2. Traça d'escriure ve d'aquest art que no es cansa,
i camina millor qui despunti en la dansa.
No basta que un so aspre no hi deixis, per oblit:
el so caldrà que sembli un eco del sentit.
Ben suau és el cant quan el zèfir murmura
3. i llisca el rierol amb una veu més pura;
però si la sonora costa l'onada bat,
el vers ronc que brueli com torrent desfermat;
si per llançar una roca Àiax es violenta,
el vers malda també, i la paraula és lenta;
4. no així quan l‘oreneta recorre el prat ombriu,
vola damunt l'espiga i llisca sobre el riu.