLE 2: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per a
substituir la vella castanyera. Oi que fa temps que s’han inventat les
gominoles amb tota mena de gustos i de colors? Doncs si jo fos la
castanyera municipal, en faria unes de color de castanya, i d’un gust que
s’hi assemblés, i les vendríem a les botigues de xuxes. Que li sembla?
ALCALDE: No està malament la idea… Però, no sé si els metges ens
diran que tantes xuxes fan malbé les dents…(pausa, rumia) Tenim una
altra proposta?
AJUDANT: Proposta número 3
POBLE 3: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució per a substituir
la vella castanyera. La gent vol castanyes i vostè no vol la castanyera…
doncs, crearem l’oficina municipal de la castanya. Vendrem les castanyes
a través d’Internet, i les enviarem per correu electrònic.
ALCALDE: No està malament la idea… Però, i si ens surten les castanyes
plenes de virus? …. …(pausa, rumia) Tenim una altra proposta?
AJUDANT: Proposta número 4
POBLE 4: Senyor Alcalde, em sembla que tinc la solució ideal per a
substituir la vella castanyera. Jo sóc del món del teatre i proposo
contractar un actor que faci de vella castanyera. Així no hi hauria una
vella castanyera, sinó un actor disfressat de vella castanyera. No hi
hauria una estufa vella on s’hi torren les castanyes, sinó un decorat
simulant una estufa vella on es faria veure que s’hi torren les castanyes.
ALCALDE: Així no s’hi torrarien castanyes de veritat?.
POBLE 4: Oi tant com sí. Es tractaria de donar el màxim de realisme
a l’escena, i torraríem castanyes de veritat perquè semblés més real.
ALCALDE: Em sembla una idea genial. I ja heu pensat algun actor per
fer aquest paper de vella castanyera?
14

15. POBLE 4: No sé, hauríem de fer un càsting.
NOIA 1: Podria ser jo, per ventura? (surt una noia molt presumida)
POBLE 4: Em sembla que no és ben bé el perfil d’una castanyera…
NOI 1: (fa una tombarella) Que els ha semblat? Ho faig bé, no?
POBLE 4: Molt bé, però una castanyera tampoc ha de fer aquests
saltirons.
NOIA 2: (toca la flauta) Jo podria tocar alguna cosa de música i tot.
POBLE 4: És que heu vist mai una castanyera tocant la flauta? Em
sembla que costarà trobar l’actor ideal per fer el paper de castanyera.
(S’aixeca la castanyera del banc i passa pel davant sense dir res)
POBLE 4: Genial, aquesta és la nostra castanyera. No cal que ens digui
res, perquè ens ha convençut del tot.
CASTANYERA: Però és que jo anava cap a casa, com que no em
deixen…
ALCALDE: Queda nomenada Castanyera Municipal. (senyala el lloc on
havia estat al principi). Aquí. Aquí quedarà perfectament el lloc per a
representar la figura de la castanyera. Enmig de la modernitat d’aquesta
plaça, la castanyera hi donarà un toc de tipisme perfecte.
(la castanyera es torna a col·locar al seu lloc)
CASTANYERA: A la rica castanya! … Castanyes bullides o torrades! ….
Moniatos i castanyes calentes! … A la rica castanya!
FI
POSADA EN ESCENA:
15

16. DESTINATARIS:
El teatre és una bona eina relacional, i recull molts àmbits tant educatius,
com psicològics, cognitius, lingüístics, ... És una activitat apta per tota la
ciutadania, només cal adequar els exercicis, els jocs dramàtics, el guió, i
altres, a l’edat o col·lectiu que en aquell moment estem treballant.
Hem de tenir clar però, que el màxim d’usuaris per un Taller de Teatre és
de 20 persones. Aquest en concret, al fer-ho dins del Curs d’animació, es
farà amb els components del grup d’edats entre 25 i 50 anys, i en dos
dies a dues hores cada dia.
RECURSOS:
Recursos humans:
Una dinamitzadora o monitora.
Recursos econòmics:
La qüestió econòmica en quant a la part tècnica, (focus, so, llums,
micros, etz...) el Centre en el qual estrenem l’obra, hauria de disposar
d’ells, sinó, mitjançant aportació de quotes d’inscripció i participació al
Taller, podríem afrontar aquesta despesa. També podríem cobrar el preu
d’entrada a la representació amb un preu popular, i abonar el lloguer
d’aquests aparells.
Recursos materials:
En quant a la qüestió de vestuari, cada membre, un cop parlat, i decidit
amb el grup, i que tinguem clar l’època en la qual l’obra s’ubica, que
cadascú s’encarregui del seu propi personatge. Hem de disposar d’un
aparell de música per realitzar jocs amb ritmes musicals, i la introducció
de la música a l’obra que escollim.
- Espai
L’espai en el qual realitzarem el Taller ha de ser ampli, a pogué ser amb
terra de fusta o parquet, doncs poden haver exercicis d’expressió
16

17. corporal que haurem de realitzar descalços, a més de disposar d’ estores,
o matalassos per aquest fet.. Hem d’assistir amb roba còmoda.
I al arribar a la tercera part del Taller, disposar d’un escenari en el qual
pogué dur a terme els assajos i per últim, la posada en escena.
TEMPORITZACIÓ:
El Taller és pot realitzar dues hores, dos dies a la setmana, i amb una
durada de tres mesos. Contant desprès amb la posada en escena, que
pot ser d’un dia sol, o d’un cap de setmana.
AVALUACIÓ:
• Si hem complert els objectius.
• Si els destinataris han gaudit del taller.
• La participació de cada usuari.
• Les dificultats trobades.
• Hi ha hagut compromís de tots els usuaris?
• S’ha respectat els horaris.
• Si a l’usuari li ha estat útil.
17