2. Us presentem el cicle Sons del Temps en la seva IV edició, i ens
congratulem constatant que és tracta d’una programació estimada i
desitjada per molts terrassencs i terrassenques.
Aquest any tenim com a novetat la programació a l’església de Santa
Maria, antiga Seu d’Egara, que acollirà un concert molt especial que
servirà d’inauguració del cicle, i que estarà integrat per peces de
compositores místiques medievals. El concert vindrà de la mà de
l’Ensemble Scivias, un grup internacional que compta amb alguns
components de la nostra ciutat. Aquest concert es portarà a terme el
mateix dia que s’inaugurarà l’ exposició de pintura sobre seda “Una
mirada mística”, de l’artista Muair (Mada Guerra) que ens aportarà la
seva visió personal al voltant de la mística femenina al llarg de la història
i que acabarà d’arrodonir aquesta experiència única.
També podrem gaudir de les intervencions musicals d’artistes de gran
alçada com el tenor Lluís Vilamajor, la cantant valenciana Mara Aranda
i l’Ensemble Pelegrí, el clavecinista Jordi Reguant, la fortepianista Marju
Vatsel o el contratenor Jordi Domènech. Una altra novetat serà la
d’incloure per primer cop un espectacle de danses del barroc i rococó
francès: “La belle dance”, una autèntica delícia que ens traslladarà a
l’exquisida cort del Rei Sol. Enguany també estarem presents per primer
cop en un altre espai patrimonial singular: la Sala Muncunill, amb el
recital “Del desig…” basat en el cabaret musical de principis de segle
2 XX. I, com cada any, l’orquestra de la nostra ciutat, Orquestra de Cambra
Terrassa 48, ens oferirà el concert de cloenda del cicle al pati del Gran
Casino, un concert que sota el títol “Serenade” presenta un conjunt
d’obres de gran bellesa i qualitat.
Com és habitual el cicle ve acompanyat d’aquest catàleg que teniu a
les mans i que recull el repertori i la informació bàsica del espais
arquitectònics on es realitzaran els concerts. Tanmateix el catàleg ve
il·lustrat amb imatges al·lusives als concerts que pertanyen al catàleg
artístic i cultural terrassenc, una excel·lent eina per observar amb
deteniment alguns aspectes del nostre patrimoni que, sovint, poden
passar desapercebuts.
Solament ens resta agrair l’esforç de totes les persones que han col·laborat
en la realització d’aquest esdeveniment i la bona acollida del públic
assistent. El seu amor per la música i pel nostre patrimoni fan possible
que tots i totes podem gaudir any rera any d’aquest cicle. Bon estiu a
ciutat!
Amadeu Aguado i Moreno
Regidor de Cultura

3. Ad Celes em Harmoniam
t
Música i Visions d’Hildegarda de Bingen
i Herrada de Hohenburg
SCIVIAS
ROSAMARIA AGUADÉ, veu
MARGARIDA BARBAL, veu
ISABEL JUANEDA, veu
SANTIAGO FIGUERAS, symphonia, campanes, cítola, tar
El present concert se centra en la música
de dues autores benedictines medievals:
Hildegarda de Bingen (1098-1179) i Herrada
de Hohenburg (c.1130-1195).
Hildegarda de Bingen és una de les ments
més fèrtils i originals de l’Edat Mitjana.
Abadessa, mestra espiritual, mística,
visionària, escriptora, compositora i
científica, tingué a més a més la capacitat
i el carisma per incidir en l’estructura
profunda del panorama polític i religiós del
segle XII. Se li coneixen més de 150
composicions musicals repartides entre el Hildegarda de Bingen
recull titulat Symphonia armonie celestium (1098-1179)
revelationun i el drama Ordo Virtutum. Symphonia harmoniae celestium
revelationum, Columba aspexit
3
Herrada de Hohenburg va ser abadessa del i O virga ac diadema
convent d’Odilenberg a Hohenburg (prop Herrada de Hohenburg
(1130-1195)
d’Estrasburg) des de 1167 a 1195. Es Hortus deliciarum
i Sol oritur occasus nescius
considera autora de l’Hortus deliciarum,
Hildegarda de Bingen
obra amb un fort caràcter pedagògic O beata infantia (solo symphonia)
elaborada per a les novícies que Herrada Herrada de Hohenburg
tenia al seu càrrec. Veri floris sub figura
i Leto, leta contio
El programa conclou amb dues composicions Hildegarda de Bingen
Ave generosa, O vis aeternitatis
del codex músical procedent del monestir i Ordo virtutum (fragment)
femení de Las Huelgas Reales (Castella), un Anònim (Codex Engelberger 314)
dels més extraordinaris exemples de la Procedentem sponsum
de thalamo (solo campanes)
música d’ús litúrgic a Europa, ara ja dins de Herrada de Hohenburg
l’Ars Nova. Primus parens i hominum
Codex de Las Huelgas
(s.XIII) Ex illustri i
Maria,Virgo Virginum
Divendres 15 de juliol, a les 20:30h
Església de Santa Maria.
Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.
Plaça del Rector Homs, s/n
A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XII i consagrada l'any 1112, és
on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar
un edifici molt més gran del que indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga
de l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la resta, es va mantenir tal com
era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen
llum a l'altar, són un extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. Les pintures murals són les originals , úniques
a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes religioses i cristològiques. També cal destacar al sol del
creuer els vestigis d'un baptisteri del segle IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola
del braç sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.

4. La Belle Dance
Música i danses del barroc i rococó francès
TERESA ALVES, ballarina i directora
PEIO OTANO, ballarí
JORDI ARGELAGA, flautes i oboè
JORDI REGUANT, clavecí
La "Belle Dance" és la dansa que es balla
a la cort francesa i a totes les corts d'Europa
entre finals del segle XVII i principis del
XVIII. Aquest estil és el fruit de l'evolució
històrica de la dansa i també de l'interès
molt especial d'un monarca per aquest art:
Louis XIV. Des de la seva infantesa dedicà
cada dia moltes hores a la pràctica de la
dansa i intervingué sovint en Ballets de
Cort. El títol de Rei Sol l'obtingué als quinze Des de França...
anys gràcies a la seva actuació en el "Ballet Jacques M.Hotteterre (1674-1763)
de la Nuit" (1653). Suite (instrumental)
Antoine Pointel (1700)
Aquest ballarí "amateur" va voler que la La Bourgogne, Airs de danse
Michel Corrette (1707-1795)
dansa assolís el mateix status i Menuet (instrumental)
independència que la Música, Marin Marais (1656-1728)
Le Menuet, Opéra d'Alcide,
l'Arquitectura, la Medicina, etc., de manera
4 que va crear al 1661 l'Acedémie Royal de
Joseph B. Boismortier (1689-1755)
Sonata sesta (instrumental)
la Dance. La "Belle Dance" és doncs la Mirant cap a Itàlia...
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)
precursora de la dansa clàssica. El nom La Chaconne d'Arlequin i Le Malade Imaginaire
recent de "barroca" i "rococó" s'adoptà fent André Campra (1660-1744)
La Forlana i Carnaval de Venise
un paral·lelisme amb la música que André Danican Philidor (1726-1795)
anomenem de la mateixa manera i és un Le Passepied i Suite de danses
Arcangelo Corelli (1653-17134)
exemple d'equilibri i simetria, com l'estil Suite “La Follia”, (instrumental) Op.5 n.12
arquitectònic que el Rei Sol va escollir per Mirant cap a Espanya...
al seu Palau de Versalles. Jean-Baptiste Lully (1632-1687)
La Pavanne des Saisons i Airs de Madame La Dauphine
Martin y Coll (S.XVII)
La Chacona i (instr) “Huerto ameno de varias flores”
André Campra (1660-1744)
Entrée Espagnole pour femme i L'Europe Galante
An. s. XVIII
Sarabande pour un homme
Divendres 29 de juliol, Marais, Marin (1656-1728)
Les folies,d'Espagne
a les 21:00h
Pati de la Casa Alegre de Sagrera
C/ de la Font Vella, 29-31
Aquest edifici es va construir a començament del segle XIX. D'aquesta primera època es conserven pintures
murals originals a les sales de la primera planta. Una reforma important duta a terme l'any 1911 el convertí
en un model d'habitatge burgès industrial terrassenc, d'època modernista.
El pati on es realitzarà el concert comprèn l'espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran
reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està
format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i
la inscripció “SALVE” davant la reixa.
Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura d'un nen amb una oca.
El jardí té forma trapezoïdal i és d'estil romàntic francès, amb un estany central, una gruta adossada al mur
nord i uns quants bancs per a seure. Diversos caminals envoltats per parterres de gespa recorren el jardí. Prop
de la porta d'entrada del carrer del Cardaire hi ha una exedra amb escalinates laterals. Originàriament les
edificacions annexes feien la funció de celler, galliners, cotxera, casa dels masovers i magatzems diversos.

5. Romans i Kant Sefardies
as ikas
La dona, custòdia de la tradició sefardí
ENSEMBLE PELEGRÍ
MARA ARANDA, veu i percussions
JOTA MARTÍNEZ, cítola, viola de roda, guitarra morisca i llaüt otomà
EDUARD NAVARRO, xirimia, dolçaina, tarota, gralla, sacs de gemecs, moraharpa i viola d’arc
ABEL GARCÍA, saz i viola de roda
JOANSA MARAVILLA, percussions d’Orient i Occident, llaüt medieval, saltiri
L'any 1492 els reis cristians Ferran d'Aragó
i Isabel de Castella decretaren l'expulsió o
conversió de tots els jueus espanyols,
partint més de 160.000 jueus cap a l'Imperi
Otomà, Provença, el nord d’Àfrica, els estats
Balcànics i també Itàlia i Holanda. A El icono del judío
principis del segle XVIII les colònies (Csm 34 y Csm 77)
sefardites de l’Est i Oest de la Mediterrània El aguadero
(trad.sefardí, Marroc-Turquia)
constituïen dues cultures clarament Ixa mia
diferenciades i independents: l'oriental (trad.sefardí, Marroc)
Poco le das
influenciada per Turquia i els Balcans i (trad. Sefardi, Bulgària)
l'occidental, per elements marroquins i De hoy en este dia
espanyols. Així és com roman fins als (trad. Sefardí, Sofia)
La reina Xerifa Mora
nostres dies sempre en contínua evolució. (trad. Sefardí, Marroc)
Els jueus espanyols de la diàspora van Nani
(trad. sefardí Bulgària) 5
transmetre als seus fills el seu passat Buzimis
espanyol medieval: els costums, la música (dansa búlgara)
i la llengua, que de generació en generació, Cavallero
(trad. Sefardí, Turquia)
per transmissió oral, es va conservar fins Yo me levantaria
els nostres dies adaptant-se als llocs on es (trad sefardi i andalusí, Marroc)
Dezilde i El toro de Plasencia
parlava. (trad sefardí, Marroc)
Actualment la comunitat jueva a l'Estat
Espanyol és de15.000 membres, a més de
milers de descendents de jueus conversos
que desconeixen la seva ascendència.
Conèixer i difondre aquests cants és
conèixer la història del lloc que habitem i
enriquir la nostra identitat humana i
cultural.
Divendres 5 d'agost,
a les 20:30h
Castell Cartoixa de Vallparadís
C/ de Salmerón, s/n
És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa
els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el
claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des
del 1959 ha desenvolupat usos museístics.
El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de
Terrassa i l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a
partir d'elements del patrimoni moble local, l'evolució del territori
i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.

6. El Lied
del Classicisme al Romanticisme
LLUÍS VILAMAJÓ, tenor
MARJU VATSEL, fortepiano
El terme lied té una llarga història per als Joseph Haydn (1732-1809)
parlants germànics que s'inicia amb les Fidelity
Sailors Song
cançons de trobadors del segle XII i continua She never told her love
mitjançant les cançons populars i els himnes Wolgang Amadeus Mozart
(1756-1791)
d'església fins a les cançons de protesta del Fantasia en Re m. KV 397
segle XX. Tanmateix, a Alemanya, l'època per a fortepiano
daurada de la cançó va ser durant el segle Wolgang Amadeus Mozart
Dans un bois solitaire
XIX. Els compositors alemanys i austríacs Ridente la calma
havien escrit peces per a veu i piano, abans Abendempfindung i An Chloë
però, va ser l'esplendor de la literatura II
alemanya durant el Classicisme i el Ludwig van Beethoven (1770-1827)
An die ferne Geliebte
Romanticisme que va inspirar els compositors Ludwig van Beethoven
a posar música a la poesia i van fer créixer, 7 Variacions sobre
“God save the King”
així, el gènere conegut com a Lied. i WoO 78 per a fortepiano
Els inicis d'aquesta tradició es troben en les Franz Schubert (1797-1828)
An Sylvia
cançons de Mozart i Beethoven, però va ser Die Forelle
Schubert qui va saber trobar un bon equilibri
entre lletra i música, una nova integració de
la música en el sentit de les paraules. Schubert
6 va escriure unes 600 cançons, algunes en
seqüències o cicles de cançons, que expliquen
una història.
.
Divendres 19 d'agost,
a les 20:30h
Església del Convent de les Josefines
C/ Concili Egarenc, 22
El convent va ser inaugurat el 19 de març de 1901 amb la finalitat que les Germanes de Sant Josep poguessin
acollir als malalts sense recursos de la ciutat.
La façana de l'edifici de paredat comú amb filades de totxana vermella, es manté en la línia de les construccions
de Muncunill d'aquesta època, tot i que és més austera.
L'única decoració de la façana són petites finestres geminades en forma d'arc realçat, que disminueixen de
dimensió a mesura que augmenten d'alçària amb brancals de totxana vermella. L'església va ser construïda l'any
1907 tot i que el projecte és de la mateixa data que el convent. Al seu interior el que més crida l'atenció són
les voltes parabòliques, un signe de modernitat del seu temps que per aquells dies ja formava part del repertori
habitual de Muncunill.

7. Del Desig...
Música i poesia amorosa
en un marc de cabaret
MONTSE SOLÀ, soprano
IMMA SANTACREU, piano
ISIDRE SANTACREU, recitador i direcció escènica
Us convidem a viure una experiència
sensual, on música i poesia comparteixen
el desig com a font d’inspiració, il·luminades
per la tènue llum del cabaret.
Presentem un programa eclèctic:
compositors centreuropeus i poetes catalans
i hispanoamericans dels segles XX i XXI,
que en la seva col·laboració fan emergir les
emocions a flor de pell… ens duen a
cambres privades de dones voluptuoses,
ens transporten a països de follia, pinten
una imatge seductora, fins i tot poden fer
ressonar l’atracció en la quotidianitat del
dia a dia. Però també acompanyen el
llambrec libidinós que pretén doblegar un
esguard pur, mentre la desesperació esdevé
l’últim camí d’un personatge davallat en la
vida. 7
Estem advertits: no es concedeixen Agraïments: FRANCESC NEL·LO
privilegis.
PART I PART II
K. Weill M. Kagel I. Stravinsky G. Aperghis
YOUKALI RURAL BLUES (veu sola) TANGO Récitation I (veu sola)
M. Kagel F. Poulenc M.Noy A. Schönberg
Rappresentazione Sacra La Dame de Montecarlo Dia laborable Cançons de Cabaret
F. Poulenc L. Berio (Brettl Lieder)
Improvisation Nr. 8: Dolce Cominciamento •Galathea
homenatge a Edith Piaf •Gigerlette
(piano sol)
L. Berio •Der Genügsame
Avendo Gran Disío •Liebhaber Mahnung
Amb poemes recitats de: M.Torres, J.Margarit, P.Neruda, E.Satie, M.Noy i J. Gil de Biedma
Dijous 25 d'agost, a les 21:00h
Sala Muncunill
Plaça Didó, 3
La Sala Muncunill és una construcció de 1921 de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada, en honor del qual fou
batejat el nou espai expositiu municipal. Va ser construïda com a sala de tints de l'antic Vapor Amat. L'any 1940,
va ser objecte de la remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes de
ventilació. La darrera reforma és de l'any 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau per
convertir-la en sala d'exposicions municipal.
Disposa de dos espais autònoms, l’EspaiDos, dedicat a projectes de curadors emergents, i l’esmentada Sala
Muncunill, que juntament amb la la Casa Soler i Palet conformen els tres espais expositius municipals.

8. Viate per l Europa
g
del
JORDI DOMÈNECH, contratenor
Barroc
JORDI REGUANT, clavecí
Programa inspirat en un seguit
d'àries de recital i d'òpera amb
diferents propostes al llarg d'un
recorregut per l'Europa dels
segles XVI, XVII i XVIII, és a dir,
de finals del Renaixement fins
ben avançat el Barroc.
Per a situar-nos millor en la
sonoritat adequada d'aquesta
música, no hi ha millor manera, que sentir-la en la veu d'un contratenor i acompanyada
d'un clavecí.
Un contratenor és un cantant adult que canta amb el registre vocal més agut. El
seu rang vocal equival al d'una contralt, mezzosoprano o (menys freqüentment)
una soprano.
.
8
Des de França... Des d'Anglaterra... Música Ibèrica...
AIRS DE COURT Handel Antoni Soler
Quand le grill chante Passacaille (instr.) Fandango (instr.)
Petit sein L'escena d'Orlando (ària de la Juan Hidalgo
Ma belle bogeria) Peynándose estaba un olmo
Vos mespris Henry Purcell
Groud (instr.) José Marín
Des d'Itàlia... I attempt Ojos, pues me desdeñáis
Monteverdi An evening hymn José Marín
Escena de l'incoronazione di Poppea A new Groud (instr.) No piense Menguilla ya
(escena d'Ottone) Music for a while
Alessandro Scarlatti Bess of Betlam
Giù di Vulcan
Dissabte 3 de setembre,
a les 20:30h
Església del Convent de Sant Francesc
Plaça del Doctor Robert, 1
El convent de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, es va començar a construir l'any 1609 prop del
Torrent de Vallparadís, i es va inaugurar l'any 1612.
Els elements que s'han conservat del convent, a banda d'alguns espais del seu entorn, són el claustre i l'església.
El claustre atorga a les restes de l'antic convent una especial rellevància i excepcionalitat, consta de planta quadrada
amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i sota les voltes d'aresta mostra vint-i-sis plafons ceràmics policroms
de gran qualitat, fets entre 1671 i 1673. L'autoria d'aquests plafons s'ha atribuït al mestre escudeller Llorenç
Passoles sota el patrocini del castlà del Castell de Terrassa Pere Fizes. L'església manté la seva fesomia original:
planta rectangular amb capelles laterals, absis semihexagonal i volta de creueria. A banda de les interessant claus
de volta policromades, l'església posseeix un parell de llenços originals ubicats a les capelles laterals, amb escenes
de la vida del sant titular.

9. Serenade
Una música “serena” per a un capvespre de
finals d'estiu, a la fresca d'un pati encantador
ORQUESTRA DE CAMBRA W.A.Mozart (1756-1791)
Serenata nocturna
TERRASSA 48 -Allegro
-Andante
QUIM TERMENS, concertino-director -Menuetto
amb el patrocini d'Unnim Obra Social -Rondo
E.Elgar (1857-1934)
La Serenade o Serenata té els seus orígens en Serenate per a cordes en mim op20
-Allegro piacevole
les balades que cantaven els enamorats a mitja -Larghetto
tarda sota les finestres de les seves estimades. -Allegretto
Curiosament, el terme no deriva de "sera" S.Barber (1910-1981)
Serenata op1
(tarda), sinó de "sereno" (calmat, reposat). -Un poco adagio/Allegro con spirito
-Andante con moto
Durant el segle XVIII va gaudir de moltíssima -Allegro giocoso
popularitat. S'interpretaven en festes i actes A.Foote (1853-1937)
socials, noces, actes cortesans etc… A partir Serenata per a cordes op 25
-Praeludium
del S. XIX la Serenata és tractada ja com una -Air
obra de gran format pels autors més -Intermezzo
-Romanze
reconeguts, escrivint serenates de gran bellesa -Gavotte
i categoria. Les serenates que presentem en
aquest concert són un bon reflex de l'evolució
que aquesta forma va experimentar des de
finals del XVIII fins als inicis del segle XX.
9
Divendres 9 de setembre, a les 21:30h Hi col·labora:
Pati del Gran Casino
C/ de la Font Vella, 78
És tracta d'una de les obres més eclèctiques de Lluís Muncunill i Parellada.
L'edifici va ser inaugurat el 3 de juliol de 1921. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior
amb pista de ball a l'aire lliure. De l'interior destaca el vestíbul a doble alçada sostingut per columnes i il·luminat
per llanterna i el saló de ball del primer pis. Les façanes, tant l'anterior com la posterior, presenten un estil barreja
de classicisme i barroc, amb distribució simètrica. L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari,
com per les làmpades, els objectes artístics i les pintures de Joaquin Vancells, els germans Viver…
El moment de màxim esplendor de l'edifici va ser a partir de la postguerra, moment en el qual la burgesia de Terrassa
el rehabilita incorporant les pintures del saló de ball, obra de Josep Obiols, els mosaics del pati fets per Santiago
Padrós, la decoració dels salons i el restaurant.
Pel seu saló de ball van desfilar alguns dels músics més brillants del segle XX. També va ser molt notable el seu
intent de realitzar muntatges operístics en versions reduïdes i, en alguns casos, traduïdes al català.

10. Scivias
Ad Celestem Harmoniam Scivias és una formació vocal-instrumental especialitzada enespecial atenció a la
la interpretació en l'àmbit de la música medieval, amb una
la recerca, l'estudi i
Concert Núm. 1 (pàg. 3)
música de les compositores femenines. Integrat per especialistes en diverses
branques, el grup ha cercat des dels seus inicis el màxim rigor històric, musicològic,
filològic i interpretatiu. El present programa ha comptat amb la direcció musical
de Catherine Schroeder (Centre de la Musique Médiévale de París), en el camp
de la paleografia compta amb l'assessorament del prof. Juan Carlos Asensio
(ESMUC), i en el filològic del Dr. Peter Dronke (Univ.Cambridge) i el prof.
Joan Grimalt (ESMUC). Aquest programa ha rebut el suport del Consell Nacional
de la Cultura i les Arts (CONCA) i de l'Institut Català de les Dones (ICD), i va
ser presentat al Monestir de Sant Cugat el desembre passat. El grup compta a
partir d'ara amb nombrosos compromisos, com la cloenda del Congrés de Teologia
Femenina de Salamanca o la gira per Bèlgica dins el cicle cultural Ave Eva dedicat
a la mística femenina medieval.
La "Belle Dance"
Concert Núm. 2 (pàg. 4) Jordi Argelaga
Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, graduant-
se amb les màximes qualificacions. Perfecciona els seus estudis de flauta de bec
amb R. Kanji i l'oboè barroc amb Ku Ebbinge i B. Haynes
Ha format part del grup Ars Musicae de Barcelona, Diattessaron i Barcelona
Consort i ha col·laborat també amb diferents formacions entre les que cabria
destacar l´Escolania de Montserrat, Cor de Cambra del Palau, la Follia, S.E.M.A.,
Pro Musica Antigua de Madrid, l´Ensemble des Nations, etc.
Actualment és professor de flauta de bec de l'EMM Conservatori de Terrassa.
10 Jordi Reguant
Premi d'Honor de clavicèmbal en el Conservatori Municipal de Barcelona.
Ha col·laborat amb diverses formacions com La Capella Reial de Catalunya,
Concertino d'Amsterdam, Dresdner Barocksolisten, Orq. de Cambra del Teatre
Lliure, Orq. Sinfónica de la Comunidad de Madrid, Orq. Sinfónica de Granada,
entre d'altres. I amb directors com J. Savall, E. Colomer, J. Pons, J. Casas, V.
Pikaizen, P. Caó, Ros Marbà, i un llarg etc.
És fundador i director dels grups Turba Musici (repertori medieval) i Capella
Virelai (renaixement espanyol). Actualment exerceix la docència com a Professor
de Clave, acompanyament i Música de Cambra a l'EMM- Conservatori de
Terrassa.
Teresa Alves
Ballarina i coreògrafa especialitzada en Dansa Barroca Francesa. Comença la
dansa clàssica a l'escola Joan Magrinyà. S'especialitza en dansa antiga a París, en
el si de la companyia l'Éclat des Muses, amb Christine Bayle, Irène Ginger, Cecilia
Gracio-Moura i en la companyia Ris et Danceries, amb Françoise Deniau, Béatrice
Masin, Anna Yepes, etc. L'any 2006 crea la companyia "Barroc-ballet" amb
l'espectacle "La Danserie de l'Arxiduc", en col.laboracio amb l'orquestra barroca
"Vespres d'Arnadi", dirigida per Daniel Espasa.
Peio Otano
Des de la seva adolescència combina l'estudi de la dansa i la música. S'inicia amb
la dansa tradicional basca (Associació Iruña Taldea) i perfecciona la seva tècnica
amb la dansa contemporània (Cia. Tempomóvile). A partir de l'any 95 se
submergeix de ple en la dansa històrica, constitueix a Pamplona el Taller de Dansa
Històrica Erregelak. Ha coreografiat i/o produït diversos espectacles com "Le
Basque", "Torneig de Amores" "Passatges Orgànics", "Festa del Rei de la Faba".
Col·labora amb diferents companyies de dansa històrica. Actualment és Mestre
de Dansa de Seises de la Catedral de Pamplona.

11. Mara Aranda
Dedicada a la composició i interpretació musical, influenciada per músiques d'arrel Romansas i Kantikas
i antiga, és considerada ambaixadora de la cultura tradicional espanyola i la música Sefardies
sefardí i una de les veus representants de la música mediterrània més internacionals. Concert Núm. 3 (pàg. 5)
Ha fet concerts per tota Europa, Àsia i Espanya, amb diferents formacions.
Veu cantant en el repertori dedicat a la tradició trovadoresca al costat de l'Ensemble
Unicorn&Oni Wytars, col·labora, en el mateix sentit, amb Speculum Ensemble i
amb Capella de Ministrers en el seu repertori dedicat a Tirant Lo Blanch, posant
veu a les peces de l'antic Imperi Otomà. A més ha estat directora i cantant de
formacions com L'Ham de Foc i Aman Aman, amb més d'una vintena
d'enregistraments discogràfics de gran interès històric i musical.
Jota Martínez
Com especialista en viola de roda medieval i un dels seus intèrprets més destacats,
és col·laborador habitual en formacions tant de música antiga com Eduardo
Paniagua, Axivil, Ensemble Diatessaron o Capella de Ministrers, com de música
tradicional.
Eduard Navarro
Influenciat per la música tradicional, durant la infantesa, va estudiar llaüt en
diferents rondalles populars, violí en el conservatori i, posteriorment, dolçaina.
Autodidacta en multitud d'instruments tant de vent com de corda, gaudeix d'una
llarga trajectòria com professor d'aquest instrument.
Abel García
Intèrpret d'instruments medievals europeus com la viola de roda o provinents de
la tradició de la Mediterrània oriental com el saz. També és professor de guitarra
clàssica.
Joansa Maravilla 11
Multinstrumentista de percussions i instruments de corda orientals, medievals i
tradicionals, ha col·laborat amb diferents formacions tant de música antiga com
de músiques tradicionals des de 1990.
Lluís Vilamajó
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat i
després al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb
Margarida Sabartés i Carmen Martínez.
Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya, Hespérion XXI, ( dir.
J. Savall ), i de Al Ayre Español (dir. E. López Banzo ) i col.labora amb formacions El Lied
com Le Saqueboutiers de Toulouse, Ensemble La Fenice, Ensemble Brroque de Del Classicisme al
Romanticisme
Limoges, Il Fondamento amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments Concert Núm. 4 (pàg. 6)
en diferents auditoris d'Europa, Estats Units, Mèxic i Israel. També ha estat director
de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona. A més, és el
responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent, del Coro Barroco de
Andalucía.
Ha actuat sota la direcció de S.Brotons, P. Cao, J. Casas, J. Prats, entre molts d'altres.
Marju Vatsel
Neix a Estònia. Realitza estudis superiors de piano en el Tallinna Konservatoorium
(Eesti Muusikaakadeemia) on també estudia clavicèmbal.
Interessada en l'estètica i la interpretació dels instruments de teclat històrics realitza
el Fin d'Etudes de clavecí en el Conservatoire National de Toulouse amb Jan
Willem Jansen i obtenint la Première Medaille d'Or en el Cycle Spécialisée.
Al mateix temps rep consells de Paul Badura-Skoda i cursa estudis especialitzats
de clave i fortepiano amb Olga Tverskaya i Pierre Hantaï, entre d'altres.
Ha actuat com a solista i membre de diversos grups de cambra i d'orquestres d'arreu
d'Europa. Ha fet diversos enregistraments dedicats a la interpretació de la música
de tecla del segle XVII al segle XIX interpretada amb criteris històrics.
És professora de fortepiano i de música de cambra en el Conservatori de Terrassa.

12. Montserrat Solà
SOPRANO. Nascuda a Lleida, estudia cant amb Ma. Dolors Aldea i obté el Títol
Del Desig... Superior de cant amb Menció d’Honor al Conservatori Municipal de Barcelona.
Concert Núm. 5 (pàg. 7)
Amplia la seva formació a França i Alemanya.
Ha cantat a la Setmana de Música Contemporània de Girona, al Festival d’Òpera
de Butxaca de Barcelona, al Centro Culturale Della Banca d’Italia i al Teatro di
Marcello (Roma), al MACBA i a l’Auditori de Barcelona i a l’Enric Granados de
Lleida, així com l’Arsenal de Metz, entre altres.
En el camp de la música del nostre temps, sovint li han sigut confiades les estrenes
absolutes d’òperes i obres vocals de cambra.
Imma Santacreu
PIANO. Nascuda a Barcelona, ha estudiat al Conservatori Superior de Barcelona
amb MªJesús Crespo. Posteriorment, obté el Premi de Perfeccionament al
Conservatori Nacional de Versailles. Ha actuat en prestigiosos festivals: Acadèmia
de les Arts de Berlín, Centro Nacional de Arte Reina Sofia (Madrid), Auditori
de Barcelona... Rep el Primer Premi als concursos internacionals de la UFAM i
de la Fundació Léopold Béllan de París -ciutat on viu i treballa des de l’any 2002.
Isidre Santacreu
ACTOR I DIRECCIÓ ESCÈNICA. És arquitecte, dibuixant, fotògraf, actor i
ballarí, activitats totes elles enteses com a diferents mirades a un mateix concepte:
el lligam entre el temps, l'espai i la memòria.
Viatge per l'Europa
del Barroc Jordi Domènech i Subiranas
Concert Núm. 6 (pàg. 8) CONTRATENOR. Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l'Escola de
12 Música de Vic, a l'Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior Municipal de
Música de Barcelona i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School
of Music and Drama.
L'any 1997 debuta amb l'Orfeo de Monteverdi per l'Òpera de Birmingham. Ha
interpretat nombrosos rols operístics i oratoris a importants teatres i sales de
concerts d'arreu d'Europa i per a importants esdeveniments musicals.
Durant la temporada 2000-2001, debuta al Gran Teatre del Liceu amb Giulio
Cesare in Egitto de Händel i al Teatro Alla Scala de Milà amb Tat'jana de Coghi
on retorna, el 2008, per cantar La Didone de Cavalli. Paral·lelament té una intensa
activitat d'oratori i concert.
Ha rebut premis de piano, composició i cant, com el Premi al millor contratenor
del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997.
Jordi Reguant / CLAVECÍ. (veure pàgina 10)
Serenade
Concert Núm. 7 (pàg. 9) Orquestra de Cambra Terrassa 48
Amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya i el
patrocini de Unnim Obra Social per a totes les seves activitats. L'Orquestra de
Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats
amb l'activitat musical d'aquesta ciutat. Originada l'any 1987 i fundada en la seva
forma i filosofia actuals l'any 2000, el conjunt ha adquirit un nivell que l'ha portat
a guanyar el primer premi del I Concurs de Música de Cambra de Sant Mateu de
Castelló l'any 2003.
L'OCT48 ha realitzat concerts per tota la geografia catalana i per l'estat espanyol,
ha col·laborat en importants produccions simfònic- corals i ha fet enregistraments
pels segells Ars Harmònica, Ma de Guido la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió. Destaquen també col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay,
Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig o Pep Prats, solistes com Mireia Pintó,
Gerard Claret o Ashan Pillai, i agrupacions com la Coral Cantiga, Coral Sant
Jordi, el Cor de Cambra de l'Orfeó Català i Kimbala Percussions, entre d'altres.

13. EXPOSICIÓ:
Una Mirada Míst
ica
Pintura sobre seda de Muair (Mada Guerra)
"A l’Esperit Femení, que genera i preserva la Vida i
especialment a totes les dones que ens han precedit, les
vivències de les quals van impregnar de saviesa el món".
Muair
Inauguració Divendres 15 de juliol,
a les 18:30h
Església de Santa Maria
Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere
Plaça del Rector Homs, s/n
Fins el 15 d'agost
Aquest viatge em duu cap al retrobament amb la meva
pròpia espiritualitat, amb la meva creativitat des de
la llibertat de ser dona.
Quan les boires m'arrosseguen cap al no-res, els
centelleigs de Sol reflectits en altres ulls, altres paraules,
fan brollar amb força la llum de la meva ànima. És en
aquests moments que em deixo acaronar per la seva 13
calor, per aquesta entranyable tendresa que brolla d'un
cor ple de coratge, de força vital, de saviesa ancestral
desitjosa de ser compartida.
Estic inquieta, alguna cosa vol gestar-se... vaig, vinc,
escolto música d’èpoques remotes, llegeixo textos de
Santa Teresa de Jesús, i sento que alguna cosa em
ressona dintre, igual que una nota genera una sèrie
d'harmònics. Respiro per tots els porus de la meva
pell, trobo el meu lloc, i sento l'immens amor que mou
la vida.
Petits fragments que parlen d'aquesta relació que
s’estableix quan estic desperta amb tots els meus sentits,
quan sóc capaç d'escoltar, quan em trobo en el silenci…
Al deixar parlar al cor la meva mà llisca sobre la tela,
desvetllant móns desconeguts. Com deia Blake és quan
puc “veure un món en un òbol, o un cel estavellat en
una flor”.
Muair
*Mística (del verb grec myein , "tancar"
i mystikós, "tancat, arcà o misteriós").

14. Cat
àleg d'obres
Utilitzades per a il·lustrar el programa
PORTADA / Músic oriental amb cròtals
La casa Alegre de Sagrera custodia una de les col·leccions més importants
d'art oriental de Catalunya. Es tracta d'un conjunt de gairebé 400 peces
procedents de Xina, Japó i Sud-est asiàtic de materials i funcionalitats molt
diverses, amb una cronologia que va del segle XVII al XX, tot i que també
compta amb peces d'èpoques molt anteriors. Aquest conjunt va ser cedit al
Museu de Terrassa l'any 1974 per la Sra. Montserrat Corbera, viuda de Josep
Salvans. La peça patrimonial que hem triat com a detall de la portada del
catàleg de Sons del Temps 2011 pertany a un conjunt ceràmic escultòric i
policromat compost per set personatges masculins vestits amb túniques
decorades amb motius vegetals i que porten a les mans diferents atributs.
Autor: desconegut / Cronologia: últim quart del s. XIX
Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera. Sala Salvans.
Tècnica: porcellana policromada i esmaltada / Nº de catàleg: 12905
AD CELESTEM ARMONIAM / Àngel amb llaüt
Es tracta d'un fragment de pintura mural procedent de l'Església de Santa
Maria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.
El fragment pertany al període de la baixa edat mitjana seguint l'estil de
l'anomenat gòtic lineal. Tot i que molt desgastada l'obra permet apreciar dos
àngels nimbats, un dels quals porta a les mans un llaüt gòtic i l'altre una
cítara.
Autor: desconegut / Cronologia: primer quart del s. XIV
Ubicació: Museu de Terrassa. Castell Cartoixa de Vallparadís
Tècnica: pintura mural / Nº de catàleg: Nº 860
2
14
LA “BELLE DANCE” / Ventall decorat amb una
escena galant de músics i ballarins
El ventall és un objecte utilitzat des de l'antic Egipte amb una doble funció
refrescar i espantar els insectes. Sembla ser que el seu format plegable va ser
importat des d'orient pels grans viatgers a partir del renaixement. La seva
època d'esplendor va ser la del barroc, durant els regnats de Lluís XIV i Lluís
XV i es va utilitzar com a vehicle d'un complex llenguatge invisible i xifrat
amb el qual es podien expressar tota mena de sentiments. En la seva elaboració
s'utilitzaven materials d'autèntic luxe i estaven decorats amb motius diversos
com detalls florals, o com en el cas del que il·lustra aquest programa, escenes
galants idealitzades.
Autor: desconegut / Cronologia: s. XVIII
Ubicació: Centre de Documentació i Museu Tèxtil
Tècnica: pintura sobre tela / Nº de registre: 15559
ROMANSAS I KANTIKAS SEFARDIES / Fragment
d'un comentari sobre el tractat Hul·lín del Talmud de
Babilònia.
Aquest text hebraic fou trobat a l'interior de les cobertes d'un llibre de batllia
de Terrassa de finals del segle XIV. Les persecucions dels jueus generalitzades
a tota la península de l'any 1391 van fer que aquest col·lectiu fos vexat i
separat dels seus drets arreu del territori. Els textos en hebreu i de producció
jueva foren eliminats de manera massiva, essent aquest fragment un minúscul
testimoni d'una prolífica producció científica i teològica. El tractat Hul·lín
parla, de forma molt detallada, de la manera de matar els animals segons la
llei jueva i de preparar la carn per a usos no rituals. El fragment sembla ser
un supercomentari sobre el comentari d'Isaac Alfasí de Fes (1013-1103) fet
pel jueu català, Nissim ben Rovèn, dit el Gironí (1340-1408).
Autor: Nissim ben Rovèn, dit el Gironí? / Cronologia: s.XIII-XIV.
Ubicació: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental
Escriptura: Semicursiva sefardita.
Referència arxivística: ACVOC-AHT. Llibre de cort del batlle de Terrassa
(1391-1395), fragment 6/4.

15. EL LIED: del Classicisme al Romanticisme / Cambra
Nostra
Durant tot el segle XIX i principis del XX es va produir l'expansió del piano
no únicament com a instrument musical, si no com a element cultural, distintiu
i símbol que denotava cert poder adquisitiu i aristocràtic. En aquesta obra
podem observar una escena quotidiana que reflecteix com les classes burgeses
van introduir aquest instrument a les seves cambres, en les seves diferents
versions i formats.
Autor: Felix Mestres / Cronologia: 1932
Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera
Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 14260
DEL DESIG… / Cartell anunciador del Ball de Gala
al Casino del Comerç 1926
A principis del segle XX Terrassa comptava amb dos importants casinos: el
Casino del Comerç i el Gran Casino. Aquestes dues grans corporacions
organitzaven nombrosos actes i esdeveniments socials com ara concerts, balls
de gala i els balls de carnestoltes.
Aquesta imatge correspon al cartell anunciador del ball de gala carnavalesc que
el Casino del Comerç va oferir l'any 1926. Tot i que l'estètica del cartell denota
una factura ràpida i senzilla podem advertir elements propis del modernisme
com el coup de fuet o línia sinuosa que serveix per traçar les figures dels músics,
animals fantàstics i bufons que conformen la iconografia del cartell.
Autor: Pere Prat i Ubach / Cronologia: 1926
Ubicació: Museu de Terrassa / Tècnica: impressió gràfica
Nº de catàleg: 11650 15
VIATGE PER L'EUROPA DEL BARROC / Àngel
amb viola da braccio. Detall de Sant Marcial-Sant
Andreu
Durant l’època barroca era molt habitual que la representació dels moments
místics dels personatges religiosos fos acompanyada d’àngels músics per
representar el seu èxtasi. L’estudi d’aquestes escenes resulta una eina molt
important per la organologia actual, ja que, mitjançant aquesta iconografia,
s’han pogut reconstruir molts instruments que, per la seva factura realitzada
amb materials peremptoris, no han pogut arribar fins als nostres dies. Les seves
sonoritats són una peça clau per aproximar-nos a l’estètica sonora de la música
d’èpoques pretèrites.
Autor: desconegut / Cronologia: segle XVIII
Ubicació: Museu de Terrassa
Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 5.197
SERENATE / Mosaic del Pati del Gran Casino
Aquest pati enjardinat es tracta en realitat d'una pista de ball a l'aire lliure. La
façana que dona a aquest jardí al igual que la del carrer, presenta una barreja
de components clàssics i barrocs, i una total simetria en la disposició dels
elements arquitectònics. El mosaic de Santiago Padrós mostra un cercle central
amb guirnaldes florals, instruments musicals i màscares, elements propis dels
grans balls de gala i mascarades que es portaven a terme en aquest singular
espai, sobretot en la seva època daurada després de la guerra civil.
Autor: Santiago Padrós / Cronologia: mitjans del segle XX
Ubicació: pati del Gran Casino de Terrassa / Tècnica: mosaic

16. *Preu de les localitats 4 €€
*Tots els aforaments són limitats
*Les entrades es podran adquirir el mateix dia i al lloc del concert,
¾ d’hora abans del seu inici.
Descompte 2x1
socis
Per a més informació:
Casa Soler i Palet, Font Vella 28
08221 Terrassa
Tel. 93 783 27 11 o bé
cultura.districtes@terrassa.cat
www.terrassa.cat/culturaaprop
Coordinació Tècnica: Arturo Palomares / Suport Tècnic: Imma Vilches
Disseny gràfic i fotografia: Ingenia Creatius / Arts gràfiques: Gràfiques Macià
www.terrassa.cat 010 93 739 70 60